Referèndum: crònica

Sopars i sacrificis vorejant «el precipici»: així va néixer el Govern de l'1-O

La implicació de Mas i Pascal va ser clau perquè Puigdemont, tocat per la gestió del cas Baiget, fes els canvis | La prioritat era crear "un context de confort" per facilitar l'adeu de Jané i Ruiz, i ERC estava resignada, fins i tot divendres al matí, a entregar algun cap | Munté i Vidal eren contraris a l'estratègia de l'estat major del procés i la consellera, acusada de les filtracions, va acabar enfrontada al president

per Ferran Casas / Oriol March, 15 de juliol de 2017 a les 21:23 |
Cerimònia de pressa de possessió dels nous consellers el divendres a la tarda a Palau | ACN
Aquesta informació es va publicar originalment el 15 de juliol de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Carles Puigdemont es va quedar a dormir a Palau la nit de dijous després de sopar frugalment amb Artur Mas i Marta Pascal. El president volia llevar-se d'hora, fer les últimes consultes i tancar tots els detalls de la crisi de Govern que es va coure entre el 3 de juliol, dia del cessament de Jordi Baiget, i el divendres dia 14. A les nou es va reunir amb el vicepresident i líder d'ERC Oriol Junqueras: es van passar una hora i mitja acabant de perfilar la remodelació, pensada per encarrilar sense discrepàncies la celebració del referèndum de l'1 d'octubre.

A la reunió s'hi havien afegit els equips dels dos dirigents per tancar els detalls de la compareixença a la sala de premsa del Palau de la Generalitat, on ja els esperaven els periodistes. Amb els noms ja damunt la taula -Jordi Turull, Joaquim Forn, Clara Ponsatí i Víctor Cullell com a novetats- i després de respondre preguntes, Puigdemont i Junqueras van respirar. Ja només quedava que els nous consellers prenguessin possessió a la tarda per tancar la crisi.


Feia dies que hi havia turbulències. A mitjans de juny, Puigdemont ja va avisar els consellers -amb un missatge dirigit especialment als del PDECat- que, qui no se sentís "còmode" amb el full de ruta rupturista i unilateral en el que ha desembocat el no de Mariano Rajoy al diàleg, el millor que podia fer era marxar. La petició de cohesionar el govern entorn el referèndum li arribava d'ERC i de sectors del seu partit però també de membres de l'estat major del procés, com ara Jordi Sánchez o Jordi Cuixart, presidents de l'ANC i d'Òmnium. L'acord era que les decisions entorn l'1-O fossin col·lectives, que hi hagués un compromís clar amb el full de ruta i alinear els segons nivells dirigits pel president i coordinats per Junqueras.

I això requeria uns canvis ("sap que els ha de fer", repetien les parts insistentment) que alguns dels seus assessors haurien volgut executar ja després de la qüestió de confiança (setembre) o de l'aprovació dels pressupostos (març) per acabar de refermar una autoritat que, lògicament, és més dèbil que si volgués repetir de candidat. Des d'aleshores fins aquest divendres el president, que no té un entorn massa ampli, ha estat immers en un mar de dubtes i pressions que han tibat al màxim la situació.

Assessors del president ja el van instar a fer canvis per alinear el govern amb l'1-O després de la qüestió de confiança i de l'aprovació dels pressupostos

Els sacrificats han estat cinc: Jordi Baiget, Joan Vidal de Ciurana, Meritxell Ruiz, Jordi Jané i Neus Munté. El primer va ser oficialment cessat, però en el cas dels altres s'ha optat per la fórmula de "pas al costat". Per evitar una imatge de trencament es va marcar la necessitat que les sortides fossin "voluntàries", adquirir el compromís mutu de buscar "zones de confort" i de guardar després silenci. El "pas al costat" fa fortuna des que Artur Mas el va fer el gener del 2016 per exigència de la CUP.


Aquesta reconstrucció dels fets per part de NacióDigital és la crònica d'una crisi de Govern que ha de permetre -ara sí- encarrilar el referèndum sense pugnes entre departaments per veure qui assumeix les responsabilitats i les conseqüències individuals derivades de la seva convocatòria.

Primera fase: confusió

Dilluns 3 de juliol. el conseller Jordi Baiget descol·loca tothom amb una entrevista al El Punt Avui que fa evident les tensions i davant la qual Mas demana, com havia fet Puigdemont, que als consellers que vulguin ser rellevats ho demanin. Ningú ho fa, però el president cessa a la nit Baiget contra l'opinió de Pascal, que l'havia defensat hores abans. Això ho enrareix tot i accelera la pressió al president per actuar la mateixa setmana que es presenta la llei del referèndum i que els comuns rebutgen implicar-s'hi.
 

La cúpula del PDECat bufa les espelmes del primer aniversari sense Munté Foto: Julio Díaz / PDECat


Dissabte 8 al matí, en una reunió del comitè nacional del PDECat, tots els dirigents van cridar a la unitat i tancar files. "Però alguns ja ens oloràvem que alguna cosa havia de passar", ressalta un membre de la direcció. Puigdemont ja rumia els canvis després d'haver mantingut diversos contactes amb el seu partit, amb Junqueras i amb les entitats. Vol evitar fer més mal al PDECat i adaptar-se a les demandes d'ERC, que desconfia d'alguns consellers. En públic, el missatge és que com a molt es perfila una reorganització de competències. Després de que diumenge corri la brama de la crisi de govern imminent, s'especula amb crear una conselleria del referèndum, però això aniria contra la idea de la presa de decisions de forma col·lectiva.

Munté va entrar "en una espiral negativa" en una reunió tensa al PDECat criticant el rumb del procés, el paper de l'estat major, i la gestió del president

Aquell dissabte el PDECat havia celebrat el seu primer aniversari. Una absència passa desapercebuda: la de Neus Munté, consellera de la Presidència i número dos del partit. El dia abans, en una reunió restringida a la seu del partit, Munté havia estat molt crítica amb el rumb del procés, amb el president i amb el petit sanedrí que, a través de diferents comissions, facilita l'entesa entre els partits i les entitats i del que formen part persones com David Madí, Oriol Soler o Xavier Vendrell. Davant Mas, Pascal i David Bonvehí la consellera entra en una "espiral de negativitat i retrets" (alguns ho atribueixen a la por a l'abisme) que acabarà deteriorant la seva relació amb Puigdemont. La preocupació dels més implicats a la cuina augmenta en paral·lel a la confusió entre els qui tenen posicions perifèriques.

Segona fase: l'abisme

El dilluns dia 10 a la tarda es constatava que Puigdemont refredava la voluntat de fer canvis davant el risc de noves tensions amb partit i una revolta a Palau, que semblaven en disposició de liderar Munté i el secretari Joan Vidal. "La situació era dramàtica, érem a la vora del precipici", diu un dels implicats.

Per a més inri, dimarts comencen a aparèixer informacions a El País, signades per Javier Casqueiro des de Madrid, en què es donen detalls sucosos del debat intern i les pressions de Junqueras per forçar un cop de timó. Més tard s'apuntaran els noms de Jordi Turull i de Joaquim Forn com a protagonistes de la remodelació, i també es destaca el qüestionament a Joan Vidal. Puigdemont intenta espolsar-se la pressió i, al Parlament, el dimecres fa ironia amb el "gran prestigi" del diari de Prisa quan li pregunten per la qüestió. El president nega canvis imminents, però l'operació està en marxa i les filtracions a El País s'atribueixen, tant al PDECat com a ERC, a Munté i el seu entorn, de qui en suposen una intenció de frenar els canvis. Els sospitosos ho negaven.

ERC va donar un cop d'efecte amb l'anunci que Junqueras i Romeva demanarien comprar urnes: Borràs es va enfurismar i Puigdemont s'ho va fer seu

De fins a quin punt els canvis prenien cos en donava fe un alt dirigent governamental als passadissos del Parlament, que cinc minuts després de la compareixença vaticinava una "escabetxina" al consell executiu. "Abans que acabi aquest mes tornarem a estar aquí per explicar una nova crisi", destacava. La pressió pels canvis era màxima.

Dimecres a primera hora de la tarda, Puigdemont confirmava als passadissos del Parlament -en format d'off the record a mitges, perquè tot va sortir publicat- que preparava una "reorganització" en un nou intent de rebaixar la pressió. Una de les opcions era la de crear una comissió interdepartamental que inclogués l'àrea de processos electorals. Finalment aquest ha estat el format, avançat per NacióDigital: Puigdemont, Junqueras, el seu secretari general (Josep Maria Jové) i el secretari del Govern (Víctor Cullell) lideraran els passos cap a l'1-O des d'un òrgan col·legiat i executiu.
 

Raül Romeva i Meritxell Borràs, abans d'una reunió del Govern Foto: ACN


Dimecres al vespre és clau. ERC tira pel dret i Raül Romeva anuncia als passadissos del Parlament, esperonat per Junqueras, que aquest dimarts demanaran al govern que els confiï les competències per comprar les urnes. ERC intenta forçar una reacció amb un moviment que enfurisma Meritxell Borràs, imputada al TSJC per les urnes i que seguirà com a consellera (i per tant aforada) però sense les competències electorals, que a principis de setmana ja es va decidir que passessin al vicepresident. Els portaveus de Puigdemont surten ràpidament a afirmar que el president coneixia i compartia el gest dels seus socis. Simultàniament, president i vicepresident es reuneixen amb Sànchez i Cuixart i aborden l'abast dels canvis mentre el president obre una ronda de contactes amb els seus consellers.

Puigdemont temia els efectes que els canvis poguessin tenir al partit, però Mas i Pascal li van traslladar tot el suport dijous a la nit a Palau

El malestar entre Munté i Puigdemont va a més el dimecres i el dijous, dies en que El País segueix publicant informacions sensibles que s'arriben a atribuir al CNI."Les discrepàncies venien de lluny, això no és de fa quatre dies", remarca un membre de la direcció del PDECat sobre la relació entre els dos. A Munté no li va agradar el relleu de Baiget i feia costat a Vidal, que tenia discrepàncies "estratègiques". Hi havia, però, consellers sorpresos que, divendres a la tarda, es preguntaven: "Què ha passat amb la Neus? Encara no ens ho expliquem".

Tercera fase: desenllaç suau

La jornada de dijous es va convertir en una desfilada de tots els consellers del PDECat pel despatx de Puigdemont al Parlament. "Els va mirar als ulls per saber el seu grau de compromís", sosté una font coneixedora dels contactes. D'allà ja només en podia sortir una crisi de Govern perquè les respostes no van ser les desitjades. "Ja està decidit. Ara només s'està pactant com surten i amb quins arguments s'explica", ressaltava en aquell moment un diputat de Junts pel Sí. Un dels dimissionaris confirma, de fet, que es va pactar la forma evitant parlar de cessament i el silenci posterior.
 
La foto del nou govern Puigdemont Foto: Govern

A Palau, Puigdemont va sopar dijous amb Pascal i Mas. El president tenia encara algun dubte. Temia que una decisió que no fos compartida per la coordinadora i el president del PDECat, com va passar en el cas de Baiget. Però van tancar files i les parts coincideixen a assenyalar aquest factor com la clau que explica la profunditat dels canvis. Mas ja havia expressat dijous, en una visita a Osonament, el suport al seu successor per remodelar a fons.

Forn, que farà canvis a la conselleria, va rebre l'impuls de Mas i Madí, i Turull té l'aval de la cohesió de Junts pel Sí al Parlament

Amb la coordinadora general la situació era més complicada, perquè portava sota el braç dues demandes: que la crisi afectés també ERC i que es desvirtués l'estat major del procés en el procés de presa de decisions. Cap de les dues coses ha passat, tenint en compte que David Madí ha estat informat en tot moment dels processos de remodelació de l'executiu i que va ser ell qui va avalar el nomenament com a conseller d'Interior de Quim Forn, que com ell formava part del pinyol que va promoure Mas com a successor de Jordi Pujol i que entre 2011 i 2015 va dirigir la Guàrdia Urbana de Barcelona. Forn, a més, farà canvis a la conselleria (els sectors més sobiranistes fa temps que qüestionen el director de la Policia Albert Batlle) per assegurar que els Mossos no siguin aliens a la legalitat catalana.

L'altre nom de pes, el de Jordi Turull, que a més serà portaveu del govern, oferia el plus de comptar amb l'aval d'ERC, amb qui ha creat un bon ambient de treball a Junts pel Sí. També han estat implicats en tot moment els presidents de les entitats sobiranistes, "notaris" del camí a l'1-O i dels que el president no vol prescindir.

L'epíleg: el paper d'ERC

Amb el suport de Mas i Pascal, Puigdemont ho tenia tot més fàcil i només havia de decidir si feia entrar consellers d'ERC, que no havien expressat dubtes, en la crisi de govern per maquillar els danys al PDECat. Lògicament els republicans no ho volien però dijous a la tarda es resignaven a que passés. De fet, divendres al matí a Palau Junqueras i el president encara van abordar si calia incloure algun conseller d'ERC en l'operació. S'havia especulat primer amb els noms de Meritxell Serret i Dolors Bassa i finalment amb Toni Comín, de més pes polític. Dins d'ERC hi havia qui pretenia que, si s'havia de posar un nom damunt la taula, fos el de Carles Mundó. Era una forma de fer evident que el càstig era compensatori i, alhora, se'l preservava com a possible candidat davant un possible desenllaç fatal de l'1-O. "Si ens hagués tocat hauríem assumit que un nom no podia posar en risc el procés", afirmen.

Ni Puigdemont ni Junqueras volen desmuntar l'estat major del procés, que assegura a més la implicació dels "notaris" d'Òmnium i l'ANC

Junqueras posa pegues, Puigdemont no força i s'acorda donar el missatge que no és una crisi de govern focalitzada en un partit sinó que és una qüestió de Junts pel Sí i l'executiu és un únic cos. Els canvis quedaven limitats al PDECat, però el president sortia amb tres trumfos: refeia l'aliança amb Pascal i Mas, esbandia els dubtes entorn el sector PDECat de l'executiu i reforçava la seva autoritat i crèdit a casa seva, al Govern i davant l'estat major del procés.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Participació