Referèndum: crònica

Sopars i sacrificis vorejant «el precipici»: així va néixer el Govern de l'1-O

La implicació de Mas i Pascal va ser clau perquè Puigdemont, tocat per la gestió del cas Baiget, fes els canvis

La prioritat era crear "un context de confort" per facilitar l'adeu de Jané i Ruiz, i ERC estava resignada, fins i tot divendres al matí, a entregar algun cap

Munté i Vidal eren contraris a l'estratègia de l'estat major del procés i la consellera, acusada de les filtracions, va acabar enfrontada al president

Altes i baixes: per què entren i per què surten els consellers de Puigdemont

| 15/07/2017 a les 21:23h
Especial: Les cròniques de NacióDigital
Arxivat a: Política, referèndum, Neus Munté, Oriol Junqueras, Carles Puigdemont, Meritxell Ruiz, Govern
Cerimònia de pressa de possessió dels nous consellers el divendres a la tarda a Palau | ACN
Carles Puigdemont es va quedar a dormir a Palau la nit de dijous després de sopar frugalment amb Artur Mas i Marta Pascal. El president volia llevar-se d'hora, fer les últimes consultes i tancar tots els detalls de la crisi de Govern que es va coure entre el 3 de juliol, dia del cessament de Jordi Baiget, i el divendres dia 14. A les nou es va reunir amb el vicepresident i líder d'ERC Oriol Junqueras: es van passar una hora i mitja acabant de perfilar la remodelació, pensada per encarrilar sense discrepàncies la celebració del referèndum de l'1 d'octubre.

A la reunió s'hi havien afegit els equips dels dos dirigents per tancar els detalls de la compareixença a la sala de premsa del Palau de la Generalitat, on ja els esperaven els periodistes. Amb els noms ja damunt la taula -Jordi Turull, Joaquim Forn, Clara Ponsatí i Víctor Cullell com a novetats- i després de respondre preguntes, Puigdemont i Junqueras van respirar. Ja només quedava que els nous consellers prenguessin possessió a la tarda per tancar la crisi.

Feia dies que hi havia turbulències. A mitjans de juny, Puigdemont ja va avisar els consellers -amb un missatge dirigit especialment als del PDECat- que, qui no se sentís "còmode" amb el full de ruta rupturista i unilateral en el que ha desembocat el no de Mariano Rajoy al diàleg, el millor que podia fer era marxar. La petició de cohesionar el govern entorn el referèndum li arribava d'ERC i de sectors del seu partit però també de membres de l'estat major del procés, com ara Jordi Sánchez o Jordi Cuixart, presidents de l'ANC i d'Òmnium. L'acord era que les decisions entorn l'1-O fossin col·lectives, que hi hagués un compromís clar amb el full de ruta i alinear els segons nivells dirigits pel president i coordinats per Junqueras.

I això requeria uns canvis ("sap que els ha de fer", repetien les parts insistentment) que alguns dels seus assessors haurien volgut executar ja després de la qüestió de confiança (setembre) o de l'aprovació dels pressupostos (març) per acabar de refermar una autoritat que, lògicament, és més dèbil que si volgués repetir de candidat. Des d'aleshores fins aquest divendres el president, que no té un entorn massa ampli, ha estat immers en un mar de dubtes i pressions que han tibat al màxim la situació.

Assessors del president ja el van instar a fer canvis per alinear el govern amb l'1-O després de la qüestió de confiança i de l'aprovació dels pressupostos

Els sacrificats han estat cinc: Jordi Baiget, Joan Vidal de Ciurana, Meritxell Ruiz, Jordi Jané i Neus Munté. El primer va ser oficialment cessat, però en el cas dels altres s'ha optat per la fórmula de "pas al costat". Per evitar una imatge de trencament es va marcar la necessitat que les sortides fossin "voluntàries", adquirir el compromís mutu de buscar "zones de confort" i de guardar després silenci. El "pas al costat" fa fortuna des que Artur Mas el va fer el gener del 2016 per exigència de la CUP.

Aquesta reconstrucció dels fets per part de NacióDigital és la crònica d'una crisi de Govern que ha de permetre -ara sí- encarrilar el referèndum sense pugnes entre departaments per veure qui assumeix les responsabilitats i les conseqüències individuals derivades de la seva convocatòria.

Primera fase: confusió

Dilluns 3 de juliol. el conseller Jordi Baiget descol·loca tothom amb una entrevista al El Punt Avui que fa evident les tensions i davant la qual Mas demana, com havia fet Puigdemont, que als consellers que vulguin ser rellevats ho demanin. Ningú ho fa, però el president cessa a la nit Baiget contra l'opinió de Pascal, que l'havia defensat hores abans. Això ho enrareix tot i accelera la pressió al president per actuar la mateixa setmana que es presenta la llei del referèndum i que els comuns rebutgen implicar-s'hi.
 

La cúpula del PDECat bufa les espelmes del primer aniversari sense Munté Foto: Julio Díaz / PDECat


Dissabte 8 al matí, en una reunió del comitè nacional del PDECat, tots els dirigents van cridar a la unitat i tancar files. "Però alguns ja ens oloràvem que alguna cosa havia de passar", ressalta un membre de la direcció. Puigdemont ja rumia els canvis després d'haver mantingut diversos contactes amb el seu partit, amb Junqueras i amb les entitats. Vol evitar fer més mal al PDECat i adaptar-se a les demandes d'ERC, que desconfia d'alguns consellers. En públic, el missatge és que com a molt es perfila una reorganització de competències. Després de que diumenge corri la brama de la crisi de govern imminent, s'especula amb crear una conselleria del referèndum, però això aniria contra la idea de la presa de decisions de forma col·lectiva.

Munté va entrar "en una espiral negativa" en una reunió tensa al PDECat criticant el rumb del procés, el paper de l'estat major, i la gestió del president

Aquell dissabte el PDECat havia celebrat el seu primer aniversari. Una absència passa desapercebuda: la de Neus Munté, consellera de la Presidència i número dos del partit. El dia abans, en una reunió restringida a la seu del partit, Munté havia estat molt crítica amb el rumb del procés, amb el president i amb el petit sanedrí que, a través de diferents comissions, facilita l'entesa entre els partits i les entitats i del que formen part persones com David Madí, Oriol Soler o Xavier Vendrell. Davant Mas, Pascal i David Bonvehí la consellera entra en una "espiral de negativitat i retrets" (alguns ho atribueixen a la por a l'abisme) que acabarà deteriorant la seva relació amb Puigdemont. La preocupació dels més implicats a la cuina augmenta en paral·lel a la confusió entre els qui tenen posicions perifèriques.

Segona fase: l'abisme

El dilluns dia 10 a la tarda es constatava que Puigdemont refredava la voluntat de fer canvis davant el risc de noves tensions amb partit i una revolta a Palau, que semblaven en disposició de liderar Munté i el secretari Joan Vidal. "La situació era dramàtica, érem a la vora del precipici", diu un dels implicats.

Per a més inri, dimarts comencen a aparèixer informacions a El País, signades per Javier Casqueiro des de Madrid, en què es donen detalls sucosos del debat intern i les pressions de Junqueras per forçar un cop de timó. Més tard s'apuntaran els noms de Jordi Turull i de Joaquim Forn com a protagonistes de la remodelació, i també es destaca el qüestionament a Joan Vidal. Puigdemont intenta espolsar-se la pressió i, al Parlament, el dimecres fa ironia amb el "gran prestigi" del diari de Prisa quan li pregunten per la qüestió. El president nega canvis imminents, però l'operació està en marxa i les filtracions a El País s'atribueixen, tant al PDECat com a ERC, a Munté i el seu entorn, de qui en suposen una intenció de frenar els canvis. Els sospitosos ho negaven.

ERC va donar un cop d'efecte amb l'anunci que Junqueras i Romeva demanarien comprar urnes: Borràs es va enfurismar i Puigdemont s'ho va fer seu

De fins a quin punt els canvis prenien cos en donava fe un alt dirigent governamental als passadissos del Parlament, que cinc minuts després de la compareixença vaticinava una "escabetxina" al consell executiu. "Abans que acabi aquest mes tornarem a estar aquí per explicar una nova crisi", destacava. La pressió pels canvis era màxima.

Dimecres a primera hora de la tarda, Puigdemont confirmava als passadissos del Parlament -en format d'off the record a mitges, perquè tot va sortir publicat- que preparava una "reorganització" en un nou intent de rebaixar la pressió. Una de les opcions era la de crear una comissió interdepartamental que inclogués l'àrea de processos electorals. Finalment aquest ha estat el format, avançat per NacióDigital: Puigdemont, Junqueras, el seu secretari general (Josep Maria Jové) i el secretari del Govern (Víctor Cullell) lideraran els passos cap a l'1-O des d'un òrgan col·legiat i executiu.
 

Raül Romeva i Meritxell Borràs, abans d'una reunió del Govern Foto: ACN


Dimecres al vespre és clau. ERC tira pel dret i Raül Romeva anuncia als passadissos del Parlament, esperonat per Junqueras, que aquest dimarts demanaran al govern que els confiï les competències per comprar les urnes. ERC intenta forçar una reacció amb un moviment que enfurisma Meritxell Borràs, imputada al TSJC per les urnes i que seguirà com a consellera (i per tant aforada) però sense les competències electorals, que a principis de setmana ja es va decidir que passessin al vicepresident. Els portaveus de Puigdemont surten ràpidament a afirmar que el president coneixia i compartia el gest dels seus socis. Simultàniament, president i vicepresident es reuneixen amb Sànchez i Cuixart i aborden l'abast dels canvis mentre el president obre una ronda de contactes amb els seus consellers.

Puigdemont temia els efectes que els canvis poguessin tenir al partit, però Mas i Pascal li van traslladar tot el suport dijous a la nit a Palau

El malestar entre Munté i Puigdemont va a més el dimecres i el dijous, dies en que El País segueix publicant informacions sensibles que s'arriben a atribuir al CNI."Les discrepàncies venien de lluny, això no és de fa quatre dies", remarca un membre de la direcció del PDECat sobre la relació entre els dos. A Munté no li va agradar el relleu de Baiget i feia costat a Vidal, que tenia discrepàncies "estratègiques". Hi havia, però, consellers sorpresos que, divendres a la tarda, es preguntaven: "Què ha passat amb la Neus? Encara no ens ho expliquem".

Tercera fase: desenllaç suau

La jornada de dijous es va convertir en una desfilada de tots els consellers del PDECat pel despatx de Puigdemont al Parlament. "Els va mirar als ulls per saber el seu grau de compromís", sosté una font coneixedora dels contactes. D'allà ja només en podia sortir una crisi de Govern perquè les respostes no van ser les desitjades. "Ja està decidit. Ara només s'està pactant com surten i amb quins arguments s'explica", ressaltava en aquell moment un diputat de Junts pel Sí. Un dels dimissionaris confirma, de fet, que es va pactar la forma evitant parlar de cessament i el silenci posterior.
 
La foto del nou govern Puigdemont Foto: Govern

A Palau, Puigdemont va sopar dijous amb Pascal i Mas. El president tenia encara algun dubte. Temia que una decisió que no fos compartida per la coordinadora i el president del PDECat, com va passar en el cas de Baiget. Però van tancar files i les parts coincideixen a assenyalar aquest factor com la clau que explica la profunditat dels canvis. Mas ja havia expressat dijous, en una visita a Osonament, el suport al seu successor per remodelar a fons.

Forn, que farà canvis a la conselleria, va rebre l'impuls de Mas i Madí, i Turull té l'aval de la cohesió de Junts pel Sí al Parlament

Amb la coordinadora general la situació era més complicada, perquè portava sota el braç dues demandes: que la crisi afectés també ERC i que es desvirtués l'estat major del procés en el procés de presa de decisions. Cap de les dues coses ha passat, tenint en compte que David Madí ha estat informat en tot moment dels processos de remodelació de l'executiu i que va ser ell qui va avalar el nomenament com a conseller d'Interior de Quim Forn, que com ell formava part del pinyol que va promoure Mas com a successor de Jordi Pujol i que entre 2011 i 2015 va dirigir la Guàrdia Urbana de Barcelona. Forn, a més, farà canvis a la conselleria (els sectors més sobiranistes fa temps que qüestionen el director de la Policia Albert Batlle) per assegurar que els Mossos no siguin aliens a la legalitat catalana.

L'altre nom de pes, el de Jordi Turull, que a més serà portaveu del govern, oferia el plus de comptar amb l'aval d'ERC, amb qui ha creat un bon ambient de treball a Junts pel Sí. També han estat implicats en tot moment els presidents de les entitats sobiranistes, "notaris" del camí a l'1-O i dels que el president no vol prescindir.

L'epíleg: el paper d'ERC

Amb el suport de Mas i Pascal, Puigdemont ho tenia tot més fàcil i només havia de decidir si feia entrar consellers d'ERC, que no havien expressat dubtes, en la crisi de govern per maquillar els danys al PDECat. Lògicament els republicans no ho volien però dijous a la tarda es resignaven a que passés. De fet, divendres al matí a Palau Junqueras i el president encara van abordar si calia incloure algun conseller d'ERC en l'operació. S'havia especulat primer amb els noms de Meritxell Serret i Dolors Bassa i finalment amb Toni Comín, de més pes polític. Dins d'ERC hi havia qui pretenia que, si s'havia de posar un nom damunt la taula, fos el de Carles Mundó. Era una forma de fer evident que el càstig era compensatori i, alhora, se'l preservava com a possible candidat davant un possible desenllaç fatal de l'1-O. "Si ens hagués tocat hauríem assumit que un nom no podia posar en risc el procés", afirmen.

Ni Puigdemont ni Junqueras volen desmuntar l'estat major del procés, que assegura a més la implicació dels "notaris" d'Òmnium i l'ANC

Junqueras posa pegues, Puigdemont no força i s'acorda donar el missatge que no és una crisi de govern focalitzada en un partit sinó que és una qüestió de Junts pel Sí i l'executiu és un únic cos. Els canvis quedaven limitats al PDECat, però el president sortia amb tres trumfos: refeia l'aliança amb Pascal i Mas, esbandia els dubtes entorn el sector PDECat de l'executiu i reforçava la seva autoritat i crèdit a casa seva, al Govern i davant l'estat major del procés.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

M'agrada
XX, 15/07/2017 a les 22:52
Interessant
+98
-39
M'agrada Puigdemont, m'agrada Mas i (potser) em comença a agradar Pascal.
Prou ja
Anònim, 16/07/2017 a les 00:24
Interessant
+88
-27
Feu un flac favor amb el vostre analisi a la causa catalana
Us penseu que donant i esbatanant certs comentaris ajudeu? Espanya escolta
I eh que d ells no en sabem res de les seves intimitats? Donçs nosaltres el mateix sino aquestes explicacions poden donar sensacio de delacio amb l excusa d una pseudoinformacio estil lecturas o garbo
Tots callats i muts a la gabia i ferms que anem be fins a la victoria final de la nacio catalana
I que passara quan alguns parlamentaris del PDCAT votin en contra de la Llei de l'embut?
Anònim, 16/07/2017 a les 00:36
+36
-72
Tambe els destituiran?
Pas ferm PDeCAT
Anònim, 16/07/2017 a les 00:44
+75
-26
Tota aquesta crisi reforça al PDeCAT, fermesa i rigor demanem als nostres politics i ells de moment estan complint i amb escreix, pas ferm.
I TANMATEIX
JCM, 16/07/2017 a les 00:46
+36
-24
I tanmateix, ningú dubte que els canvis s'havien de fer i que d'aquest terrabastall se'n surt enfortit. L'única cosa que no acabo d'entendre , i que em sap greu, segurament perquè en tenia una imatge idealitzada , és el paper en tot això de la Neus Muntè. Por , confusió , dubtes ? qui ho sap, però allò que em sap més greu és si mai va tenir res a veure amb les filtracions. No m'ho puc creure, no me'n sé avenir i no entendre mai aquesta dèria d'anar xarrant-ho tot i més en aquest moments. Suposo que és fàcil dir que la feia més valenta sense saber del cert que va passar , però el cas es que m'ha decebut molt.
D'acord amb Prou ja...
Joan Horta, 16/07/2017 a les 01:34
Interessant
+75
-20
...estem donant bales a l'enemic. Sabem les intimitats del gobierno espanyol?. Doncs perquè escampem les nostres?. Quan Catalunya deixi de dependre de l'estat espanyol pet sant Jordi ja fareu un llibre amb aquestes històries i podreu treure uns calerons extra. Ara no toca informar de l'estat d'ànim als contraris.
...bueno..bueno...
Anònim de Alberto Beltrán Rodríguez, 16/07/2017 a les 02:20
+30
-26
...para que los "simios con pocas neuronas" se enteren, este año la Generalidad por VEZ PRIMERA ha sido invitada a los actos del 14-JUL-2017 por el ejecutivo francés, lo cual ya es una cosa positiva que Francia trate por igual a España y a Cataluña (pese a los rumores de que la Francia perderá la Cataluña francesa)..., otra cosa positiva es desde el Consejo de Europa, ya hay comentarios de la intervención europea en el cada vez mas preocupante cariz del contencioso Spain-Catalonia... y otra cosa señores simios sin casi cerebro, la administración TRUMP no desea que este culo de Europa se desestabilice..., por lo menos es lo que se comenta en los medios europeos de SOLDIERS OF FORTUNE...
El "procés"....
Anònim, 16/07/2017 a les 05:06
+35
-81
....está más muerto que Carracuca. Despertad pardillos!
.......
Anònim, 16/07/2017 a les 08:13
Interessant
+64
-10
Jo també soc del parer que calladets estem més macos
Tot canvia per a seguir igual
Edgar D., 16/07/2017 a les 08:28
+52
-14
Tota aquesta història de les bambolines del govern, ple de suposicions i imaginacions, m'importa poc i no aporta res positiu ... abans estava decidit a votar i a votar Sí i ara estic decidit a votar i a votar Sí.
Endavant la Republica Catalana
Pere B., 16/07/2017 a les 08:39
+45
-17
De la crisi se'n surt reforçat. La Generalitat i el govern farien bé en revisar els sistemes de seguretat, sembla que tenen algún "coladero" fet pel CNi, i a Madrid tenen informació en temps real del que passa i aquest informació després es filtra als diaris "amics", La Vanguardia, El periodico, i El país i la resta de diaris de Madrid.
Tenim la Independència a tocar, però hem de ser més curosos i actuar amb serenitat, això és el que més nerviosos posa a Madrid. El procés avança quan es fan les coses amb serenitat i determinació.
No es una situació normal
Berlin, 16/07/2017 a les 09:06
+32
-20
Es una situació de guerra política entre l' estat espanyol i el govern de Catalunya. Tenir por si estàs al govern de Catalunya es el mes normal del món, per això està bé la retirada quan no s' està convençut del tot. Si un ministre d' en Rajoy digues que pot ser si que el referèndum es celebrarà i serà vinculant, cauria ISPO facto. El que passa que a l' altra costat ningú te por i no passen aquestes coses perquè saben que ells no perdran la poltrona defensant l' unionisme i a mes estan segurs que guanyaran aquesta guerra política. Només si la perden, es a dir si Catalunya s' independitza perderien la poltrona, per això utilitzen justícia i males arts perquè això no passi.
Son ells els que tenen una ,operació Catalunya", nosaltres no estem fent una guerra bruta, estem fent una revoluciò. Crec que alguns comentaristes s' obliden d' això.
Casa de barrets
Clau, 16/07/2017 a les 09:50
+15
-40
I tot això no ho podien fer abans del 27S? això demostra que quan es van presentar als comicis només hi anaven amb les llistes de tota la vida, per ordre de grimpada i amiguets. Molt preocupant. fins i tot vergonyós.

"el president, que no té un entorn massa ampli, ha estat immers en un mar de dubtes i pressions."

Ara resulta que Puigdemont no és res més que un ninot posat a dit quan es va obligar Mas a plegar per tal de cremar-se en una mitja legislatura de xoc politico-judicial? Això significa que el govern, ple de dependentistes, el va dissenyar algú altre de CDC? qui?

El PDCAT segueix sent la vella CiU, amb una part d'independentistes i una altra de regionalistes que segueixen en contacte i compartint interessos privats amb el pont aeri del 78.

Veurem si amb l'ANC, Omnium, ERC i la CUP fent pinya aconseguim que Puigdemont arribi a l'1-Oct per poder votar. El com es gestioni el mandat vinculant l'endemà sí que serà una autèntica guerra interna. A veure qui té valor de sortir a fer la DUI i, sobretot, fer-la valer.

M'Agrada
Anònim, 16/07/2017 a les 10:21
+9
-39
El president Puigdemont, al menys no es el típic convergent de tota la vida. Artur MAS ja és a la paperera de la història a DG... i la senyora Pascal no te la llibertat de poder decidir res per ella sola. És la veu del seu amo, que la controla i li fa fer el paperot de "convergent", tal i com ha succeït amb el recent cas amb la distitucio del conseller Baget. Segurament ella, no ho ages fet el pastanagues durant la seva compareixença, si al seu darrera Artur Mas i la "crosta i pinyol" convergent de sempre no li imposés el relat. Una pena que els nous "dirigents" del PDEC, no sàpiguen expulsar del seu entorn polític més proper tota la herència decadent dels antics dirigents de Convergència.
@ 09:06
Anònim, 16/07/2017 a les 11:08
+29
-4
IPSO facto.
Han marxat per covards
Anònim, 16/07/2017 a les 12:11
+16
-36
Han marxat per covards, perquè els fa por les conseqüències, és de vergonya i que Convergència, Puigdemont inclòs, hagin fet tot el possible per aguantar-los és de vergonya. Ja és de vergonya que estessin al Govern gent que no s'ho creia, i és de vergonya que encara quedi la Borràs, sense competències que li han hagut de treure perquè no feia res, però ella es queda igual..

Si tot s'ha mogut és perquè Junqueras i Romeva es van plantar dimecres, i prou.
Desgavellada...
Anònim, 16/07/2017 a les 12:12
+13
-39
A poc a poc els del PDEcat, es van desgavellan, per donar pas amb un nou tripartit d´esquerres, i aixó de la independencia, com altres Flandes, Escosia, Quebec, quedara en via morta, no crec pas que
ens equivoquem...
Vorejant el "precipici"
Anònim, 16/07/2017 a les 17:25
+11
-26
Com va dir Groucho Marx: De victoria en victoria fins el desastre final.
a comentari de les 17:25
Anònim, 16/07/2017 a les 18:10
+21
-2
l'únic desastre per a tots els sers humans és que hi hagi tanta gent amb poc teixit cerebral,fet palés mitjançant els comentaris de nivell ètic i intel·lectual mínims(12:11,9:50,05:06,especialment 02:20,quin comentari és mostra d'eixemple en una conferència explicativa del que podria ser l' onanisme mental)
Dramàtic
Anem per feina Anònim, 16/07/2017 a les 18:35
+7
-22
Dramatisme, comèdia i molta tonteria!!!
No us veneu be.
Anònim, 16/07/2017 a les 19:17
+4
-22
Internacionalment per les grans cadenes de la UE de TV, es promociona molt Argentina, no es diu res de Catalunya, se supose que la feina no esta ben feta desde el departament d´exteriors, desprès passe el que passe...
El "vot de la vostra vida"
Clau, 16/07/2017 a les 19:25
+4
-26
Quina mitja legislatura de tortura que ens estan donant. Primer 3 mesos aguantant en Mas quan ja es veia que era un ancora per al procés, després de 9 mesos aturant les eleccions després del 9n. Després mesos i mesos donant voltes amb la constitució fins que han vist que les plebiscitàries -com era d'esperar- no tenien el pes mínim per fer una DUI (ni ho pretenen, és clar). Dos anys farà al setembre i molts esperaven que la cosa baixaria, que Madrid oferiria quelcom, però no, Espanya se sent forta en l'enroc i el català emprenyat ja no està per orgues ni peixets podrits al cove. La febre no baixa i el que no mata engreixa.

Ara portem mig any que han trigat a convocar (de paraula, de moment) amb data, i a menys de 3 mesos sense decret firmat ni llei aprovada, es dediquen a les picabaralles del joc de les cadires, un tema que havia d'haver quedat resolt amb la investidura de Puigdemont. Però no, a JxS i a CDC encara van amb la calculadora a la mà , setmana a setmana, titular a titular, polèmica a polèmica. I els de la ANC i Omnium vinga viatges a Palau a posar ordre i evitar cops de timó.

Sempre hi ha qui hi veu accions heroiques en les cagades més barroeres quan passen a les seves files. Des del carrer el que veiem és que els costa deu i ajuda posar unes senzilles urnes, enviar unes paperetes i comptar vots. No és tan difícil senyors, que no hi ha la Legión desplegada al Bergadà, ni atraca el portavions felipito al Bogatell ni venen els avions de Mallorca.

Passats 7 anys, 7 ANYS, encara queden dependentistes, cagadubtes i traïdors al govern amb suport de 2 escons?? no fotem, home, no fotem. Poseu les urnes i marxeu d'una vegada, que la maleïda "transició nacional" s'ha cobrat desenes de milers d'avis que no l'han sobreviscuda.


Epígraf:
Anònim, 17/07/2017 a les 00:59
+1
-23
El referéndum no es farà per culpa de la Munté, tot i ser una de les millors politiques d'aquest país....
És l'hora de les esquerres !
Dani Sanchez Rubí , 17/07/2017 a les 09:05
+1
-26
Convergència és una lacra per Catalunya, Puigdemón ha fet un viratge a l'esquerra i és molt interessant.
La Catalunya independent ha d'estar governada per la gent esquerrana del PDEcAT, ERC i les CUP.
Només així tindrem República.

Salut i independència!
Els militants de partits d esquerres ja surten
Anònim, 17/07/2017 a les 10:21
+17
-1
A aprifitar se del referendum que esta a tocar per fer politica de partit i espatllar ho tot.
Junqueras
Anònim, 17/07/2017 a les 11:47
+2
-19
M'agrada l'actitud d'ERC, que no tenen dubtes sobre el procés, i ho fan tot sense pegues, i sense perjudicar ni el PDECAT, ni el Govern, ni el Referèndum ni el país. En especial Junqueras, que sempre ho dona tot, com Puigdemont, perquè tot això tiri endavant; la seva honorabilitat, senzillesa i humilitat són increïbles. Molta força Govern!
No tots els cagadubtes d' avui son traïdors.
Lola Clara, 17/07/2017 a les 13:44
+1
-8
Els polítics catalans actuals no deixen d' ésser persones normals, situats en un moment excepcinal.
Heu pensat en les vostres vides quantes vegades us ha semblat que us sentiu valents i després un desdieu de propòsits importants només per por ? Doncs això li pot passar a una persona o altra, i no vol pas dir que inicialment es veiés capaç d' aguantar.
La vida és un moviment diari, i tots anem evolucionant, uns cap a un costat i altres cap a l' altre.

Doncs al PdCAT igualment, I ben fet que fan de fer un pas al costat quan no es senten forts, això és honest, perqué ja saben que s' ha d' anar a totes.

I els ciutadans estem segurs que hi ha moltes persones que es senten molt forts per arribar al final.

De totes maneres, potser els consellers haurien de cuidar-se una mica més la salut, el bon sistema per tenir estabilitat.
Junqueras
Anònim, 17/07/2017 a les 16:05
+0
-13
M'agrada l'actitud d'ERC, que no tenen dubtes sobre el procés, i ho fan tot sense pegues, i sense perjudicar ni el PDECAT, ni el Govern, ni el Referèndum ni el país. En especial Junqueras, que sempre ho dona tot, com Puigdemont, perquè tot això tiri endavant; la seva honorabilitat, senzillesa i humilitat són increïbles. Molta força Govern!

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Concentració independentista | Adrià Costa
Sara González | 1 comentari
01/01/1970
Junts per Catalunya i ERC exigeixen que, si guanyen el 21-D, Rajoy respecti el resultat i obri una via de negociació | La via acordada ha estat sempre la prioritat de l'independentisme, fins i tot mentre transitava per la unilateralitat
01/01/1970
Afirmen que les actuacions de la jutge de l'Audiència Nacional i del fiscal general de l'Estat han causat "repulsa" i "preocupació"
Encesa dels llums de Nadal de Barcelona. | ACN
01/01/1970
"Barcelona segueix bategant", ha expressat Colau a l'encessa dels llums de Nadal a La Rambla amb una escenografia de coloms de la pau i cors
Oriol Junqueras i Carles Puigdemont a la manifestació per reclamar l'alliberament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart | Adrià Costa
01/01/1970
Les candidatures de Puigdemont i Junqueras acorden uns compromisos compartits en els programes del 21-D que ara han de negociar amb la CUP | Les llistes també reclamarien la llibertat dels presos, la fi del 155, la retirada dels "piolins" i un compromís de Rajoy davant la comunitat internacional de respectar els resultats
L'ICAB ha acollit avui un acte per la llibertat dels presos polítics. | @omnium
Pep Martí | 2 comentaris
01/01/1970
Òmnium i l'ANC omplen el Col·legi d'Advocats al crit de «llibertat presos polítics!»
Deixem rastre a totes les xarxes socials | Adrià Costa
Josep Lluís Micó
01/01/1970
«Umberto Eco va avisar de la invasió dels imbècils que es pensen que tenen el dret a opinar del que sigui sense mesura. Doncs bé, ja els tenim aquí»
La comissaria de la policia espanyola de la Línea | Google Maps/NacióDigital
Isaac Meler | 21 comentaris
01/01/1970
Un jove de Sabadell assegura que un agent de la Policia Nacional li va fer preguntes sobre la seva ideologia i li va impedir denunciar un robatori amb arma de foc