Filiprim: crítica de TV

«Això no és un trio» de TV3: desigual però simpàtic

«Les tres presentadores mostraven una bona entesa a l'hora de no trepitjar-se però una tirant a nul·la compenetració entre elles, molt poca química, cap interacció, cap broma ni picada d'ullet. Cada una anava a la seva i amb massa prevenció d'equivocar-se»

| 17/07/2017 a les 09:26h
Especial: Les anàlisis de NacióDigital
Arxivat a: Mitjans, Això no és un trio, Filiprim, TV, TV3, crítica
Jordi Basté, al nou programa de TV3 «Això no és un trio» | TV3
Ahir es va estrenar al "prime time" de TV3 Això no és un trio, posada al dia d’aquell mític Tres senyores i un senyor dels anys noranta. Fina Brunet, Susanna Griso i Gemma Nierga ja no hi són. Al seu lloc hi trobem Àngels Molina, Ana Boadas i Bibiana Ballbè. En realitat és inexacte la comparació que acabo de fer perquè està previst que hi hagi també dones convidades al programa, però l’etiqueta fàcil és aquesta i suposo que sempre ve de gust recordar-se de programes que tens emmagatzemats a la memòria i que, d’una manera o altre, van assentar càtedra.

L’obertura del primer capítol va ser d’allò més atrevida: una versió del número inaugural de La La Land amb les tres presentadores ballant –ehem- i cantant –ehem, ehem- amb una coreografia força ben resolta i una molt bona realització televisiva. La primera reacció –visceral, com les reaccions autèntiques- era d’un cert rebuig però en realitat, apaivagant una mica l’instint "hater", es pot dir que va quedar prou ben arreglat. Prefereixo aquest atreviment potser una mica suïcida que no pas la previsibilitat i l’endormiscament.
 
Les tres van rebre Jordi Basté amb molta energia i ganes d’agradar i de fer-ho bé. Em temo que massa èmfasis, massa explosivitat de xou i poca calma, però això es pot anar millorant, sens dubte. Caldria, i això és important, també una millor preparació de les preguntes. La conversa amb Basté va començar de manera massa previsible, preguntant coses que ell ha explicat mil vegades en mil altres entrevistes: els seus inicis, el valor del periodisme esportiu, els seus horaris infernals per poder fer El món a RAC1... Ell responia amb gran naturalitat i simpatia, se’l notava espontani i receptiu. En general, l’entrevistat va estar clarament per sobre de les entrevistadores. 

Defugir els tòpics i les preguntes ja sabudes o de manual acostuma a ajudar molt. Alguna qüestió compromesa, algun abordatge espinós, forçar la màquina en algun moment, tensionar la conversa, fer-la bullir una mica... Ja sé que és un programa d’entreteniment i no pas l’A fondo de Joaquin Soler Serrano però si s’intentés injectar una mica més de calat periodístic a la preparació i l’execució de les entrevistes segur que tot guanyaria molt. També el xou, per què no. Li van fer algunes bones preguntes, només faltaria –el poder excessiu dels periodistes, la dominació de l’ego- però no sempre quan tocava, un pèl desordenadament. Les tres presentadores mostraven una bona entesa a l’hora de no trepitjar-se les unes amb les altres però una tirant a nul·la compenetració entre elles, molt poca química, cap interacció, cap broma ni picada d’ullet. Cada una anava a la seva i amb massa prevenció d’equivocar-se. 

Molt bon moment el dels triples de bàsquet –i sorprenent efectivitat del convidat- i també agradable l’anada al cine, amb simpàtic gag de crispetes inclòs. No així en canvi, la passejada pel plató interactuant amb un públic fred: li haurien d’haver preparat alguna cosa més lluïda. Una mica més de guió, en general, es trobava a faltar. També li podrien haver tret molt més suc a karaoke del cotxe amb l’aparició final de Guille Milkyway, tot i que als cinc se’ls notava bastant còmodes i divertits. 

Potser el més empipador va ser el leit motiv del telèfon mòbil tancat en una urna es va allargassar més que un xiclet i, en el mateix sentit, el joc del “Qui és qui” amb els jugadors del Barça no va acabar de reeixir. Més bons moments? Basté parlant del seu equip d’El món a RAC1, de les vegades que s’ha quedat adormit i per què, de la importància de la ràdio i del periodisme, d’explicar el món a la gent... Va ser un bon primer convidat per a un programa que, malgrat alguns moments de patiment, va resultar millor del que m’esperava. No deu ser fàcil d’executar tant a nivell tècnic com de presentació, però diria que treballant més el guió fàcilment pot fer un salt qualitatiu notable. 


 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Res de nou a l'oest
Anònim, 17/07/2017 a les 13:10
+25
-3
Com sempre les "grans figures" de la televisió entrevistant-se entre ells. No tenen sentit del ridícul. Si això és un programa nou jo sóc torero. Quan farem servir la imaginació? No tenim gent més preparada' Espero que TV3 al setembre faci un gir de 180 graus perquè del contrari ho tenen clar. Potser "jubilant" a tota la trepa d'enxufats que s'han anat col·locant durant anys (i amb uns sous de ca l'ample) tindrien pressupost per fer programes amb una mica més de bon veure.
DE NOU, RES DE RES...
Albert Moreno, 18/07/2017 a les 01:57
+15
-2
Es la versió moderna de TRES SENYORES I UN SENYOR, salvant algunes variables...
No es gasten un euro i ens fan passar bou per bestia grossa.
Avorrit i poc original.
zzzzzzz
MIngalaba, 18/07/2017 a les 07:52
+12
-3
Només començar vaig apagar la televisió. Coses millor a fer.
Bien!
Anònim, 18/07/2017 a les 17:26
+1
-6
Mucho mejor que la sexta o la cuatro.
De todas formas, para la gente que mira la TV-3...
Les endollades i el ploraner dels matins al poder!!!
Joan Español (català i del Barça) i Montardit, 19/07/2017 a les 07:30
+8
-4
Gran i absoluta decepció envers a un programa del que, en honor a la veritat, no esperava gran cosa.
Però globalment i salvant algun gag... misèria i companyia!!! Les tres senyores (o senyoretes) i d'acord amb les seves més que evidents (in)capacitats, van estar molt, molt, molt fluixetes. Lògic. No estan a la televisió pels seus mèrits professionals (ja que en cap cas els tenen en absolut) sinó simplement pel sistema més vell que hi ha al món: l'endollisme. I després ens volen fer creure, com a feministes de pro, que estan en contra d'allò que se'n diu "la dona florer"... I elles no són res més que això: unes senyores (o senyoretes) que decoren l'escenari. D'aquí a presentar el nou model de cotxe al Saló de l'Automòbil, sense parlar i amb vestit de bany, només n'hi ha un pas.
I els senyor. Ai el senyor!!! Un mediocre periodista esportiu vingut a més gràcies als seus contactes amb un grup de comunicació poderós i a la "purga" que aquest grup va portar a terme amb el que hagués pogut ser un Josep Cuní més compromés, efectiu i solvent: Xavier Bosch. Estic fart de sentir al Jordi Basté queixant-se dels seus horaris laborals... Noi!!! Ets l'únic del país que es lleva d'hora per anar a pencar en feines infinitament mes dures, mal pagades i perilloses? Perdona Jordi... Sí, deus ser l'únic. Ah! La darrera consideració: tenia moltes esperançes depositades en el nou director de TVC, el senyor Vicenç Sanchis. Doncs res de res. Un més que haurà passat per allà sense aportar res més que el famós "canvi d'endollats" i prou. El primer? La senyora Roca. Curiosament del país valencià com ell. I és que... no hi ha res de nou sota el sol!!! ("Sol" es pot llegir com a "TVC".)
En Basté hauria de ser valent i
simonet, 19/07/2017 a les 18:21
+6
-0
fer sortir al seu programa un "roig simpàtic".

Ara hi fa sortir un "franquista simpàtic", en Nacho de Sanauja, que es dedica a fer apologia del franquisme, i a qui tothom li riu les gràcies. A vegades l'he sentit parlar de la repressió contra els "rojos" després de la guerra d'Espanya, dient coses com ara "durant la guerra a la fàbrica del meu avi hi havia un sindicalista que ens emprenyava, un salvatge, i que després, quan vam haver guanyat la guerra el van pelar, tal com es mereixia". Aquest senyor explica coses d'aquest estil i en Basté riu o fa veure que s'escandalitza.

Suposo que en Basté pensa que és molt trencador tenir al programa un personatge d'extrema dreta que digui coses políticament incorrectes. Però si vol ser trencador de veritat, si vol demostrar que és valent, el que hauria de fer en Basté és fitxar algú que sigui la versió roja d'en Sanahuja. Algú que surti al programa i digui, per exemple, "el patró de la fàbrica on treballava el meu avi era un salvatge que explotava i maltractava els treballadors; sort que quan va venir la revolució li van prendre la fàbrica i el van pelar, tal com es mereixia".

Si en Basté continua com fins ara, donant veu a només un dels dos bàndols, haurem de pensar que li cau més bé l'extrema dreta que l'extrema esquerra, o que és un covard.
No n'hi ha per tant senyors comentaristes
Anònim, 20/07/2017 a les 00:49
+4
-3
Jo penso com el crític senyor Vall :Això no és un trio» de TV3: desigual però simpàtic.

D'aquí a malparlar-ne d'una manera tan destralera fent costat en l'opinió dels l'espanyolarros que corren per ND que diuen que és "una televisión que ya no ve nadie i que demuestra la bajada del secesionismo.......

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Un adhesiu amb la bandera espanyola el dia d'una manifestació unionista | Adrià Costa
Roger Pi de Cabanyes
01/01/1970
L'aplicació del 155 i el punt i apart que poden suposar les eleccions brinden als populars una escletxa per desplegar un procés de construcció nacional espanyol | Els estudis de la Moncloa indiquen que una participació d'entre el 80 i el 82% el 21-D podria obrir la porta a una victòria de l'unionisme en vots i escons
01/01/1970
Joana Gomila, Xavi Múrcia, Miquel Gil, 'Titot', Quico el Célio i el Noi, Jordi Fàbregas i Pau Riba mostren la seva indignació al concert "Folk per la llibertat"
Jaume Coll Mariné i Joan Jordi Miralles, a Gandia | Àlex Oltra / Gandia
01/01/1970
El guardons, que s'han lliurat aquest divendres al vespre, premien l'obra "Un arbre molt alt" amb el LV Premi Ausiàs March de Poesia i "Aglutinació" amb el XXXIX Premi Joanot Martorell de Narrativa
Imatge del Concurs de gossos d'atura de Torroella | Torroella de Montgrí
01/01/1970
NacióDigital recomana el concert Folk per la llibertat, l'Orígens d'Olor, la Fira del Bosc i la Pagesia, el Festival Panoramic, la Fira de Santa Llúcia, i el Concurs de Gossos d'Atura de Torroella
Turull, Junqueras i Puigdemont, l'endemà de l'1-O | Martí Albesa
01/01/1970
La proposta de nou punts programàtics compartits deixa de nou en suspens el desplegament de la República però manté aquest horitzó | Les dues candidatures pretenen centrar-se en el procés constituent per ampliar les adhesions socials a la independència i en sumar suports internacionals per forçar l'Estat a negociar