Literatura

El «Satíricon», una novel·la irreverent i moderna escrita fa més de 2.000 anys

L'obra de Petroni, la segona més antiga de la història, explica les peripècies d'Encolpi i el bell adolescent Gitó pels baixos fons de la Roma imperial | L'editorial Adesiara publica el llibre en una acurada edició en català i llatí

per Esteve Plantada, 15 de juliol de 2017 a les 16:42 |
Una de les peripècies als baixos fons, tal com retrata el «Satyricon» de Fellini
Aquesta informació es va publicar originalment el 15 de juliol de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Una editorial és la construcció d'un catàleg. I això és el que porta fent Adesiara des que va emergir al panorama literari català, tot just ara fa deu anys. L'aniversari, doncs, és l'excusa perfecta per passar revista a la feina feta –molta, i molt bona– i per no aturar-se en l'auto-contemplació del fenomen. Al contrari: l'editor Jordi Raventós segueix apassionadament actiu, amb una voracitat lúcida per aconseguir grans títols i amb la mateixa vocació per portar a les llars catalanes algunes de les millors obres que mai s'han escrit.

No hi ha cap exemple millor, en aquest sentit, que el Satíricon, una novel·la que "havia de ser" al catàleg de l'editorial i que arriba per fi en català amb tot el vigor que mereix, tot demostrant que el temps no pot destruir l'ànima de les grans obres. Primera novel·la de Roma i segona més antiga de la història, el llibre explica com Encolpi i el bell adolescent Gitó, el seu company de luxúries diverses, passen mil i una peripècies pels baixos fons de la ciutat imperial: s’escapen d’un bordell, pateixen vexacions sexuals, són convidats a un sopar extravagant a la mansió d’un nou-ric, fugen amb un vell poeta que fa versos execrables i pateixen càstigs com ara una impotència persistent.


La vida quotidiana de dos joves a la Roma imperial
 
Com un prodigi, gairebé un miracle de la literatura, l'obra ens apropa a la cruesa de la vida quotidiana romana sense deixar de sonar extremadament moderna, cosa que aconsegueix gràcies a una conjunció esplèndida entre el realisme, la sàtira i la fantasia. I, com tota gran obra, planteja alguns enigmes que encara no s'han pogut resoldre. El primer: qui n'és l'autor? Petroni –que vol dir "àrbitre"– apareix a Quo vadis? i havia estat un personatge molt apreciat per Neró –"l'àrbitre de l'elegància", li deia. Però Petroni va caure en desgràcia, com un escriptor maudit d'aquells que havien de venir molts segles enllà.
 

El segon gran misteri: l'obra en si mateixa, que ens arriba extremadament fragmentada fins als nostres dies. Al seu torn, el llibre es considera una part minoritària d'una novel·la molt extensa i complexa, a l'estil de Guerra i Pau. "Hem intentar oferir una reconstrucció de la trama en la mesura possible", afirma Raventós. Una tasca feta a partir d'al·lusions, de la pròpia novel·la i d'altres autors. "No he vist mai l'obra representada d'aquesta manera, continua–. Hem intentat que el fil argumental es pogués seguir".
 
L'antiguitat com mai s'ha vist
 

El Satíricon "no pot ser més actual, és impossible", confessa l'editor. "És com el Gran Gatsby, plena de personatges molt vius, com un gran cant a la vida, sense deixar el seu punt de sàtira, com bé diu el nom". Una novel·la que, a banda de la història, també és un testimoni lingüístic valuosíssim, que es pot llegir com unes historietes, però també a partir de totes les referències literàries que fa l'autor. A més, el lector d'avui pot veure l'antiguitat com no ens deixa veure cap altra novel·la, amb els baixos fons retratats al peu de la lletra, endinsant-nos en llocs de mala reputació com bordells, sempre al límit d'una actitud moral reprovable.
 
L'autor, per ventura de les grandeses de l'art, se'n surt amb un convenciment literari totalment magnètic. Potser això ha fet que sigui una de les novel·les més influents de la història, tot i que de confessió soterrada. "La seva influència en la creació de la novel·la moderna, així com a El Buscón de Quevedo, Cervantes, la novel·la picaresca anglesa, el Marqués de Sade, Les amistats perilloses, Oscar Wilde, Passolini –que en va fer una cèlebre adaptació cinematogràfica– o Terenci Moix és innegable". Una obra per gaudir, per paladejar i per deixar-se seduir, constatant que les baixeses i les paròdies de fa 2.000 anys són molt semblants a les d'ara mateix.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Participació