La pintura de Joan Ferrer, en una exposició que va més enllà de les modes

Joan Ferrer, un dels pintors més emblemàtics del Berguedà, ha començat una exposició inèdita i innovadora, durant aquest mes d'agost, al centre d'art contemporani Konvent, situat a la colònia industrial de Cal Rosal (el Berguedà). Es tracta d'una acció oberta, transparent i trencadora, on més enllà de difondre les seves pròpies obres, l'artista despulla la seva essència, mostrant la part més íntima, com si es tractés de veure'l per un forat de la paret.

D'aquesta manera, als seus 80 anys, el pintor trasllada el seu estudi al Konvent i obre les portes als visitants que el vulguin acompanyar de dimecres a diumenge, de set a nou hores del vespre, tot iniciant un diàleg amb altres artistes enmig de l'acte creatiu. D'aquesta manera, pintura i música creen atmosferes que trenquen amb l'espai i el temps, tal com ja s'ha pogut veure amb el piano de Carles Viarnès o la proposta de Trilitrate i Sara Fontán. 



Segons Ferrer, en l'art s'ha d'eliminar el més superflu, per trobar les paraules justes que assegurin la connexió de l'artista amb l'obra. Un treball, explica en una entrevista a NacióDigital, que ha de ser atrevit, que ha d'anar més enllà de les modes i que ha d'ajudar a construir la figura del propi artista. Per això, en el tram final de la seva vida, Ferrer assegura que l'art ajuda a transformar la societat, permet aturar el temps i aflorar els silencis.

Una concepció de la pintura visceral, tot i que també intel·lectual, ja que en aquesta hi aboca tot el seu coneixement, les teories pictòriques, i s'allunya de formes amables i de lectures fàcils. Durant el mes d'agost, aquesta exposició en viu s'haurà barrejat amb les actuacions d'Oreka TX amb Harkaitz Martínez de San Vicente i Javier Olaizola (12 d'agost), Celeste Alías i Núria Andorrà (13 d'agost) i amb la d'Anur i Nään, prevista pel 19 d'agost, que dialogaran amb l'obra pictòrica a través de la música.

Joan Ferrer (Berga, 28 de febrer de 1937) pinta des dels 15 anys, influenciat per les avantguardes artístiques del segle XX, especialment pels corrents postimpressionista i cubista. La seva obra matèrica ha explorat les composicions de forma, color i equilibri, a partir dels interiors humils del paisatge humà berguedà i els paisatges exteriors. En els seus inicis treballava a l'oli i en formats més petits, però cap a la segona dècada d'aquest segle fa un gir vers l’expressionisme abstracte que li va suposar un canvi conceptual i de tècnica.