Els cossos de la Fossa 113 de Paterna s'identificaran en el termini d'1 any

L'associació compta amb l'ADN de 26 familiars dels possibles víctimes de la repressió franquista

per Redacció , 19 de juliol de 2017 a les 18:49 |
Membres de l'Associació de víctimes del franquisme de la fossa 113 de Paterna posant amb representants de la Diputació de València i l'equip Arqueo Antro després de la roda de premsa balanç de les exhumacions | ACN
Aquesta informació es va publicar originalment el 19 de juliol de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Els 49 cossos trobats en la Fossa 113 del cementeri de Paterna (Horta Oest), la més gran en ser exhumada de manera completa al País Valencià, han estat traslladats a Madrid on seran identificats i es contrastarà el seu ADN amb el de les famílies que els busquen. Així ho ha explicat en roda de premsa de balanç de les exhumacions el director de l'equip arqueològic Miguel Mezquida, que ha assenyalat que aquest mateix dimecres s'han traslladat els darrers tres cossos, que presenten evidències de ser víctimes de la repressió franquista. Les restes podrien pertànyer a les dues "saques" d'afusellaments del 18 de gener de 1940 i del 19 de setembre de 1941. Mezquida ha explicat que s'han trobat evidències que els cossos estaven lligats, amb múltiples fractures i traumatismes produïts per cops així com impactes de bala. Pràcticament tots, excepte dos, presentaven signes del que es coneix com el 'tret de gràcia', un darrer tret al cap.

El director d'Arqueo Antro ha especificat que els treballs d'anàlisis antropològics podrien tardar quatre mesos i que aquest treball s'ha d'anar coordinant amb l'empresa genètica per contrastar amb les mostres d'ADN, procés que es podria allargar fins un any. Tot i que pel moment només hi ha 26 mostres de famílies, el treball es farà complet i es posarà a disposició d'un futur banc d'ADN de la Generalitat Valenciana. 


Mezquida ha exposat que durant les excavacions i exhumacions s'han pogut corroborar els testimonis orals i també escrits sobre la situació i les condicions en les quals havien estat afusellades les víctimes. S'han trobat evidències de calç viva sobre els cossos que, paradoxalment a la seva intenció primera, han ajudat a conservar les restes òssies. Així mateix, durant les excavacions l'equip arqueològic ha localitzat projectils de 9 mil·límetres corresponents a subfusells utilitzats per la Guàrdia Civil. En aquest sentit, Mezquida ha recordat que a partir del 1939 els encarregats de molts dels afusellaments era el cos de la Guàrdia Civil atès que l'exèrcit en alguns casos s'hi negava. 

Durant la roda de premsa, el president de l'Associació de familiars de víctimes del franquisme de la Fossa 113, Santiago Vallés, ha posat en valor la "valentia" de la Diputació de València per finançar de manera directa els treballs d'excavació i exhumació per tal que "les famílies puguin fer el dol que no varen poder fer". "Moltes vegades ens pregunten perquè plorem si som tercera o quarta generació però és un trauma que hem heretat" ha continuat Vallés, que ha indicat que "fem la nostra obligació, allò que no els deixaren fer". 


El portaveu dels familiars ha demanat que la lluita de l'associació no quedi en una lluita individual sinó col·lectiva i ha remarcat la importància que les institucions estiguin al darrere del "degoteig" de famílies que s'interessen per exhumar cada vegada més fosses al País Valencià. Així mateix, ha demanat un Pacte d'estat per la Memòria, l'anul·lació dels judicis sumaríssims del franquisme i que tota la documentació sobre els processos que afectin el territori estigui al País Valencià. Vallés també ha apostat per dignificar el que ha definit com 'Camí de la Sang', el recorregut entre el mur on s'afusellaven les víctimes i el cementiri, i que aquest tingui fotografies i tanques amb els noms, les edats i els oficis dels afusellats. 

Per la seva part, la diputada de Memòria Històrica de la Diputació de València, Rosa Pérez Garijo, ha remarcat que la institució oferirà al setembre noves ajudes, amb 30.000 euros més, que se sumen als 230.000 ja oferts, i que han motivat moltes peticions d'obertura o localització de fosses. Així mateix, ha explicat que manté reunions amb la conselleria de Justícia amb l'objecte de poder coordinar accions, incident en la recuperació i conservació de la memòria oral per poder localitzar fosses i potser presentar una querella contra els crims franquistes, tal com s'ha fet a Pamplona. 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació