efemèride

El dia que el Parlament va prohibir les corrides de toros a Catalunya

El 28 de juliol de 2010, avui fa set anys, es va viure una jornada històrica a la cambra catalana, amb llibertat de vot dels diputats de les grans formacions | Sis anys mes tard, el Tribunal Constitucional va tombar la llei aprovada pel Parlament, adduint que s'havia extralimitat en les seves funcions

per Redacció, 28 de juliol de 2017 a les 06:10 |
Treballadors de la Monumental canviant els cartells del Museu Taurí | Adrià Costa
Aquesta informació es va publicar originalment el 28 de juliol de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El Parlament de Catalunya va acceptar a tràmit el 8 de juliol de 2009 una iniciativa legislativa popular (ILP) impulsada per la Plataforma Prou. Un dels seus representants, Enric Gallego, va assegurar aquell dia que la proposta expressava el pensament de "gran part de la societat catalana". Es van recollir més de 180.000 signatures que demanaven als partits polítics afrontar un debat que sempre s'havia intentat evitar.

Un any després, la cambra catalana va dir adéu als toros amb la reforma que proposava la ILP. Amb 68 vots a favor, 55 en contra i 9 abstencions, el ple del Parlament va aprovar la modificació de la llei catalana de protecció dels animals establint que quedaven prohibides "les corrides de toros i els espectacles amb toros que incloguin la mort de l'animal i l'aplicació de les sorts de la pica, de les banderilles i de l'estoc, i també els espectacles taurins de qualsevol modalitat que tinguin lloc dins o fora de les places de toros".


La sessió del 28 de juliol de 2010, avui fa set anys, va ser intensa i els dos principals partits a l'hemicicle van donar llibertat de vot als seus diputats. L'antiga federació de Convergència i Unió es va posicionar a favor de la prohibició, però dels seus 48 diputats vuit van votar-hi en contra. Entre els contraris a la fi de les curses de braus a Catalunya hi havia l'actual conseller d'Empresa i Coneixement, Santi Vila, i l'exconseller d'Interior Ramon Espadaler. També es van produir quatre abstencions, una d'elles de l'exconsellera d'Ensenyament, Irene Rigau.

Al PSC va passar més aviat el contrari. La majoria dels seus 37 diputats, liderats per l'expresident de la Generalitat José Montilla, va votar contra la prohibició, però tres ho van fer a favor. Eren Núria Carreras, Josep Maria Balcells i l'actual conseller de Sanitat, Antoni Comín. L'aleshores conseller d'Economia, Antoni Castells, va optar per l'abstenció juntament amb Rosa Maria Farré i Joan Ferran.


El Tribunal Constitucional anul·la la llei

El Tribunal Constitucional (TC) va anul·lar el passat mes d'octubre la llei del Parlament que prohibia les corrides de toros a Catalunya. Així es va donar la raó al grup parlamentari del PP del Senat –encapçalat aleshores per Pío García Escudero- que el mateix 2010 va registrar un recurs d'inconstitucionalitat. Els magistrats, amb vuit vots a favor i tres en contra, van aprovar una sentència que argumentava que el Parlament es va extralimitar en les seves funcions.


Els toros, però, sembla que no tornaran a Catalunya. Tarragona i Olot han afirmat que no tornaran a tenir toros. De fet, només la Monumental de Barcelona té una infraestructura més o menys preparada per tornar a celebrar aquests espectacles i els seus promotors, de moment, ja ho han declinat.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació