«Això no és un trio» de TV3: desigual però simpàtic

«Les tres presentadores mostraven una bona entesa a l'hora de no trepitjar-se però una tirant a nul·la compenetració entre elles, molt poca química, cap interacció, cap broma ni picada d'ullet. Cada una anava a la seva i amb massa prevenció d'equivocar-se»

Jordi Basté, al nou programa de TV3 «Això no és un trio»
Jordi Basté, al nou programa de TV3 «Això no és un trio» | TV3
17 de juliol del 2017
Actualitzat el 18 de juliol a les 7:19h
Ahir es va estrenar al "prime time" de TV3 Això no és un trio, posada al dia d’aquell mític Tres senyores i un senyor dels anys noranta. Fina Brunet, Susanna Griso i Gemma Nierga ja no hi són. Al seu lloc hi trobem Àngels Molina, Ana Boadas i Bibiana Ballbè. En realitat és inexacte la comparació que acabo de fer perquè està previst que hi hagi també dones convidades al programa, però l’etiqueta fàcil és aquesta i suposo que sempre ve de gust recordar-se de programes que tens emmagatzemats a la memòria i que, d’una manera o altre, van assentar càtedra.

L’obertura del primer capítol va ser d’allò més atrevida: una versió del número inaugural de La La Land amb les tres presentadores ballant –ehem- i cantant –ehem, ehem- amb una coreografia força ben resolta i una molt bona realització televisiva. La primera reacció –visceral, com les reaccions autèntiques- era d’un cert rebuig però en realitat, apaivagant una mica l’instint "hater", es pot dir que va quedar prou ben arreglat. Prefereixo aquest atreviment potser una mica suïcida que no pas la previsibilitat i l’endormiscament.
 
Arxivat a