Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

«Operació Catalunya»

«Operació Catalunya»: què en sabem, què no i qui són els protagonistes de la guerra bruta

Els documentals de Mediapro i «Salvados» han situat l'escàndol al centre del debat malgrat que la Justícia va lenta i el PP i el PSOE han ofegat les comissions parlamentàries | El paper de Rajoy és la gran incògnita en l'intent d'ensorrar l'independentisme a partit de l'ús polític de la corrupció i de la la "policia patriòtica"

per Isaac Meler, 18 de juliol de 2017 a les 20:40 |
Imatge promocional del documental de Mediapro | Mediapro
Aquesta informació es va publicar originalment el 18 de juliol de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El documental Les clavegueres d'Interior, produït per Mediapro, s'emet aquest dimarts al Sense Ficció de TV3 (aquí el podeu veure sencer). L'estrena en la petita pantalla arriba en contrast a la negativa de les televisions estatals, i d'algunes autonòmiques, a emetre'l. Fora de la pública catalana només la balear IB3 i la basca ETB han volgut adquirir-lo. El documental dibuixa, a través de testimonis, àudios i documents, l'esquema de l'operació Catalunya, que hauria consistit en l'intent del ministeri de l'Interior de frenar l'independentisme destapant o fabricant casos de corrupció de polítics catalans a través d'alguns alts càrrecs de la Policia Nacional espanyol.

Les clavegueres d'Interior, a més a més, teixeix un relat que pot servir de complement al que va recollir el programa Salvados amb l'entrevista a l'excomissari José Villarejo i a tot el que s'ha anat sabent a través de mitjans de comunicació i d'unes comissions d'investigació al Congrés i el Parlament que el PP i el PSOE han intentat ofegar. El programa emès per TV3 va una mica més enllà contextualitzant l'operació Catalunya en un Estat que en els últims 40 anys no ha dubtat en fer servir les forces i cossos de seguretat amb finalitats polítiques i destapant vincles amb el poder econòmic madrileny. Però què en sabem i què no en sabem de tot plegat? Qui en són els protagonistes? Què és el que està i el que no al jutjat? Vegem-ho:

1. Què se'n sap sobre l'operació Catalunya?

2010: El dinar de La Camarga
El PP va començar a cuinar l'operació Catalunya amb el dinar de La Camarga del 2010. Malgrat que l'objectiu encara no era frenar el sobiranisme -de fet, CiU i PP van arribar a signar un pacte d'estabilitat parlamentària el 2011-, els populars sí que pretenien aconseguir informació que, quan convingués, pogués fer mal a Convergència. I va convenir amb les eleccions catalanes del 25 de novembre de 2012 quan Artur Mas va engegar el procés després del "no" de Mariano Rajoy al pacte fiscal.
 

Restaurant La Camarga Foto: ACN

2012: L'esborrany de la UDEF contra Mas i Pujol
Durant la campanya electoral d'aquells comicis, El Mundo va publicar en portada els informes apòcrifs de la UDEF sobre falsos comptes a Suïssa i Liechtenstein dels expresidents Mas i Jordi Pujol. La informació procedia del dinar de La Camarga recopilada posteriorment per Villarejo fent-se passar davant l'examant de Jordi Pujol Ferrusola, Victoria Álvarez, per periodista del rotatiu madrileny, segons diverses informacions del diari Público.

Una altra de les maniobres en la mateixa època va ser la que va dur a terme l'excomissari d'Afers Interns Marcelino Martín-Blas. Juntament amb el comissari José Luís Olivera, va visitar els fiscals anticorrupció de Catalunya, Emilio Sánchez-Ulled i Fernando Bermejo, en plena instrucció del cas Palau i enmig de la campanya electoral per proposar noves línies d'investigació i diligències com un escorcoll de la seu de Convergència.
 

Mas va reclamar una majoria absoluta per fer la consulta en les eleccions del 2012. Foto: ACN

2014: El fals compte de Trias a Suïssa
L'estratègia es va repetir pocs dies abans del 9-N. El Mundo va publicar un informe que atribuïa un suposat compte a Suïssa a l'aleshores alcalde de Barcelona, Xavier Trias. I més tard, per intentar rebatre el desmentiment de Trias, fins i tot va publicar en portada el número del fals compte a la Union de Banques Suisses (UBS). La pròpia entitat financera, dies després, va certificar que el compte no existia i la numeració ni tan sols era la utilitzada pel banc.

No està clar qui va elaborar aquest informe tot i que recentment va sortir a la llum que el ministeri de l'Interior va noliejar un avió cap a Suïssa per investigar l'hipotètic compte de Trias. El passatger d'aquell vol va ser l'ex-número 2 del director adjunt operatiu (DAO) de la Policia Nacional espanyola, José Ángel Fuentes Gago, que va volar a Ginebra el 15 de desembre de 2014 buscant proves contra el llavors alcalde barceloní, com ell mateix va confirmar en la comissió d'investigació del Congrés.
 

Xavier Trias. Foto: Adrià Costa

2016: Les gravacions de Fernández Díaz i De Alfonso destapen l'escàndol
Fins al juny de 2016, no estava clar fins a quin punt aquestes informacions formaven part d'una operació policial i mediàtica contra el sobiranisme o mers errors dels investigadors i manca de professionalitat dels periodistes de El Mundo a l'hora contrastar la informació. Però en la recta final de la campanya de les darreres eleccions espanyoles del 26-J, els dubtes es van esvair.

El diari Público va destapar les conspiracions de l'exministre de l'interior Jorge Fernández Díaz en una conversa gravada amb l'exidirector de l'Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) Daniel de Alfonso per destapar o fabricar casos de corrupció contra polítics independentistes. En una de les converses, Fernández Díaz fins i tot pressionava per filtrar a la premsa la informació sobre el fals compte de Trias a Suïssa. Set anys després del dinar de La Camarga i diverses comissions d'investigació i informacions periodístiques, ha quedat clar que l'operació Catalunya es va dur a terme amb el consentiment de l'exministre de l'Interior i l'acció d'alts comandaments de la Policia Nacional espanyola.
 

Daniel de Alfonso, president de l'Oficina Antifrau, va haver de comparèixer al Parlament arran de l'escàndol Foto: ACN

2017: Les conclusions dels partits
Els partits polítics ja han presentat les seves conclusions a la comissió d'investigació sobre l'operació Catalunya i l'ús partidista del ministeri de l'Interior. Els principals afectats, ERC i PDECat han considerat provat que va existir la "brigada política" de Fernández Díaz i que Rajoy n'estava al corrent. A més a més, han proposat portar les conclusions a la Fiscalia perquè investigui si s'ha comès cap delicte.

Aquest posicionament contrasta amb l'expressat pel PP. Els populars han defensat aquest dimarts que la gestió de Fernández Díaz al capdavant del Ministeri de l'Interior va ser "brillant" i ha assegurat que no hi ha indicis que existís una "policia política" sota el seu mandat. Per contra, consideren "lamentables" les gravacions de la conversa entre l'exministre i Daniel de Alfonso.
 

Jorge Fernández Díaz el dia de la seva compareixença a la comissió d'investigació sobre l''operació Catalunya' Foto: ACN



2. Quines són les principals incògnites que queden per resoldre?

El paper de Rajoy
Una de les principals preguntes que encara queda per respondre és si el president del govern espanyol i líder del PP, Mariano Rajoy, era coneixedor de l'operació Catalunya. Per ara, tots els indicis apunten que sí, que Rajoy estava al cas de les activitats de la "brigada patriòtica" de Fernández Díaz. De fet, en una de les converses entre l'exministre i De Alfonso, el propi extitular d'Interior afirma: "El president del govern ho sap". Per això, tant el PDECat com ERC han constatat que Rajoy era coneixedor d'aquestes activitats. Malgrat tot, els populars han aconseguit aïllar Rajoy de l'escàndol, de moment.
 

Jorge Fernádez Díaz i Mariano Rajoy, en una imatge d'arxiu Foto: Europa Press

La dimensió de l'operació
No està clar tampoc el total de persones que van participar en l'operació Catalunya. Si bé ja es coneix la implicació de diversos comandaments policials i dirigents polítics, no se sap quants col·laboradors van tenir en els diversos estaments de la Policia Nacional espanyola o de fora del cos. En aquest últim grup de persones, alienes a la policia, s'hi podrien incloure els exdetectius de Método 3 Julián Peribáñez o Antonio Tamarit o els sindicalistes dels Mossos d'Esquadra que haurien estat confidents.
Els precedents
La manca d'interès del PP en investigar l'operació Catalunya i de partits a l'oposició com el PSOE o C's, que han posat diverses traves a les tasques de les comissions parlamentàries, deixa sense respondre si l'ús partidista de la policia ha estat una constant en la història recent d'Espanya. De moment, només hi ha indicis com les declaracions de Villarejo assegurant que que ja el 1994 la socialista Margarita Robles li va encarregar l'informe Veritas contra el jutge Baltasar Garzón, que investigava els GAL.


3. Què és el que ha arribat als jutjats?

L'USB del cas Pujol
L'operació Catalunya ha tingut relativament poca repercussió als tribunals. Mas i Trias van presentar diverses querelles contra les informacions d'El Mundo, però de moment cap jutge ni fiscal ha apostat per investigar concretament l'ús partidista de la Policia Nacional espanyola des del ministeri de l'Interior.

La investigació del cas Pujol sí que ha patit algunes irregularitats que han suposat la investigació de l'exdirector adjunt operatiu (DAO) Eugenio Pino per un llapis USB amb proves contra la família de l'expresident l'origen del qual és desconegut. El jutge de l’Audiència Nacional espanyola José de la Mata, instructor del cas Pujol, va considerar que el pendrive era una prova il·lícita i va demanar que s'investigués Pino per prevaricació, fals testimoni i frau processal.
 

Eugenio Pino anant cap a l'Audiència Nacional espanyola Foto: Europa Press

La guerra de comissaris
El que també ha arribat a mans de la justícia és la coneguda com a "guerra de comissaris" a la Policia Nacional espanyola. El cas Nicolás va significar la judicialització de la confrontació entre els comissaris jubilats Villarejo i Martín-Blas. D'aquest procediment judicial n'ha sortit una gran quantitat d'informació sobre el modus operandi de la "policia patriòtica" de Fernández Díaz. 

A més a més, Villarejo té una investigació oberta per un suposat apunyalament -que no va ser fatal- a una dermatòloga anomenada Elisa Pinto. Aquesta, al seu torn, havia acusat d'assetjament a l'empresari Javier López Madrid, el "compi yogui" dels reis Felip i Letícia. Pinto va identificar Villarejo com el seu agressor en seu judicial. El cas agafa volada tenint en compte les relacions de López Madrid amb l'elit econòmica madrilenya.
 

José Manuel Villarejo anant a declarar a l'Audiència Nacional espanyola Foto: Europa Press



4. Qui són els protagonistes?

En les darreres setmanes, coincidint amb les compareixences (i incompareixences) a les comissions d'investigació parlamentàries sobre l'operació Catalunya, NacióDigital ha publicat una sèrie de 10 perfils sobre els protagonistes d'aquest cas de guerra bruta. El primer és el de l'excomissari José Manuel Villarejo, un dels personatges més tèrbols de la policia espanyola, que va aparèixer al programa Salvados de La Sexta amb comprometedores revelacions. Aquests altres nou personatges van completar la sèrie especial:

L'examant de Jordi Pujol Ferrusola
"María Victoria Álvarez, el peó necessari". Va ser empresària del sector de les telecomunicacions i és l'examant de Jordi Pujol Ferrusola que va protagonitzar el dinar amb Alicia Sánchez-Camacho a La Camarga i, amb les seves declaracions, va posar la primera pedra del cas Pujol. Amb un discurs contra la independència abrandat, Álvarez es va fer un lloc als mitjans de comunicació espanyols però el pas del temps ha diluït les seves afinitats polítiques i fins i tot va titllar Sánchez-Camacho de "traïdora" a Espanya, al PP i a la justícia.
 

María Victoria Álvarez, al Parlament Foto: ACN

L'exdirector de la policia
"Ignacio Cosidó, el director de la policia que no sabia res". Va ser el màxim responsable de la Policia Nacional espanyola en l'etapa de Fernández Díaz i va assegurar que l'operació Catalunya es va gestar deixant-lo al marge, sense que ell en sabés res. Va deixar el càrrec tan bon punt l'exministre va deixar Interior.
 

Ignacio Cosidó en la compareixença a la comissió sobre l''operació Catalunya' al Congrés Foto: Europa Press

L'excomissari d'Afers Interns
"Marcelino Martín-Blas, d'aliat de Villarejo contra el procés a rival acèrrim". L'excomissari d'Afers Interns manté un enfrontament personal amb Villarejo en la coneguda com a "guerra de comissaris" a la Policia Nacional espanyola després d'anys de treballar amb ell. El seu enfrontament va arribar als tribunals arran del cas Nicolás i, ens els últims dies, va comparèixer a la comissió d'investigació del Parlament sobre l'operació Catalunya.
 

Marcelino Martín-Blas sortint de l'Audiència Nacional espanyola Foto: Europa Press

L'exministre de l'Interior
"Jorge Fernández Díaz, el ministre que va trobar Déu a Las Vegas". L'exministre de l'Interior és el principal responsable de l'operació Catalunya des que les seves conspiracions amb Daniel de Alfonso van sortir a la llum malgrat que ell va intentar presentar-se com una víctima de la filtració. La seva trajectòria política ha quedat marcada, a més, per iniciatives com la polèmica "llei mordassa" o el seu catolicisme conservador.
 

Jorge Fernández Díaz Foto: Adrià Costa

El fill de l'expresident de la Generalitat
"Júnior, la cara (in)visible dels Pujol". El fill gran de l'expresident de la Generalitat és l'únic membre de la família que ha trepitjat la presó per presumptament haver evadit 30 milions d'euros des del 2012. Segons va explicar Álvarez a la policia, movia grans quantitats de diners en efectiu cap a Andorra en cotxe. La justícia considera que ell va organitzar el repartiment dels diners amagats a Hisenda entre els seus germans i que era l'encarregat de gestionar la fortuna familiar.
 

Compareixença de Jordi Pujol Ferrusola al Parlament. Foto: Adrià Costa

L'ex DAO de la policia espanyola
"Eugenio Pino, l'home de la 'imaginació prodigiosa' per als informes policials". L'exdirector adjunt operatiu (DAO) de la Policia Nacional espanyola va ser l'encarregat del dia a dia de l'operació Catalunya endegada per Fernández Díaz. "Si diu 'independència', l'investiguem", és la seva cita més famosa, que hauria pronunciat en una reunió de la "brigada patriòtica".
 

Eugenio Pino recollint un premi de 'La Razón' Foto: Ministeri de l'Interior

L'exdirector de l'Oficina Antifrau de Catalunya
"Daniel de Alfonso, un jutge 'espanyol per sobre de tot'". L'exdirector de l'Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) es va veure implicat en l'operació Catalunya amb la publicació de la seva conversa amb Fernández Díaz. Aquest magistrat de caire conservador va arribar al càrrec a proposta del sector d'Unió més pròxim a Josep Antoni Duran i Lleida. Arran de l'escàndol, va ser fulminat pel Parlament i actualment és jutge a Santander.
 

Daniel de Alfonso Foto: ACN

L'exlíder del PP a Catalunya
"Alicia Sánchez-Camacho, la dirigent del PP amb un 'fiscal de confiança'". L'expresidenta del PP a Catalunya va ser una de les primeres impulsores de l'operació Catalunya amb el dinar de la Camarga. En un primer moment, es va arribar a presentar com una víctima d'una gravació il·legal, malgrat que ella n'estava al darrere.
 

Alicia Sánchez-Camacho Foto: PPC

El fundador de Método 3
"Francisco Marco, víctima col·lateral de la guerra bruta contra el sobiranisme". El fundador de Método 3 va veure ensorrada la seva agència arran de l'esclat de l'escàndol de les gravacions de La Camarga. Fins aleshores, havia estat un dels detectius més famosos d'Espanya, treballant per tots els partits polítics, i duent a terme investigacions d'importants casos.
 

Marco somriu durant la seva compareixença. Foto: ACN

El cap de gabinet de Rajoy
"Jorge Moragas, la motxilla de Rajoy". El cap de gabinet de Rajoy podria ser un dels ideòlegs de l'operació Catalunya. Ell va incitar Álvarez a dinar amb Sánchez-Camacho perquè denunciés els negocis dubtosos dels Pujol. A més a més, se'l situa com a agent clau en la part andorrana de l'operació.
 

Jorge Moragas, un home clau en la gestió de la crisi catalana

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació