Referèndum: anàlisi

Del Congrés a Europa: la lectura única, un procediment gens excepcional

La cambra baixa espanyola ha fet servir fins a cinc vegades aquest mecanisme per aprovar normatives només en aquesta legislatura

per Toni Rodon, 3 d'agost de 2017 a les 20:20 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 3 d'agost de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Panoràmica del Congrés en ple debat d'investidura Foto: Flickr PP


Els fets, ocorreguts no fa gaire, serien els següents: el govern presenta una proposició de llei en lectura única. Com és habitual, se celebra un únic debat en el ple, sense que el text passi per ponència o comissió. Al finalitzar el ple, hi ha una votació final i la llei s'aprova. Resultat? Vora 1.700 treballadores i treballadors es queden sense feina.


Com el lector haurà vist, no es tracta de la llei de transitorietat que el Govern preveu aprovar per tirar endavant el referèndum de l'1 d'octubre. Es tracta de la llei que va suprimir la prestació dels serveis de radiodifusió i televisió al País Valencià, és a dir, al tancament de la Ràdio i Televisió Valenciana (RTVV). Aprovada al novembre del 2013, el popular Alberto Fabra, aleshores president de la Generalitat valenciana, no va dubtar en el seu moment a fer servir el procediment legislatiu de lectura única per a tancar la segona empresa del país, després de la Ford.

Bona part de les lleis que es refereixen al concert basc i la reforma de la Constitució feta durant l'agost del 2011, aquesta sense consens unànime, es van fer per lectura única

Es tracta de només un exemple, però se'n podrien haver posat molts altres: fins a un total de 14 parlaments autonòmics disposen d’un procediment de lectura única. No tots els procediments són iguals -alguns permeten dret d'esmenes i d'altres requereixen de la unanimitat per seguir-lo-, però es tracta d’una tècnica força habitual. De fet, també contemplen aquest procediment el Congrés dels Diputats, el Senat i el Parlament Europeu.
 

El Parlament, en una imatge de l'últim ple Foto: Parlament


La filosofia jurídica d'aquesta manera de fer es basa en atorgar als legisladors una tècnica d'agilització legislativa que el parlament pot utilitzar quan les circumstàncies polítiques exigeixen una resposta legislativa immediata. També, però, és un recurs habitual per tramitar iniciatives legislatives el contingut de les quals s'hagi pactat prèviament fora del Parlament. Per exemple, bona part de les lleis referents al concert basc i navarrès s'han aprovat per lectura única. O un altre exemple, en aquest sense un consens absolut: la reforma de l’article 135 de la Constitució espanyola, feta l’estiu del 2011, es va tramitar i aprovar per lectura única.

De fet, un cop d'ull a la base de dades del Congrés dels Diputats revela que aquest procediment ha estat força comú en els darrers anys. En aquesta legislatura, per exemple, ja s’han aprovat cinc procediments legislatius per lectura única. A les primeres legislatures democràtiques, es van arribar a aprovar fins a una cinquantena d’iniciatives per aquest procediment.
 

Iniciatives legislatives aprovades al Congrés per lectura única Foto: Font: Congrés dels Diputats


En aquest sentit, a principis d’any la Comissió de Venècia va advertir l'estat espanyol de la politització creixent del Tribunal Constitucional (TC), el qual hauria de ser, en opinió d'aquest òrgan consultiu del Consell d'Europa, un "àrbitre neutral". En el mateix dictamen, fet amb motiu de la reforma de la llei orgànica del TC, la Comissió de Venècia deia, en referència a la lectura única, que no tenia "cap raó per dubtar de la [seva] constitucionalitat" (punt 10).

La Comissió de Venècia deia que no tenia cap raó per dubtar de la "constitucionalitat" del mecanisme de la lectura única

Amb tot, els legisladors de l'alt tribunal espanyol tenen ara sobre la taula dictaminar sobre la constitucionalitat d'aquest procediment i ho hauran de fer sense tenir en compte la intenció última, és a dir, de quina manera el Parlament pensa utilitzar la legislació. Tenint en compte la politització del TC i la pressió del govern de Rajoy, més interessat en solucionar el conflicte per via judicial que política, no sembla que el nou reglament tingui un futur gaire prometedor.
 

Tribunal Constitucional Foto: José M. Gutiérrez

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació