Ciència en societat: anàlisi

Un dels icebergs més grans de la història sura en aigües de l'Antàrtida

Un fragment de glaç que mesura més de 5.800 quilòmetres quadrats, poc menys que tota la demarcació de Girona, s'ha desprès del continent

Un bloc de gel tan gran com la demarcació de Girona es desprèn de l'Antàrtida

| 13/07/2017 a les 20:54h
Especial: Les anàlisis de NacióDigital
Arxivat a: Societat, gel, canvi climàtic, escalfament global, contaminació, Antàrtida, medi ambient, Ciència en societat, anàlisi
La fractura de l'iceberg, vista des d'un avió | Nasa
La península Antàrtica ha canviat de fesomia. S’ha escapçat una porció de la plataforma de gel que l’engrandeix per la banda oriental, i que és anomenada Larsen en honor del capità noruec Carl Anton Larsen. La massa de glaç despresa mesura uns 5.800 quilòmetres quadrats de superfície i pesa prop d’un bilió (un milió de milions) de tones. 

Un dels icebergs més grans de que es té coneixement navega ara pel mar de Wedell. L’anomenaran A68. Té una fondària de dos-cents metres i conté tanta quantitat d’aigua com l’Erie, un dels grans llacs entre Nord-Amèrica i Canadà. 

Era una fractura anunciada. En la nit polar va ser detectada per imatges en l’espectre infraroig del satèl·lit Aqua MODIS de la NASA; però el monitoratge es duia a terme des del 2014 pels satèl·lits Sentinel-1 de l’Agència Espacial Europea (ESA). 
 
La missió Sentinel-1 fa el seguiment meteorològic de continents i oceans tant de nit com de dia, serè com nuvolat, per gestionar i mirar de mitigar el canvi climàtic. Pertany al programa Copernicus de la Unió Europea, que avalua l’estat de la Terra per prevenir esdeveniments i possibles catàstrofes naturals.

Feia anys que se seguia el creixement de la fissura per on es va fracturar. Semblava relativament estable, però el gener hi va haver un trencament que va allargar l’esquerda fins a 175 quilòmetres. Després de setmanes de calma, des del maig es va anar allargant, fins que els primers dies de juliol només restava unit a la massa de gel per menys de cinc kilòmetres. Una setmana després, es va acabar trencant.

No és el primer trencament de la plataforma glacial Larsen, la més gran i més septentrional de l’Antàrtida.  El gener de 1995 va col·lapsar l’àrea més al nord, l’anomenada Larsen A. I el febrer de 2002 es va desintegrar pràcticament l’àrea Larsen B. Ara s’ha desprès més d’un 12% de la plataforma Larsen C. És el retrocés glaciar més gran del qual es té constància. Encara hi resta l’àrea Larsen D.

Cal seguir el destí de l’iceberg. Els experts diuen que el més probable és que es fragmenti. Alguns trossos podrien romandre dècades prop del continent, però altres podrien emprendre una marxa cap al nord, abandonar l’Oceà Antàrtic i dirigir-se a aigües més càlides. Potser rumb a les Malvines. Aquesta possibilitat generaria un cert perill naval a la zona meridional de l’Atlàntic.

Els experts diuen que el més probable és que l'iceberg es fragmenti 

És difícil encara atribuir aquesta fractura directament al canvi climàtic produït pels humans, segons els experts del projecte Midas, la missió britànica que investiga l’efecte de l’escalfament en el continent gelat. Però asseguren que la plataforma Larsen C resta en una posició vulnerable, i que podria acabar col·lapsant, com va passar amb les plataformes veïnes. 

Aquest nou iceberg no augmentarà immediatament el nivell del mar, perquè de fet ja hi surava. Però la plataforma de glaç conté el descens de les glaceres antàrtiques cap a l'oceà; si col·lapsés i perdés més àrea, es podria accelerar el ritme de descens del glaç, com quan va col·lapsar Larsen A. I, com aquest glaç és continental, sí tindria un impacte en el nivell del mar. 
 

Un gràfic de la universitat de Swansea que mostra el procés de trencament de l'iceberg. Foto: Universitat de Swansea

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Pensant pensant...
Jordi de Figueres, 14/07/2017 a les 13:35
+5
-2
Si poguéssim fer això a l'alçada de l'Ebre...
Segur que es un bloc de gel que s'ha desfet?
Anònim, 14/07/2017 a les 22:54
+0
-2
La gent ha de creure tot el que veu?


No us sembla desmesurat que tot un país es desprengui d'una altra massa terrestre?


Difondre les notícies falses i dir-ho en català fa molt de mal.
Periodicament
Anònim, 15/07/2017 a les 20:43
+0
-1
Se vol donar alarma, però desprendiments de icebergs n'hi ha continuament.

A la década dels any 1950, n'hi hagué un quatre vegades més gran que aquest.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
A Catalunya cada any s'utilitzen 892 milions de tovalloletes | Adrià Costa
Guillem Genovès | 12 comentaris
01/01/1970
Les depuradores pateixen avaries per culpa de les tovalloletes llençades al vàter, que embussen les instal·lacions | Aigües de Barcelona impulsa una campanya per conscienciar d'aquest mal hàbit
Jordi Ballart, exalcalde de Terrassa | Adrià Costa
Sara González | 2 comentaris
01/01/1970
L'exalcalde de Terrassa denuncia les "connivències" entre el partit i la "multinacional del sector de l'aigua" | Després de renunciar a l'alcaldia i d'haver estripat el carnet socialista ha rebut, assegura, dues ofertes que ha refusat per anar a les llistes del 21-D | Considera que Pedro Sánchez ha estat "un gran engany"
01/01/1970
Catalunya registra el millor tercer trimestre i les millors xifres acumulades en els nou primers mesos de l'any
01/01/1970
Entrevista a l'alcaldessa de Barcelona a "Els Matins" de TV3 en deu frases
Una escena de la magnífica «Viaje al fin de la noche» | Alba Muñoz
Teresa Ferré
01/01/1970
La companyia Proyecto 43-2 acaba d’estrenar a Barcelona "Viaje al fin de la noche", la darrera peça de la trilogia sobre el conflicte basc i la memòria col·lectiva
Oriol Junqueras i Carles Puigdemont, en una sessió al Parlament | Adrià Costa
Oriol March | 7 comentaris
01/01/1970
Junts per Catalunya i ERC ja negocien el paper del president i del vicepresident en cas de victòria electoral, i aposten per restituir-los | En cas que els dos estiguin privats de llibertat, s'investiria un nou cap de l'executiu i d'aquí que aparegui el nom de Marta Rovira
Un dels cuiners del Fòrum Gastronòmic, en plena feina | J.M. Gutiérrez
01/01/1970
Recull de les millors imatges de J.M. Gutiérrez
Un cartell a la conselleria de Justícia, demanant l'alliberament de Mundó | Twitter @oburgada
01/01/1970
El conseller de Justícia reclama una "victòria inapel·lable" el 21-D