Barcelona pot tornar a ser olímpica?

La ciutat no va organitzar els Jocs fins al cinquè intent, el del 1992, i ha desistit de presentar-se a dues cites dels d'hivern després que Hereu reviscolés el somni olímpic el 2010 | La Generalitat lidera la taula per estudiar la viabilitat d'una altra candidatura després que Colau els hagi descartat: els Jocs més pròxims als quals es podrà optar seran els del 2030

per Jordi Bes , Barcelona, 24 de juliol de 2017 a les 20:02 |
Exposició «25 anys de records. 25 anys de voluntaris» | Adrià Costa
Aquesta informació es va publicar originalment el 24 de juliol de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El somni olímpic de Barcelona va pel camí de complir els 100 anys. Els primers Jocs d'estiu que la ciutat va intentar organitzar van ser els del 1924, però va tardar encara 68 anys fins a acollir els del 92. Un quart de segle després, la ciutat no té en horitzó tornar a fer carrera olímpica. Els Jocs d'estiu no se'ls ha plantejat, però sí els d'hivern, tot i que aquesta aspiració, que va llançar el 2010 Jordi Hereu quan era alcalde, ha quedat aparcada. Ara és la Generalitat qui ha agafat les regnes d'estudiar la viabilitat d'una candidatura de Barcelona i els Pirineus als Jocs d'hivern per ser la seu dels del 2030, com a molt aviat.

L'arribada d'Ada Colau el 2015 a l'alcaldia de Barcelona va implicar automàticament que els Jocs d'hivern quedessin enterrats, malgrat que el seu predecessor, Xavier Trias, havia continuat els estudis que havia encetat Hereu. Trias va mantenir l'aposta malgrat que despertava molt més entusiasme als Pirineus que a Barcelona, però va haver d'acabar decidint posposar per al 2026 la candidatura, que inicialment estava pensada per al 2022. No obstant això, l'oposició va forçar Colau a estudiar bé la renúncia al projecte olímpic amb una comissió municipal abans de prendre una decisió definitiva.


La comissió va concloure que és inviable presentar-se per al 2026, però va deixar una porta oberta a fer-ho més endavant sempre que la Generalitat lideri una taula per seguir valorant l'oportunitat de presentar-se. El somni olímpic, però, ve de lluny, com va exposar Ignasi Doñate, expresident del Comitè Olímpic de Catalunya (COC), a la comissió sobre els Jocs d'hivern. En temps de la Mancomunitat, Barcelona va fer el primer intent d'acollir els del 1924, però es van adjudicar a París perquè eren els últims que es farien amb Pierre du Coubertin com a president del Comitè Olímpic Internacional (COI).

El primer intent de Barcelona per acollir uns Jocs es remunta a la cita del 1924 en temps de la Mancomunitat

Durant la Segona República va optar als del 1936, però van ser adjudicats a Berlín per tensions polítiques i internes del Comitè Olímpic Espanyol (COE), relata Doñate. Els del 1940 es van demanar un cop renovat el COE el 1933, amb August Pi i Sunyer de president –el seu germà Carles va ser alcalde de Barcelona-, però el govern espanyol va renunciar-hi a les portes de la sublevació franquista i van ser adjudicats a Tòquio, tot i que no es van poder celebrar per la Segona Guerra Mundial. Fins i tot es van intentar els del 1972, en ple franquisme, però la candidatura es va veure frustrada per "maniobres" del COE i pel seu desinterès, i va guanyar-los Munic, conclou Doñate.

Estudiar uns nous Jocs ja ha costat 2,5 milions


La nova aventura olímpica dels Jocs d'hivern s'ha vist frustrada fins ara. Els treballs de l'oficina olímpica van costar 2,5 milions d'euros entre el 2010 i el 2015, sense que s'aconseguís formalitzar cap candidatura. Els estudis es van fer sobretot per als Jocs del 2022, que organitzarà Pequín, i no estan en bona part actualitzats ni per al 2026, cosa que es va posar en relleu en la comissió municipal sobre els Jocs. En tot cas, el calendari també feia inviable presentar-se per al 2026, ja que el projecte hauria d'estar enllestit a la tardor, de manera que els primers Jocs als quals podrà aspirar Barcelona són els del 2030.

La taula de treball per a la candidatura Barcelona-Pirineus es va constituir el maig, i la Federació Catalana d'Esports d'Hivern és l'encarregada de la secretaria tècnica i de realitzar un estudi d'oportunitats. És a dir, de revisar el projecte fet fins ara atenent l'agenda 2020 del COI, que obliga a fer que les candidatures siguin "sostenibles", tant ambientalment com econòmicament, segons explica Maite Fandos, que és regidora de Barcelona i extinent d'alcalde d'Esports amb Trias, i que és la coordinadora institucional de la taula.
 

Hereu en un acte de suport a la candidatura dels Jocs del 2022. Foto: ACN


El projecte que s'havia encetat amb Hereu va determinar que a Barcelona es farien les proves de gel, i que la Molina-Masella era l'únic domini esquiable que reunia totes les condicions per acollir les proves de neu. S'havien planificat dues viles olímpiques, una en uns terrenys oposats a l'aparcament de l'estació de la Molina, i l'altra a la capital catalana, al barri de la Marina del Prat Vermell, al peu del parc olímpic de Montjuïc. Entre les dues tindrien una capacitat per allotjar 5.725 persones entre atletes i acompanyants.

L'Ajuntament creu que "en un moment de necessitat social, seria molt difícil explicar les bondats del projecte"

La comissió va concloure que avui no se sap "amb certesa" si el projecte dels Jocs "disposa de prou suport", i afegeix encara altres incerteses, com la implantació de les instal·lacions esportives. A més a més, no es disposen de dades actualitzades sobre la viabilitat econòmica de la iniciativa, i s'adverteix del fet que, "en aquest moment de crisi econòmica i necessitat social, seria molt difícil explicar les bondats del projecte, malgrat els múltiples beneficis que poden suposar uns Jocs Olímpics". Per al 2022 es va calcular que les despeses dels Jocs serien 2.229 milions d'euros; l'impacte econòmic, de 9.400 milions, i que es generarien 84.600 llocs de treball.

Una candidatura sense el consens del 92

Per a garantir-ne l'èxit, s'haurien de posar al servei d'un projecte de país, i no a la inversa. Als Pirineus haurien d'aprofitar-se per millorar l'accessibilitat, el nivell dels esports d'hivern i l'economia. Podrien servir de motor d'impuls per aconseguir una bona connexió ferroviària amb Barcelona. A més a més, es podrien plantejar per articular el país, i fer que els catalans coneguin més els Pirineus, i per reforçar el posicionament de la marca Barcelona i que la ciutat mantingui el pols competitiu en la lliga de ciutats globals. Són algunes de les idees que van sorgir durant la comissió dels Jocs, però que no disposen del consens de tothom.

La Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) està en contra del projecte, i a la capital catalana no es percep un clam popular a favor dels Jocs d'hivern. A més a més, alguna de les actuacions que s'havien previst de cara al 2022 ja han decaigut. És el cas de la pista d'esquí que s'havia projectat al barri de la Marina durant l'anterior mandat de Xavier Trias: el ple de l'abril la va enterrar. La pista formava part d'un gran complex esportiu de neu i gel, que incloïa pistes d'hoquei sobre gel i cúrling. Segons el govern, implicava un tipus d'instal·lacions "molt poc sostenibles ambientalment".

Per Lluís Millet, un dels pares de Barcelona 92 i assessor en diverses cites olímpiques, optar als Jocs d'hivern té sentit sempre que hi hagi "un projecte de país" al darrere. Hi pot ser per als d'hivern, però no per optar a uns d'estiu, i fa la seva proposta: crear "la Barcelona de la innovació", o sigui, una nova Silicon Valley recosint tots els pols d'investigació i creant-ne de nous. Això inclouria centres com l'Institut de Ciències Fotòniques (ICFO) i el Parc de Recerca Biomèdica (PRBB). I no es limitaria aquí: Millet aposta perquè la capital catalana aculli el primer centre de recerca i innovació del COI.

Lluís Millet, pare olímpic, diu que cal un projecte de ciutat per optar a uns Jocs d'estiu: la Barcelona de la innovació

Si Barcelona vol tornar a ser olímpica, té l'experiència del 92, però encara té un llarg camí per recórrer. Segons el comissionat municipal d'Esports, David Escudé, l'Ajuntament considera que "està bé" que Barcelona doni nom a la candidatura dels Jocs d'hivern, però que "havia de comptar amb l'ajuda absoluta i el colideratge de la Generalitat", ja que una part important d'aquest esdeveniment se celebraria fora de l'àmbit metropolità. Després caldria buscar l'ajuda de l'Estat. Els pròxims anys es veurà si la idea suscita el consens polític i ciutadà que va aconseguir els Jocs de fa 25 anys i que, ara com ara, no hi és.
 
La torxa olímpica torna a desfilar aquest dimarts
El dia gran de la commemoració dels 25 anys dels Jocs del 1992 és aquest dimarts, quan es compleix l'aniversari de la inauguració. El centre neuràlgic de la celebració és la plaça de Catalunya. La torxa olímpica tornarà a desfilar pels carrers de Barcelona, amb el primer relleu de la medallista del 92 i neboda de l'exalcalde Pasqual Maragall, Elisabeth Maragall. A més, l'alcaldessa, Ada Colau, ofereix una recepció institucional on es preveu l'assistència del president del Comitè Olímpic Internacional (COI), Thomas Bach.

Els actes per recordar els Jocs ja fa mesos que van començar, però hi ha qui creu que se'n fa un gra massa i hi ha qui en voldria més. "Es podien fer més coses", afirma Agapito González. Des del Mundial de Futbol d'Espanya 82 fa de voluntari sovint: ho va fer als Jocs, i sempre s'encarrega d'aixecar la bandera per donar la sortida a la cursa de El Corte Inglés. L'urbanista Juli Capella, en canvi, pensa el contrari: "Ja està bé de tant d'autobombo". Segons el comissionat municipal d'Esports, David Escudé, s'ha optat per organitzar "una pluja fina" d'actes commemoratius, i ja se n'han fet una cinquantena.

"És una barbaritat", defensa Escudé, que considera que no es pot dir que Barcelona no celebri l'aniversari. La intenció ha estat agrair la contribució dels que van fer possible els Jocs, recordar l'esdeveniment i explicar-lo a les noves generacions, i fins a la tardor calcula que s'hauran fet una setantena d'actes. La cita olímpica també serà present a la Mercè: el cartell el firma Mariscal, el creador del Cobi, la mascota dels Jocs del 92, i Petra, la dels Paralímpics.
 

Torxa de Barcelona'92 exposada al despatx de Josep Lluís Vilaseca. Foto: Adrià Costa

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació