Crònica: teatre

T de Teatre: 25 anys d'alegria, dolor i risc

La popular companyia celebra el quart de segle al Teatre Romea amb "E.V.A.", una obra amb la vivència del dolor com a protagonista

| 09/08/2017 a les 11:20h
Especial: Les cròniques de NacióDigital
Arxivat a: Cultura, T de Teatre, aniversari, Eva, teatre, Teatre Romea
Àgata Roca, en una escena d'«E.V.A.», de la companyia T de Teatre | David Ruano
De dolor, n'hi ha de moltes menes. Pot ser físic, crònic, somàtic, neuropàtic, vital, moral, quotidià, de l'ànima. Cap, però, és com aquest ressò intens que deixa E.V.A., l'espectacle amb què la companyia T de Teatre celebra 25 anys d'una insubornable ànima teatral. Des de l'alenada contundent que va suposar Petits contes misògins –el seu debut–, fins a reptes escènics gens autocomplaents que passen per la pulsió creativa de Javier Daulte (Com pot ser que t'estimi tant) o Pau Miró (Dones com jo).
 
En total, onze espectacles, més de 2.500 funcions i un bon grapat de records i espectadors que les han portat a ser una de les companyies més populars del país. I sense que això mai no hagi desviat la inquietud que ja va quedar clara als inicis i que han volgut refermar obra a obra, sorprenent en cada nova proposta, allunyant-se d'allò que seria la recreació d'un èxit ja conegut. És obvi, doncs, que la celebració que posa la rúbrica al primer quart de segle havia d'anar per camins dignes del risc, l'ofici i el gust que han demostrat en cada temptativa.

Un recorregut que colpeja "in crescendo"

Creada per Marc Artigau, Cristina Genebat i Julio Manrique –que també n'assumeix la direcció–, E.V.A. posa en primer pla la ferida que tots podem arrossegar. Si bé és impossible escapar dels ressons bíblics del títol –també presents en l'Eva (Carolina Morro) de l'obra, qui realment té l'oportunitat de recomençar de nou i fer-ho bé–, l'E.V.A. és l'Escala Visual Analògica del Dolor i també el motiu que fa lliscar aquesta comèdia dramàtica on les històries de quatre excompanyes d'escola es van entrecreuant i ens porten a fer un recorregut que colpeja in crescendo.
 

Una actriu neuròtica i apressada que pateix un bloqueig i no pot cantar; una anestesista que ha acabat entaforant els seus sentiments en un profund son letàrgic; una mare soltera amb una filla que és a punt de marxar de casa; i una agent de la propietat immobiliària que no ha pogut tenir la vida que somiava. Quatre exemples de fer-se gran, de prendre consciència del pas del temps i de com ens afecten les decisions que l'atzar ens empeny a fer al llarg del nostre recorregut vital, tan ple d'errors.
 
La vida, al capdavall, és un desconcert que implica anar sumant cicatrius. I la felicitat deu dependre de la nostra destresa per com, entre plor i rialla, anem assumint-les. Si bé l'obra té un inici on el conflicte dramàtic costa que aixequi el vol –res a veure amb la faceta ornitològica d'un dels personatges que interpreta un fantàstic Jordi Rico–, tot sembla indicar que el ritme era perfectament dissenyat per acabar knockout, fent que totes i cadascuna de les peces encaixin i trobin una mesura justa, tant pel que fa a la intensitat i precisió dels efectes audiovisuals, com per la destresa dels actors. Un luxe d'aniversari per una companyia que segueix fent riure sense oblidar-se de la intel·ligència del públic.
 

L'armari, un punt clau de l'«E.V.A.» de T de Teatre Foto: David Ruano

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Alejandro Fernández | Adrià Costa
01/01/1970
El diputat del PP, un dels noms que figuren a les travesses per succeir Xavier García Albiol, assegura que "Catalunya està avui molt més dividida que Espanya" | "No em provoca plaer veure Junqueras a la presó, però es va burlar dels requeriments judicials que rebia", afirma el dirigent popular
01/01/1970
Un cercavila pel centre de la ciutat i l'espectacle pluridisciplinari 'Pas' donen el tret de sortida a un programa de més de 130 activitats
Jorge Fernández Díaz, en una imatge d'arxiu | EP
01/01/1970
El que va ser el titular del ministeri d'Interior es troba a la UCI en empitjorar el seu estat de salut
01/01/1970
La decisió l'hauria d'executar la mesa, segons la fórmula que triés per repartir els representants a la cambra alta i designar qui capitanejaria les comissions | Les concessions s'unirien a gestos com el to conciliador de Torrent en el seu discurs o la ubicació de Catalunya en Comú-Podem a l'hemicicle
Santi Rodriguez, Xavier García Albiol, Mariano Rajoy, Andrea Levy i Dani Serrano, en un acte de campanya | PP
Roger Pi de Cabanyes | 12 comentaris
01/01/1970
«L’equip de Mariano Rajoy dona per fet que ERC i el PDECat ja estan assumint que no faran president Puigdemont»
Una imatge de la sèrie «Merlí» | TV3
Toni Vall | 6 comentaris
01/01/1970
«Empescar-se que el millor final possible és enviar el protagonista al sot sona a sopar de duro, francament, a mandra de pensar alguna cosa més elaborada»
Carme Forcadell i Roger Torrent, a l'inici del ple de constitució del Parlament | Josep M. Montaner
Joan Serra Carné | 2 comentaris
01/01/1970
Roger Torrent desplega un perfil institucional que neguiteja la CUP per la falta de referències republicanes mentre la seva predecessora assisteix, alliberada, a una legislatura que insinua contradiccions en el sobiranisme
Carme Forcadell i Marta Rovira al bell mig de l'hemicicle del Parlament en la sessió constitutiva | Josep Maria Montaner
Sara González | 1 comentari
01/01/1970
La legislatura arrenca marcada pels escons buits i amb llaços grocs, la bancada del Govern deserta i l'alè dels processos judicials al clatell de l'independentisme | La sessió constitutiva més insòlita en democràcia acaba amb la trucada de Puigdemont des de Brussel·les per felicitar Roger Torrent
Joan Tapia | Adrià Costa
Pep Martí | 10 comentaris
01/01/1970
L'exdirector de "La Vanguardia" opina que "l'actuació de Felip VI davant el procés pot complicar el seu paper arbitral en el futur" | Segons el periodista i analista polític, "Mas ha preferit marxar dos dies abans que dos dies després de la sentència del cas Palau"
Rajoy aquest dilluns davant la junta directiva del seu partit. | @ppopular
Pep Martí
01/01/1970
L'aprovació dels comptes públics requereix del suport dels nacionalistes bascos, molt difícil mentre bategui el 155, mentre que Rajoy s'esforça per preservar la cohesió d'un partit molt inquiet després del 21-D
Una persona mirant «Espejo público» | Adrià Costa
Toni Vall | 4 comentaris
01/01/1970
«Nul aprofundiment, nul·la capacitat d’interpretació i d’anàlisi. Doncs perquè m’expliquin això i es limitin fotre llenya quina necessitat tinc de veure la tele?»
La sèrie «Merlí» s'acomiada de l'audiència aquest dilluns | TV3
Esteve Plantada | 1 comentari
01/01/1970
Aquest dilluns al vespre s'emet el darrer capítol de la sèrie de més èxit dels darrers anys a la televisió catalana, amb una nit especial des del TNC
Tomàs Alcoverro. | Josep M. Montaner
Pep Martí | 11 comentaris
01/01/1970
El periodista, profund coneixedor del món àrab, explica que ser català l'ha "ajudat a entendre l'Orient Mitjà perquè" forma part "d'una minoria" | El corresponsal a Beirut qualifica Trump de "demagog", però creu que "Obama va errar al permetre les Primaveres Àrabs, pensant que una dictadura islàmica era millor que una de militar"