Entrevista

Xavier Bru de Sala: «Els fills de Pujol van passar per on ell els deia, ell era el cap»

L'escriptor i exdirector general de Promoció Cultural assegura que l'expresident "passarà a la història com qui va apunyalar moralment el catalanisme"

Afirma que l'1 d'octubre votarà "sí" i que "cap partidari de la tercera via aconseguirà res si l'independentisme s'estanca"

"L'Estat no té butlla per reprimir com en el passat, i per això estan espantats", argumenta

| 22/07/2017 a les 13:03h
Especial: Les entrevistes de NacióDigital
Arxivat a: Política, referèndum, procés català, Xavier Bru de Sala, entrevista
Xavier Bru de Sala | Adrià Costa
Xavier Bru de Sala (1952) ha viscut la cultura des de dues trinxeres: la creació i la gestió política. Poeta i dramaturg, traductor del Cyrano de Bergerac i del llibret del Mar i cel de Guimerà dut a escena per Dagoll Dagom, ha estat director general de Promoció Cultural (1988-91), president efímer del CONCA (2009, que va abandonar quan va considerar que l'organisme era una "falsificació"), i comissari de l'Any Espriu.

Militant del PSAN en la seva joventut, el radicalisme pretèrit està força arrebossat de pragmatisme, però preserva un nervi crític que l'ha fet a vegades incontrolable. Assegura que pensa votar l'1 d'octubre, que veu com l'única manera de superar l'statu quo. Brillant i viperí, repassa aspectes de la política i la cultura, i explica que li agradaria culminar una trilogia de ficció sobre la persecució de Verdaguer, l'actitud de Joan Maragall i el fracàs de Cambó, derrotat per poetes com Carner. Moments històrics en què els poetes tenien capacitat de dir "no" al poder establert.     

- Pensa votar l'1 d'octubre?

- Home, només faltaria. I penso votar que "sí". Ni cap mena de dubte ni cap altre remei.

- Per què cap altre remei?

- L'objectiu no és només ni exactament la independència, sinó deixar d'estar sota per estar al costat. Aquest és el propòsit que crec que compartim molts catalans i no tirarà endavant sense anar-hi i votar que sí. No anar-hi ni votar que "sí" és estar a favor de continuar estant a sota. Encara que s'estigui en contra de la independència. Si estàs en contra de l'statu quo, siguis independentista o no, has d'optar pel "sí". I vol dir que aquest "sí" no representa exactament la independència al cap de dos dies. Hi ha una altra manera de dir-ho: si vols tercera via, vota "sí". Si l'independentisme no és prou fort com per sacsejar l'Estat, aleshores statu quo. Cap partidari de la tercera via pot dir que aconseguirà alguna cosa si l'independentisme s'estanca o recula. L'oferta alternativa ara mateix és zero. I l'independentisme ha de veure incrementada la seva força, encara que fos per aconseguir una oferta alternativa. Això és d'una lògica cartesiana que no admet rèplica. Altra cosa és que hi hagi qui vol dissimular la seva opció de continuar estant a sota.    
 

Xavier Bru de Sala. Foto: Adrià Costa


- Passi el que passi l'1-O, creu que la Catalunya autonomista ha mort?

- No. Això no es pot dir. Cal preveure tots els escenaris, també els pitjors o els que no ens agraden. I, fins i tot, en aquest cas, que veig cada dia menys probable, ens trobaríem amb aquell escenari del film de Gillo Pontecorvo, La batalla d'Alger, que explica una victòria rotunda dels francesos contra els algerians, i com pocs anys després, Algèria és independent. En el cas que això no anés gens bé, i ens quedéssim com estem, o pitjor, voldria dir que no hi ha majoria encara. Allò de "¡a por ellos, que Mas es maricón!" no es produirà.   

"Aquest cop, la mesocràcia catalana, que és la protagonista, no s'arronsarà"

- Té clar que el país no s'arronsarà.

- Aquest cop la mesocràcia catalana, que és la protagonista, no s'arronsarà. A banda que això històricament no ha estat així. Catalunya ha plantat cara moltes vegades. Es va veure a la Guerra de Successió, a la Guerra de la Independència, es va veure amb Lluís Companys forçant un moment de ruptura. Sempre que hi h hagut possibilitats Catalunya ha plantat cara. El que passa és que ara l'Estat no té butlla per reprimir com en el passat i per això estan espantats. Aquesta és una diferència principal.

- Creu que l'Estat té por?

- Jo crec que sí. És important en aquest cas la teoria del partisà de Carl Schmitt, que explica com Napoleó envaeix Alemany i Beethoven li compon una simfonia, L'Heroica. Envaeix Espanya i hi ha una revolta popular, i apareixen les guerrilles. I Napoleó portava les lleis noves, la modernitat. Però xoca amb la determinació de la gent, amb un problema de convenciment. En la fase actual del procés, aquí hi ha més partisans que cagadubtes. El partisà pot anar d'uniforme o no, pot tenir lleis a favor o en contra, però l'única cosa que un partisà no improvisa és la determinació, que és molt difícil de combatre.
    
"En l'actual fase del procés, hi ha més partisans que cagadubtes. I l'única cosa que un partisà no improvisa és la determinació"

- És molt suposar, però si es trobés en el lloc de Rajoy, què faria?

- Plegar. Reconèixer que m'he equivocat, que es formi un govern ampli, o de concentració, i que negociï amb Catalunya. Això crec que seria el millor per a Espanya i el risc d'independència disminuiria. Com a la guerra de Cuba. Si haguessin volgut impedir-ho (en aquest cas els industrials catalans també eren contraris a la seva independència), haguessin hagut d'enviar un diplomàtic a negociar amb els Estats Units, en lloc d'enviar un diplomàtic a negociar, van enviar l'almirall Cervera a morir per res. I després demanar posar la situació a zero, però canviant d'interlocutor. Qui creu en Rajoy com a interlocutor de res?

- En què s'assembla el Xavier Bru de Sala d'ara d'aquell jove militant del PSAN que es definia com a marxista-leninista?

- Deia que ho era. Era independentista, això sí. Però hi va haver un temps en què si deies que només eres marxista, estaves al costat de la burgesia i el capitalisme. Per ser d'esquerres, t'havies de declarar marxista-leninista.

Xavier Bru de Sala. Foto: Adrià Costa


- El procés l'ha fet més independentista?

- No. Per mi, si jo pogués triar, defensaria una confederació com no n'hi ha cap. Amb tribunal de cassació que fos l'última instància a Catalunya abans de la jurisdicció europea. Això seria molt diferent a la independència? No, però potser estalviaríem amargors. Però no tenim res més que el que tenim ara.

- És iberista?

- Jo sóc, i cada vegada més, deixeble de Joan Maragall. És qui ha vist més clar el que és i el que ha de ser Catalunya. Només amb dos poemes, l'Himne ibèric, i l'Oda a Espanya, ja ho diu tot. I amb els seus articles, la seva relació amb Unamuno, la seva actitud durant la Setmana Tràgica, quan demana l'indult per a Ferrer i Guàrdia i Prat de la Riba el censura. I quan després volen enfonsar Prat de la Riba, tot i que l'ha censurat, Maragall organitza una campanya d'homenatge. Prat de la Riba escriu La Nacionalitat catalana assessorat per Josep Pijoan, el jove deixeble de Maragall. Però a diferència de Maragall, Pijoan creu que el país no té remei i Maragall creu que no hi ha més remei que intentar-ho. I Espriu, per mi, no és res més que un epígon de Maragall.

- N'hi va parlar amb Espriu de Maragall?

- Mai me'n va parlar d'això. I mira que en vaig parlar d'hores amb Espriu. Què és si no ser un epígon de Maragall dir que "m'agradaria allunyar-me'n, nord enllà"... però em quedaré aquí. 

"Sense el cinisme, només amb l'ètica, els catalans no ens n'haguéssim sortit. Sense cinisme, no hi hagués hagut Jocs Olímpics. Samaranch era bàsicament un cínic"

- Continua pensant que els catalans es mouen entre el cinisme de Josep Pla i l'ètica d'Espriu?

- Sí. Espriu és el Maragall desenvolupat. Ara, diria que sense el cinisme, només amb l'ètica, no ens n'haguéssim sortit. Per exemple, sense el cinisme no hi hauria Jocs Olímpics. Samaranch què era? No crec que fos un feixista. Era bàsicament un cínic, un home que s'aprofitava del poder per pujar, fos quin fos el poder. Però quan va tenir l'oportunitat, va escombrar cap a casa.    

- L'actual moment és més d'Espriu que de Pla?

- Jo crec que ara torna a dominar Espriu. Ara els planians són obligats, són els cortesans de la capital, els servidors. Però molts actuen així perquè estan atrapats.

- Dirigeix el seminari Sintonías culturales, a Blanquerna de Madrid, que analitza la relació de les cultures espanyola i catalana al llarg de set segles. Com valora el paper dels intel·lectuals espanyols davant la situació a Catalunya?

- Jo crec que van a remolc dels esdeveniments. A Madrid no hi ha cap diari d'esquerres on puguis escriure, o que pugui fer de portaveu de les posicions de Podem en el camp territorial. Molts dels qui es queixen que a Catalunya hi ha un ambient aclaparador haurien de mirar el que passa a Madrid, on si vols expressar qualsevol discrepància has de fer un blog. Trobo a faltar que algú digui: "S'equivoquen". Això també va passar durant la guerra de Cuba.

- Se sent decebut amb els pensadors espanyols respecte a Catalunya?

- Jo crec que no poden. No tenen espai. D'altra banda, la interrelació cultural entre Madrid i Catalunya no es modificarà gaire després del procés. Continuarem anant i venint. Aquí continuarem comprant llibres dels autors castellans. Allí potser en compraran alguns més dels autors catalans.

Xavier Bru de Sala. Foto: Adrià Costa


- S'ha mostrat crític amb el pujolisme, però també hi va col·laborar. Va ser director general de Promoció Cultural. Quina petjada creu que ha deixat?

- Es fa difícil separar l'obra de l'engany moral. Això és com si Moisès, que és el personatge històric preferit de Pujol, després de trencar les taules de la llei sobre el vedell d'or i dir al poble jueu que havia de tornar al recte camí, d'amagat a la tenda hagués adorat el seu vedell d'or particular. Si l'haguessin descobert, no hi hauria hagut ni judaisme ni bíblies. Per tant, el cop moral al catalanisme com a moviment que incorpora un desig de millora social i de justícia és increïble. Ell volia ser dels d'Espriu, però en privat no ho era. Per sobre de tot, Pujol passarà a la història com qui va apunyalar moralment el catalanisme. Ell, no els seus fills.

- Hi ha la interpretació que els seus fills van actuar al marge, que el president Pujol té un complex de no haver estat prou abocat als fills...

- No, no. Els seus fills van passar per on ell passava. Per on ell els deia que passessin. Segur. Era el cap. No sóc qui per dir més. El que adorava el vedell d'or és ell. Amb la col·laboració requerida. Dit això, és evident que l'obra de govern consolida unes estructures de poder en els mitjans públics, a l'escola, als mossos, sense les quals estaríem pitjor.

"Tots els polítics des del pujolisme han sentit animadversió per l'esperit català agosarat que ve de Llull"

- Una aposta decidida per la cultura, més enllà de la retòrica, continua sent una mancança del discurs polític?

-En cultura, zero. Tots els polítics des dels anys del pujolisme han tingut animadversió envers la tradició de l'esperit català agosarat que ve de Ramon Llull. Això ve dels anys de Pujol però s'ha encomanat als governants que han vingut després.

- I això per què?

- Perquè es parteix de la base que el poder polític és feble i, per tant, la cultura ha d'estar domesticada, arraconada. Fixa't que tots els grups generacionals, començant pel del Mall i passant pels Imparables, des del món de la cultura intenten incidir en la societat, amb les idees que siguin, sortir del terreny de la cultura per orientar la societat, tots han fracassat. Si no té pes la cultura, la política té butlla per fer moltes coses que, si no, no faria. Hi ha hagut casos que són molt metafòrics. Per exemple, Pujol es va oposar al llançament de la fletxa per Antonio Rebollo en la inauguració dels Jocs, que volia simbolitzar l'esperit rebel català. Jo algun dia explicaré aquesta batalla.

"Pujol es va oposar al llançament de la fletxa per Rebollo en la inauguració dels Jocs"

- Comenci ara...

- Jo era l'encarregat per part de la Generalitat de carregar-me aquesta part de l'acte inaugural, i no ho vaig fer. Pujol volia que hi hagués un atleta pujant les escales portant la torxa, com s'havia fet sempre.
 

Xavier Bru de Sala. Foto: Adrià Costa


- Va presidir el CoNCA [Consell Nacional de la Cultura i de les Arts] l'any 2009, però la va abandonar al cap d'uns mesos. Què va passar? Per què va renunciar?

- Haurien d'haver plegat tots. Vaig renunciar perquè el CoNCA era una falsificació, una simulació de l'Arts Council britànic o d'organismes similars. El projecte originar dissenyat per Bricall estava molt bé, però d'aquí a la realitat...

- Aquesta desvirtuació com es va materialitzar?

- Es va adscriure el CoNCA al departament de Cultura. Va néixer sense autonomia real i sense pressupostos. El president Montilla, que és el que em va nomenar, li va dir a un amic meu: "Ja sabrà estar al prestatge?". Doncs la va encertar perquè no em vaig conformar. És aquesta visió de dir: sóc conseller però tinc tan poc poder que només falta que el reparteixi. No deuen haver llegit Tocqueville quan escriu que el secret dels nord-americans és que escampen el poder. Éparpiller le pouvoir, escampar com el blat de moro amb les gallines, i això és el futur. El poder no es dissol, s'escampa, creant tants organismes com convingui. És el contrari del que fa Espanya, que és concentrar-ho.

-Que és el model borbònic francès.

-Però no pas el republicà, el de L'esperit de les lleis.

-Com és que va elogiar el model de gestió del Palau de la Música del temps de Fèlix Millet?

-I encara l'elogio. Si Pujol no hagués robat, tot el que va fer a l'escola, o amb els mossos, estava molt bé. Doncs el Millet igual. Que l'han tocat el model? No gens. Podia estar millor. D'acord. Però no tindríem el Petit Palau. Si ell no hagués estat un cínic, o pactat amb l'Aznar, no hi hauria Petit Palau. El problema del Palau no és el model.

-Quin és el problema?

-Home, si resulta que tot això era una pantalla per robar, els lladres a la cangrí. Però el model, no he escoltat ningú qüestionant-lo. Jo ara el criticaria i el canviaria, però més de cara al futur. De cara a retornar el poder a l'Orfeó Català. Abans el Palau era de la gent i ara és dels rics. D'acord. Doncs, canviem-ho. Però el Palau, tal com s'està portant, és obra del Millet. Com TV3 és obra de Pujol.   

-A més de poeta, vostè ha destacat com a dramaturg. Com veu -polítics a banda- l'estat de la creació escènica? Fa anys, va advertir del risc d'un excés d'institucionalització, amb el TNC i la Ciutat del Teatre, que podia afeblir les sales privades. Aquest risc el veu superat?

-Sí, en general sí. A poc a poc, la ficció catalana torna a parlar de la realitat. Especialment el teatre, però també la novel·la, l'audiovisual, estan parlant de nosaltres, no d'un món imaginari. Durant un temps, les telesèries catalanes parlaven d'uns tipus i unes històries que no tenien res a veure amb la vida real. Et preguntaves: hi ha algun personatge que jo reconegui?

Xavier Bru de Sala. Foto: Adrià Costa


-Quan va començar a canviar això?

-Va fer molt la producció de moltes de les sales petites, com la Beckett. I després les sales de Focus, el Lliure i el Nacional. Els clàssics, sigui la tragèdia grega o Shakespeare, s'han de portar a l'actualitat.

"Xavier Albertí ho està fent molt bé al TNC. Queda enrere l'herència autista de Sergi Belbel"

-La programació del TNC li sembla acurada?

-Sí. Xavier Albertí ho està fent molt bé al TNC. Ha quedat enrere l'herència autista de Sergi Belbel. Hi ha tot una escola feta per Belbel i Benet i Jornet. Sembla mentida perquè Benet i Jornet venia del realisme i després se'n va anar a TV3, i va trair els seus principis. I Belbel va fer això al Nacional. La feina d'Albertí ha estat de titans perquè això si ho fas de cop, perds públic. Ha fet molt bons Shakespeare. El Somni d'una nit d'estiu de fa dues temporades ja era una versió gens edulcorada. I el darrer, el Ricard III amb Lluís Homar, és esplèndid, molt ben traslladat. Està portant el públic cap aquí. Esperem que al final sigui la gent la que torni a creure en la cultura.

-Què li agradaria coronar com a projecte cultural?

-Ja no.

-Home... Algun cop ha comentat que li atrauria engegar alguna cosa sobre Verdaguer.

-Bé, aixo sí. A mi m'agradaria fer una trilogia de ficció que porto pensant de fa anys i que expliqués la persecució de Verdaguer, el paper de Joan Maragall i la defenestració de Cambó per Josep Carner i Guerau de Liost (Bofill i Mates). És a dir, tres poetes incidint i canviant la vida pública i la percepció que tenen els catalans de si mateixos. Amb ells, s'acaba. Ara busca'ls aquests personatges.

-La defenestració de Cambó?

-Sí. Bàsicament és obra de Carner, i de Guerau de Liost, que són els que fan Acció Catalana, el 1922. D'aquí ve el "Visca Macià, mori Cambó!". Ve de dos poetes, dos senyors de dretes, però que s'adonen que Cambó no és bo per Catalunya. Són ells, no pas Pla, que es posa al seu servei.

-I amb quin format ho voldria fer?

-Crec que s'ha de fer en ficció televisiva. Posats a fer, que arribi a com més gent possible.
 

Xavier Bru de Sala. Foto: Adrià Costa

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Bé, molt bé,
Anònim, 22/07/2017 a les 14:06
+18
-144
Bru de Sala
Gràcies
Anònim, 22/07/2017 a les 16:24
+16
-56
Felicito ND per aquestes entrevistes de Pep Martí. Jo, si més no, hi aprenc moltes coses.
si votes que si pq remenes la merda ??
Anònim, 22/07/2017 a les 16:50
+60
-67
Els Pujol ja sabem que son i el mal que ens han fet. Si fossis una mica inteligent et dedicaries a combatre la guerra bruta del p.p. que ens portaran a la puta merda. Ets una cosa rara i resentida.
Regla de tres.
Anònim, 22/07/2017 a les 16:51
+21
-128
Sospita lògica lo de Pujol. De la mateixa forma que resulta molt dificil creure que Felipe González no sabia res dels GAL costa molt de creure que Pujol no sabia res ni de lo que feien els seus fills ni de com es "finançava" CDC.

Lo que es alluernant es que després que Maragall va aixecar la llebre dient lo del 3% varen continuar fent lo mateix com si res durant anys... això es estupidesa, o com a mínim imprudència temerària.
a Regla de tres
Anònim, 22/07/2017 a les 19:50
+16
-124
Ho van continuar fent perquè no era només la manera de robar d'una família de lladres, és un sistema de financament il.legal d'un partit a on tots hi estaven ficats, els seus successors també, i els Pujol, estaven a sobre de la piràmide. Aquest sistema mafiòs de la política ha estat un clàssic des de la Transsició i l'han compartit PP, PSOE i CiU, a aquests clans mafiosos, el que no es fica un sobre a la butxaca és apartat, ja que pot denunciar els altres i no és de fiar. Aquestes organitzacions criminals, s'han repartit les obres públiques de tota Espanya per financiar-se il.legalment i en el cas de Catalunya, tenien un control tan gran dels mitjans de comunicació, que el que ha aparegut a la premsa no és més que la punta de l'iceberg. Ho van continuar fent perquè es consideraven intocables, no eren estúpids ni imprudents, això ho són els que els continuen votant.
La gracieta d'un mestre tites (de la cultura?)
Anònim, 22/07/2017 a les 20:09
Molt interessant
+141
-9
Senyor Bru abans d'anar desbarrant pel món val més que es desi que de vituperis dels pallassos anem ben servits i ens en sobren.
La miopia
Anònim, 22/07/2017 a les 20:38
Molt interessant
+136
-5
Si hi ha una amplíssima majoria de gent que creu que ja n'hi ha prou i que és l'hora de deslliurar-nos d'Espanya i dels espanyols, és gràcies a 23 anys de pujolisme, 23 anys d'avançar pam a pam, de feina petita, mitjana i gran, de fer un pas enrera i un i mig endavant, d'aixecar el país milímetre a milímetre sense crits, ni promeses, sense soroll però amb una efectivitat imparable

Els espanyols saben de sobres qui en té la culpa que Catalunya es trobi al llindar de la Independència: La culpa és dels 23 anys de CiU, i per això, només per això, ataquen Pujol amb tota la ràbia, amb tota la fúria, amb tota la brutícia acumulada durant els 23 anys de pujolisme

I molts catalans aplaudiu la maquinària de guerra espanyola i l’unteu.

Espanya ha aconseguit en molts catalans els aliats més eficients. AQUEST ERA L’OBJECTIU. Missió acomplerta amb èxit gràcies a la seva beneiteria.
Un altre que fa llenya de l'arbre caigut
Anònim, 22/07/2017 a les 21:36
Molt interessant
+119
-6
I fent passar bou per bestia grossa: mentre és clar que deixava fer als fills (i aquest ha estat el seu pecat i la seva desgràcia), està per provar que mogués els fils. Però això no importa: el que compta és denigrar-lo, ara que s'ha obert la veda, i per a personatgets rancuniosos com aquest, que a més viuen del blablabla, una ocasió que no poden passar per alt.
Si un dia som independents
Anònim, 23/07/2017 a les 10:24
+18
-22
serà perquè els que opinen aquí no són representatius de la societat catalana.
Somiatruites
Anònim, 23/07/2017 a les 17:13
+4
-26
Amb l'estat espanyol i la meditativa de Catalunya en contra, independència?
SOMIATRUITES.
Somiatruites
Anònim, 23/07/2017 a les 18:17
+2
-25
Amb l'estat espanyol i la meitat de Catalunya en contra, independència?
SOMIATRUITES.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
01/01/1970
Totes les notícies de NacióDigital relacionades amb el procés d'independència i les eleccions del 21 de desembre
 13:09 El Museu de Lleida va entregar una peça més de les que demanava Aragó, informa Àlvar Llobet. Era un fragment d'una de les obres del trasllat, i des de l'equipament s'ha considerat que no tenia sentit quedar-se amb l'obra si la resta era a Aragó. Sobre l'obra extraviada, s'explica que s'està buscant.
 13:07 Una enquesta de Segre dona per primera vegada la victòria a Cs en escons. La suma de les formacions independentistes es quedaria a les portes de la majoria absoluta.
 13:06 Soraya Sáenz de Santamaría diu ara que el boicot a productes catalans és «irracional». La vicepresidenta espanyola aposta per donar un "nou impuls a la inversió pública a Catalunya amb els nous plans d'infraestructures".
 13:02 Marta Rovira (ERC) defensa "un Govern molt fort, divers i ampli" després del 21-D que "haurà d'exercir la sobirania i ho farà", fins i tot "si no s'obre una etapa de diàleg i negociació". Igualment, defensa retornar el reconeixement als Mossos i tornar a nomenar Josep Lluís Trapero com a major del cos.
 13:03 Arrimadas defineix la situació actual com "la pitjor crisi institucional, política, econòmica i social que ha patit Catalunya". Per primera vegada en campanya també critica el govern espanyol per "no haver fet reformes ni comunicar un projecte il·lusionant".
 13:04 Mireia Vehí, exdiputada de la CUP, afirma que es presentarà l'Informe Minotaure del 78 a Ginebra, davant de l'Organització Mundial contra la Tortura, i el Consell de Drets Humans de les Nacions Unides. 
 12:58 Miquel Iceta afirma que cal «deslliurar aquest país d'una sobredosi de mala llet». Afegeix, de manera irònica, que si és investit president de la Generalitat «tothom saludarà els altres dient 'bon dia' sense pensar si pensa diferent».
 13:00 
 12:57 
 12:45 Xavier Vilamala, exalcalde del PSC a Sant Hipòlit de Voltregà, ha demanat a Miquel Iceta que «alliberi» els ciutadans «de Puigdemont i de Junqueras». Ha afegit que «aquestes darreres setmanes he vist cares d'odi, les mateixes cares que el meu pare va veure a la postguerra».
 12:44 ERC presenta les mesures socials i econòmiques del seu programa electoral i promet, entre altres qüestions, abaixar els tipus de l'IRPF a les rendes més baixes i, per contra, gravar les transmissions patrimonials especulatives vinculades a l'habitatge.
 12:37 Nuria Marín afirma que «la Catalunya que somiem només la pot construir Miquel Iceta». L'alcaldessa de l'Hospitalet defensa «el Sí a un acord entre els catalans, a la negociació i el pacte, a l'economia productiva, i a la Catalunya social i sensible amb els territoris»
 12:44 Expectació al Cercle d'Economia per escoltar Inés Arrimadas. Sala plena a la seu de l'entitat econòmica.
 12:30 Jaume Collboni es refereix a Catalunya en Comú - Podem com «els qui volen tenir la clau, però que quan l'han fet servir ha estat per trencar ponts i el govern d'esquerres de Barcelona. Per això la volen?».
 12:29 Jaume Collboni, en l'acte municipalista del PSC a l'Espai Francesca Bonnemaison, recalca que Ciutadans és «la marca blanca de la dreta del PP feta des dels laboratoris» i que «no tenen ni la més remota idea del que és gestionar el dia a dia de la ciutadania catalana».
 12:29 Xavier Amor presenta Miquel Iceta com «l'home que pot tornar l'esperança a la ciutadania catalana». L'Espai Francesca Bonnemaison de Barcelona és ple de gom a gom en l'acte municipalista, que compta amb la participació de Jaume Collboni i Nuria Marín.
 12:12 DIARI DE CAMPANYA DEL 36 '7 de febrer: Unió Democràtica no participarà a les eleccions'. Nova entrega del diari de campanya (en blanc i negre) del 36; per Pep Martí.
 11:50 El candidat de Junts per Catalunya admet que la investidura "no es pot fer des de la presó ni des de l'exili". Malgrat això, desafia el bloc del 155 a acceptar els resultats i la voluntat dels catalans el 21-D.
 11:50 El candidat de Junts per Catalunya admet que la investidura "no es pot fer des de la presó ni des de l'exili". Malgrat això, desafia el bloc del 155 a acceptar els resultats i la voluntat dels catalans el 21-D.
 11:31 Puigdemont nega discrepàncies amb ERC de cara a la restitució del Govern, manté la porta oberta al diàleg amb l'Estat i assenyala que cal passar a la fase de la "República dels fets".
 11:48 L'amor extraoficial... de Domènech i Tardà; la contracrònica de Sara González. No hi ha dia que el líder dels "comuns" no mencioni als seus mítings el nom del dirigent republicà, amb qui coincideix al Congrés.
 11:24 Els operaris de Sixena que no han vist mai «Barrio Sésamo». La patinada d'uns treballadors no passa inadvertida a la xarxa.
 11:19 Puigdemont assegura que si l'independentisme guanya les eleccions tornarà al Palau de la Generalitat acompanyat del Govern "en bloc". Reclama al bloc del 155 que accepti el resultat dels comicis del 21-D.
 11:15 Tot a punt a l’ACN per la roda de premsa de Carles Puigdemont oferta per l’agència nacional catalana, informa Oriol March. Presenta l’acte el director de l’ACN, Marc Colomer.
 11:00 Xavier García Albiol: "Si a Catalunya torna a guanyar l'independentisme, el problema el té una part de la societat que no ha escarmentat". El candidat del PP considera que el govern espanyol estaria "legitimat" per tornar a aplicar el 155 si el Govern segueix amb el procés.
 10:57 Puigdemont promet que tornarà a Palau si l'independentisme guanya el 21-D. El president de la Generalitat, en una roda de premsa a l'ACN, assegura que no hi ha cap "pla B" en cas que el Parlament el vulgui investir. Per Oriol March.
 10:59 Albiol considera que la «radicalitat» de l'independentisme impulsa l'unionisme. El candidat del PP declara que ERC s'ha "tret la careta" defensant la "via unilateral".
 10:49 FILIPRIM Confessar la bisexualitat i ignorar l'atur. «El que em xoca és aquesta necessitat imperiosa per a l'etiquetatge reduccionista. Explicar que als vint anys has tingut una nòvia és confessar que ets bisexual?». Per Toni Vall
 10:23 Xavier Domènech, a RAC 1: "M'agradaria poder construir un govern on hi hagi representades les sensibilitats del bo i millor del país: des de Núria Parlon a David Fernàndez i Joan Tardà".
 10:13 ​Comença el judici contra Santiago Espot per la xiulada a l'himne espanyol durant la final de Copa. La Fiscalia demana una multa de 14.600 euros per al president de l'entitat sobiranista Catalunya Acció.
 09:54 La Junta Electoral prohibeix il·luminar de groc l'Ajuntament de Terrassa. No es podrà aplicar l'acord de junta de portaveus en solidaritat amb els presos polítics. Informa Albert Prieto.
 09:48 El PP porta ara al Congrés una iniciativa contra els boicots als productes catalans. Rafael Hernando defensa que són "una part essencial" dels productes "Marca Espanya".
 09:10 Elsa Artadi, el secret més ben guardat de JxCat; perfil de la directora de campanya de la candidatura, per Oriol March. Amb una trajectòria acadèmica impecable, doctorat a Harvard inclòs, va créixer a l'ombra de Mas-Colell dins l'administració. En l'última legislatura ha estat una peça clau de l'engranatge de Puigdemont a Palau. Tot i haver format part de la direcció, fa unes setmanes va donar-se de baixa del PDECat per "raons personals".
 08:22 DE GUSTOS I COLORS El film, la sèrie, el llibre i la cançó preferits de Miquel Iceta, a la secció cultural d'Esteve Plantada.
 07:33 PORTADES «El último esperpento del independentismo», a l'«ABC». Recull de les portades dels mitjans catalans i espanyols de paper.
 07:20 M'HI POSO PER... Bel Olid, la veu més feminista de la CUP; un nou retrat d'independents del 21-D a càrrec d'Aida Morales. La número 6 de la llista de la CUP per Barcelona considera que pot aportar "una mirada fresca" i independent en una candidatura en la qual diu sentir-se "molt còmoda".
 07:11 Josep Rull: «No tenen prou barrots per empresonar tanta dignitat». El conseller, just una setmana després del seu alliberament, ha compartit cartell amb Elsa Artadi, Pilar Calvo, Joan Torres, David Bonvehí i Valentí Junyent en l'acte central de Junts per Catalunya al Bages, a Manresa. Crònica de Pere Fontanals.
 06:51 EL DESPERTADOR de Ferran Casas: Enquestes que condicionen. "Els sondejos, que vaticinen un triple empat entre ERC, Junts per Catalunya i Cs, poden crear un efecte de carro guanyador. Els independentistes apel·len a l'exili i als presos", diu el subdirector de NacióDigital. Avui també són notícia les actuacions del Suprem, el remei castrense de García Albiol, el pacte antiterrorista i Frank Sinatra.
 23:28 L'independentisme, a les portes de la majoria absoluta segons una enquesta sobre el 21-D. ERC guanyaria les eleccions amb 33 escons però la suma dels partits independentistes es quedaria amb 66 diputats, a dos de la majoria absoluta.
 22:22 PÒQUER DE CAMPANYA 11 de desembre: Dante Fachin es mulla, Domènech evoca, Rajoy avisa i Parlon ataca; per Ferran Casas. 
 21:53 Més de 200 persones rebutgen les maniobres de l'exèrcit espanyol a Tarragona. La Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau ha manifestat "la nostra oposició als exèrcits, que mai no poden ser garantia de pau" i ha rebutjat "l'ús de les instal·lacions del territori com a base d'operacions o maniobres militars". La protesta ha acabat davant la Delegació de Defensa. 
 21:57 El litigi de Sixena alimenta l'enfrontament entre blocs camí del 21-D. Crònica de l'abast polític d'una jornada de tensió a Lleida, a càrrec d'Àlvar Llobet. El trasllat de les obres del Museu de Lleida a l'Aragó intensifica les crítiques del sobiranisme a les formacions que van avalar l'aplicació de l'article 155, amb especial intensitat cap al PSC.
 21:52 La Junta Electoral exigeix la retirada de la pancarta «Llibertat presos polítics» a Sabadell. Ho fan davant la denúncia de Ciutadans i PP. L'Ajuntament, de moment, no ha respost què farà.
 21:50 LA CARAVANA. L'aniversari de noces més trist de Joaquim Forn: el conseller d'Interior, empresonat a Estremera, celebrava aquest divendres els 25 anys de casa amb la seva dona, Laura. Per Oriol March.
 21:36 La CUP presenta al cinturó que Ciutadans és «el cavall de Troia de l''aznarisme'». L'exdiputat David Fernàndez demana que ningú es pensi que el partit d'Arrimadas és una formació d'esquerres. Informa Aida Morales des de l'Hospitalet de Llobregat. 
 21:28 Gabriel Rufián, a l'acte d'ERC a la Ràpita: "L'1 d'octubre aquí van entrar a sang i us van moldre a pals, recordeu-ho perquè el 21 de desembre els hem de moldre a vots", ha dit a un públic que, emocionat, ha tornar a omplir el pavelló que estava ple de gent votant el dia del referèndum fins que va irrompre la Guàrdia Civil.
 21:21 Iglesias aposta per un govern de «reconciliació» que inclogui independentistes. Ho expliquen Sara González i Jonathan Oca des de Tarragona.
 

El líder de Podem, Pablo Iglesias, al míting dels comuns a Tarragona Foto: Dani Gago / Catalunya en Comú




 21:16 Raül Romeva, a l'acte d'ERC a La Ràpita: "Avui fa una setmana que sortíem sis persones de la presó després d’un mes de captiveri, i havia de ser un dia de felicitat després d’un mes. Ja us podeu imaginar que no ha estat fàcil. I no ho va ser, i malgrat que ens va fer una il·lusió enorme abraçar aquells que estimem, quatre pesones romanen tancades. Això va fer que quan vam sortir ens vam conjurar a sortir a guanyar". 
 21:01 Puigdemont alerta que hi haurà més empresonaments si guanya el bloc del 155. El president de la Generalitat, en un míting a Tortosa, assenyala que l'Estat vol privar de llibertat "tothom que passava per allà" en la maquinària del referèndum. Per Oriol March des de Tortosa.
 20:58 LA CARAVANA Ciutadans per terres càtares; la contracrònica de Pep Martí sobre la campanya de Ciutadans. 
Entrades anteriors »
Carles Puigdemont intervé en la roda de premsa organitzada per l'ACN | Junts per Catalunya
Oriol March | 1 comentari
01/01/1970
El president de la Generalitat creu que val la pena córrer el risc de ser empresonat i nega discrepàncies amb ERC per restituir el Govern cessat | Admet que no podrà ser investit des de la presó o des de l'exili i en cas que el bloc del 155 no respecti el resultat | Manté la porta oberta al diàleg amb l'Estat però defensa passar a la "República dels fets"
Xavier Domènech, en un míting de campanya electoral | Dani Gago / Catalunya en Comú
Sara González
01/01/1970
No hi ha dia que el líder dels "comuns" no mencioni als seus mítings el nom del dirigent republicà, amb qui coincideix al Congrés
Ada Colau, a «Sábado Deluxe» | Telecinco
Toni Vall | 2 comentaris
01/01/1970
«El que em xoca és aquesta necessitat imperiosa per a l'etiquetatge reduccionista. Explicar que als vint anys has tingut una nòvia és confessar que ets bisexual?»
El cap de llista dels comuns, Xavier Domènech, durant un míting | Dani Gago / Catalunya en Comú
Sara González | 2 comentaris
01/01/1970
Des del míting de El Vendrell, una bandera catalana acompanya el cap de llista dels "comuns" per alimentar el perfil de "presidenciable"
Carles Puigdemont intervé al míting de Junts per Catalunya a Mollerussa | Junts per Catalunya
Oriol March
01/01/1970
La candidatura de Carles Puigdemont emet abans dels mítings unes declaracions de Rafael Catalá sobre els ferits de la jornada del referèndum
Publicitat electoral del 21-D al metro de Barcelona. | Adrià Costa
Ferran Casas | 3 comentaris
01/01/1970
La manifestació de Brussel·les, el pont, el debat de la unilateralitat i la competència -encara suau- a l'independentisme i a l'unionisme marquen el primer tram de la cursa del 21-D | La participació duu de corcoll els partits mentre ERC i Cs polaritzen la campanya i Puigdemont puja a les enquestes aliè als dubtes sobre el seu futur