Referèndum

El Govern presenta la denúncia contra els interrogatoris de la Guàrdia Civil

Els advocats de la Generalitat consideren que la Guàrdia Civil podria haver comès cinc delictes amb les citacions a alts càrrecs | La periodista Anna Molas va ser l'última en declarar divendres al matí juntament amb Ignasi Genovès, director general de Difusió del Govern

per Redacció , 29 de juliol de 2017 a les 11:52 |
Anna Molas, a la caserna de la Guàrdia Civil | ACN
Aquesta informació es va publicar originalment el 29 de juliol de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El Govern ha presentat aquest dissabte la denúncia contra els interrogatoris de la Guàrdia Civil anunciada pel conseller de Presidència i portaveu, Jordi Turull, segons ha informat ell mateix a través de les xarxes socials. En la denúncia, els lletrats de la Generalitat aprecien cinc presumptes delictes recollits en el Codi Penal en l'actuació dels agents: contra els drets individuals, obstrucció a la justícia, usurpació d'atribucions, falsedat documental i violació de secrets.

El Govern denuncia que els agents haurien violat el dret fonamental a la defensa endarrerint la comunicació de la condició de investigat a Nin i Clotet, el que va impedir que es poguessin defensar des d'un primer moment acompanyats dels seus advocats en haver estat citats com a testimonis. Turull, que és qui ha ordenat la presentació de la denúncia al jutjat de guàrdia, ha qualificat de "desproporció absoluta" l'acció de la Guàrdia Civil. I ha afegit que el Govern "tem" que, darrere dels interrogatoris de la Guàrdia Civil, hi hagi "una voluntat d'intimidació i coacció per poder fer declaracions i atacar el procés".


Per això, segons el conseller, la Generalitat vol "protegir les persones que defensen la democràcia" i ha deixat clar que l'executiu no admetrà "ni coaccions ni intimidacions". A més, sobre el fet que segons el Tribunal Superior de Justícia (TSJC) la Guàrdia Civil estigui actuant per iniciativa pròpia, Turull ha conclòs que "algú està enganyant" i que "algú està anant més enllà de les seves funcions". Intent d'influir en els interrogats

En la denuncia, el Govern assegura que els interrogadors van tractar d'influir en la declaració dels testimonis acusant-los "insistentment" de mentir i advertint-los de les conseqüències dels seus actes amb una actitud agressiva i de pressió, assegura el document, i afegeix que van dir a l'advocada de la Generalitat que la cridarien a declarar per la seva petició d'explicacions.


Així mateix, considera que els agents es van atribuir la condició de comissionats del jutjat que investiga el 'cas Vidal' sense que el jutge els ho sol·licités, cosa que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va aclarir en una nota dijous. El Govern també acusa la Guàrdia Civil d'alterar documents essencials de la investigació i d'haver mentit als citats al referir-se al jutjat d'instrucció 13 de Barcelona quan el jutge no havia sol·licitat les declaracions.

Finalment, posa de manifest que, malgrat que les diligències del jutjat relatives al cas són secretes, alguns mitjans de comunicació van ser alertats de la citació a membres de la Generalitat i van arribar a la Comandància de l'Institut Armat abans que ells.

 

Jordi Turull sosté la denúncia contra la Guàrdia Civil Foto: ACN


Darreres citacions

L'última en passar per la caserna de la Guàrdia Civil per declarar va ser la responsable de comunicació del departament d'Exteriors que encapçala el conseller Raül Romeva. La periodista Anna Molas va declarar divendres al matí com a testimoni en una nova jornada d'interrogatoris en la qual també va estar citat el director general de Difusió de la Generalitat, Ignasi Genovès.

En aquest cas, segons l'ACN, l'institut armat tampoc va apreciar indicis per tal que el jutge els acabi investigant. Genovès va haver de respondre preguntes sobre la campanya de publicitat del Registre de Registre de catalans i catalanes residents a l'exterior.

De moment, la Guàrdia Civil investiga Joaquim Nin, secretari general de Presidència, i Jaume Clotet, director de Comunicació de Govern. Tanmateix, haurà de ser el jutge d'instrucció número 13 el que decideixi si els imputa formalment o no una vegada rebi les diligències de la Guàrdia Civil que actua com a policia judicial.

El Govern passa a l'ofensiva

Els interrogatoris se sumen als realitzats a tres alts càrrecs del Govern i a l'exportaveu del Pacte Nacional pel Referèndum que han portat l'executiu català a passar a l'ofensiva. El conseller de Presidència, Jordi Turull, va anunciar dimecres que el Govern portaria l'actuació de la benemèrita als tribunals perquè està generant "indefensió". El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i consellers del seu Govern també han posat el focus en la manera de procedir del cos policial després que el jutge es desmarqués dels interrogatoris via comunicat del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).

La Guàrdia Civil va citar a declarar dimecres el director general d'Atenció Ciutadana, Jordi Graells, i el secretari general de Presidència, Joaquim Nin, per demanar informació sobre la contribució de la Generalitat al web del Pacte Nacional pel Referèndum. Aquest últim va sortir acusat de sedició per la Guàrdia Civil.

Ahir dijous, la situació s'ha repetit. L'institut armat va citar el director general de comunicació del Govern, Jaume Clotet, i li va comunicart que seria investigat per la mateixa qüestió, per la qual cosa Clotet ha deixat de respondre les preguntes de l'interrogatori. Després va ser el torn de l'exportaveu del Pacte Nacional pel Referèndum, Joan Ignasi Elena, que només va haver de respondre preguntes com a testimoni. En tota aquesta investigació, la Guàrdia Civil ha desenvolupat un paper poc habitual.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació