01
de setembre
del
2017
Actualitzat
el
02
de setembre
a les
15:12h
La discriminació del català a l'estat espanyol és encara un problema ben present. En moltes normatives, l'Estat continua imposant el castellà per damunt del català, també en aquells territoris on n'és la llengua oficial. Són normes que exclouen el català o imposen el castellà i que en l'últim trimestre s'han gairebé doblat, tal com denuncia la Plataforma per la Llengua. "La tendència natural de l'estat espanyol és aquesta", assegura a NacióDigital Òscar Escuder, president de la Plataforma per la Llengua. Es tracta d'una discriminació potser més subtil, però efectiva a l'hora d'afeblir una llengua ja minoritzada.
El primer trimestre (gener-març) es van aprovar 16 normes que relegaven el català als territoris de l'Estat on n'és la llengua autòctona. Entre l'abril i el juny, aquesta xifra s'ha doblat i l'Estat ha aprovat 17 normatives discriminatòries. Totes elles són imposicions explícites del castellà, tant on és llengua pròpia com on no ho és. Això mostra un problema de fons a l'Estat. "Explica la visió de l'Estat, de les institucions i del govern espanyol. Creuen que el castellà és la llengua bona i la resta són folklòriques", lamenta Escuder. Des de l'any 2014, quan l'entitat que dirigeix va començar a comptabilitzar aquest tipus de discriminació, s'han aprovat més de 250 normes que imposen el castellà, un fet que "contribueix a minoritzar i afeblir el català". Tot plegat fruit d'una catalanofòbia encara present a les institucions espanyoles i d'una visió centralista i centralitzadora que entén "un Estat amb una sola llengua".
Aquesta visió es pot veure també en les pàgines web de l’Estat. Segons un estudi d’aquest juliol de la Plataforma per la Llengua, de les 254 webs analitzades -les principals webs de l’estat espanyol, com ara la del Govern o les institucions i empreses més importants- només un 1,6% estan totalment traduïdes en català. En un 19,7% el català hi és residual, en un 14,2% estan parcialment traduïdes i en un 64,2% és inexistent. De les webs traduïdes en català, un 73,6% contenen "errors greus o descuits".
El darrer cas que denota un poc interès en la llengua catalana es troba en la inversió destinada a projectes audiovisuals en català per part de Ràdio Televisió Espanyola (RTVE). En els últims 10 anys, les partides destinades al cinema en català han caigut dels 13 milions l'any 2007 als 1,6 d'aquest 2017 (sumant Catalunya i el País Valencià). El cas del català és el més exagerat pel que fa a la caiguda de les inversions, però la resta de llengües cooficials de l'Estat (el basc i el gallec) també han experimentat un descens en les inversions.
El problema a Europa: el català hauria de ser llengua oficial
Pel que fa a l’àmbit europeu, entre l'abril i el juny d'aquest any s'han aprovat 11 normatives que discriminen el català en l'àmbit europeu. D'aquestes, 4 són imposicions indirectes del castellà -preveuen obligacions relacionades amb les llengües oficials dels estats membres- i 7 són exclusions implícites del català -regulen la utilització institucional o el dret d'ús de les llengües oficials a la Unió Europea.
El problema, tal com explica Escuder, és que moltes de les normes europees en matèria de llengua fan referència a les llengües oficials, i el català no ho és: "Com que el català no és una llengua oficial a Europa, surt perjudicat d'algunes normatives comunitàries". Tanmateix, si ens fixem en el nombre de parlants, "seria normal que el català fos llengua oficial: té uns 10 milions de parlants i prou mercat per ser-ho". Les xifres van en el mateix sentit i situen el català en la posició 80 en nombre de parlants, al nivell de llengües com el danès o l'holandès, de ple dret a la Unió Europea i considerades "llengües mitjanes".
D'altra banda, l'Estat es va adherir l'any 1992 a la carta europea de llengües minoritàries i en va ratificar l'adhesió l'any 2001. Tot i que de manera formal, l'estat espanyol s'ha compromès a respectar i promoure les llengües regionals i minoritàries d'Europa, les més de 250 normatives aprovades des de 2014 que discriminen el català han provocat diversos avisos per part del Consell d'Europa. L'Estat, però, "no n'ha fet cas", tal com denuncia Escuder.
Normatives discriminatòries en tots els camps
D'entre la llarga llista de 250 normatives aprovades des de 2014 n'hi ha de més i menys importants. Moltes d'elles són qüestions poc mediàtiques que sovint passen desapercebudes, però com sosté Escuder, tantes normatives contràries al català acaben tenint un pes important, encara que no totes siguin de màxima rellevància. D'aquesta manera, les normes legals aprovades pertanyen a àmbits molt diferents: ajuts, educació, etiquetatge, requisits i documentació, però és en aquest darrer trimestre que es concentren més imposicions. 10 de les noves normes obliguen que tota mena de documents estiguin redactats en castellà i quatre (totes europees), preveuen que puguin estar en una llengua oficial de la UE, però no en català. Les altres tres regulen principalment l'etiquetatge, però contenen obligacions lingüístiques que exclouen la possibilitat que s'usi el català en la documentació.
De les noves normatives contràries al català destaquen, per exemple, la resolució de 21 de març que preveu que les proves de batxillerat per als centres espanyols a l'estranger inclouran les assignatures de llengua castellana i literatura i una llengua estrangera, però no fa cap previsió similar per al català. Així, no es preveu que els fills dels ciutadans catalanoparlants que viuen a l'estranger tinguin accés a l'aprenentatge de la seva llengua mentre que sí que es protegeix aquest dret per als castellanoparlants.
En un sentit similar, el Reial Decret 316/2017 estableix que en la sol·licitud d'una patent (també si és internacional), la descripció obligatòria i les indicacions per obtenir-ne la data de presentació hauran d'estar redactades en castellà. Si està escrita en una altra llengua, hi haurà un període de temps per presentar-ne una traducció al castellà. Per tant, es preveu que en tots els casos la documentació es presenti en castellà, sigui directament o amb traducció posterior.
El primer trimestre (gener-març) es van aprovar 16 normes que relegaven el català als territoris de l'Estat on n'és la llengua autòctona. Entre l'abril i el juny, aquesta xifra s'ha doblat i l'Estat ha aprovat 17 normatives discriminatòries. Totes elles són imposicions explícites del castellà, tant on és llengua pròpia com on no ho és. Això mostra un problema de fons a l'Estat. "Explica la visió de l'Estat, de les institucions i del govern espanyol. Creuen que el castellà és la llengua bona i la resta són folklòriques", lamenta Escuder. Des de l'any 2014, quan l'entitat que dirigeix va començar a comptabilitzar aquest tipus de discriminació, s'han aprovat més de 250 normes que imposen el castellà, un fet que "contribueix a minoritzar i afeblir el català". Tot plegat fruit d'una catalanofòbia encara present a les institucions espanyoles i d'una visió centralista i centralitzadora que entén "un Estat amb una sola llengua".
Aquesta visió es pot veure també en les pàgines web de l’Estat. Segons un estudi d’aquest juliol de la Plataforma per la Llengua, de les 254 webs analitzades -les principals webs de l’estat espanyol, com ara la del Govern o les institucions i empreses més importants- només un 1,6% estan totalment traduïdes en català. En un 19,7% el català hi és residual, en un 14,2% estan parcialment traduïdes i en un 64,2% és inexistent. De les webs traduïdes en català, un 73,6% contenen "errors greus o descuits".
El darrer cas que denota un poc interès en la llengua catalana es troba en la inversió destinada a projectes audiovisuals en català per part de Ràdio Televisió Espanyola (RTVE). En els últims 10 anys, les partides destinades al cinema en català han caigut dels 13 milions l'any 2007 als 1,6 d'aquest 2017 (sumant Catalunya i el País Valencià). El cas del català és el més exagerat pel que fa a la caiguda de les inversions, però la resta de llengües cooficials de l'Estat (el basc i el gallec) també han experimentat un descens en les inversions.
El president de Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder Foto: ACN
El problema a Europa: el català hauria de ser llengua oficial
Pel que fa a l’àmbit europeu, entre l'abril i el juny d'aquest any s'han aprovat 11 normatives que discriminen el català en l'àmbit europeu. D'aquestes, 4 són imposicions indirectes del castellà -preveuen obligacions relacionades amb les llengües oficials dels estats membres- i 7 són exclusions implícites del català -regulen la utilització institucional o el dret d'ús de les llengües oficials a la Unió Europea.
El problema, tal com explica Escuder, és que moltes de les normes europees en matèria de llengua fan referència a les llengües oficials, i el català no ho és: "Com que el català no és una llengua oficial a Europa, surt perjudicat d'algunes normatives comunitàries". Tanmateix, si ens fixem en el nombre de parlants, "seria normal que el català fos llengua oficial: té uns 10 milions de parlants i prou mercat per ser-ho". Les xifres van en el mateix sentit i situen el català en la posició 80 en nombre de parlants, al nivell de llengües com el danès o l'holandès, de ple dret a la Unió Europea i considerades "llengües mitjanes".
D'altra banda, l'Estat es va adherir l'any 1992 a la carta europea de llengües minoritàries i en va ratificar l'adhesió l'any 2001. Tot i que de manera formal, l'estat espanyol s'ha compromès a respectar i promoure les llengües regionals i minoritàries d'Europa, les més de 250 normatives aprovades des de 2014 que discriminen el català han provocat diversos avisos per part del Consell d'Europa. L'Estat, però, "no n'ha fet cas", tal com denuncia Escuder.
Normatives discriminatòries en tots els camps
D'entre la llarga llista de 250 normatives aprovades des de 2014 n'hi ha de més i menys importants. Moltes d'elles són qüestions poc mediàtiques que sovint passen desapercebudes, però com sosté Escuder, tantes normatives contràries al català acaben tenint un pes important, encara que no totes siguin de màxima rellevància. D'aquesta manera, les normes legals aprovades pertanyen a àmbits molt diferents: ajuts, educació, etiquetatge, requisits i documentació, però és en aquest darrer trimestre que es concentren més imposicions. 10 de les noves normes obliguen que tota mena de documents estiguin redactats en castellà i quatre (totes europees), preveuen que puguin estar en una llengua oficial de la UE, però no en català. Les altres tres regulen principalment l'etiquetatge, però contenen obligacions lingüístiques que exclouen la possibilitat que s'usi el català en la documentació.
De les noves normatives contràries al català destaquen, per exemple, la resolució de 21 de març que preveu que les proves de batxillerat per als centres espanyols a l'estranger inclouran les assignatures de llengua castellana i literatura i una llengua estrangera, però no fa cap previsió similar per al català. Així, no es preveu que els fills dels ciutadans catalanoparlants que viuen a l'estranger tinguin accés a l'aprenentatge de la seva llengua mentre que sí que es protegeix aquest dret per als castellanoparlants.
En un sentit similar, el Reial Decret 316/2017 estableix que en la sol·licitud d'una patent (també si és internacional), la descripció obligatòria i les indicacions per obtenir-ne la data de presentació hauran d'estar redactades en castellà. Si està escrita en una altra llengua, hi haurà un període de temps per presentar-ne una traducció al castellà. Per tant, es preveu que en tots els casos la documentació es presenti en castellà, sigui directament o amb traducció posterior.
Un dibuix de la Norma enganxat al prestatge d'una biblioteca. Foto: Adrià Costa