02
d'agost
del
2017
Actualitzat
el
04
d'agost
a les
7:47h
Serà un estiu atípic. El procés català arriba a la fase decisiva, cinc anys després d'haver arrencat, i les vacances polítiques quedaran reduïdes al mínim. Ho ha acabat de confirmar aquest dimecres el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, que des del seu repòs habitual a Pontevedra ha obert la porta a celebrar un consell de ministres extraordinari en el moment en què la mesa del Parlament admeti a tràmit la llei del referèndum. Una reunió pensada per elevar immediatament un recurs de suspensió al Tribunal Constitucional (TC), els membres del qual -com els del Govern i els de l'executiu espanyol- estan especialment mobilitzables durant el període estival.
Quins són els plans de la Generalitat davant l'ofensiva que desplegarà l'Estat per frenar l'1 d'octubre? El president Carles Puigdemont farà pocs dies de vacances, sense moure's de la demarcació de Girona, i seguirà al detall totes les novetats. El focus està posat en els grups parlamentaris de Junts pel Sí i la CUP, que dilluns van registrar la llei del referèndum i que n'hauran de decidir els mecanismes de tramitació a la cambra. "Es trobarà la manera d'aprovar-la", sostenen alts dirigents consultats per NacióDigital. "Si cal, sortejant la suspensió de la reforma del reglament del Parlament", ressalten.
Aquesta suspensió va arribar dilluns en un clima de màxima celeritat: la reforma només va restar vigent durant cinc dies, els que va trigar en ser tombada pel TC després de l'aprovació al Parlament. Al Govern assumeixen que cada iniciativa catalana cap a l'1-O serà combatuda. "Ja sabíem que tot això passaria", mantenen a Palau. Puigdemont, de fet, ha tret ferro a la hipotètica reunió extraordinària del consell de ministres a mitjans d'agost, possiblement el dia 16, que és quan la mesa del Parlament ha de decidir si tramita la norma del referèndum. "Nosaltres tenim la nostra agenda", ha reflexionat Puigdemont en resposta a preguntes dels ciutadans a través de l'aplicació Zonetacts.
En aquest sentit, el president ha assegurat que el Govern garantirà l'obertura dels col·legis electorals. Era la seva manera de respondre Rajoy, que ha assegurat "amb tota prudència i moderació" que la votació de l'1-O no se celebraria. "Les urnes hi seran, i el que ara ens ocupa a tots és que s'omplin", ha reflexionar Puigdemont, que ha descartat la declaració inulateral d'independència (DUI) i ha situat el referèndum com la "millor declaració" que pot fer Catalunya com a país. A Presidència sostenen que no hi ha hagut contactes polítics entre presidents -sí que n'hi va haver de tècnics quan va passar l'incident a l'Estació de França- i que el diàleg no ha millorat. El president dona Rajoy per amortitzat com a interlocutor i diu que el 2 d'octubre se'n necessitarà de nous.
Vindran del mateix PP? D'un altre partit polític? De moment, el PSOE sembla que es comença a fer a la idea hi haurà urnes i col·legis electorals el primer dia d'octubre, com ha admès avui la seva presidenta, Cristina Narbona. Ha demanat explícitament que no es legitimi la jornada anant a votar, i ha volgut destacar que no hi ha cap tipus de garantia democràtica en el plantejament que fa Puigdemont. Els socialistes catalans fan servir també aquesta última part de l'argumentari, i insisteixen que la llei del referèndum ni tan sols s'ha de debatre al Parlament.
La petició que fa el PSOE a Rajoy -"mesura i proporcionalitat"- és tan inconcreta com complicada d'aplicar. Els socialistes espanyols, impulsats per l'arribada de Pedro Sánchez a la secretaria general, intenten fer quallar el discurs de la "plurinacionalitat" com a sortida al plet català. El problema principal és que no genera unanimitat de portes endins, amb una Susana Díaz que des del sud es manté com a principal pol d'oposició a la nova direcció. Sánchez s'ha interessat per la situació a Catalunya i, en el passat, ja es va reunir amb Puigdemont i Oriol Junqueras. Per separat, això sí.
Transitorietat en marxa
Enmig de la partida d'escacs que juguen la Generalitat i la Moncloa, aquest dimecres han transcendit nous detalls de la llei de transitorietat jurídica que Junts pel Sí i la CUP tenen completament enllestida. Ha estat Benet Salellas, diputat dels anticapitalistes, qui ha revelat qüestions nuclears de la norma en una entrevista a Europa Press. Per exemple, el Tribunal Constitucional espanyol serà substituït per una "Sala de Garanties", i es crearà un Tribunal Suprem català. La llei no és una constitució, sinó el recull de normes i organismes que regiran la transició. A banda, s'hi inclouran aspectes socials com la llei de pobresa enegrètica que va tombar el TC.
Salellas ha deixat clar que no comparteix la "sacralització" del text que, segons ell, han promogut des de Junts pel Sí. En teoria, la transitorietat s'havia d'explicar dilluns passat, però la pressió del PDECat va ajornar el calendari. El més probable és que la norma es faci pública a finals d'agost, per deixar clar quins seran els efectes del vot afirmatiu en el referèndum. Els del vot negatiu són evidents: convocatòria d'eleccions autonòmiques de forma immediata. Puigdemont ha volgut deixar clar que la transició es farà amb la "màxima seguretat jurídica" i que el català i el castellà seguiran convivint com a llengües oficials. Pel que fa al reconeixement internacional, el president ha assenyalat que la Generalitat se l'haurà de guanyar amb la participació de l'1-O.
Abans d'arribar a aquest moment, però, han de passar encara moltes coses. Teòricament, el Govern no s'haurà de tornar a reunir fins al 29 d'agost, però tots els consellers -com passa amb els ministres i els magistrats del TC- estan mobilitzables. Si la mesa admet a tràmit la llei del referèndum i Rajoy decideix engegar la maquinària per frenar la consulta vinculant, el xoc es precipitarà. Serà a partir de mitjans d'agost quan el pols anunciat es començarà a concretar. I també les responsabilitats individuals que puguin imputar-se als màxims dirigents del sobiranisme.
Quins són els plans de la Generalitat davant l'ofensiva que desplegarà l'Estat per frenar l'1 d'octubre? El president Carles Puigdemont farà pocs dies de vacances, sense moure's de la demarcació de Girona, i seguirà al detall totes les novetats. El focus està posat en els grups parlamentaris de Junts pel Sí i la CUP, que dilluns van registrar la llei del referèndum i que n'hauran de decidir els mecanismes de tramitació a la cambra. "Es trobarà la manera d'aprovar-la", sostenen alts dirigents consultats per NacióDigital. "Si cal, sortejant la suspensió de la reforma del reglament del Parlament", ressalten.
Mariano Rajoy, aquest divendres a la Moncloa Foto: Europa Press
Aquesta suspensió va arribar dilluns en un clima de màxima celeritat: la reforma només va restar vigent durant cinc dies, els que va trigar en ser tombada pel TC després de l'aprovació al Parlament. Al Govern assumeixen que cada iniciativa catalana cap a l'1-O serà combatuda. "Ja sabíem que tot això passaria", mantenen a Palau. Puigdemont, de fet, ha tret ferro a la hipotètica reunió extraordinària del consell de ministres a mitjans d'agost, possiblement el dia 16, que és quan la mesa del Parlament ha de decidir si tramita la norma del referèndum. "Nosaltres tenim la nostra agenda", ha reflexionat Puigdemont en resposta a preguntes dels ciutadans a través de l'aplicació Zonetacts.
En aquest sentit, el president ha assegurat que el Govern garantirà l'obertura dels col·legis electorals. Era la seva manera de respondre Rajoy, que ha assegurat "amb tota prudència i moderació" que la votació de l'1-O no se celebraria. "Les urnes hi seran, i el que ara ens ocupa a tots és que s'omplin", ha reflexionar Puigdemont, que ha descartat la declaració inulateral d'independència (DUI) i ha situat el referèndum com la "millor declaració" que pot fer Catalunya com a país. A Presidència sostenen que no hi ha hagut contactes polítics entre presidents -sí que n'hi va haver de tècnics quan va passar l'incident a l'Estació de França- i que el diàleg no ha millorat. El president dona Rajoy per amortitzat com a interlocutor i diu que el 2 d'octubre se'n necessitarà de nous.
El PSOE assumeix que l'1-O hi poden haver urnes i s'esforça per deixar clar que el recompte seria considerat "il·legal", segons la seva presidenta
Vindran del mateix PP? D'un altre partit polític? De moment, el PSOE sembla que es comença a fer a la idea hi haurà urnes i col·legis electorals el primer dia d'octubre, com ha admès avui la seva presidenta, Cristina Narbona. Ha demanat explícitament que no es legitimi la jornada anant a votar, i ha volgut destacar que no hi ha cap tipus de garantia democràtica en el plantejament que fa Puigdemont. Els socialistes catalans fan servir també aquesta última part de l'argumentari, i insisteixen que la llei del referèndum ni tan sols s'ha de debatre al Parlament.
La petició que fa el PSOE a Rajoy -"mesura i proporcionalitat"- és tan inconcreta com complicada d'aplicar. Els socialistes espanyols, impulsats per l'arribada de Pedro Sánchez a la secretaria general, intenten fer quallar el discurs de la "plurinacionalitat" com a sortida al plet català. El problema principal és que no genera unanimitat de portes endins, amb una Susana Díaz que des del sud es manté com a principal pol d'oposició a la nova direcció. Sánchez s'ha interessat per la situació a Catalunya i, en el passat, ja es va reunir amb Puigdemont i Oriol Junqueras. Per separat, això sí.
Transitorietat en marxa
Enmig de la partida d'escacs que juguen la Generalitat i la Moncloa, aquest dimecres han transcendit nous detalls de la llei de transitorietat jurídica que Junts pel Sí i la CUP tenen completament enllestida. Ha estat Benet Salellas, diputat dels anticapitalistes, qui ha revelat qüestions nuclears de la norma en una entrevista a Europa Press. Per exemple, el Tribunal Constitucional espanyol serà substituït per una "Sala de Garanties", i es crearà un Tribunal Suprem català. La llei no és una constitució, sinó el recull de normes i organismes que regiran la transició. A banda, s'hi inclouran aspectes socials com la llei de pobresa enegrètica que va tombar el TC.
Salellas ha deixat clar que no comparteix la "sacralització" del text que, segons ell, han promogut des de Junts pel Sí. En teoria, la transitorietat s'havia d'explicar dilluns passat, però la pressió del PDECat va ajornar el calendari. El més probable és que la norma es faci pública a finals d'agost, per deixar clar quins seran els efectes del vot afirmatiu en el referèndum. Els del vot negatiu són evidents: convocatòria d'eleccions autonòmiques de forma immediata. Puigdemont ha volgut deixar clar que la transició es farà amb la "màxima seguretat jurídica" i que el català i el castellà seguiran convivint com a llengües oficials. Pel que fa al reconeixement internacional, el president ha assenyalat que la Generalitat se l'haurà de guanyar amb la participació de l'1-O.
Junts pel Sí i la CUP van presentar fa unes setmanes la llei del referèndum Foto: ACN
Abans d'arribar a aquest moment, però, han de passar encara moltes coses. Teòricament, el Govern no s'haurà de tornar a reunir fins al 29 d'agost, però tots els consellers -com passa amb els ministres i els magistrats del TC- estan mobilitzables. Si la mesa admet a tràmit la llei del referèndum i Rajoy decideix engegar la maquinària per frenar la consulta vinculant, el xoc es precipitarà. Serà a partir de mitjans d'agost quan el pols anunciat es començarà a concretar. I també les responsabilitats individuals que puguin imputar-se als màxims dirigents del sobiranisme.