18
de juliol
del
2017
Dia d'estrena avui al Palau de la Generalitat. Primera reunió del govern Puigdemont. Ara sí que tots els consellers els ha triat el president i comparteixen el seu full de ruta i el d'Oriol Junqueras (que té en l'1-O el gran repte) després d'una remodelació que es va coure a foc lent. Les urnes són una icona i comprar-les, preferiblement de forma col·legiada -si surten nous entrebancs es podria fer directament a través de Vicepresidència-, és una de les primeres missions que prendrà el nou executiu. Un govern que no vol fer cap alzamiento -avui fa 81 anys que els feixistes van donar un cop d'estat militar contra la República- malgrat que des de Madrid parlen de purgues id'acabar amb el règim de llibertats. Pretén, això sí, dur a terme un desafiament democràtic requerirà fermesa i guanyar encara més suports en les properes setmanes.
Avui les competències electorals es mouran de Governació a Vicepresidència. Tots els detalls i raons els expliquem en aquesta informació. Sobre les remodelacions de govern, la seva periodicitat i efectes escriu aquesta anàlisi el politòleg Pau Vall Prat i aquesta opinió Joan Serra Carné. Val la pena llegir-les.
Canvis ràpids a Interior. A més de reordenar competències i debatre l'estratègia de l'executiu els consellers donaran el vistiplau a nomenaments sensibles, com el del nou cap dels Mossos, Pere Soler, que a proposta del conseller Joaquim Forn relleva en el càrrec Albert Batlle, exdirigent del PSC, que va arribar al govern d'Artur Mas de la mà d'Unió i que ja "no compartia la línia política". Com Soler, exregidor del PDECat a Terrassa, Batlle havia dirigit la política penitenciària del Govern. A la previsible sortida de Batlle s'hi va sumar, ja de nit, la del director del 112 Federic Adan, solidari amb Jordi Jané, segons va confirmar ell mateix a Jonathan Oca. El paper dels Mossos en tot plegat és vital, i el desplegament de la llei del referèndum clau, tal com explica aquesta informació de Roger Tugas a partir d'informes jurídics encarregats per les entitats sobiranistes.
Vist i llegit
Les primàries del PSPV havien de ser una pedra de toc sobre la capacitat que tindrà el nou secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, d'afermar territorialment el seu poder en un moment en el qual comença a fer moviments d'acostament a Podem. Però el president de la Generalitat, Ximo Puig, va guanyar diumenge a Rafa García, alcalde de Burjassot i candidat de Ferraz, i va fer evident que el líder retornat no tindrà les coses fàcils. Víctor Maceda, un dels periodistes que més bé coneix les interioritats de la política valenciana, ho explicava en aquesta crònica al setmanari El Temps.
El passadís
El ministre de Foment, Íñigo de la Serna, va presentar ahir, acompanyat del delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, i del conseller de Territori, Josep Rull, el nou Control de Trànsit Centralitzat de la xarxa de Rodalies de Barcelona. El govern espanyol va presentar noves inversions (ja veurem si es compleixen) i les autoritats van passejar per la sala de pantalles. El ministre, en un gest empàtic, va preguntar a un dels operaris què indicava una determinada pantalla. "Doncs el retard i avançament que porten en cada moment. Aquest ha passat per Castelldefels amb 17 minuts de retard, aquest entre Sitges i Garraf amb cinc minuts...", va contestar-li el treballador. El moment el va immortalitzar (i piular) Pere Bosch, periodista de TV3. Ara sí que De la Serna podrà explicar a Rajoy que va conèixer de primera mà el funcionament (desesperant) de la xarxa.
L'efemèride
Tal dia com avui de l'any 1936 començava la Guerra Civil espanyola després que un grup de generals feixistes, que acabarien comandats ràpidament per Francisco Franco, concretessin la seva sublevació contra la legalitat republicana amb el factor desencadenant de l'assassinat del polític dretà José Calvo Sotelo. Franco va arribar al Marroc des de les Canàries i es va posar al capdavant de l'exèrcit colonial, que aviat va conquerir el sud d'Espanya reprimint militants d'esquerres de tota condició i enfrontant-se a la República, a la que va ser fidel una part sensible però minoritària de l'exèrcit. A Catalunya, part de l'exèrcit es va revoltar però alguns comandaments es van mantenir fidels i, amb la Guàrdia Civil, les milícies i els efectius de la Generalitat es va sufocar el cop d'estat. Els feixistes no van entrar al Principat fins a finals del 38, un cop perduda la batalla de l'Ebre, que va marcar el final d'un conflicte que va deixar pas a una dictadura de quasi 40 anys i a una postguerra marcada per l'exili, les penúries, una forta repressió i, en el cas català, la pèrdua de les institucions i la prohibició de la llengua. Aquest Trinxeres de TV3 explicava com es va viure el 18 de juliol i la guerra a Barcelona.
L'aniversari
El 18 de juliol de l'any 1918 va nàixer a l'aleshores Unió Sud-africana (després Sud-àfrica) l'advocat, polític i defensor dels drets humans Nelson Mandela, que va morir el 2013 després d'haver estat president de la república i posar fi a l'apartheid entre negres i blancs que pervivia al país des de l'època colonial i que va aïllar el règim de Pretòria en els seus darrers anys. Mandela liderava el Congrés Nacional Africà, un moviment patriòtic, d'esquerres i antisegregació, que va fer oposició, també violenta, al govern "blanc". Això li va costar 27 anys de presó. La seva sortida va implicar el final de la segregació i la democratització del país. Va rebre el premi Nobel de la Pau el 1993 i ser escollit president per sufragi universal el 1994 (ocuparia el càrrec fins al 1999) i va liderar la política de reconciliació. La pel·lícula Invictus, aquí en podeu veure una de les escenes més mítiques, escenifica molt bé aquells anys a través del rugbi, esport tradicionalment practicat pels blancs en aquell país. Sud-àfrica va acollir el 1995 el mundial i aquell equip, que va rebre l'escalf de Mandela i de molts ciutadans de color, es va proclamar campió.
Fes clic aquí per subscriure't-hi
Avui les competències electorals es mouran de Governació a Vicepresidència. Tots els detalls i raons els expliquem en aquesta informació. Sobre les remodelacions de govern, la seva periodicitat i efectes escriu aquesta anàlisi el politòleg Pau Vall Prat i aquesta opinió Joan Serra Carné. Val la pena llegir-les.
Canvis ràpids a Interior. A més de reordenar competències i debatre l'estratègia de l'executiu els consellers donaran el vistiplau a nomenaments sensibles, com el del nou cap dels Mossos, Pere Soler, que a proposta del conseller Joaquim Forn relleva en el càrrec Albert Batlle, exdirigent del PSC, que va arribar al govern d'Artur Mas de la mà d'Unió i que ja "no compartia la línia política". Com Soler, exregidor del PDECat a Terrassa, Batlle havia dirigit la política penitenciària del Govern. A la previsible sortida de Batlle s'hi va sumar, ja de nit, la del director del 112 Federic Adan, solidari amb Jordi Jané, segons va confirmar ell mateix a Jonathan Oca. El paper dels Mossos en tot plegat és vital, i el desplegament de la llei del referèndum clau, tal com explica aquesta informació de Roger Tugas a partir d'informes jurídics encarregats per les entitats sobiranistes.
Vist i llegit
Les primàries del PSPV havien de ser una pedra de toc sobre la capacitat que tindrà el nou secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, d'afermar territorialment el seu poder en un moment en el qual comença a fer moviments d'acostament a Podem. Però el president de la Generalitat, Ximo Puig, va guanyar diumenge a Rafa García, alcalde de Burjassot i candidat de Ferraz, i va fer evident que el líder retornat no tindrà les coses fàcils. Víctor Maceda, un dels periodistes que més bé coneix les interioritats de la política valenciana, ho explicava en aquesta crònica al setmanari El Temps.
El passadís
El ministre de Foment, Íñigo de la Serna, va presentar ahir, acompanyat del delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, i del conseller de Territori, Josep Rull, el nou Control de Trànsit Centralitzat de la xarxa de Rodalies de Barcelona. El govern espanyol va presentar noves inversions (ja veurem si es compleixen) i les autoritats van passejar per la sala de pantalles. El ministre, en un gest empàtic, va preguntar a un dels operaris què indicava una determinada pantalla. "Doncs el retard i avançament que porten en cada moment. Aquest ha passat per Castelldefels amb 17 minuts de retard, aquest entre Sitges i Garraf amb cinc minuts...", va contestar-li el treballador. El moment el va immortalitzar (i piular) Pere Bosch, periodista de TV3. Ara sí que De la Serna podrà explicar a Rajoy que va conèixer de primera mà el funcionament (desesperant) de la xarxa.
L'efemèride
Tal dia com avui de l'any 1936 començava la Guerra Civil espanyola després que un grup de generals feixistes, que acabarien comandats ràpidament per Francisco Franco, concretessin la seva sublevació contra la legalitat republicana amb el factor desencadenant de l'assassinat del polític dretà José Calvo Sotelo. Franco va arribar al Marroc des de les Canàries i es va posar al capdavant de l'exèrcit colonial, que aviat va conquerir el sud d'Espanya reprimint militants d'esquerres de tota condició i enfrontant-se a la República, a la que va ser fidel una part sensible però minoritària de l'exèrcit. A Catalunya, part de l'exèrcit es va revoltar però alguns comandaments es van mantenir fidels i, amb la Guàrdia Civil, les milícies i els efectius de la Generalitat es va sufocar el cop d'estat. Els feixistes no van entrar al Principat fins a finals del 38, un cop perduda la batalla de l'Ebre, que va marcar el final d'un conflicte que va deixar pas a una dictadura de quasi 40 anys i a una postguerra marcada per l'exili, les penúries, una forta repressió i, en el cas català, la pèrdua de les institucions i la prohibició de la llengua. Aquest Trinxeres de TV3 explicava com es va viure el 18 de juliol i la guerra a Barcelona.
L'aniversari
El 18 de juliol de l'any 1918 va nàixer a l'aleshores Unió Sud-africana (després Sud-àfrica) l'advocat, polític i defensor dels drets humans Nelson Mandela, que va morir el 2013 després d'haver estat president de la república i posar fi a l'apartheid entre negres i blancs que pervivia al país des de l'època colonial i que va aïllar el règim de Pretòria en els seus darrers anys. Mandela liderava el Congrés Nacional Africà, un moviment patriòtic, d'esquerres i antisegregació, que va fer oposició, també violenta, al govern "blanc". Això li va costar 27 anys de presó. La seva sortida va implicar el final de la segregació i la democratització del país. Va rebre el premi Nobel de la Pau el 1993 i ser escollit president per sufragi universal el 1994 (ocuparia el càrrec fins al 1999) i va liderar la política de reconciliació. La pel·lícula Invictus, aquí en podeu veure una de les escenes més mítiques, escenifica molt bé aquells anys a través del rugbi, esport tradicionalment practicat pels blancs en aquell país. Sud-àfrica va acollir el 1995 el mundial i aquell equip, que va rebre l'escalf de Mandela i de molts ciutadans de color, es va proclamar campió.
Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital
subdirector de NacióDigital
Vols rebre El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic?
Fes clic aquí per subscriure't-hi