19
de juliol
del
2017
Actualitzat
a les
17:12h
Juan José Ibarretxe aterra al Born Centre Cultural i de Memòria amb un discurs que té tant de polític com de manual d'autoajuda. Diu que és un basc que "estima" Catalunya, i que ha vingut a fer una abraçada a la ciutadania per encoratjar-la en la recta final cap al referèndum de l'1-O. Fa servir metàfores d'alpinisme -existeixen escaladors que no siguin catalans o bascos?- per definir la situació catalana, i es mostra convençut que tard o d'hora tornada una "onada" a Euskadi que tornarà a posar el dret a decidir al centre del debat. De moment, haurà d'esperar: el PNB és el soci preferent de Mariano Rajoy i ja li ha aprovat uns pressupostos i la meitat -el sostre de despesa- dels segons.
L'escolta atentament Jordi Turull, nou conseller de la Presidència, que encara nota el regust "agredolç" de la crisi de Govern de la setmana passada. Coincideix en la sensació el director del diari El Punt Avui, Xevi Xirgo, autor de l'entrevista a Jordi Baiget que va desfermar les hostilitats dins l'equip de Carles Puigdemont. Turull confessa que "estima" Neus Munté, la seva predecessora, i sosté que hi té una relació de complicitat. "L'amistat és per tota la vida. Som amics i ho serem", destaca el conseller, que segueix sense donar pistes sobre com es compraran les urnes. Bé, sí, aposta per un mètode poc convencional: el de Lloll Bertran. O, més ben dit, aquell personatge de l'actriu catalana -estrella convidada al míting final de CiU del 2012- encarregada de presentar un aparell de vídeo que apareixia miraculosament al seu costat.
Turull engega una metàfora futbolística per definir el relleu al Govern, però prefereix no acabar-la per no posar noms de jugadors concrets. Sí que se'l veu còmode amb les metàfores de muntanya, com Ibarretxe, i sosté que els "grampons" de l'executiu estan formats per la ciutadania. "Nosaltres vam haver d'abandonar el campament base, però hi vam deixar les cordes", afegeix Ibarretxe. L'exlehendakari ha aprofitat les seves intervencions per repartir cinc lliçons sobre l'estat del procés i la seva fase definitòria.
1. "Com es pot pactar un referèndum amb una cadira buida?"
"Tots volem un referèndum pactat", insisteix Ibarretxe. Ell va voler dur el seu programa al Congrés dels Diputats i, derrotat, va veure com el mateix PNB li acabava girant l'esquena. Ara avala la unilateralitat fent servir l'argument que està justificada si l'altra part -l'Estat- opta per la incompareixença. L'escenari unilateral, però, deixa marge al govern espanyol per "fer servir la força". Ibarretxe dona per fet que acabarà passant, tot i que no s'atreveix a predir quina via es farà servir. I tampoc s'atreveix a dir directament que aniria a votar l'1-O en cas que fos català. Curiós.
2. "El problema no és la independència, sinó la dependència d'Espanya"
L'exlehendakari ha fet carrera com a conferenciant i com a acadèmic, i se li nota amb la soltura que té quan parla. Triga poc a arremangar-se la camisa -l'americana, sembla, se l'ha deixat a casa- i hi ha moments que opta per l'humor. "Vitòria estava a 500 quilòmetres de Madrid al segle XIV, i ho seguirà estant al segle XXV", diu entre rialles discretes del públic. En tot moment defensa que el procés ha de ser "una festa", i no un funeral. "El problema no és la independència, sinó la dependència d'Espanya", manifesta Ibarretxe, referint-se a les "polítiques retrògrades" de l'Estat i a una seguretat social que s'està "trencant" en mans del PP. "Ser dependents d'Espanya és dolent", remata. No entén com José María Aznar o José Luis Rodríguez Zapatero prefereixen compartir sobiranies amb Malta i no amb Euskadi o Catalunya.
3. "L'èxit o el fracàs del procés depèn de vosaltres"
Amb el barret de guru posat, l'exdirigent basc destaca que el futur de la independència depèn exclusivament de la ciutadania. Si la gent vol, sosté, Catalunya arribarà a l'Everest. Si no, el país tornarà a Katmandú. "La sort del procés no depèn de Madrid", diu una mica més endavant, perquè tot estarà en mans de les fortaleses i les debilitats dels catalans. Ibarretxe ha volgut deixar clar que el referèndum no és un cop d'estat, i que "espiar" -el documental de les clavegueres de l'Estat de Mediapro soobrevola en l'ambient- no servirà per aturar res, així com tampoc la judicialització. Fa només una hora, el Tribunal de Comptes ha obert el procediment per exigir a Artur Mas els cinc milions d'euros que va costar el procés de participació del 9-N.
4. "A Catalunya, sempre sí"
"Direm que sí sempre al que digueu l'1, el 2, el 3 o el 4 d'octubre, i així en els propers 500 anys", assegura Ibarretxe. Turull, satisfet, recull el guant i descarta que hi hagi un "enfrontament" amb els bascos, o amb qualsevol altre poble de l'Estat. "Us estem mirant", deixa clar l'exlehendakari, que ha volgut insistir que la sort és "compartida". De moment, però, les estratègies entre la Generalitat i el govern d'Euskadi són divergents, i mentre uns tenen vetada l'entrada a la Moncloa, els altres negocien prebendes milionàries per fer costat als pressupostos de Rajoy. Ibarretxe, això sí, nega divergències amb Iñigo Urkullu i Andoni Ortúzar, lehendakari i cap de files del PNB, respectivament. Tots, manté, estan a favor del dret a decidir. Amb matisos.
5. "Espanya té un problema amb la democràcia"
El problema fonamental és aquest, segons Ibarretxe. No és que l'Estat tingui problemes amb la independència, sinó que en té amb la democràcia en si mateixa. En un moment en què els bascos són els "equilibrats" i els "pragmàtics" -les paraules entre cometes són seves- i en què els catalans són els que tiren pel dret, l'exhlehendakari sosté que tots els mecanismes han de passar per la democràcia.
La recomanació final, això sí, la fa Turull: els "hiperventilats" i els "tiquis-miquis" s'han d'agafar una excedència fins que arribi el referèndum. Una setantena de dies per comprar urnes, dissipar dubtes i prendre nota de les lliçons que va deixar escrites un lehendakari que va arribar al camp base però no va poder atacar el cim.
L'escolta atentament Jordi Turull, nou conseller de la Presidència, que encara nota el regust "agredolç" de la crisi de Govern de la setmana passada. Coincideix en la sensació el director del diari El Punt Avui, Xevi Xirgo, autor de l'entrevista a Jordi Baiget que va desfermar les hostilitats dins l'equip de Carles Puigdemont. Turull confessa que "estima" Neus Munté, la seva predecessora, i sosté que hi té una relació de complicitat. "L'amistat és per tota la vida. Som amics i ho serem", destaca el conseller, que segueix sense donar pistes sobre com es compraran les urnes. Bé, sí, aposta per un mètode poc convencional: el de Lloll Bertran. O, més ben dit, aquell personatge de l'actriu catalana -estrella convidada al míting final de CiU del 2012- encarregada de presentar un aparell de vídeo que apareixia miraculosament al seu costat.
Turull engega una metàfora futbolística per definir el relleu al Govern, però prefereix no acabar-la per no posar noms de jugadors concrets. Sí que se'l veu còmode amb les metàfores de muntanya, com Ibarretxe, i sosté que els "grampons" de l'executiu estan formats per la ciutadania. "Nosaltres vam haver d'abandonar el campament base, però hi vam deixar les cordes", afegeix Ibarretxe. L'exlehendakari ha aprofitat les seves intervencions per repartir cinc lliçons sobre l'estat del procés i la seva fase definitòria.
1. "Com es pot pactar un referèndum amb una cadira buida?"
"Tots volem un referèndum pactat", insisteix Ibarretxe. Ell va voler dur el seu programa al Congrés dels Diputats i, derrotat, va veure com el mateix PNB li acabava girant l'esquena. Ara avala la unilateralitat fent servir l'argument que està justificada si l'altra part -l'Estat- opta per la incompareixença. L'escenari unilateral, però, deixa marge al govern espanyol per "fer servir la força". Ibarretxe dona per fet que acabarà passant, tot i que no s'atreveix a predir quina via es farà servir. I tampoc s'atreveix a dir directament que aniria a votar l'1-O en cas que fos català. Curiós.
2. "El problema no és la independència, sinó la dependència d'Espanya"
L'exlehendakari ha fet carrera com a conferenciant i com a acadèmic, i se li nota amb la soltura que té quan parla. Triga poc a arremangar-se la camisa -l'americana, sembla, se l'ha deixat a casa- i hi ha moments que opta per l'humor. "Vitòria estava a 500 quilòmetres de Madrid al segle XIV, i ho seguirà estant al segle XXV", diu entre rialles discretes del públic. En tot moment defensa que el procés ha de ser "una festa", i no un funeral. "El problema no és la independència, sinó la dependència d'Espanya", manifesta Ibarretxe, referint-se a les "polítiques retrògrades" de l'Estat i a una seguretat social que s'està "trencant" en mans del PP. "Ser dependents d'Espanya és dolent", remata. No entén com José María Aznar o José Luis Rodríguez Zapatero prefereixen compartir sobiranies amb Malta i no amb Euskadi o Catalunya.
3. "L'èxit o el fracàs del procés depèn de vosaltres"
Amb el barret de guru posat, l'exdirigent basc destaca que el futur de la independència depèn exclusivament de la ciutadania. Si la gent vol, sosté, Catalunya arribarà a l'Everest. Si no, el país tornarà a Katmandú. "La sort del procés no depèn de Madrid", diu una mica més endavant, perquè tot estarà en mans de les fortaleses i les debilitats dels catalans. Ibarretxe ha volgut deixar clar que el referèndum no és un cop d'estat, i que "espiar" -el documental de les clavegueres de l'Estat de Mediapro soobrevola en l'ambient- no servirà per aturar res, així com tampoc la judicialització. Fa només una hora, el Tribunal de Comptes ha obert el procediment per exigir a Artur Mas els cinc milions d'euros que va costar el procés de participació del 9-N.
4. "A Catalunya, sempre sí"
"Direm que sí sempre al que digueu l'1, el 2, el 3 o el 4 d'octubre, i així en els propers 500 anys", assegura Ibarretxe. Turull, satisfet, recull el guant i descarta que hi hagi un "enfrontament" amb els bascos, o amb qualsevol altre poble de l'Estat. "Us estem mirant", deixa clar l'exlehendakari, que ha volgut insistir que la sort és "compartida". De moment, però, les estratègies entre la Generalitat i el govern d'Euskadi són divergents, i mentre uns tenen vetada l'entrada a la Moncloa, els altres negocien prebendes milionàries per fer costat als pressupostos de Rajoy. Ibarretxe, això sí, nega divergències amb Iñigo Urkullu i Andoni Ortúzar, lehendakari i cap de files del PNB, respectivament. Tots, manté, estan a favor del dret a decidir. Amb matisos.
5. "Espanya té un problema amb la democràcia"
El problema fonamental és aquest, segons Ibarretxe. No és que l'Estat tingui problemes amb la independència, sinó que en té amb la democràcia en si mateixa. En un moment en què els bascos són els "equilibrats" i els "pragmàtics" -les paraules entre cometes són seves- i en què els catalans són els que tiren pel dret, l'exhlehendakari sosté que tots els mecanismes han de passar per la democràcia.
La recomanació final, això sí, la fa Turull: els "hiperventilats" i els "tiquis-miquis" s'han d'agafar una excedència fins que arribi el referèndum. Una setantena de dies per comprar urnes, dissipar dubtes i prendre nota de les lliçons que va deixar escrites un lehendakari que va arribar al camp base però no va poder atacar el cim.