20
de juliol
del
2017
Actualitzat
a les
12:28h
Feia cent anys que la Guàrdia Civil no entrava al Parlament. Avui hi ha tornat. El 19 de juliol del 1917 s'hi va presentar per dissoldre una reunió de diputats i senadors no autoritzada pel govern espanyol. Era la segona reunió de l'Assemblea de Parlamentaris, un intent de reforma constitucional impulsada pels partits catalanistes, amb la Lliga de Prat de la Riba al davant.
El govern espanyol havia tancat les Corts per poder governar per decret, enmig d'una greu crisi política i social. Les formacions catalanistes van demanar a Madrid que el Parlament es reobrís i, al negar-se l'executiu conservador d'Eduardo Dato, la Lliga va convocar una assemblea de les forces d'oposició espanyola a Barcelona, a la qual es van adherir els republicans i alguns liberals espanyols. Una primera reunió es va fer el 5 de juliol i es va demanar una reforma de la Constitució que reconegués les aspiracions catalanes. Es va triar el Palau de l'antic governador de la Ciutadella, actual seu del Parlament, per fer una segona assemblea, el 19 de juliol.
Enmig de la reunió, va fer acte de presència al Palau el comissari de policia Bravo Portillo -que es destacaria aviat com un repressor del moviment obrer-, però no se li va permetre accedir a la sala on estaven els diputats. Més tard, va presentar-se el tinent coronel de la Guàrdia Civil Ángel Herrera, obeint ordres del governador civil de Barcelona, que segons la premsa, "intimó a los reunidos a que dieran por terminado el acto". Raimon d'Abadal, pròcer de la Lliga, s'hi va negar. Una estona més tard, va ser el mateix governador, Leopoldo Matos, qui acompanyat d'efectius de la benemèrita, va fer desallotjar el Palau. L'objectiu de reformar Espanya des de Catalunya no va prosperar. Fa d'això cent anys.
El govern espanyol havia tancat les Corts per poder governar per decret, enmig d'una greu crisi política i social. Les formacions catalanistes van demanar a Madrid que el Parlament es reobrís i, al negar-se l'executiu conservador d'Eduardo Dato, la Lliga va convocar una assemblea de les forces d'oposició espanyola a Barcelona, a la qual es van adherir els republicans i alguns liberals espanyols. Una primera reunió es va fer el 5 de juliol i es va demanar una reforma de la Constitució que reconegués les aspiracions catalanes. Es va triar el Palau de l'antic governador de la Ciutadella, actual seu del Parlament, per fer una segona assemblea, el 19 de juliol.
Enmig de la reunió, va fer acte de presència al Palau el comissari de policia Bravo Portillo -que es destacaria aviat com un repressor del moviment obrer-, però no se li va permetre accedir a la sala on estaven els diputats. Més tard, va presentar-se el tinent coronel de la Guàrdia Civil Ángel Herrera, obeint ordres del governador civil de Barcelona, que segons la premsa, "intimó a los reunidos a que dieran por terminado el acto". Raimon d'Abadal, pròcer de la Lliga, s'hi va negar. Una estona més tard, va ser el mateix governador, Leopoldo Matos, qui acompanyat d'efectius de la benemèrita, va fer desallotjar el Palau. L'objectiu de reformar Espanya des de Catalunya no va prosperar. Fa d'això cent anys.