04
d'agost
del
2017
Actualitzat
a les
11:35h
Hi ha moments a la vida on sembla que tot surt del revés, i que no hi ha sortida, però de fet, sempre, o quasi sempre, n'hi ha. En Fèlix n'és la prova. Va passar de viure amb la seva família en un dúplex amb piscina i zona amb jardí a passar la nit al ras a Sabadell, sol, i durant un any i mig. De feina estable i felicitat, a no tenir res. Però va saber reflotar, i ho va fer gràcies a l'ajuda de Càritas i Creu Roja.
Vivia a Santa Perpètua de Mogoda i tenia una bona feina en una empresa d'arts gràfiques, però tot es va començar a tòrcer. La seva dona va demanar-li el divorci, motiu pel qual van decidir marxar els dos de lloguer en pisos diferents i posar casa seva també en lloguer. "Cobràvem de lloguer només una part del que ens costava la hipoteca", recorda. Però poc després, l'empresa per la qual treballava va presentar un expedient de regulació d'ocupació (ERO), i li va deixar de pagar dues mensualitats, que li van impedir poder fer front a la quota del pis de que havia llogat a Santa Perpètua.
El propietari el va denunciar, i el jutge va ordenar que marxés del pis. A la vegada, va acumular deutes amb targetes de crèdit que no va poder assumir, motiu pel qual també el van situar a les llistes oficials de morosos, cosa que li va tancar portes, encara avui. A això se li va sumar que l'administració li va negar algunes de les ajudes que havia demanat, tot plegat per aspectes burocràtics.
Així, va passar per un pis de Badalona i un altre de Barcelona, d’on va haver de marxar per les greus humitats que hi havia. Els subsidis se li van acabar, i es va veure incapaç d’afrontar els 180 euros que li demanaven pel lloguer d’una habitació. Al final, va acabar a Sabadell, on va l'únic recurs passava per dormir al carrer.
"He passat moltes nits a la sala d'espera d'Urgències de l'Hospital Parc Taulí, d'on em feien fora, hi feia un cop de cap i marxava, i després al pavelló del sud, sota una zona coberta en unes escales, que vaig acabar deixant perquè hi havia filtracions i quan plovia em mullava", relata. Amb tot, reconeix que mai va viure del tot tranquil: "Quan dorms al carrer aprens a dormir, però sempre amb un ull obert".
"No em podia passar a mi"
La situació era dramàtica. “Havia vist molta gent que vivia al carrer, com ho feia llavors jo, i sempre havia pensat que allò no em podia passar mai a mi”, confessa. En no estar empadronat a Sabadell, explica que els Serveis Socials municipals asseguraven que no el podien ajudar, donat que encara constava com ciutadà de Santa Perpètua. Però allà tampoc hi trobava cap solució.
Va passar poc més d'un any dormint al ras, fins que va trobar la manera de reflotar. Va ser amb Càritas i la Creu Roja, a través dels quals tenia la possibilitat de dutxar-se, dormir i menjar. Però també el que més valorava, formar-se per poder obrir-se noves portes de futur.
Càritas li va permetre trobar un sostre on dormir, i la Creu Roja, a través del Programa Operatiu d’Inclusió Social i Economia Social per a majors de 45 anys, li va brindar una oferta formativa, primer com a portador de carretons i després com a expenedor en benzineres. Gràcies a aquest segon curs, ara compta amb un contracte fins el 31 de desembre en una gasolinera de la comarca.
Pas de futur
Míriam Donate, tècnica d’Ocupació del grup de majors de 45 anys de Creu Roja, assegura que el cas del Fèlix és molt rellevant, perquè és el primer cop que l’entitat sabadellenca aconsegueix que una persona que viu al carrer s’interessi pels programes formatius que ofereix l’ens i acabi reinserint-se al mercat de treball i a la societat amb tant èxit. “Hem atès d’altres però no han acabat sortint perquè quan comencen a cobrar alguna mena d’ajuda i tenen una certa estabilitat ja no tornen”, comenta Donate que assegura que el més important és aconseguir que els usuaris “vulguin treballar” i passar pàgina per “sortir de la situació en què estan”.
En aquest sentit, alerta del perill que hi ha que persones en la seva situació caiguin en vicis, com ara l'alcohol o les drogues, motiu pel qual situa en Fèlix com un exemple a seguir. De fet, Donate ha atès tot tipus de persones a qui la vida els ha fet un gir, des de persones sense estudis fins a d'altres que tenen fins a dos doctorats, però que per determinades circumstàncies han acabat requerint l'ajuda de tercers.
“El meu consell és que la gent que es trobi en aquesta situació segueixi endavant, picant portes, perquè hi ha sortida per a tot, que no s’acostumin a aquell sistema de vida, a cobrar les ajudes i punt”, assenyala. Ara, en Fèlix, amb 53 anys, espera estabilitzar-se. Amb feina, tot i que no fixe, té en ment anar-se a viure amb la seva parella, a qui va conèixer quan dormia al carrer. “Tothom es pot valer per si mateix: jo ho he aconseguit”.
Vivia a Santa Perpètua de Mogoda i tenia una bona feina en una empresa d'arts gràfiques, però tot es va començar a tòrcer. La seva dona va demanar-li el divorci, motiu pel qual van decidir marxar els dos de lloguer en pisos diferents i posar casa seva també en lloguer. "Cobràvem de lloguer només una part del que ens costava la hipoteca", recorda. Però poc després, l'empresa per la qual treballava va presentar un expedient de regulació d'ocupació (ERO), i li va deixar de pagar dues mensualitats, que li van impedir poder fer front a la quota del pis de que havia llogat a Santa Perpètua.
El propietari el va denunciar, i el jutge va ordenar que marxés del pis. A la vegada, va acumular deutes amb targetes de crèdit que no va poder assumir, motiu pel qual també el van situar a les llistes oficials de morosos, cosa que li va tancar portes, encara avui. A això se li va sumar que l'administració li va negar algunes de les ajudes que havia demanat, tot plegat per aspectes burocràtics.
Així, va passar per un pis de Badalona i un altre de Barcelona, d’on va haver de marxar per les greus humitats que hi havia. Els subsidis se li van acabar, i es va veure incapaç d’afrontar els 180 euros que li demanaven pel lloguer d’una habitació. Al final, va acabar a Sabadell, on va l'únic recurs passava per dormir al carrer.
"He passat moltes nits a la sala d'espera d'Urgències de l'Hospital Parc Taulí, d'on em feien fora, hi feia un cop de cap i marxava, i després al pavelló del sud, sota una zona coberta en unes escales, que vaig acabar deixant perquè hi havia filtracions i quan plovia em mullava", relata. Amb tot, reconeix que mai va viure del tot tranquil: "Quan dorms al carrer aprens a dormir, però sempre amb un ull obert".
"No em podia passar a mi"
La situació era dramàtica. “Havia vist molta gent que vivia al carrer, com ho feia llavors jo, i sempre havia pensat que allò no em podia passar mai a mi”, confessa. En no estar empadronat a Sabadell, explica que els Serveis Socials municipals asseguraven que no el podien ajudar, donat que encara constava com ciutadà de Santa Perpètua. Però allà tampoc hi trobava cap solució.
Va passar poc més d'un any dormint al ras, fins que va trobar la manera de reflotar. Va ser amb Càritas i la Creu Roja, a través dels quals tenia la possibilitat de dutxar-se, dormir i menjar. Però també el que més valorava, formar-se per poder obrir-se noves portes de futur.
Càritas li va permetre trobar un sostre on dormir, i la Creu Roja, a través del Programa Operatiu d’Inclusió Social i Economia Social per a majors de 45 anys, li va brindar una oferta formativa, primer com a portador de carretons i després com a expenedor en benzineres. Gràcies a aquest segon curs, ara compta amb un contracte fins el 31 de desembre en una gasolinera de la comarca.
Pas de futur
Míriam Donate, tècnica d’Ocupació del grup de majors de 45 anys de Creu Roja, assegura que el cas del Fèlix és molt rellevant, perquè és el primer cop que l’entitat sabadellenca aconsegueix que una persona que viu al carrer s’interessi pels programes formatius que ofereix l’ens i acabi reinserint-se al mercat de treball i a la societat amb tant èxit. “Hem atès d’altres però no han acabat sortint perquè quan comencen a cobrar alguna mena d’ajuda i tenen una certa estabilitat ja no tornen”, comenta Donate que assegura que el més important és aconseguir que els usuaris “vulguin treballar” i passar pàgina per “sortir de la situació en què estan”.
En aquest sentit, alerta del perill que hi ha que persones en la seva situació caiguin en vicis, com ara l'alcohol o les drogues, motiu pel qual situa en Fèlix com un exemple a seguir. De fet, Donate ha atès tot tipus de persones a qui la vida els ha fet un gir, des de persones sense estudis fins a d'altres que tenen fins a dos doctorats, però que per determinades circumstàncies han acabat requerint l'ajuda de tercers.
“El meu consell és que la gent que es trobi en aquesta situació segueixi endavant, picant portes, perquè hi ha sortida per a tot, que no s’acostumin a aquell sistema de vida, a cobrar les ajudes i punt”, assenyala. Ara, en Fèlix, amb 53 anys, espera estabilitzar-se. Amb feina, tot i que no fixe, té en ment anar-se a viure amb la seva parella, a qui va conèixer quan dormia al carrer. “Tothom es pot valer per si mateix: jo ho he aconseguit”.