05
d'agost
del
2017
Actualitzat
el
06
d'agost
a les
7:04h
Hem vist a Lluís Soler (Manlleu, 1954) en nombroses sèries televisives, també en incomptables obres de teatre. I sempre aconsegueix lluir gràcies a un talent fora de qualsevol dubte i a un carisma que traspassa l'essència de cada personatge, raons que l'han convertit en un dels rostres més estimats i respectats de l'escena del país. Lluny d'acomodar-se, aquest diumenge torna a posar-se a prova amb la seva pròpia versió d'El Comte Arnau que va escriure Josep Maria de Sagarra.
Sol a l'escenari, Soler assumeix el risc d'una història plena de passions, ambicions i mort. Per fer-ho, ha adaptat els 10.000 versos del text original que va escriure el poeta i els ha condensat en uns 1.500, en una acurada tasca de respecte màxim vers l'obra d'un dels imprescindibles de la literatura catalana del segle XX. De nou sota la direcció d'Antonio Calvo, l'actor reprèn l'espectacle que ja es va poder veure al Grec Festival de Barcelona, centrat de nou en la força torrencial de la paraula i en el triangle amorós format pel Comte Arnau, l'esposa Elvira i l'abadessa Aledais. A diferència d'aquella ocasió, però, Soler no llegeix el text: l'interpreta de memòria.
"Si vas de memòria, pots estar per qui t'escolta", afirma en aquesta entrevista amb NacióDigital. Llegir o dir el vers de memòria altera el resultat final d'allò que arribarà al públic. En el fons, fa que l'obra sigui un altre espectacle, però conservant sempre l'essència original. "El vers amaga una partitura i es tracta de dir-la amb el màxim de fidelitat possible –continua–. Has de seguir les notes que l'autor va escriure, tot sabent que tu les tocaràs diferent, però que no arribaràs a reinterpretar-les". Una fina línia que esdevé un repte per a un actor, i que suposa un valor afegit per als espectadors.
La importància d'un bon vers
"M'agrada molt dir vers –afirma–, perquè té una tècnica concreta. Has de jugar a evitar unes elisions que en prosa no hi són, per exemple". Els espectadors que ja van veure l'obra fa dotze anys hi trobaran alguns canvis, com una major acotació del vers, precisament. "Ha passat molt de temps, i et vas adonant de coses que podries canviar o millorar. He polit molt el vers i jo, per bé o per mal, segur que he evolucionat en la manera de dir-lo". La gran diferència, però, és el fet de dir l'obra de memòria, tal com ja havia fet a Canigó, L'Odissea o amb els poemes de Joan Vinyoli.
Amant del vers, com demostra la seva carrera com a actor, també és coneixedor de les versions d'El Comte Arnau de Maragall i de Verdaguer, tot i que creu que són molt diferents, sobretot perquè "tot es fonamenta en com escriuen el vers. Cadascú té una manera singular i això determina l'ànima final". En el fons, aquesta versió d'El Comte Arnau "és com explicar un conte", afirma. "No és fer un personatge, sinó jugar amb molts, fent un monòleg amb el públic que esdevé un joc per a l'actor. El mateix Sagarra considera el seu Comte Arnau una obra on hi ha tota les seves habilitats i la seva saviesa. I quan la llegeixes, et sedueix".
L'aparició a El Crac i la relació amb la televisió
A banda de teatre, un dels darrers treballs en televisió de Soler ha estat a El Crac, una sèrie carregada de fina ironia on s'interpretava a ell mateix. "M'ho vaig passar molt bé", assenyala, sense dubtar-ho ni un instant. "Crec que hi havia una mica de coneixença íntima del personatge –riu–. Com que feia de mi mateix, això em permetia jugar una mica més amb aquest personatge anomenat Lluís Soler". Una paròdia on va tenir la complicitat de dos talents més: "l'Héctor i en Joel són uns cracs, bones persones, bons guionistes i bons actors".
Més enllà d'El Crac, però, Soler té una llarga relació amb la televisió. Es va fer molt popular gràcies a la participació en sèries com Poblenou, Laberint d'ombres o El cor de la ciutat. "Quan tens una audiència de 600.000 persones, això equival a vint anys omplint teatres cada dia de 400 persones. La diferència i l'abast és abismal". El teatre és una altra cosa, més proper a una lluita diària i de formigueta, on encara s'han de trencar alguns murs i algunes situacions mal resoltes.
Els darrers estudis mostren que només el 8% dels actors guanya més de 12.000 euros l'any, o que només el 57% dels actors treballa de la seva feina. "La nostra és una feina perillosa perquè té un punt de passió, d'enamorament i de necessitat de fer-la. I això fa que et puguis trobar que la facis ja no només sense cobrar, sinó pagant". Soler és un dels pocs actors que pot viure bé de la seva feina, després d'anys de treballar i haver-ne pogut recollir els fruits corresponents. "Quin consell donaria a un actor que comença? Pencar, pencar i pencar molt. Que no es desanimin i tenir aquell punt de sort necessari".
Sobre l'1-O: "El moment és delicat, però ens en sortirem"
El 10 de juliol de 2010, Lluís Soler va fer, juntament amb l'actriu Txe Arana, la lectura de la declaració final de la Manifestació Som una nació. Nosaltres decidim. Aleshores, el procés era a l'inici. Set anys després, som en un punt culminant. "La febre independentista deuria començar allà. Recordo que ja hi va haver molt de rebombori, perquè la manifestació va quedar totalment col·lapsada. Nosaltres estàvem esperant les autoritats, que no van poder arribar on érem", rememora. "Van quedar encallats baixant el Passeig de Gràcia".
Vist amb perspectiva, Soler creu que aquella data va ser l'inici de tot plegat, "un moment on vam prendre consciència que el procés anava de debò". Ara, set anys després, el goig és comprovar que tot aquest procés polític és "un fet del poble". El poble s'ha mogut i "és bonic veure que no és un fet provocat ni forçat, sinó que neix per ell mateix, espontàniament". Sense oblidar qui fa possible que continuï avançant. "Evidentment, hi ha gent que fa que es mogui, que es deixa la pell i és altruista, ferma en les seves idees. Però és el poble qui els ajuda amb la seva presència cada 11 de setembre. I això desencadena tot el que ha vingut".
"Ara bé, no sé què passarà l'1-O", expressa. "Sí sé que hauríem d'estar units i ser valents. I sé que és un moment delicat. Però també sé que ens en sortirem". Sensat i coherent, així és Lluís Soler, de dalt a baix. Un pou de sensibilitat, de saviesa escènica i humana. Una figura pública que parla clar, des de la prudència i del sentit comú, tal com sempre ha fet, mostrant-se quan cal per les causes que creu justes.
Sol a l'escenari, Soler assumeix el risc d'una història plena de passions, ambicions i mort. Per fer-ho, ha adaptat els 10.000 versos del text original que va escriure el poeta i els ha condensat en uns 1.500, en una acurada tasca de respecte màxim vers l'obra d'un dels imprescindibles de la literatura catalana del segle XX. De nou sota la direcció d'Antonio Calvo, l'actor reprèn l'espectacle que ja es va poder veure al Grec Festival de Barcelona, centrat de nou en la força torrencial de la paraula i en el triangle amorós format pel Comte Arnau, l'esposa Elvira i l'abadessa Aledais. A diferència d'aquella ocasió, però, Soler no llegeix el text: l'interpreta de memòria.
"Si vas de memòria, pots estar per qui t'escolta", afirma en aquesta entrevista amb NacióDigital. Llegir o dir el vers de memòria altera el resultat final d'allò que arribarà al públic. En el fons, fa que l'obra sigui un altre espectacle, però conservant sempre l'essència original. "El vers amaga una partitura i es tracta de dir-la amb el màxim de fidelitat possible –continua–. Has de seguir les notes que l'autor va escriure, tot sabent que tu les tocaràs diferent, però que no arribaràs a reinterpretar-les". Una fina línia que esdevé un repte per a un actor, i que suposa un valor afegit per als espectadors.
Lluís Soler, durant l'entrevista Foto: Isaac Meler
La importància d'un bon vers
"M'agrada molt dir vers –afirma–, perquè té una tècnica concreta. Has de jugar a evitar unes elisions que en prosa no hi són, per exemple". Els espectadors que ja van veure l'obra fa dotze anys hi trobaran alguns canvis, com una major acotació del vers, precisament. "Ha passat molt de temps, i et vas adonant de coses que podries canviar o millorar. He polit molt el vers i jo, per bé o per mal, segur que he evolucionat en la manera de dir-lo". La gran diferència, però, és el fet de dir l'obra de memòria, tal com ja havia fet a Canigó, L'Odissea o amb els poemes de Joan Vinyoli.
Amant del vers, com demostra la seva carrera com a actor, també és coneixedor de les versions d'El Comte Arnau de Maragall i de Verdaguer, tot i que creu que són molt diferents, sobretot perquè "tot es fonamenta en com escriuen el vers. Cadascú té una manera singular i això determina l'ànima final". En el fons, aquesta versió d'El Comte Arnau "és com explicar un conte", afirma. "No és fer un personatge, sinó jugar amb molts, fent un monòleg amb el públic que esdevé un joc per a l'actor. El mateix Sagarra considera el seu Comte Arnau una obra on hi ha tota les seves habilitats i la seva saviesa. I quan la llegeixes, et sedueix".
L'aparició a El Crac i la relació amb la televisió
A banda de teatre, un dels darrers treballs en televisió de Soler ha estat a El Crac, una sèrie carregada de fina ironia on s'interpretava a ell mateix. "M'ho vaig passar molt bé", assenyala, sense dubtar-ho ni un instant. "Crec que hi havia una mica de coneixença íntima del personatge –riu–. Com que feia de mi mateix, això em permetia jugar una mica més amb aquest personatge anomenat Lluís Soler". Una paròdia on va tenir la complicitat de dos talents més: "l'Héctor i en Joel són uns cracs, bones persones, bons guionistes i bons actors".
Lluís Soler Foto: Isaac Meler
Més enllà d'El Crac, però, Soler té una llarga relació amb la televisió. Es va fer molt popular gràcies a la participació en sèries com Poblenou, Laberint d'ombres o El cor de la ciutat. "Quan tens una audiència de 600.000 persones, això equival a vint anys omplint teatres cada dia de 400 persones. La diferència i l'abast és abismal". El teatre és una altra cosa, més proper a una lluita diària i de formigueta, on encara s'han de trencar alguns murs i algunes situacions mal resoltes.
Els darrers estudis mostren que només el 8% dels actors guanya més de 12.000 euros l'any, o que només el 57% dels actors treballa de la seva feina. "La nostra és una feina perillosa perquè té un punt de passió, d'enamorament i de necessitat de fer-la. I això fa que et puguis trobar que la facis ja no només sense cobrar, sinó pagant". Soler és un dels pocs actors que pot viure bé de la seva feina, després d'anys de treballar i haver-ne pogut recollir els fruits corresponents. "Quin consell donaria a un actor que comença? Pencar, pencar i pencar molt. Que no es desanimin i tenir aquell punt de sort necessari".
Sobre l'1-O: "El moment és delicat, però ens en sortirem"
El 10 de juliol de 2010, Lluís Soler va fer, juntament amb l'actriu Txe Arana, la lectura de la declaració final de la Manifestació Som una nació. Nosaltres decidim. Aleshores, el procés era a l'inici. Set anys després, som en un punt culminant. "La febre independentista deuria començar allà. Recordo que ja hi va haver molt de rebombori, perquè la manifestació va quedar totalment col·lapsada. Nosaltres estàvem esperant les autoritats, que no van poder arribar on érem", rememora. "Van quedar encallats baixant el Passeig de Gràcia".
Vist amb perspectiva, Soler creu que aquella data va ser l'inici de tot plegat, "un moment on vam prendre consciència que el procés anava de debò". Ara, set anys després, el goig és comprovar que tot aquest procés polític és "un fet del poble". El poble s'ha mogut i "és bonic veure que no és un fet provocat ni forçat, sinó que neix per ell mateix, espontàniament". Sense oblidar qui fa possible que continuï avançant. "Evidentment, hi ha gent que fa que es mogui, que es deixa la pell i és altruista, ferma en les seves idees. Però és el poble qui els ajuda amb la seva presència cada 11 de setembre. I això desencadena tot el que ha vingut".
"Ara bé, no sé què passarà l'1-O", expressa. "Sí sé que hauríem d'estar units i ser valents. I sé que és un moment delicat. Però també sé que ens en sortirem". Sensat i coherent, així és Lluís Soler, de dalt a baix. Un pou de sensibilitat, de saviesa escènica i humana. Una figura pública que parla clar, des de la prudència i del sentit comú, tal com sempre ha fet, mostrant-se quan cal per les causes que creu justes.
Lluís Soler Foto: Isaac Meler