14
de juliol
del
2017
Actualitzat
el
15
de juliol
a les
16:19h
Just després de fer-se la foto oficial del nou Govern -la tercera en onze dies-, Artur Mas ha anat a saludar Josep Rull. Li ha encaixat la mà amb força i l'ha agafat amb afecte pel braç esquerra. "Com estàs?", li ha preguntat amb discreció. "Bé, bé", ha respost el conseller de Territori i Sostenibilitat, amb una barreja de sensacions en la mirada. Els membres del Govern que han sobreviscut al terratrèmol de les últimes setmanes se senten satisfets per mantenir-se dins el vaixell que ha de dur el país a l'1 d'octubre, però saben perfectament que s'han viscut "situacions desagradables". "Tot això no està sent fàcil", resumeix un conseller consultat. Tampoc ho és per al PDECat, que entre el cessament de Jordi Baiget i la crisi d'aquest divendres ha perdut quatre consellers i un alt càrrec.
Les sigles que lideren Marta Pascal i David Bonvehí s'han encarregat de recordar avui que "aquest cop sí" que han participat en el procés de remodelació del Govern. L'adeu de Baiget no va ser consensuat, sinó unilateral per part de Carles Puigdemont, que va triar Santi Vila com a successor al capdavant d'Empresa i Coneixement. Els entorns de Pascal i Bonvehí van situar aquella decisió com un "cop d'estat", una reacció "desproporcionada" per les crítiques de l'exconseller a l'estratègia de Puigdemont, i van traslladar el seu malestar. En la crisi de Govern ordida aquesta setmana, la coordinadora general ha estat informada de tot i el president li ha volgut agrair en roda de premsa el suport i la "lleialtat". Una de les paraules que més ha fet servir avui.
Si la setmana passada el protagonista va ser Baiget, aquest divendres pràcticament només es parlava de Neus Munté. "La discrepància estratègica de l'exconsellera i Puigdemont fa mesos que s'allarga. I tot es deteriora després d'allò de la reunió", remarca un alt dirigent consultat. Es refereix a l'episodi en què Munté, ja exportaveu del Govern, va negar una trobada entre el president i Mariano Rajoy que sí que s'havia produït i que va ser publicada per La Vanguardia l'endemà. "Ella coneixia que hi havia hagut la cita", rememora un membre del Govern. L'adeu de Munté no és neutral, en clau interna: és vicepresidenta del PDECat per desig exprés de Mas, amb qui va fer tàndem.
Munté també va ser una de les impulsores de la candidatura de Jordi Turull -el seu relleu a Presidència- com a coordinador general del nou partit, finalment no materalitzada. Sonava en totes les travesses per ser candidata de la formació a les properes eleccions, de la mateixa manera que ja va ser sondejada per Mas quan la CUP es mantenia ferma en no investir-lo. L'exconsellera es va negar a assumir les regnes de la Generalitat per "lleialtat" a l'expresident i per l'exepcionalitat de la situació. "Aquesta setmana hem tornat a comprovar que no sap actuar sota pressió", assegura un alt dirigent del PDECat. El seu futur sembla passar per Barcelona, especialment després que un dels aspirants a candidat a l'alcaldia, Joaquim Forn, hagi estat nomenat a Interior.
La relació Puigdemont-partit
El president ha estat especialment interessat a desmentir que existeix una mala relació entre ell i el PDECat. "La brama del divorci queda desmentida pels fets. Hi ha una narrativa interessada a fer creure coses que no són", ha assegurat en la roda de premsa conjunta amb Oriol Junqueras, vicepresident i líder d'ERC. Tot i aquesta versió, un alt dirigent consultat destaca que no ha caigut bé dins la formació que no hi hagi hagut cap conseller nomenat pels republicans que hagi estat cessat en aquesta crisi de Govern. El moviment de peces "es va començar a dissenyar" el cap de setmana, segons fonts del PDECat, i una de les exigències del partit és que no només fossin els nacionalistes els qui fossin assenyalats. Per què no ha passat? "Té una mica d'esquerranitis, el president", sosté un alt dirigent consultat.
Un veterà nacionalista destacava a mitja tarda que Puigdemont té "moltes qualitats", però que en tot aquest episodi no ha fet el millor "ni per al Govern ni per al partit". Dirigents del PDECat ja li van suggerir que fes una remodelació després de la qüestió de confiança, però no va ser fins que Baiget va dir una paraula més alta que l'altra -"amb Mas de president ningú s'hauria atrevit mai a dir res similar", sostenen a la cúpula nacionalista- que es va decidir a actuar. "Aquell era el moment per fer tots els canvis d'avui", lamenta una font consultada. "Pascal i Bonvehí, fins i tot, han hagut de frenar més moviments", sosté un coneixedor de tots els contactes. "La sensació és que ERC marxa immaculada", afegeix una altra veu autoritzada del partit.
Un dels problemes associats a la presidència de Puigdemont, a banda de la seva negativa a tornar-se a presentar -una decisió que va deixar en mal lloc l'executiva del PDECat i també Mas, que li havia demanat personalment que ho reconsiderés-, és que va heretar un equip dissenyat pel seu predecessor. "El seu entorn és fonamentalment sorgit de Mas i Francesc Homs", ressalta un coneixedor del relleu. Munté, en un inici, era fonamental en el nucli decisori, però han acabat discrepant. També existeixen queixes pel fet que els socis republicans no paguessin cap penyora per l'afer de les gravacions de la conversa entre Bonvehí i dirigents del PDECat a Manresa per part, presumptament, dels representants locals d'ERC.
El president, que en un primer moment no es volia implicar en la refundació convergent, va acabar avalant el tàndem Pascal-Bonvehí -amb aquest últim hi tenia molt bona relació al Parlament- i va situar dirigents propers (Albert Batet, Lluís Guinó) dins l'executiva. "Hi ha vegades que actua com si fos Jordi Pujol a mitjans dels vuitanta", retrata un alt dirigent de la formació. De fet, la mateixa aposta pel referèndum no generava unanimitat dins del PDECat, que s'hi va anar adaptant davant la determinació de Puigdemont de dur-lo a terme. El cap de setmana passat, això sí, el partit va voler vendre imatge de màxima unitat en el camí cap al referèndum.
Sectors i equilibris
Munté és una dirigent transversal dins la formació i, tot i que no tenia una relació sense fissures amb Pascal, és d'aquelles respectades per tots els sectors. Meritxell Ruiz, extitular d'Ensenyament, no tenia gran pes orgànic, mentre que Jordi Jané (Interior) sí que tenia capacitat interna, especialment al camp de Tarragona. De fet, membres del seu equip treballaven per situar-lo com a favorit en les primàries del PDECat per triar cap de llista a la demarcació a les futures eleccions catalanes. "Era un dels consellers amb més agenda a Madrid, tenia contacte freqüent amb dirigents d'allà", ressalta un alt dirigent governamental. Això feia que aixequés reticències. El nomenament d'Albert Batlle com a director dels Mossos ja no va agradar, i ara té números de ser rellevat "en els propers dies", sosté una font consultada. "Això serà aviat", afegeix un altre.
La trajectòria de Joaquim Forn al partit és llarga. "Té molt bona relació amb Francesc Homs i amb David Madí", ressalta un membre de la direcció barcelonina del partit. La cartera d'Interior és una de les més sensibles, perquè és la que ha de comandar els Mossos amb la vista posada en l'1 d'octubre. Aquesta tarda, després de fer el traspàs de carteres amb Jané, ja ha dit que la policia catalana no farà res més que en qualsevol convocatòria electoral regular. Puigdemont l'ha definit com un independentista de "pedra picada" en la presa de possessió. Ara haurà d'abandonar els plans que tenia per ser candidat a les primàries del PDECat a Barcelona, a les quals hi hauria anat investit com a home fort del grup municipal per part de Xavier Trias.
Joan Vidal de Ciurana, exsecretari del Govern, no tenia gaire projecció pública, però el seu lloc era dels més rellevants de l'executiu. Forma part del corrent Moment Zero, que aglutina dirigents com Jordi Cuminal, exdirector general de Comunicació de la Generalitat i diputat de Junts pel Sí, o bé Miquel Buch, alcalde de Premià de Mar i president de l'Associació Catalana de Municipis (ACM). Van intentar guanyar el congrés de refundació aliant-se amb Turull, però no se'n van sortir. Víctor Cullell, nou secretari del Govern, també és de Moment Zero. L'ara conseller de la Presidència i portaveu s'ha reconvertit amb èxit al llarg d'aquest any i ara serà una peça fonamental en l'engranatge cap al referèndum. Compta amb la plena confiança de Puigdemont, que ja hi tenia bona relació al grup parlamentari.
Pascal ha comparegut al migdia, un cop Puigdemont i Junqueras havien anunciat els canvis a l'executiu, per recordar que ningú els pot "donar lliçons" de compromís amb el referèndum. Ha citat, com és habitual, els casos dels condemnats pel 9-N, i ha demanat que sigui "exclusivament" el Govern -i molt especialment el president- qui prengui les decisions estratègiques relacionades amb el procés. L'anomenat estat major del procés, en el qual hi participen exdirigents de CDC i d'ERC, a banda de les entitats sobiranistes, no convenç de forma unànime al PDECat. Tampoc un canvis de Govern que ha assumit a contracor i amb els quals s'espera un període d'estabilitat almenys fins l'1 d'octubre. Abans, durant i després, Pascal, Mas, Munté i Bonvehí es dedicaran "exclusivament" al partit. Consolidar el projecte és ara la màxima prioritat dels nacionalistes.
Les sigles que lideren Marta Pascal i David Bonvehí s'han encarregat de recordar avui que "aquest cop sí" que han participat en el procés de remodelació del Govern. L'adeu de Baiget no va ser consensuat, sinó unilateral per part de Carles Puigdemont, que va triar Santi Vila com a successor al capdavant d'Empresa i Coneixement. Els entorns de Pascal i Bonvehí van situar aquella decisió com un "cop d'estat", una reacció "desproporcionada" per les crítiques de l'exconseller a l'estratègia de Puigdemont, i van traslladar el seu malestar. En la crisi de Govern ordida aquesta setmana, la coordinadora general ha estat informada de tot i el president li ha volgut agrair en roda de premsa el suport i la "lleialtat". Una de les paraules que més ha fet servir avui.
La cúpula del PDECat bufa les espelmes del primer aniversari del partit Foto: Julio Díaz / PDECat
Si la setmana passada el protagonista va ser Baiget, aquest divendres pràcticament només es parlava de Neus Munté. "La discrepància estratègica de l'exconsellera i Puigdemont fa mesos que s'allarga. I tot es deteriora després d'allò de la reunió", remarca un alt dirigent consultat. Es refereix a l'episodi en què Munté, ja exportaveu del Govern, va negar una trobada entre el president i Mariano Rajoy que sí que s'havia produït i que va ser publicada per La Vanguardia l'endemà. "Ella coneixia que hi havia hagut la cita", rememora un membre del Govern. L'adeu de Munté no és neutral, en clau interna: és vicepresidenta del PDECat per desig exprés de Mas, amb qui va fer tàndem.
Munté també va ser una de les impulsores de la candidatura de Jordi Turull -el seu relleu a Presidència- com a coordinador general del nou partit, finalment no materalitzada. Sonava en totes les travesses per ser candidata de la formació a les properes eleccions, de la mateixa manera que ja va ser sondejada per Mas quan la CUP es mantenia ferma en no investir-lo. L'exconsellera es va negar a assumir les regnes de la Generalitat per "lleialtat" a l'expresident i per l'exepcionalitat de la situació. "Aquesta setmana hem tornat a comprovar que no sap actuar sota pressió", assegura un alt dirigent del PDECat. El seu futur sembla passar per Barcelona, especialment després que un dels aspirants a candidat a l'alcaldia, Joaquim Forn, hagi estat nomenat a Interior.
La relació Puigdemont-partit
El president ha estat especialment interessat a desmentir que existeix una mala relació entre ell i el PDECat. "La brama del divorci queda desmentida pels fets. Hi ha una narrativa interessada a fer creure coses que no són", ha assegurat en la roda de premsa conjunta amb Oriol Junqueras, vicepresident i líder d'ERC. Tot i aquesta versió, un alt dirigent consultat destaca que no ha caigut bé dins la formació que no hi hagi hagut cap conseller nomenat pels republicans que hagi estat cessat en aquesta crisi de Govern. El moviment de peces "es va començar a dissenyar" el cap de setmana, segons fonts del PDECat, i una de les exigències del partit és que no només fossin els nacionalistes els qui fossin assenyalats. Per què no ha passat? "Té una mica d'esquerranitis, el president", sosté un alt dirigent consultat.
Un veterà nacionalista destacava a mitja tarda que Puigdemont té "moltes qualitats", però que en tot aquest episodi no ha fet el millor "ni per al Govern ni per al partit". Dirigents del PDECat ja li van suggerir que fes una remodelació després de la qüestió de confiança, però no va ser fins que Baiget va dir una paraula més alta que l'altra -"amb Mas de president ningú s'hauria atrevit mai a dir res similar", sostenen a la cúpula nacionalista- que es va decidir a actuar. "Aquell era el moment per fer tots els canvis d'avui", lamenta una font consultada. "Pascal i Bonvehí, fins i tot, han hagut de frenar més moviments", sosté un coneixedor de tots els contactes. "La sensació és que ERC marxa immaculada", afegeix una altra veu autoritzada del partit.
El cas de Munté és el que més suspicàcies ha aixecat dins del Govern, perquè bona part dels consellers no sospitaven de les discrepàncies de fons existents entre la ja exconsellera i Puigdemont
Un dels problemes associats a la presidència de Puigdemont, a banda de la seva negativa a tornar-se a presentar -una decisió que va deixar en mal lloc l'executiva del PDECat i també Mas, que li havia demanat personalment que ho reconsiderés-, és que va heretar un equip dissenyat pel seu predecessor. "El seu entorn és fonamentalment sorgit de Mas i Francesc Homs", ressalta un coneixedor del relleu. Munté, en un inici, era fonamental en el nucli decisori, però han acabat discrepant. També existeixen queixes pel fet que els socis republicans no paguessin cap penyora per l'afer de les gravacions de la conversa entre Bonvehí i dirigents del PDECat a Manresa per part, presumptament, dels representants locals d'ERC.
El president, que en un primer moment no es volia implicar en la refundació convergent, va acabar avalant el tàndem Pascal-Bonvehí -amb aquest últim hi tenia molt bona relació al Parlament- i va situar dirigents propers (Albert Batet, Lluís Guinó) dins l'executiva. "Hi ha vegades que actua com si fos Jordi Pujol a mitjans dels vuitanta", retrata un alt dirigent de la formació. De fet, la mateixa aposta pel referèndum no generava unanimitat dins del PDECat, que s'hi va anar adaptant davant la determinació de Puigdemont de dur-lo a terme. El cap de setmana passat, això sí, el partit va voler vendre imatge de màxima unitat en el camí cap al referèndum.
Sectors i equilibris
Munté és una dirigent transversal dins la formació i, tot i que no tenia una relació sense fissures amb Pascal, és d'aquelles respectades per tots els sectors. Meritxell Ruiz, extitular d'Ensenyament, no tenia gran pes orgànic, mentre que Jordi Jané (Interior) sí que tenia capacitat interna, especialment al camp de Tarragona. De fet, membres del seu equip treballaven per situar-lo com a favorit en les primàries del PDECat per triar cap de llista a la demarcació a les futures eleccions catalanes. "Era un dels consellers amb més agenda a Madrid, tenia contacte freqüent amb dirigents d'allà", ressalta un alt dirigent governamental. Això feia que aixequés reticències. El nomenament d'Albert Batlle com a director dels Mossos ja no va agradar, i ara té números de ser rellevat "en els propers dies", sosté una font consultada. "Això serà aviat", afegeix un altre.
La trajectòria de Joaquim Forn al partit és llarga. "Té molt bona relació amb Francesc Homs i amb David Madí", ressalta un membre de la direcció barcelonina del partit. La cartera d'Interior és una de les més sensibles, perquè és la que ha de comandar els Mossos amb la vista posada en l'1 d'octubre. Aquesta tarda, després de fer el traspàs de carteres amb Jané, ja ha dit que la policia catalana no farà res més que en qualsevol convocatòria electoral regular. Puigdemont l'ha definit com un independentista de "pedra picada" en la presa de possessió. Ara haurà d'abandonar els plans que tenia per ser candidat a les primàries del PDECat a Barcelona, a les quals hi hauria anat investit com a home fort del grup municipal per part de Xavier Trias.
La foto del nou govern liderat per Carles Puigdemont Foto: Govern
Joan Vidal de Ciurana, exsecretari del Govern, no tenia gaire projecció pública, però el seu lloc era dels més rellevants de l'executiu. Forma part del corrent Moment Zero, que aglutina dirigents com Jordi Cuminal, exdirector general de Comunicació de la Generalitat i diputat de Junts pel Sí, o bé Miquel Buch, alcalde de Premià de Mar i president de l'Associació Catalana de Municipis (ACM). Van intentar guanyar el congrés de refundació aliant-se amb Turull, però no se'n van sortir. Víctor Cullell, nou secretari del Govern, també és de Moment Zero. L'ara conseller de la Presidència i portaveu s'ha reconvertit amb èxit al llarg d'aquest any i ara serà una peça fonamental en l'engranatge cap al referèndum. Compta amb la plena confiança de Puigdemont, que ja hi tenia bona relació al grup parlamentari.
Pascal ha comparegut al migdia, un cop Puigdemont i Junqueras havien anunciat els canvis a l'executiu, per recordar que ningú els pot "donar lliçons" de compromís amb el referèndum. Ha citat, com és habitual, els casos dels condemnats pel 9-N, i ha demanat que sigui "exclusivament" el Govern -i molt especialment el president- qui prengui les decisions estratègiques relacionades amb el procés. L'anomenat estat major del procés, en el qual hi participen exdirigents de CDC i d'ERC, a banda de les entitats sobiranistes, no convenç de forma unànime al PDECat. Tampoc un canvis de Govern que ha assumit a contracor i amb els quals s'espera un període d'estabilitat almenys fins l'1 d'octubre. Abans, durant i després, Pascal, Mas, Munté i Bonvehí es dedicaran "exclusivament" al partit. Consolidar el projecte és ara la màxima prioritat dels nacionalistes.