14
de juliol
del
2017
Actualitzat
el
16
de juliol
a les
10:24h
L’hermetisme de Mariano Rajoy sobre els seus plans d’actuació a Catalunya comença a generar tensions al si de l’unionisme espanyol, que veu com el rellotge avança inexorablement cap a l'1-O i no té clara la resposta que li tocarà avalar. El govern espanyol admet que se sent "preocupat" per la configuració del nou govern de Puigdemont, més "radical" i decidit a arribar fins el final, i el silenci del president, que fins ara només ha transmès a Pedro Sánchez i Albert Rivera que no contempla la via del 155, força els partits constitucionalistes a decidir-se entre dues alternatives: plantejar-se la qüestió com un dogma de fe i creure que Rajoy sap el que es fa, o reforçar les seves posicions de cara a una tardor d’alt voltatge polític. El PP ha optat per la primera opció. PSOE i C's, per la segona.
Les declaracions de Mariano Rajoy dimecres als passadissos del Congrés fent gala de la seva "tranquil·litat" absoluta davant els plans de la Generalitat van fer saltar les alarmes a C's, que va convocar d’urgència una roda de premsa d’Albert Rivera per exigir-li que faci "el contrari del 9-N" i en aquesta ocasió "impedeixi el referèndum". El líder de C's no es vol convertir en actor secundari d’un nou fiasco polític del president espanyol, que a base d’apel·lar a la fortalesa de l’Estat ha perdut la perspectiva de la capacitat de mobilització de l'independentisme.
"Rajoy hauria de donar més explicacions", sostenen fonts de C's, cansades que el president espanyol converteixi la seva estratègia en un "gran misteri" del qual ningú en coneix l’abast. Per això Rivera ja ha demanat al PP que s’avingui a sotmetre al Congrés abans de l’1-O una resolució contra el referèndum. Sobre el paper, per forçar un debat on el PSOE i Podem s’hagin de "mullar" sobre la qüestió catalana, però també perquè el president espanyol hagi de demostrar davant la cambra que disposa d’un full de ruta clar.
Mentrestant, Rivera aprofita el silenci administratiu de La Moncloa per hissar la bandera de la mà dura contra l’independentisme i situar-se en una posició d’avantatge que -de cara al vot conservador- el beneficia tant si Rajoy resol la papereta com si no. El president espanyol ho sap, i ja ha rebutjat la proposta de debat sobre Catalunya, conscient que no només el pot portar a ensenyar cartes i a limitar les seves opcions, sinó que podria fer emergir les diferències entre el PP, PSOE i C's sobre la qüestió catalana.
A l’altre seient dels passatgers, Pedro Sánchez ha promès a Rajoy que estarà al seu costat a l’hora de fer complir la legalitat a Catalunya, però també ha maniobrat d’urgència per cobrir la seva posició. El líder del PSOE ha activat la maquinària de Ferraz per edificar una bateria de propostes alternatives que ha presentat aquest divendres de la mà del PSC. Sánchez tem –com Rivera- que acabarà actuant de comparsa de Rajoy, i busca edificar un aixopluc que el protegeixi davant els seus de qualsevol inclemència política.
El PP, per la seva banda, aguanta la respiració i es limita a donar cobertura d’artilleria als interessos de La Moncloa. Les pujades i baixades de to de la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, cada vegada més agressiva en les seves declaracions, posen de manifest la necessitat del govern espanyol de combatre davant l’opinió pública espanyola –i especialment de la seva ala dreta- els impactes mediàtics de l’independentisme, i evidencien també les dificultats de mantenir l’estratègia del catenaccio i no prendre la iniciativa.
El calendari s’esgota i Rajoy es resisteix a esvair els dubtes dels seus companys de viatge. Segons La Moncloa, per no donar munició al Govern de Puigdemont, a qui considera expert en aprofitar la força del contrari en benefici propi. De fons, però, el tarannà d'un president i d'un partit acostumats a governar des de la majoria absoluta i que sap, a més, que qualsevol cessió als seus propis companys de files es pot traduir, ràpidament, en una petició per resoldre políticament el conflicte. Just el que vol evitar.
Les declaracions de Rajoy fent gala de la seva "tranquil·litat" absoluta davant els plans de la Generalitat van fer saltar les alarmes a C's
Les declaracions de Mariano Rajoy dimecres als passadissos del Congrés fent gala de la seva "tranquil·litat" absoluta davant els plans de la Generalitat van fer saltar les alarmes a C's, que va convocar d’urgència una roda de premsa d’Albert Rivera per exigir-li que faci "el contrari del 9-N" i en aquesta ocasió "impedeixi el referèndum". El líder de C's no es vol convertir en actor secundari d’un nou fiasco polític del president espanyol, que a base d’apel·lar a la fortalesa de l’Estat ha perdut la perspectiva de la capacitat de mobilització de l'independentisme.
"Rajoy hauria de donar més explicacions", sostenen fonts de C's, cansades que el president espanyol converteixi la seva estratègia en un "gran misteri" del qual ningú en coneix l’abast. Per això Rivera ja ha demanat al PP que s’avingui a sotmetre al Congrés abans de l’1-O una resolució contra el referèndum. Sobre el paper, per forçar un debat on el PSOE i Podem s’hagin de "mullar" sobre la qüestió catalana, però també perquè el president espanyol hagi de demostrar davant la cambra que disposa d’un full de ruta clar.
Mentrestant, Rivera aprofita el silenci administratiu de La Moncloa per hissar la bandera de la mà dura contra l’independentisme i situar-se en una posició d’avantatge que -de cara al vot conservador- el beneficia tant si Rajoy resol la papereta com si no. El president espanyol ho sap, i ja ha rebutjat la proposta de debat sobre Catalunya, conscient que no només el pot portar a ensenyar cartes i a limitar les seves opcions, sinó que podria fer emergir les diferències entre el PP, PSOE i C's sobre la qüestió catalana.
Albert Rivera deixa pas a Mariano Rajoy. Foto: Flickr PP
A l’altre seient dels passatgers, Pedro Sánchez ha promès a Rajoy que estarà al seu costat a l’hora de fer complir la legalitat a Catalunya, però també ha maniobrat d’urgència per cobrir la seva posició. El líder del PSOE ha activat la maquinària de Ferraz per edificar una bateria de propostes alternatives que ha presentat aquest divendres de la mà del PSC. Sánchez tem –com Rivera- que acabarà actuant de comparsa de Rajoy, i busca edificar un aixopluc que el protegeixi davant els seus de qualsevol inclemència política.
Sánchez tem –com Rivera- que acabarà actuant de comparsa de Rajoy, i busca edificar un aixopluc que el protegeixi davant els seus de qualsevol inclemència política
El PP, per la seva banda, aguanta la respiració i es limita a donar cobertura d’artilleria als interessos de La Moncloa. Les pujades i baixades de to de la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, cada vegada més agressiva en les seves declaracions, posen de manifest la necessitat del govern espanyol de combatre davant l’opinió pública espanyola –i especialment de la seva ala dreta- els impactes mediàtics de l’independentisme, i evidencien també les dificultats de mantenir l’estratègia del catenaccio i no prendre la iniciativa.
El calendari s’esgota i Rajoy es resisteix a esvair els dubtes dels seus companys de viatge. Segons La Moncloa, per no donar munició al Govern de Puigdemont, a qui considera expert en aprofitar la força del contrari en benefici propi. De fons, però, el tarannà d'un president i d'un partit acostumats a governar des de la majoria absoluta i que sap, a més, que qualsevol cessió als seus propis companys de files es pot traduir, ràpidament, en una petició per resoldre políticament el conflicte. Just el que vol evitar.
El líder del PSOE, Pedro Sánchez, i el del PSC, Miquel Iceta, aquest divendres a Barcelona. Foto: ACN