Govern Sabadell

De Juli Fernàndez a Maties Serracant: les claus del relleu a l'alcaldia de Sabadell

La falta d'entesa entre les forces de govern ha propiciat que el candidat de la quarta força més votada, Crida per Sabadell, sigui el proper batlle de la ciutat del Vallès Occidental

El ple d'investidura es farà el 25 de juliol i ERC perdrà la seva alcaldia més important

El ple per investir Maties Serracant nou alcalde de Sabadell es farà el 25 de juliol

, Sabadell | 17/07/2017 a les 15:33h
Especial: Territorials
Arxivat a: Política, Vallès Occidental, Unitat pel Canvi, Sabadell, canvi alcalde, Ajuntament de Sabadell, relleu alcaldia, Joan Berlanga, Juli Fernàndez, Maties Serracant
Juli Fernàndez, amb els tinents d'acalde | Albert Segura
Maties Serracant (de la Crida per Sabadell, la candidatura que lidera la CUP) es convertirà el proper 25 de juliol en el cinquè alcalde de l'era democràtica a la ciutat del Vallès Occidental prenent el relleu a Juli Fernàndez, d'ERC. Amb 11.110 vots i el suport del 13,2% de l'electorat, la candidatura de l'esquerra alternativa era la quarta més votada, per darrere del PSC, Unitat pel Canvi i ERC. Com ha arribat Serracant a l'alcaldia? A continuació fem un repàs històric dels moments més destacats dels darrers dos anys en el moment en que es concreta un relleu que no ha estat fàcil de gestionar:

Les eleccions de 2015: un canvi polític

Les eleccions municipals de 2015 van reconfigurar el ple eliminant la figura de la força predominant, el PSC, i desdibuixant cap possibilitat de majoria absoluta. Les negociacions van deixar ja des d’un inici els socialistes fora del govern, motiu pel qual Unitat pel Canvi (UxC), Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Crida per Sabadell, Convergència i Unió (CiU) i Guanyem Sabadell (GS) van iniciar un procés de negociacions que va acabar amb un govern de 8 regidors d’ERC i la Crida

Aquest primer pacte excloïa CiU de qualsevol negociació i establia que Juli Fernàndez (ERC) assumia l’alcaldia des de juny de 2015 fins a l’equador del mandat (juny de 2017), moment en què la cediria a Maties Serracant (Crida). L’entrada al govern de UxS i GS va fer que l’acord es redefinís, mantenint l’equador de mandat com a moment del canvi, però sense definir en qui recauria l’alcaldia.

Les forces van acordar un repartiment de poders i competències al govern municipal, d’acord amb els resultats electorals de 2015. Així, el primer tinent d’alcalde seria Joan Berlanga (UxC i militant d'ICV), Serracant el segon i Marisol Martínez (GS) la tercera.
 

Juli Fernàndez i Maties Serracant, presentant l'acord de govern. Foto: Norma Vidal


Tensions a l'esquerra: l’origen

Diverses forces van protagonitzar tensions fins i tot abans de la campanya electoral. La sortida de Martínez d’EUiA, on havia estat cap de llista a les eleccions de 2011, va desembocar en la creació de GS, amb el lema Sí Se Puede. EUiA s’integraria posteriorment en una llista conjunta amb ICV i gent de Podem, sota el nom d’Unitat pel Canvi. 

Paral·lelament, membres de la Crida i d’UxC van tenir diverses enganxades, també el dia de les eleccions, amb paraules que no van arribar a més, però que van generar una tensió evident. Aquestes situacions es van deixar de banda per arribar a una entesa que deixava el PSC, primera força en nombre de vots, sense l’alcaldia que ostentava des de 1999, primer amb Manuel Bustos i després amb Joan Carles Sánchez.
 

Els quatre socis de govern, el dia de constitució del ple, al 2015. Foto: Juanma Peláez


S'acosta l’equador: primeres reunions

Al febrer de 2017, amb l’equador del mandat a quatre mesos vista, es van iniciar les converses a quatre per definir com s’havia de produir el relleu. Si bé ERC mantenia la seva predisposició a cedir l'alcaldia no hi havia quòrum per definir qui havia de ser el seu relleu i fins i tot es va especular amb la continuïtat de Fernàndez per evitar tensions.

UxC, liderada per ICV, reclamava l’alcaldia amb un criteri clar: havia estat la força més votada de l’actual govern al 2015. No comptava, però, amb les diferències que arrossegaven amb Crida i GS. 
 

Roda de premsa d'Unitat pel Canvi Foto: Albert Segura


Explosió entre forces: falta d’entesa

Mentre ERC públicament assegurava que aportava els seus quatre vots al candidat alternatiu de consens, la Crida va manifestar la seva posició en favor que Fernàndez renunciés per facilitar un relleu. L’alcalde era interpel·lat per aquesta força i UxC, que consideraven que incomplia l’acord de 2015. 

Mentrestant, GS considerava que no era moment de fer cap pas perquè Joan Berlanga fos alcalde, però tampoc perquè ningú més ho fos. La situació es va tensar, amb comunicats bel·ligerants i piulades a la xarxa del mateix Berlanga i d’UxC en què lamentaven l’actitud dels seus dos socis de govern.

La solució: Maties Serracant

ERC va plantejar una possibilitat que va acabar trobant consens, i que passava perquè Maties Serracant fos el nou alcalde. Crida i GS s’hi van posar bé, però UxC va decidir dur la proposta en assemblea a principis de juliol, amb la voluntat de no renunciar a l’alcaldia i plantejant una retirada de suport a Fernàndez si seguia com alcalde i dibuixant una possible sortida del govern. 

Finalment, un gir argumental va posicionar Serracant com a candidat al relleu també per a UxC. Un cop trobat el consens, l’alcalde fa consultar les diverses forces, que han acordat celebrar el ple de renúncia de Fernàndez el 20 de juliol i el d’investidura de Serracant el 25 de juliol.

Un alcalde investigat?

L’oposició ha retret que el nou alcalde sigui Serracant, donat que actualment està sent investigat per un presumpte delicte de tràfic d’influències en la cessió de Cal Balasch al col·lectiu El Tallaret, a la Creu Alta. Mentre el govern manté que es tracta d’una investigació fruit d’una denúncia política, i no de l’existència d’un delicte, la resta de forces asseguren que la consideració del futur alcalde no dista de la de qualsevol altre càrrec electe a qui la Justícia li demana comptes.
 

 Maties Serracant, entrant als Jutjats de Sabadell Foto: Albert Hernàndez

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Al 2019 tornara a mans socialistes.
Anònim, 17/07/2017 a les 17:20
+4
-7
Si amb tot el que va passar amb Manel Bustos encara el PSC va ser el més votat, i contant que els vots que van perdre van anar al Podemos local i a Ganemos i que aquests vots son els que han fet president primer a ERC i després a la marca local de la CUP ja m'imagino que a les properes eleccions tornaran al PSC, ja que la majoria dels seus votants - els de Podemos - son dels barris i antiindependentistes. La meva família política és de Sabadell i sé del que parlo.

El centre de la campanya electoral serà aquesta cuestió, al igual que a Badalona.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Un adhesiu amb la bandera espanyola el dia d'una manifestació unionista | Adrià Costa
Roger Pi de Cabanyes
01/01/1970
L'aplicació del 155 i el punt i apart que poden suposar les eleccions brinden als populars una escletxa per desplegar un procés de construcció nacional espanyol | Els estudis de la Moncloa indiquen que una participació d'entre el 80 i el 82% el 21-D podria obrir la porta a una victòria de l'unionisme en vots i escons
01/01/1970
Joana Gomila, Xavi Múrcia, Miquel Gil, 'Titot', Quico el Célio i el Noi, Jordi Fàbregas i Pau Riba mostren la seva indignació al concert "Folk per la llibertat"
Jaume Coll Mariné i Joan Jordi Miralles, a Gandia | Àlex Oltra / Gandia
01/01/1970
El guardons, que s'han lliurat aquest divendres al vespre, premien l'obra "Un arbre molt alt" amb el LV Premi Ausiàs March de Poesia i "Aglutinació" amb el XXXIX Premi Joanot Martorell de Narrativa
Imatge del Concurs de gossos d'atura de Torroella | Torroella de Montgrí
01/01/1970
NacióDigital recomana el concert Folk per la llibertat, l'Orígens d'Olor, la Fira del Bosc i la Pagesia, el Festival Panoramic, la Fira de Santa Llúcia, i el Concurs de Gossos d'Atura de Torroella
Turull, Junqueras i Puigdemont, l'endemà de l'1-O | Martí Albesa
01/01/1970
La proposta de nou punts programàtics compartits deixa de nou en suspens el desplegament de la República però manté aquest horitzó | Les dues candidatures pretenen centrar-se en el procés constituent per ampliar les adhesions socials a la independència i en sumar suports internacionals per forçar l'Estat a negociar