Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

Govern

Altes i baixes: per què entren i per què surten els consellers de Puigdemont

Neus Munté, consellera de la Presidència, és el nom més destacat que desapareix de l'executiu, del qual n'era portaveu, perquè la relació amb el president s'ha deteriorat | Joan Vidal de Ciurana, secretari del Govern, no tenia una bona relació amb el president i diversos dirigents el criticaven en privat | Puigdemont ha buscat perfils de plena confiança per reformular l'executiu quan només falten vuitanta dies per a l'1-O

per Oriol March , 14 de juliol de 2017 a les 12:50 |
Roda de premsa de Carles Puigdemont i Oriol Junqueras | Govern
Aquesta informació es va publicar originalment el 14 de juliol de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La remodelació del Govern que ha materialitzat aquest divendres Carles Puigdemont implica la sortida de quatre membres de l'executiu amb carnet del PDECat. Són Neus Munté, fins ara a Presidència, Jordi Jané (Interior), Meritxell Ruiz (Ensenyament) i Joan Vidal de Ciurana, secretari de l'executiu. Per què ells i no uns altres? Quins motius apareixen com a claus en l'adeu d'aquests quatre dirigents? Qui i per què els substitueix? Aquests són els condicionants que han dut Puigdemont a prescindir-ne després de mantenir reunions individuals amb tots ells i d'establir contactes amb la cúpula del seu partit.

Els que marxen

Neus Munté

La portaveu del Govern, Neus Munté, en roda de premsa Foto: ACN


La consellera de la Presidència era una dirigent que formava part de l'entorn més proper a Puigdemont quan va arribar a Palau. Portaveu del Govern des de finals de juny del 2015, és una de les que sonava amb més força com a candidata del PDECat a la Generalitat o bé a l'ajuntament de Barcelona, dues places on la formació nacionalista encara no té cap de llista. De fet, aquesta última opció sembla el destí més viable per a ella. Amb el temps, la relació amb el president s'ha deteriorat, molesta per l'adeu de Baiget i el qüestionament del secretari del Govern, Joan Vidal de Ciurana. Munté, per exemple, va quedar malparada públicament quan va negar una reunió entre el president i Mariano Rajoy que sí que s'havia produït, com va publicar l'endemà La Vanguardia.

La dirigent nacionalista és també vicepresidenta del PDECat per decisió expressa d'Artur Mas, que ja la va triar com a consellera de Benestar i Família el 2012 i la va ascendir després a vicepresidenta i portaveu quan CiU es va trencar. Munté ha estat crítica -en privat- en els últims compassos de la legislatura en referència al full de ruta que s'estava seguint. Ara observarà els passos de l'executiu des de fora a l'espera de definir noves responsabilitats, possiblement com a aspirant a l'alcaldia de Barcelona. Segons diverses fonts, Puigdemont li va oferir seguir com a consellera d'Ensenyament, però no es va concretar.
Jordi Jané

Jordi Jané, conseller d'Interior Foto: ACN


Va entrar al Govern l'estiu del 2015, amb el trencament de CiU, i va assumir la cartera d'Interior que comandava Ramon Espadaler, lloctinent de Josep A. Duran i Lleida al partit i a l'executiu català. Sobre Jordi Jané s'hi han projectat dubtes des de l'inici de la legislatura, alguns d'ells –segons el seu entorn– ressaltats des de Presidència. Sectors de Junts pel Sí van demanar al febrer que hi hagués canvis a la cúpula d'Interior, i fins i tot hi va haver dirigents del PDECat que li van suggerir a Puigdemont cessar-lo després de la qüestió de confiança.

El retret que més ha escoltat Jané els últims mesos és que havia mantingut bona part de l'estructura nomenada per Unió i que el nomenament d'Albert Batlle com a director dels Mossos no estava alineat amb l'aposta per la independència. Aquesta setmana, el conseller d'Interior ha pogut treure pit per l'èxit de la junta de seguretat, que no es reunia des del 2009. De la cita en va sortir el compromís d'integrar els Mossos a l'organisme que combat el gihadisme i una comissió mixta per compartir dades amb l'Europol.
Meritxell Ruiz

La consellera d'Ensenyament és una de les que més dubtes han expressat a nivell intern en el camí cap al referèndum. El seu departament va ser rellevant en el 9-N, perquè va coordinar l'obertura d'instituts per aixoplugar la votació. Senyal d'això és la condemna inhabilitatòria contra Irene Rigau, de la qual Ruiz va ser directora general la passada legislatura. La titular d'Ensenyament ha mantingut en tots aquests mesos un perfil baix, amb poca projecció pública en quant a opinions polítiques.

La seva trajectòria va arrencar a Unió, de la qual es va despenjar l'any 2012. Formava part, teòricament, del sector renovador enfrontat a la direcció de Josep A. Duran i Lleida. Quan els sobiranistes van voler encetar el pols, ella va declinar formar-ne part, es va donar de baixa de la formació i posteriorment es va fer militant de Convergència. Va ser una de les cares noves que van aparèixer en l'executiu de Puigdemont.
Joan Vidal de Ciurana

Carles Puigdemont conversa amb Joan Vidal de Ciurana en una reunió del Govern Foto: ACN


El secretari del Govern és una peça que no té dimensió pública, però que és especialment rellevant de portes endins. Joan Vidal de Ciurana ha estat, fins avui, la persona que ha tingut aquesta responsabilitat. Integrant del nucli dur d'Artur Mas, de qui va ser cap de gabinet -feina que va compatibilitzar, en els últims temps de l'expresident, amb la direcció general de coordinació interdepartamental-, va ser ascendit a secretari de l'executiu amb Puigdemont. Substituïa Jordi Baiget, que va ocupar aquest càrrec entre finals del 2012 i principis del 2016 fins que va ser nomenat conseller d'Empresa i Coneixement.

La relació entre Vidal i el president s'ha anat deteriorant, i el "malestar" s'ha anat fent cada vegada més evident. Les queixes no només han arribat de Puigdemont, sinó també d'altres membres del Govern, que han emès crítiques -en privat- sobre "obstaculitzacions" que no tenen a veure amb el procés. Forma part del corrent Moment Zero, que va intentar influir en el congrés fundacional del PDECat i que finalment no va aconseguir liderar.
 


Els que entren

Jordi Turull

Jordi Turull, durant el debat de la qüestió de confiança Foto: Adrià Costa


El president del grup parlamentari de Junts pel Sí s'ha revelat com un dels dirigents del PDECat més compromesos amb el referèndum unilateral, i és dels que més s'ha aplicat l'axioma "votarem o votarem" impulsat per Puigdemont. Turull ha mantingut una bona sintonia amb Marta Rovira al capdavant de la coalició parlamentària formada pels nacionalistes, ERC i una desena d'independents i ha estat un dels encarregats d'explicar públicament la llei del referèndum. Ara farà el pas a l'executiu com a conseller de la Presidència, un càrrec de la màxima confiança de Puigdemont i que suposarà per primer cop el salt al Govern. També farà la feina de portaveu de l'executiu.

Tot i no haver gaudit de la millor relació amb Marta Pascal arran del debat sobre la refundació i els seus lideratges, Turull és un dels que més bandera ha fet de la crida a la unitat que ha propugnat la cúpula del PDECat des del cessament de Baiget. Ara se li ha de trobar un substitut al capdavant del grup parlamentari de Junts pel Sí.
Joaquim Forn

Membre del pinyol d'Artur Mas en temps d'oposició, quan CiU havia perdut la Generalitat, es tracta de l'home fort del grup municipal Demòcrata a l'ajuntament de Barcelona. Forn entra ara a l'executiu assumint la cartera d'Interior després de l'adeu de Jordi Jané, sobre qui des de fa mesos es projecten dubtes pel que fa al compromís amb el procés. Formava part del nucli dur governamental de Xavier Trias quan era alcalde –en va ser primer tinent– i tenia intenció de presentar-se a les primàries per ser candidat del PDECat a la capital catalana.

En un principi, aparcarà aquesta intenció per centrar-se en les noves responsabilitats deixant pas a altres noms que sonen amb força com Neus Munté, ja fora del Govern, i Joana Ortega, que avui havia de protagonitzar un acte al costat de Trias per reivindicar el referèndum i el 9-N. Forn també hi havia de ser, però finalment tot es va suspendre. Segurament amb la vista posada ja en la remodelació de Govern que ha impulsat Puigdemont.

 
Clara Ponsatí

Clara Ponsatí, nova consellera d'Ensenyament


Economista de formació i ben connectada amb l'exconseller Andreu-Mas Collell –que com la nova consellera va militar al PSUC-, Clara Ponsatí és la cara més nova de l'executiu. Ha combinat la seva trajectòria docent amb una forta implicació en l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i ara entra a l'executiu per substituir Meritxell Ruiz, una de les que més dubtes ha mostrat amb l'estratègia per celebrar el referèndum de l'1 d'octubre. Haurà d'assumir tota la preparació de l'inici del curs escolar, que arribarà un mes abans de la consulta vinculant.

L'any 2013, l'aleshores ministre d'Afers Exteriors, José Manuel García-Margallo, va reconèixer que no li va renovar la càtedra per ser sobiranista, i va afirmar que una responsabilitat com aquesta a l'estranger no havia de servir "de base per donar força a processos secessionistes contraris a la Constitució".
Víctor Cullell

Víctor Cullell, en una compareixença al Parlament Foto: ACN


En aquesta legislatura, Víctor Cullell s'ha convertit en un dels principals arquitectes de la desconnexió com a secretari per al Desenvolupament de l'Autogovern al costat de Carles Viver i Pi-Sunyer. És un dels dirigents de nova fornada del PDECat que ha anat assumint més responsabilitats en els últims anys, ja en l'etapa d'Artur Mas al Palau de la Generalitat. És un dels integrants de la comissió interdepartamental per al desenvolupament de l'autogovern, que avalua els passos de cada conselleria en clau de desconnexió. En el seu moment ja va fer de secretari del Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN).

Ara, després de l'adeu de Joan Vidal com a secretari del Govern, passarà a assumir aquesta responsabilitat. També formarà part de l'òrgan de coordinació de l'1-O que integraran Puigdemont, Junqueras i el secretari general de Vicepresidència, Josep Maria Jové. Aquesta és una de les novetats que ha donat el vicepresident en la roda de premsa en què s'han explicat els canvis a l'executiu.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació