Entrevista

Laia Aguilar: «Tots som extraordinaris a la nostra manera»

L'autora publica "Wolfgang (extraordinari)", l'obra guanyadora del darrer Premi Carlemany per al foment de la lectura

| 08/08/2017 a les 19:30h
Especial: Nació Destacat
Arxivat a: Cultura, Laia Aguilar, literatura, entrevista, entrevista cultura, superdotat, literatura catalana
Laia Aguilar, guanyadora del Premi Carlemany al foment de la lectura | Jordi Jon Pardo
Laia Aguilar té una llarga trajectòria com a professora d'escriptura de l'Ateneu Barcelonès, guionista de sèries televisives d'èxit o autora de diversos llibres. Però Wolfgang (extraordinari) suposa un punt d'inflexió. D'una banda, perquè ve amb l'aval de ser l'obra guanyadora del Premi Carlemany per al foment de la lectura. De l'altra, perquè mostra una escriptora d'ofici i amb un gran domini de les eines literàries, però també amb l'entusiasme suficient com per creure en allò que amaga una història i fer fascinant el món que hi batega.
 
De perfecta construcció i ritme precís, la novel·la ens condueix a una resolució on tot s'acabi posant a lloc, després de quedar atrapats per un personatge d'onze anys i extremadament intel·ligent a qui li costarà tenir empatia amb el lector, però que acabarà seduint-lo, còmplice del refugi que crea cada vegada que toca el piano. Un protagonista a qui la vida li canviarà del tot quan la mare mori i ell hagi d'anar a viure amb un pare a qui pràcticament no coneix. Elements suficients com per iniciar una fugida que el portarà a saber qui és en realitat i quina mena de bastides sostenen el món, tan fràgil i boirós, dels "grans".
 
"El desencadenant real és una anècdota que em va explicar una amiga meva", explica Laia Aguilar en aquesta entrevista a NacióDigital. "Em va parlar d'un nen molt intel·ligent que no tolerava no ser el millor: no volia treure un 9,5, volia treure un 10". Aquella història la va sacsejar, fins al punt de sentir la necessitat d'escriure'n alguna cosa. "És molt fort que algú pateixi tant per no ser el millor. Un 9,5 està molt bé!", exclama, encara sorpresa. Aquell va ser el punt de partida per crear un protagonista amb un coeficient intel·lectual de 152.
 
Els 11 anys, un moment de gran desequilibri
 

"En Wolfgang s'estima la música –detalla– i el nom que té el fa sentir poderós, fort, genial i prepotent". En realitat, però, ell és molt fràgil. "No tolera les frustracions, està bloquejat emocionalment". Un exemple de com es pot reunir en una mateixa figura un virtuós i la feblesa més absoluta, característiques que van comportar molta feina prèvia de creació de la veu. "Havia de ser provocador, irreverent, qüestionar-ho tot, amb ulls molt crítics sobre el mon adult". Superb, anomena "sota cent" la gent que no arriba al seu nivell, en un desagradable menyspreu.
 

Laia Aguilar Foto: Jordi Jon Pardo


"En Wolfgang considera uns inútils els companys de classe". A ell li interessen coses com aprendre a viatjar a Neptú. "Li sembla absurd que la gent no es pregunti el mateix que ell. És un contrasentit, perquè li interessa l'astrologia i la física quàntica, però, en canvi, no pot connectar amb l'emoció més propera de qui té al costat". Això fa que sigui un personatge complex, amb molt de risc. "Tota la novel·la és en primera persona, amb una realitat distorsionada. M'interessava molt buscar la pròpia identitat". Per a l'autora, els onze anys són molt simbòlics, perquè comences a abandonar la infantesa i inicies l'aventura de fer-te adult. "És un moment de gran desequilibri".
 
Amb l'afegit que en el seu protagonista encara ho té més difícil. La història comença tot just quan mor la seva mare i ha d'iniciar una convivència obligada amb un pare a qui no vol anomenar pare. "Vol fugir de tot el que l'angoixa i l'únic que fa és apropar-s'hi. He volgut posat el focus en allò que li manca, més que en el fet de ser tan intel·ligent". En aquest sentit, des de les primeres pàgines del llibre s'arrossega un secret familiar, un buit que caldrà omplir. I resoldre. "No pot entendre perquè els grans li amaguen coses. I això sí que m'interessa. Molt més que la part virtuosa".
 
Una història per a joves i adults

Un dels punts que més preocupaven l'autora era que el personatge no fos versemblant. "Per això el vaig contrastar amb una psicòloga –detalla–, i per això la novel·la està escrita en clau d'humor. Em funciona molt bé el to irònic i sarcàstic de la veu del Wolfgang, perquè mostra un conflicte intern". El resultat és una obra amb un joc gràfic singular, amb partitures, llistes i d'altres elements. "Mentre escrivia, pensava que la història podia agradar la gent jove, però també els grans. Volia fer una obra per a totes les edats, i ha acabat sent una novel·la pont, un crossover".
 
En el fons, la novel·la pot connectar amb tothom, siguis gran o petit, perquè tots som com en Wolfgang. "Tots som extraordinaris i diferents, a la nostra manera", sosté. "No suporto els estigmes ni que cataloguem les persones quan seria molt millor que acceptéssim la diferència. En Wolfgang no encaixa al mon, com no hi encaixem la majoria de nosaltres". Per això és tan plaent una lectura com aquesta, d'una obra feta des de la passió d'atrapar lectors. Amb un personatge que, com nosaltres, sigui capaç de perdonar-se ell mateix i perdonar la seva família.
 

'Wolfgang' de Laia Aguilar Foto: Jordi Jon Pardo

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Alejandro Fernández | Adrià Costa
01/01/1970
El diputat del PP, un dels noms que figuren a les travesses per succeir Xavier García Albiol, assegura que "Catalunya està avui molt més dividida que Espanya" | "No em provoca plaer veure Junqueras a la presó, però es va burlar dels requeriments judicials que rebia", afirma el dirigent popular
01/01/1970
Un cercavila pel centre de la ciutat i l'espectacle pluridisciplinari 'Pas' donen el tret de sortida a un programa de més de 130 activitats
Jorge Fernández Díaz, en una imatge d'arxiu | EP
01/01/1970
El que va ser el titular del ministeri d'Interior es troba a la UCI en empitjorar el seu estat de salut
01/01/1970
La decisió l'hauria d'executar la mesa, segons la fórmula que triés per repartir els representants a la cambra alta i designar qui capitanejaria les comissions | Les concessions s'unirien a gestos com el to conciliador de Torrent en el seu discurs o la ubicació de Catalunya en Comú-Podem a l'hemicicle
Santi Rodriguez, Xavier García Albiol, Mariano Rajoy, Andrea Levy i Dani Serrano, en un acte de campanya | PP
Roger Pi de Cabanyes | 12 comentaris
01/01/1970
«L’equip de Mariano Rajoy dona per fet que ERC i el PDECat ja estan assumint que no faran president Puigdemont»
Una imatge de la sèrie «Merlí» | TV3
Toni Vall | 6 comentaris
01/01/1970
«Empescar-se que el millor final possible és enviar el protagonista al sot sona a sopar de duro, francament, a mandra de pensar alguna cosa més elaborada»
Carme Forcadell i Roger Torrent, a l'inici del ple de constitució del Parlament | Josep M. Montaner
Joan Serra Carné | 2 comentaris
01/01/1970
Roger Torrent desplega un perfil institucional que neguiteja la CUP per la falta de referències republicanes mentre la seva predecessora assisteix, alliberada, a una legislatura que insinua contradiccions en el sobiranisme
Carme Forcadell i Marta Rovira al bell mig de l'hemicicle del Parlament en la sessió constitutiva | Josep Maria Montaner
Sara González | 1 comentari
01/01/1970
La legislatura arrenca marcada pels escons buits i amb llaços grocs, la bancada del Govern deserta i l'alè dels processos judicials al clatell de l'independentisme | La sessió constitutiva més insòlita en democràcia acaba amb la trucada de Puigdemont des de Brussel·les per felicitar Roger Torrent
Joan Tapia | Adrià Costa
Pep Martí | 10 comentaris
01/01/1970
L'exdirector de "La Vanguardia" opina que "l'actuació de Felip VI davant el procés pot complicar el seu paper arbitral en el futur" | Segons el periodista i analista polític, "Mas ha preferit marxar dos dies abans que dos dies després de la sentència del cas Palau"
Rajoy aquest dilluns davant la junta directiva del seu partit. | @ppopular
Pep Martí
01/01/1970
L'aprovació dels comptes públics requereix del suport dels nacionalistes bascos, molt difícil mentre bategui el 155, mentre que Rajoy s'esforça per preservar la cohesió d'un partit molt inquiet després del 21-D
Una persona mirant «Espejo público» | Adrià Costa
Toni Vall | 4 comentaris
01/01/1970
«Nul aprofundiment, nul·la capacitat d’interpretació i d’anàlisi. Doncs perquè m’expliquin això i es limitin fotre llenya quina necessitat tinc de veure la tele?»
La sèrie «Merlí» s'acomiada de l'audiència aquest dilluns | TV3
Esteve Plantada | 1 comentari
01/01/1970
Aquest dilluns al vespre s'emet el darrer capítol de la sèrie de més èxit dels darrers anys a la televisió catalana, amb una nit especial des del TNC
Tomàs Alcoverro. | Josep M. Montaner
Pep Martí | 11 comentaris
01/01/1970
El periodista, profund coneixedor del món àrab, explica que ser català l'ha "ajudat a entendre l'Orient Mitjà perquè" forma part "d'una minoria" | El corresponsal a Beirut qualifica Trump de "demagog", però creu que "Obama va errar al permetre les Primaveres Àrabs, pensant que una dictadura islàmica era millor que una de militar"