31
de juliol
del
2017
Actualitzat
el
01
d'agost
a les
7:10h
La direcció executiva del PDECat, comandada per Marta Pascal i David Bonvehí, va prendre possessió del càrrec fa exactament un any i una setmana. Ho va fer amb el suport de la immensa majoria dels vots dels associats, que reforçaven d'aquesta manera el to renovador que havia adquirit, només dues setmanes abans, el congrés fundacional. Amb el pas del temps en el calendari polític, marcat pel procés català i les turbulències internes que ha provocat en l'espai nacionalista, Pascal i Bonvehí ja perfilen una "remodelació profunda" de la cúpula que podria passar per integrar-hi els exconsellers.
Segons diverses fonts consultades per NacióDigital, els primers quinze dies d'agost seran claus, perquè és quan els dos dirigents avaluaran els "perfils necessaris" per encarar un curs polític d'alt voltatge i marcat per les urnes. En aquests moments, la direcció compta amb només vuit membres dels dotze que marquen els estatuts com a quantitat màxima. Quatre dirigents -Lluís Guinó, Albert Batet, Elsa Artadi i Montserrat Candini- van haver d'abandonar la cúpula pel règim d'incompatibilitats, i un dels escenaris més probables és que aquests buits s'omplin abans del referèndum de l'1 d'octubre.
Triar el moment dels canvis
"La lògica diu que abans d'això no s'haurien de fer canvis, però podem tirar pel dret", destaca un alt dirigent consultat. Diverses fonts assenyalen que els exconsellers sortints -Jordi Jané, que ja s'ha reubicat amb un càrrec a Interior, Meritxell Ruiz i Jordi Baiget- poden entrar a formar part de l'executiva en un missatge sobre la necessitat de preservar la unitat interna malgrat que la seva sortida va ser interpretada com una falta de sintonia amb el referèndum de l'1 d'octubre. Neus Munté, que també va abandonar el Govern fa dues setmanes, és vicepresidenta del PDECat fent tàndem amb Artur Mas.
De fet, Pascal ja va definir tots aquests dirigents com a "soldats" de la formació, i va indicar que comptava amb ells de cara als propers mesos. La remodelació governamental en dues fases va generar tensions internes, primer perquè Carles Puigdemont va cessar Baiget sense consultar-ho amb la direcció, i després perquè el PDECat va veure com ERC sortia indemne de les dues tandes de renovació. No falten dirigents nacionalistes que veuen "certa esquerranitis" en Puigdemont, i fins i tot el seu entorn més proper admet que "les coses no es van fer bé" si es té en compte la dimensió partidista del procés i perquè es va anar tard en fer els canvis. "S'hauria d'haver fet abans, quan va superar la qüestió de confiança", assegurava encara aquesta setmana un dirigent consultat.
Acabar amb la sensació de provisionalitat
En tot cas, però, Pascal i Bonvehí tenen intenció de muscular la direcció i acabar amb la sensació de provisionalitat instal·lada des que Guinó -ara vicepresident primer del Parlament-, Batet -adjunt a la direcció de Junts pel Sí-, Artadi -directora general de coordinació interdepartamental del Govern- i Candini -diputada i alcaldessa de Calella- es van veure obligats a deixar la cúpula. El missatge intern, després de la remodelació de Puigdemont, és que cal la màxima "unitat", però que també toca marcar perfil en un moment en què el PDECat és qui "més ha sacrificat" pel procés.
L'expresident de la Generalitat segueix tenint una agenda atapeïda -al partit ressalten que segueix sent un "actiu indispensable", especialment al territori i entre la militància-, però dosifica molt les aparicions públiques. Això és així especialment des de la confessió de Fèlix Millet i Jordi Montull en el judici del cas Palau, quan van destapar el presumpte finançament irregular de Convergència.
La sentència sobre el saqueig de la institució cultural s'espera per després del referèndum i podria posar en risc el futur de Mas com a president del PDECat. No falten dirigents que, en privat, ressalten que té "coll avall" que no podria continuar si la sentència és condemnatòria. "Si al final es demostra el finançament irregular, quedarà clar que no s'hi hauria d'haver posat", reflexiona un integrant de l'antiga direcció de Convergència. En tot cas, però, a l'executiva sostenen que la decisió serà "personal" i "consensuada" amb els òrgans interns.
Un dels problemes que suposaria una circumstància com aquesta el resumeix un dirigent de la nova fornada: "Ja vam matar un pare [Jordi Pujol] fa tres anys, i no sé si ens podem permetre fer el mateix amb només tres anys de diferència". Sí que sembla clar, almenys de moment, que Mas ha abandonat la idea de tornar-se a presentar com a candidat a la Generalitat. Una responsabilitat, la de cap de cartell, que, per cert, segueix vacant.
Si el full de ruta es compleix tal com el tenen dissenyat Junts pel Sí i la CUP, les properes eleccions haurien de ser com a molt tard el març del 2018 en cas de victòria independentista. Quan Puigdemont va rellevar Baiget de la conselleria d'Empresa i hi va situar Santi Vila, dirigents del PDECat van exclamar-se perquè això era tant com "assenyalar-lo com a candidat". Ara mateix és un dels més ben posicionats, tot i que veus de la formació no descarten l'opció de Josep Rull.
El factor decisiu, a banda del perfil dels aspirants, serà la manera com acabi el referèndum i les conseqüències penals que en puguin rebre els consellers del Govern. Pascal, almenys de moment, no és un nom que estigui ferm damunt la taula per liderar una hipotètica candidatura.
Les primàries de Barcelona, passada la tardor
Per triar el candidat a Barcelona, el més probable és que les primàries vagin més enllà de la tardor per no veure's interferides per la fase resolutiva del procés. A la resta de capitals de demarcació, però, es vol anar el més ràpid possible. A Girona, per exemple, Marta Madrenas ja ha aconseguit el 100% dels vots per optar a repetir l'alcaldia que va aconseguir quan Puigdemont va fer el salt a la Generalitat. Les enquestes no són amables amb el PDECat, però els seus dirigents sostenen que el projecte haurà arrelat si fa un bon paper a les municipals del 2019.
Segons diverses fonts consultades per NacióDigital, els primers quinze dies d'agost seran claus, perquè és quan els dos dirigents avaluaran els "perfils necessaris" per encarar un curs polític d'alt voltatge i marcat per les urnes. En aquests moments, la direcció compta amb només vuit membres dels dotze que marquen els estatuts com a quantitat màxima. Quatre dirigents -Lluís Guinó, Albert Batet, Elsa Artadi i Montserrat Candini- van haver d'abandonar la cúpula pel règim d'incompatibilitats, i un dels escenaris més probables és que aquests buits s'omplin abans del referèndum de l'1 d'octubre.
Triar el moment dels canvis
"La lògica diu que abans d'això no s'haurien de fer canvis, però podem tirar pel dret", destaca un alt dirigent consultat. Diverses fonts assenyalen que els exconsellers sortints -Jordi Jané, que ja s'ha reubicat amb un càrrec a Interior, Meritxell Ruiz i Jordi Baiget- poden entrar a formar part de l'executiva en un missatge sobre la necessitat de preservar la unitat interna malgrat que la seva sortida va ser interpretada com una falta de sintonia amb el referèndum de l'1 d'octubre. Neus Munté, que també va abandonar el Govern fa dues setmanes, és vicepresidenta del PDECat fent tàndem amb Artur Mas.
David Bonvehí i l'alcalde de Martorell, Xavier Fonollosa Foto: Julio Díaz / PDECat
De fet, Pascal ja va definir tots aquests dirigents com a "soldats" de la formació, i va indicar que comptava amb ells de cara als propers mesos. La remodelació governamental en dues fases va generar tensions internes, primer perquè Carles Puigdemont va cessar Baiget sense consultar-ho amb la direcció, i després perquè el PDECat va veure com ERC sortia indemne de les dues tandes de renovació. No falten dirigents nacionalistes que veuen "certa esquerranitis" en Puigdemont, i fins i tot el seu entorn més proper admet que "les coses no es van fer bé" si es té en compte la dimensió partidista del procés i perquè es va anar tard en fer els canvis. "S'hauria d'haver fet abans, quan va superar la qüestió de confiança", assegurava encara aquesta setmana un dirigent consultat.
Acabar amb la sensació de provisionalitat
En tot cas, però, Pascal i Bonvehí tenen intenció de muscular la direcció i acabar amb la sensació de provisionalitat instal·lada des que Guinó -ara vicepresident primer del Parlament-, Batet -adjunt a la direcció de Junts pel Sí-, Artadi -directora general de coordinació interdepartamental del Govern- i Candini -diputada i alcaldessa de Calella- es van veure obligats a deixar la cúpula. El missatge intern, després de la remodelació de Puigdemont, és que cal la màxima "unitat", però que també toca marcar perfil en un moment en què el PDECat és qui "més ha sacrificat" pel procés.
L'expresident de la Generalitat segueix tenint una agenda atapeïda -al partit ressalten que segueix sent un "actiu indispensable", especialment al territori i entre la militància-, però dosifica molt les aparicions públiques. Això és així especialment des de la confessió de Fèlix Millet i Jordi Montull en el judici del cas Palau, quan van destapar el presumpte finançament irregular de Convergència.
El futur de Mas està lligat a les responsabilitats davant una eventual condemna a CDC pel cas Palau
La sentència sobre el saqueig de la institució cultural s'espera per després del referèndum i podria posar en risc el futur de Mas com a president del PDECat. No falten dirigents que, en privat, ressalten que té "coll avall" que no podria continuar si la sentència és condemnatòria. "Si al final es demostra el finançament irregular, quedarà clar que no s'hi hauria d'haver posat", reflexiona un integrant de l'antiga direcció de Convergència. En tot cas, però, a l'executiva sostenen que la decisió serà "personal" i "consensuada" amb els òrgans interns.
Un dels problemes que suposaria una circumstància com aquesta el resumeix un dirigent de la nova fornada: "Ja vam matar un pare [Jordi Pujol] fa tres anys, i no sé si ens podem permetre fer el mateix amb només tres anys de diferència". Sí que sembla clar, almenys de moment, que Mas ha abandonat la idea de tornar-se a presentar com a candidat a la Generalitat. Una responsabilitat, la de cap de cartell, que, per cert, segueix vacant.
Artur Mas i Jordi Jané, en un acte de partit Foto: Julio Díaz / PDECat
Si el full de ruta es compleix tal com el tenen dissenyat Junts pel Sí i la CUP, les properes eleccions haurien de ser com a molt tard el març del 2018 en cas de victòria independentista. Quan Puigdemont va rellevar Baiget de la conselleria d'Empresa i hi va situar Santi Vila, dirigents del PDECat van exclamar-se perquè això era tant com "assenyalar-lo com a candidat". Ara mateix és un dels més ben posicionats, tot i que veus de la formació no descarten l'opció de Josep Rull.
El factor decisiu, a banda del perfil dels aspirants, serà la manera com acabi el referèndum i les conseqüències penals que en puguin rebre els consellers del Govern. Pascal, almenys de moment, no és un nom que estigui ferm damunt la taula per liderar una hipotètica candidatura.
Les primàries de Barcelona, passada la tardor
Per triar el candidat a Barcelona, el més probable és que les primàries vagin més enllà de la tardor per no veure's interferides per la fase resolutiva del procés. A la resta de capitals de demarcació, però, es vol anar el més ràpid possible. A Girona, per exemple, Marta Madrenas ja ha aconseguit el 100% dels vots per optar a repetir l'alcaldia que va aconseguir quan Puigdemont va fer el salt a la Generalitat. Les enquestes no són amables amb el PDECat, però els seus dirigents sostenen que el projecte haurà arrelat si fa un bon paper a les municipals del 2019.