18
de juliol
del
2017
Actualitzat
el
19
de juliol
a les
12:12h
El darrer Cuadernos de Pensamiento Político de la FAES, la fundació que presideix l'expresident espanyol José María Aznar, inclou una anàlisi de la situació a Catalunya que no deixa canya dreta. L'autor és un dels analistes de la fundació, José A. Olmeda, catedràtic de Ciència Política de la UNED, que titula el seu estudi El procés: la campaña para la secesión de Cataluña 2012-2017.
Els documents de la FAES sempre han de ser llegits perquè es tracta del principal think tank conservador de l'Estat malgrat que ara estigui formalment desvinculada del PP per les desavinences polítiques entre Aznar i Mariano Rajoy. La preocupació de la FAES pel procés s'ha incrementat des de l'anunci per part del president Carles Puigdemont del referèndum de l'1 d'octubre. Recentment, la fundació va organitzar un acte contra el procés amb la presència dels expresidents Aznar, Felipe González i José Luis Rodríguez Zapatero, on van escometre contra el referèndum parlant de "deriva bolivariana".
L'estudi, que té el clar objectiu d'intentar deslegitimar tot el procés, defineix la situació política a Catalunya com "un procés de radicalització de les elits nacionalistes catalanes" que han dut a terme "una mobilització articulada des de dalt". Segons la FAES, "el procés és un clar exemple de mobilització des de dalt. Es tracta de la formació artificial de moviments de base per part de la Generalitat i els partits secessionistes" que han generat la "formació artificial de moviments de base aparentment espontanis" per tal de "crear una il·lusió de sentiment de comunitat entorn la secessió de Catalunya".
Un populisme més
Les tàctiques del sobiranisme per imposar-se han estat el populisme i la introducció d'un assumpte divisiu en la societat catalana. Aquí, l'aiguabarreig entre les reivindicacions catalanes i la pitjor demagògia és total. El procés intentaria separar entre el "poble" i els seus "enemics", els dirigents unionistes. L'anàlisi arriba a esmentar el president turc Erdogan, qui en un acte multitudinari va exclamar: "Nosaltres som el poble, qui sou vosaltres?". En aquesta deriva populista, l'autor també troba similituds amb el Donald Trump que en la seva campanya va repetir: "L'única cosa important és la unificació del poble perquè la resta de la gent no significa res". Embolica que fa fort.
El butlletí de la FAES, en el seu intent de negar la base popular del procés, diu que les grans mobilitzacions a Catalunya no tenen res a veure amb l'onada com la que va propiciar l'ensorrament de l'URSS el 1990, ni un moviment de protesta com el que es va produir als Estats Units pels drets civils als anys seixanta, ni tampoc es tracta d'una revolta com la que s'ha viscut a Grècia contra els efectes de la crisi. A Catalunya, es tracta de "assossegades manifestacions anuals coreografiades i performances ocasionals".
La convocatòria del referèndum és, per la FAES, un pas més de radicalització conduït pel "batxiller Puigdemont", i assegura que "la mutació independentista del catalanisme ha vingut per quedar-se. Catalunya es disgrega en dues meitats segons llengua i socialització materna: Barcelona i costa, i comarques de l'interior". I tot gràcies a la "malversació de cabals públics administrats per la Generalitat". Així pensa el principal laboratori d'idees de la dreta espanyola.
Els documents de la FAES sempre han de ser llegits perquè es tracta del principal think tank conservador de l'Estat malgrat que ara estigui formalment desvinculada del PP per les desavinences polítiques entre Aznar i Mariano Rajoy. La preocupació de la FAES pel procés s'ha incrementat des de l'anunci per part del president Carles Puigdemont del referèndum de l'1 d'octubre. Recentment, la fundació va organitzar un acte contra el procés amb la presència dels expresidents Aznar, Felipe González i José Luis Rodríguez Zapatero, on van escometre contra el referèndum parlant de "deriva bolivariana".
L'estudi, que té el clar objectiu d'intentar deslegitimar tot el procés, defineix la situació política a Catalunya com "un procés de radicalització de les elits nacionalistes catalanes" que han dut a terme "una mobilització articulada des de dalt". Segons la FAES, "el procés és un clar exemple de mobilització des de dalt. Es tracta de la formació artificial de moviments de base per part de la Generalitat i els partits secessionistes" que han generat la "formació artificial de moviments de base aparentment espontanis" per tal de "crear una il·lusió de sentiment de comunitat entorn la secessió de Catalunya".
Un populisme més
Les tàctiques del sobiranisme per imposar-se han estat el populisme i la introducció d'un assumpte divisiu en la societat catalana. Aquí, l'aiguabarreig entre les reivindicacions catalanes i la pitjor demagògia és total. El procés intentaria separar entre el "poble" i els seus "enemics", els dirigents unionistes. L'anàlisi arriba a esmentar el president turc Erdogan, qui en un acte multitudinari va exclamar: "Nosaltres som el poble, qui sou vosaltres?". En aquesta deriva populista, l'autor també troba similituds amb el Donald Trump que en la seva campanya va repetir: "L'única cosa important és la unificació del poble perquè la resta de la gent no significa res". Embolica que fa fort.
El butlletí de la FAES, en el seu intent de negar la base popular del procés, diu que les grans mobilitzacions a Catalunya no tenen res a veure amb l'onada com la que va propiciar l'ensorrament de l'URSS el 1990, ni un moviment de protesta com el que es va produir als Estats Units pels drets civils als anys seixanta, ni tampoc es tracta d'una revolta com la que s'ha viscut a Grècia contra els efectes de la crisi. A Catalunya, es tracta de "assossegades manifestacions anuals coreografiades i performances ocasionals".
La convocatòria del referèndum és, per la FAES, un pas més de radicalització conduït pel "batxiller Puigdemont", i assegura que "la mutació independentista del catalanisme ha vingut per quedar-se. Catalunya es disgrega en dues meitats segons llengua i socialització materna: Barcelona i costa, i comarques de l'interior". I tot gràcies a la "malversació de cabals públics administrats per la Generalitat". Així pensa el principal laboratori d'idees de la dreta espanyola.