Entrevista

Hilari Raguer: «Una Catalunya independent no agrada al Vaticà, però hi negociaran»

El monjo de Montserrat i historiador està convençut que la República catalana "ha de tenir un exèrcit"

Creu que l'únic que pot fer ensopegar el procés és "la por a represàlies"

"Vaig decidir fer-me monjo a la presó de Montjuïc sota procés sumaríssim. Em vaig fer monjo del 'susto'", diu

, Montserrat | 16/07/2017 a les 18:05h
Especial: Les entrevistes de NacióDigital
Arxivat a: Política, Montserrat, entrevista, Església catalana, Hilari Raguer, procés català, Església, memòria històrica, franquisme, referèndum
El monjo i historiador Hilari Raguer | Adrià Costa
Hilari Raguer continua sent, fregant els 89 anys, una ment inquieta. Monjo de Montserrat, els seus treballs com a historiador l'han convertit en una referència per conèixer moltes claus de la Catalunya contemporània. Ha biografiat figures complexes en contextos dramàtics, com el general Batet o el dirigent democristià Manuel Carrasco i Formiguera a Divendres de Passió. A La pólvora y el incienso. La Iglesia y la Guerra Civil española s'endinsa en el suport de l'episcopat a Franco. Independentista sense complexos, contempla esperançat l'arribada de l'1 d'octubre i no té problemes per mostrar-se partidari d'un exèrcit per a la República catalana.  

- Ens acostem a l'1 d'octubre. Fa la sensació que des d'aquí dalt es deu veure alguna cosa sobre el futur del procés que els de baix no percebem.  

- Els montserratins, els que venen a Montserrat, ens diuen "vosaltres aquí esteu al cel". I nosaltres responem que "estem al cel, però no a la lluna". Des d'aquí es veuen les coses amb certa distància, tenim contactes i ens arriba informació. Jo parlo a títol personal, és clar. Jo veig l'1 d'octubre amb serenitat i amb gran esperança. I com que a Madrid no deixen de fer tot tipus de maniobres ofensives, estic convençut que això no té marxa enrere.   

"No sé si el 2 d'octubre serem independents. Si surt bé, ja està fet, però si no surt bé, no s'ha acabat la cosa"

- Amb la perspectiva històrica que té, creu que Catalunya serà independent en pocs mesos?     

- No sé si el 2 d'octubre serem independents. Si surt bé, ja està fet, però si no surt bé, no s'ha acabat la cosa. Continua. Tinc tota la confiança en el president Puigdemont, que està envoltat de bons assessors.

- Què ho podria fer ensopegar?

- Que alguns membres del Govern o dels qui han de dur a la pràctica el procés s'espantessin per por a represàlies. Que proliferés el cas Baiget. Sé que n'hi ha que estan disposats a tot, però no sé si tots estan disposats a tot [pocs dies després es produïa la crisi de govern]. Però el procés seguirà endavant. Hi ha dues grans novetats en el procés: s'ha perdut la por. Jo vaig anar a la presó per haver escrit una cosa independentista, i tenia por. El punt d'inflexió va ser la votació d'Arenys de Munt, que recorda la història del vestit de l'emperador. Però si l'emperador va nu...

I l'altra gran novetat és que ho veiem a l'abast. Jo sóc independentista des de nen, però ho veia com un gran desig sense possibilitats. Fa uns anys, en un congrés de corals infantils a Liubliana, a Eslovènia, la gent ens preguntava: "per què no opteu per la independència? A nosaltres ens ha anat molt bé". A Eslovènia coneixen molt bé el cas català. Nosaltres responíem: què més voldríem! Durant tres segles, ens hem mogut en el terreny del què més voldríem. Ara estem en el què més volem i què més tindrem.
 

Hilari Raguer en un moment de l'entrevista. Foto: Adrià Costa

  
- Coneix a fons la Santa Seu. Us heu referit sovint al paper que jugaria el Vaticà en cas d'una independència de Catalunya. Com creu que ens mira Roma?

- La política del Vaticà és realista. Una cosa és el que li agradaria i una altra és el que es troba. Hi ha molts exemples. En el cas de la independència de les repúbliques americanes, pacten amb els presidents de les noves repúbliques. Un altre exemple el tenim durant la proclamació de la Segona República espanyola, el 1931. Pius XI convoca una reunió de la congregació d'afers extraordinaris, que tracta de les relacions amb els estats. Tots els cardenals presents, de forma unànime, conclouen que el nou règim és il·legítim perquè sorgeix d'unes eleccions municipals. I a la vegada, decideixen que s'ha d'acceptar per negociar els drets i interessos de l'Església. En el cas de Catalunya, la independència no els agrada. Perquè, a més, Itàlia també és un país amb problemes de cohesió. La unificació és encara recent. Però des del moment que hi hagi un govern independent, hi negociaran. Això és indubtable.

"Franco no ha de ser al Valle de los Caídos, perquè mentre hi sigui, allò serà un mausoleu a la seva glòria"

- Parlem de memòria històrica. Vau ser membre d'una comissió d'experts formada durant el govern de Rodríguez Zapatero per estudiar un projecte pel Valle de los Caídos. El tema s'ha reobert amb una votació al Congrés que reclama que les restes de Franco siguin traslladades. Què s'hauria de fer a Cuelgamuros?

- Un historiador va dir que caldria deixar que s'ensorrés tot perquè allò va ser una obra faraònica de tercera per la mala qualitat dels materials. L'únic que es manté bé és la creu. Jo crec que no es pot deixar que es degradi perquè hi ha 30.000 espanyols enterrats. Una mica com els camps de Buchenwald o Auschwitz. Vam proposar que es reparés per convertir-ho en un centre d'interpretació, amb panells explicatius, amb els noms dels enterrats, i guies que ho mostrin. Dit això, Franco no és un caído de la guerra i, segons un nét seu, mai va dir que volia ser enterrat allí. José Antonio sí que ho va ser i podria ser allí, però no amb la preeminència que se li ha donat. Franco no ha de ser al Valle perquè mentre ell hi sigui, allò serà un mausoleu a la seva glòria i no es pot permetre. Canviarà molt si no hi és. Anys després de la guerra, van veure que allò de caídos por Dios y por España no quedava bé i s'hi van dur morts del bàndol republicà, però sense consultar les famílies. Caldria identificar els morts, que no sempre es pot fer perquè molts fèretres s'han podrit i hi ha restes barrejades.

- Queden encara mites falsos per desmuntar de la Guerra Civil?

- Sí. Fa poc va morir Hugh Thomas, l'historiador britànic que va voler fer una història imparcial. Treballava amb molta bibliografia, però amb pocs documents. Si trobava un aspecte en què estaven d'acord els dos bàndols, ho donava per bo. Però hi ha alguns temes en què franquistes i republicans diuen el mateix, però no són veritat. L'un és sobre una Catalunya separatista i deslleial amb la República. Bosch i Gimpera ja ho va contestar. Companys va ser sempre fidel a la República. Hi va haver negociacions amb potències estrangeres, però va ser d'acord amb el govern de Negrín.

Sobre l'Església, tots dos bàndols afirmen que el Vaticà va donar suport als revoltats. Els bisbes espanyols no van participar en la conspiració militar, però amb l'esclat de la guerra s'hi van adherir amb entusiasme. A Franco li interessava aparèixer amb l'Església al costat, i als republicans també perquè d'aquesta manera justificaven la mort de capellans. A París vaig consultar l'arxiu del ministre republicà de Justícia Irujo, del PNB, on vaig poder accedir a documentació sobre el Vaticà davant la guerra.

Hilari Raguer, atenent les preguntes. Foto: Adrià Costa


- El Vaticà era reticent a implicar-s'hi?

- Sí. En primer lloc perquè no sabien qui guanyaria. Si aquesta primera raó es va dissolent a mesura que Franco va guanyant, una segona perdura fins al darrer moment i després. I és que hi ha temor a la penetració de la ideologia feixista i nazi, que veuen pagana. Roma no reconeix Franco fins a finals de 1938. De primer, Burgos envia el marquès de Magaz, que ha d'esperar perquè el rebi Pius XI, que el primer que li diu és que a la zona franquista s'afusella capellans igual que a la republicana. Es refereix als sacerdots bascos nacionalistes afusellats per Franco. Pius XI admirava els sacerdots bascos, sorgits del seminari de Vitòria, els més ben preparats d'Espanya, sòlids doctrinalment i oberts socialment.    

- La relació entre el Vaticà i Franco no eren tan idíl·liques com a vegades semblava.

- Hi ha una gran distància entre les manifestacions públiques i la documentació reservada. El cardenal Pacelli, secretari d'Estat i futur Pius XII, no volia que els bisbes publiquessin la carta col·lectiva definint la guerra com una croada. Hi ha una carta de Pacelli -n'he fet ara un article- que no es va arribar a enviar i que demana al cardenal Gomá, arquebisbe de Toledo, que no es faci públic el document dels bisbes espanyols. Però s'assabenten que la carta col·lectiva, encara que no s'hagi fet pública, ja s'ha enviat als bisbes de tot el món, i ja no poden dir que no s'enviï. No conec cap altra carta no enviada que sigui tan important perquè demostra que a Roma la Carta Col·lectiva no agradava. Però es troben amb els fets consumats que es fa pública abans.

"L'Església ha de demanar perdó pel paper que va tenir a la Guerra Civil i especialment per la complicitat en la repressió"

- L'Església ha de demanar perdó pel seu suport al franquisme?

- Sí. Ha de demanar perdó pel paper que va tenir a la Guerra Civil i especialment per la complicitat en la repressió. Joan Pau II va demanar perdó pels errors de l'Església, han demanat perdó els episcopats d'Alemanya, de l'Argentina, de Xile... Aquí no.

- Quan va decidir ser monjo de Montserrat?  

- Estant a la presó de Montjuïc sota procés sumaríssim. Em vaig fer monjo del susto. Des de petit vaig rebre formació religiosa i m'ho vaig plantejar. Després, en un moment en què pràcticament ho havia descartat, estava fent el servei a Sant Joan de les Abadesses, fent les pràctiques per alferes, vaig baixar a Barcelona. Era el moment de la vaga de tramvies de març de 1951, però el viatge no tenia relació amb la vaga. Jo ja estava en contacte amb joves com Jordi Pujol i Joan Reventós, i tenia relació amb estudiants d'altres països. Un dia, vaig redactar un manifest de la FNEC demanant a estudiants belgues que no tinguessin tractes amb el sindicat oficial SEU. Ho vaig ensenyar de manera imprudent a un amic del Grup Torras i Bages, Francesc Bonet, germà de l'arquitecte de la Sagrada Família, just el moment en què passava una patrulla.

Hilari Raguer, entrevistat pel periodista Pep Martí. Foto: Adrià Costa


El règim va fracassar davant la vaga de tramvies, que va superar-lo. I va reaccionar acusant una conxorxa comunista internacional. Eren dies d'activitats del maquis i a mi em van agafar amb un full de propaganda mentre feia el servei. Se'm va obrir un procés sumaríssim. Va intervenir el bisbe Modrego per fer que el procés es convertís en ordinari, però mentrestant vaig estar pres set mesos i dinou dies al castell de Montjuïc. Vaig ser condemnat a dos anys de presó per "ultratges a la nació espanyola i al sentiment de la seva unitat". Jo aleshores era més aviat un bon noi i els primers dies no sabia si estava somiant.       

"Anava amb por quan em van lliurar a les autoritats militars, però passar de la policia a l'exèrcit va ser com passar de mort a vida"

- Què recorda d'aquells mesos a Montjuïc?

- Per mi, passar de la policia a l'exèrcit va ser com passar de mort a vida. Anava amb molta por quan em van lliurar a les autoritats militars, a la matinada del 2 de març.  En canvi, em van rebre com un compañero. Jo estic agraït a l'exèrcit espanyol. El comandant del castell, un aragonès que es deia Catalán, em va dir només arribar: "Ànim, noi! Aquí el pitjor són els primers trenta anys. Després el cos s'acostuma". Però vaig estar molt ben tractat. Discrepo dels qui tenen aversió a tot el que sigui militar.

Una Catalunya independent haurà de tenir un exèrcit, no siguem ingenus. I haurà de tenir estructures de disciplina militar, des de mossos d'esquadra, bombers, rurals. És ingenuïtat anar contra totes aquestes coses.  
 
- Ho diu convençut.

- Els anys quaranta, Joan Sales i Alexandre Galí van tornar de l'exili de Mèxic. Era després de les festes de l'entronització de la mare de Déu de Montserrat el 1947, que els van donar la sensació que es podien fer coses a l'interior. Havien publicat els Quaderns a l'exili i aquí van donar un seguit de conferències a grups de joves. Un dels temes va ser reaccionar contra els corrents antimilitaristes. Una cosa que recordo que ens van dir era que si no et veus amb cor de plantar cara a l'exèrcit espanyol, calla, però no te'n riguis. És l'únic que no et perdonaran.    

- Creu que Montserrat continua sent més que un monestir?

- Certament. Té una gran ressonància. Es va veure amb l'entronització, que va començar amb una cosa molt eclesiàstica, una col·lecta. Es va fer una comissió Abat Oliba, presidida per Fèlix Escalas, home ben vist pel règim que havia estat president de la Generalitat designat per Madrid després del 6 d'Octubre. El secretari era Fèlix Millet, el pare. I el secretari del secretari era Josep Benet, que en va fer una mobilització popular, que per mi és un precedent de les grans mobilitzacions de les diades. Es van crear moltes delegacions de la comissió Abat Oliba. Jo era de la delegació universitària, que coordinava Josep Maria Ainaud de Lasarte.   
 

El monjo i historiador Hilari Raguer. Foto: Adrià Costa


- I des d'aquest 1947, Montserrat el veieu amb el mateix compromís?

- El mateix no perquè aleshores es feia una funció de suplència. Hi va haver un temps que la revista Serra d'Or era l'única revista catalana. En molts moments, el dret de reunió només es podia fer aquí. No era perquè ho digués el Concordat, que establia que la policia no podia entrar en els recintes religiosos, tret de casos excepcionals... que els decidia el règim. Si es van fer actes aquí era perquè el règim valorava el cost que podia tenir entrar al monestir. Si Franco venia a Catalunya, pujava a Montserrat. No era per veneració a la Moreneta. Quan Joan Pau II va visitar Catalunya, es va intentar que no vingués a Montserrat. Va ser el cardenal Jubany qui ho va exigir.

- Aquí dalt és més fàcil creure en Déu?

- Sí, perquè veus la fe senzilla, devota, la fe del poble. També coneixes els no-creients, però sobretot els creients.  

"Les declaracions del bisbe Novell sobre els homosexuals ni les diria ni les penso, però té tot el dret a dir-ho"

- Les relacions entre l'Església i la societat civil a vegades són sacsejades per declaracions polèmiques d'alguns bisbes. Què en penseu del bisbe de Solsona, Xavier Novell?

- Comparteixo el seu independentisme i admiro la seva espontaneïtat, que a vegades li ha provocat disgustos.

- En alguns temes hi deveu discrepar.

- Les seves declaracions recents sobre els homosexuals, parlant de la manca d'una figura paterna, ni les diria ni les penso. Ara, crec que té tot el dret a dir-les. 
 

Hilari Raguer al claustre de Montserrat. Foto: Adrià Costa

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

A cavall guanyador.
Jan Original, 16/07/2017 a les 18:48
+34
-90
Aquest Sr. mateix ho diu. L”església sovint es posa del costat del guanyador. Ara sembla ser que els toca posares al costat del independentisme, per tant al la resta de catalans... que els bombin!
No es estrany que actualment les esglesies estiguin buides.
Ejercit....
Anònim, 16/07/2017 a les 19:06
+20
-50
Però si part de la ERC més radical, i la CUP, no en volen sentir a parla, ho es el canon que tenen de pagar al Vaticà, per ser reconeguts, normal si ataquen al Vaticà com més ejercit millor al seu costat... veurem que passa, ja que la CUP d´esglesies de cap de les maneres... uffffffffff quin merde.
Al Jan, 18:48
Anònim, 16/07/2017 a les 19:13
Interessant
+84
-25
Si, segur que les esglésies estan buides xque es posen al costat de l'independentisme.

Quin comentari tan absurd. Crec que desvaries una mica.
No Melo creo
Anònim, 16/07/2017 a les 19:18
+22
-54
Los curas opinando de política nos gusta porque nos interesa su opinion
Aixó
Anònim, 16/07/2017 a les 19:46
+27
-26
no fa pas falta que ho jurin. Només es te que veure qui han triat per arcabisbe de Barcelona. O sigui el que ho ha embolicat tot. Per cert les esglésies estan buides perquè com ara no es obligatori ser "catòlic " la gent passa d ' ells.
Al feixista descregut de les 19:18
Anònim, 16/07/2017 a les 19:49
Interessant
+98
-27
El poble català és devot de la Muntanya Sagrada de Montserrat i sempre ha escoltat amb respecte i admiració els seus servents, els monjos benedictins, que han estat i són fidels a la nostra terra, llengua i cultura catalanes.
Déu preservi molts segles l'obra de Montserrat. Visca Catalunya lliure!
Al anonim de les 19:13
Jan Original, 16/07/2017 a les 19:52
+23
-56
Suposo que no m”he explicat be en el meu primer missatge: penso que les esglésies estan buides, entra altres moltes raons, perquè els seus representants fan política, i pendre partit en una societat totalment fragmentada com es Catalunya actualment, es -vist des d”un punt de vista teològic- per llogar-hi cadira. Ells (L'Esglesia) sabràn el que fan.
La gran ramera del Apocalipsis.
Anònim, 16/07/2017 a les 20:43
+25
-62
La Biblia condena la división y el apóstol Pablo, en su carta a los hebreos, afirma de forma tajante que los cristianos solo tenemos una patria, la Celestial.

Las iglesias están vacías porque sus predicadores son los primeros en demostrar que no creen en el dios que predican. Sucede que durante siglos su doctrina y pacto con los gobiernos políticos les ha permitido vivir como dioses en la tierra y permitiéndose mandar al infierno o al cielo a quienes se les antoje.

Menudo careto. Claro, su nuevo idolet es la nazio. Lo de la patria celestial no va con el. Pues es una.

Montserrat es un comercio. De sagrado no tiene nada. Al menos en lo que tiene que ver con la religión. Pues es totalmente pagana en sus formas. Y es que a la gente, cargada de susperticiones, solo le van las cosas incomprensibles.

propuesta de la CUP de expropiar la catedral Barcelona (07/07/2017)
Anònim, 16/07/2017 a les 21:09
+18
-39
Millor no fer gaire soroll, no sigui que els partidaria del la Catalunya Independent anticatolica, trobi una utilitat nova per al Monestir de Montserrat i les seves propietats.

A Deu el que es de Deu, i al Cesar el que es del Cesar.

Que aviat heu oblidat l'historia del 31.
El Vaticà...
Vicenç Ramoneda, 16/07/2017 a les 21:17
+42
-19
Perquè el Vaticà pot ser estat i Catalunya no?
Un monjo valent
El Maqui, 16/07/2017 a les 21:22
Interessant
+74
-11
Catalunya necessita un exèrcit!!! ja era hora que algú de renom ho digués alt, net i clar.
Mira per on, ha de ser un monjo!!!
No sentia això des del temps del patriota català Jaume Martínez Vendrell, ex-capità de l'exèrcit de la República.
El 2 d'octubre alguns despistats i els ingenus que ho neguen, se n'adonaran.
I ?
Anònim, 16/07/2017 a les 21:24
+9
-7
I ?
Al de les 21:22 i quatre "valents" més
Anònim, 16/07/2017 a les 22:58
+9
-30
Si la independenia s'ha d'obtenir per la força de les armes i no pas de la raó (en això coincideix amb la religio vencedora per irracionalitat) apagueu i anem-nos'en
A mi
Anònim, 16/07/2017 a les 23:00
+18
-27
El Vaticà me la sua.
A molts independentistes no ens agrada el Vaticà
Anònim, 16/07/2017 a les 23:02
+12
-30
però hi negociarem. No pas tot, com alguns defensen!!!!
S'haurna de posar en altre lloc!
Aquest home té alguna influència al vaticà?
Anònim, 16/07/2017 a les 23:35
+20
-7
O més aviat la seva opinió és com la de qualsevol altre? Demano.
I què?
Me, 17/07/2017 a les 00:00
+24
-7
Que s'hi posin fulles si no els agrada.
És que Déu és castellà sempre m'ho ha semblat
Senyor: Ajuda la nació catalana a recuperar la independència nacional!
Anònim, 17/07/2017 a les 02:11
+36
-8
Som catalans, mai espanyols!
La Cup
Anònim, 17/07/2017 a les 07:12
+8
-34
ya tiene un nuevo aliado. Jo jo jo jo jo.
No mataras
Anònim, 17/07/2017 a les 07:53
+6
-21
Consta en els 10 manaments del cristianisme. No a l'exèrcit. Hi han maneres millors de garantir la seguretat.
els camins del senyor són inescrutables...
Anònim, 17/07/2017 a les 09:34
+17
-3
...I la voluntat dels catalans infrangible!
Catalunya mai no ha demanat de posar-se a redós d’Espanya, al contrari, n’ha marcat distàncies ostensibles.
Blai, nacionalista català., 17/07/2017 a les 11:43
+22
-2
L’autonomia, com més va, menys competències tindrà. Si el referèndum fracassa, l’autonomia que ens quedi serà com la de la Mancomunitat (1914-1923), amb l’espoliació fiscal multiplicada i duta al paroxisme. Ja cal que, d’Espanya, en toquem el dos, com més aviat millor.

Tothom a votar SÍ en el referèndum de l'1 d'octubre del 2017

Visca l'Assemblea Nacional Catalana!
Al 20:43. Els cristians sí que tenim pàtria terrenal. L'exèrcit és més que necessari, és vital.
Blai, nacionalista català., 17/07/2017 a les 12:59
+23
-8
El nacionalisme català uneix tota la nació catalana, en els punts essencials: la seva independència política i la integritat territorial. L'espanyolisme ens divideix, ens provoca, ens afebleix a posta, ens envileix. L'esclau no té dret a refusar l'emancipació només perquè està alienat; l'ha d'acceptar per imperatiu moral.

Els cristians tenim pàtria, aquí a la Terra, que la providència divina ens ha posat; i tant que sí! Així, doncs, la pàtria dels espanyols és Espanya, no Catalunya. Semblantment, l’única pàtria dels catalans, catòlics o no, és Catalunya i no Espanya. El papa polonès Vojtyla va escriure molt sobre això. Els espanyols catòlics farien bé de llegir-se’l. El Catecisme de l’Església Catòlica valida la legítima defensa, àdhuc la guerra necessària de supervivència; car la guerra mai no és justa, però pot ser necessària. La CUP té moltes consignes, una de les quals és "Poble armat, poble respectat".
Deplorable
Anònim, 17/07/2017 a les 13:14
+6
-23
Sinceramente deplorable que cualquier ser humano en el S XXI hable de la necesidad de un ejército. Lo mismo cuando se habla desde cualquier tono nacionalista. Divide y vencerás, cierto. La separatividad nunca es benefactora de ninguna sociedad. Si borramos todos los elementos políticos y de intereses egoístas ¿qué nos queda? el ser humano tal cual, libre y con sus propias ideas, no las de ningún orden ‘de nación’. Mucho se da por cierto en este asunto catalán, elevando el tono de pensamientos que se han ido sembrando hasta el punto de que pocos se plantean hasta qué punto son reales o hay manos negras moviéndolos.
Sant Hilari, Sant Hilari...
Anònim, 17/07/2017 a les 15:50
+6
-24
Deja los hábitos que hay plazas libres entre los consellers. Pide la de defensa, creo que dimitió el anterior titular
Imparapla
Anònim, 17/07/2017 a les 16:24
+6
-25
Todo un ejemplo de nacionalcatalocismo en pleno s. XXI...

Ho sento
Anònim, 17/07/2017 a les 16:30
+13
-9
L ' església sempre ha fet política. Ara es queixen alguns que es pensen que no ho haurien de fer. Ara al temps de Franco be que les esquerres ( PSUC , sociates i altres gents ) es reunien a les sagristies. Fins i tot els de Comisions Obreres es van constituir dintre una sagristia. encara que ara vagin de menjacapellans. Per el que demana perquè el Vaticà es un estat. Es l ' últim residu que van deixar a l ' església del que havia estat el seu gran imperi dels estats Pontificis. Quasi tota Italia havia estat sota el seu poder terrenal i polític.
A 22:58 i 07:53. Quansi totes les secessions són cruentes. La nostra mirem que sigui pacífica, de moment.
Anònim, 17/07/2017 a les 17:32
+16
-3
Catalunya catalana, independent, completa, unitària, democràtica i republicana.
Classe de catòlics que hi havia abans
Anònim, 17/07/2017 a les 19:12
+3
-15
Un capellà definia molt be quina classe de fidels hi havia a la seva parròquia. Cada diumenge hi havien tres misses A les set del matí a les nou i a les onze del matí. Deia " Els que venen a missa de set van a veure Déu. els que venen a les nou venen a que Déu els vegi i els que venen a les onze venen a que els vegi tot Déu ". No li faltava raó.
Al de les 17:32
Anònim, 17/07/2017 a les 19:24
+2
-8
T'has deixat allò de "cristiana" que poses altres vegades al teu mantra...
agafo el missatge...
terolenc, 17/07/2017 a les 23:49
+7
-23
Crec que fa uns mesos, en resposta a un missatge dels "clàssics" en aquest "diari", vaig fer esment a que el meu avi va participar activament en el front de la Guerra Civil dins de les files anarquistes (la columna Durruti) que va arrabassar tot el que es van trobar en aquesta província i especialment els edificis religiosos (parròquies, convents, etc..).
Deia aleshores que ho manifestava com una dada i no pas com un mérit, pero vist el que ens diu aquest Raguer lamento que no haguessin calat foc al monestir de Montserrat (i, de pas, a banda de fer desaparèixer un edifici horrorós permeteria a tothom contemplar una muntanya geològicament fascinant).
Això sí (que quedi ben clar): sense afussellaments (que aleshores sí que n'hi havia !!!
Resposta a "Aquest home té alguna influència al vaticà? Anònim, 16/07/2017 a les 23:35"
Anònim, 18/07/2017 a les 09:16
+9
-1
Sí, i una estona.
Lament del 23:49
Anònim, 18/07/2017 a les 13:16
+14
-4
I jo lamento que que no haguessin calat a la Basilica del Pilar de4 Saragossa
a Anònim, 18/07/2017 a les 13:16
terolenc, 18/07/2017 a les 15:00
+6
-17
Ja ho van intentar (i de fet eren els de les files del meu avi) però no ho van aconseguir (dues bombes pengen encara a les columnas de la Basílica).
Per cert, en les seves files (concretament en les Brigades Internacionals) hi havia l'escriptor George Orwell que lamentava no haver destruit la Sagrada Familia (un altre exemple, com el Monestir de Montserrat, d'arquitectura horrorosa).
imperialisme pancastellanista genocida
Anònim, 18/07/2017 a les 16:18
+10
-11
Balears, valencians, i aragonesos, sempre agermanats per anar contra l'imperialisme pancastellanista
genocida.
Qui paga mana
Anònim, 18/07/2017 a les 16:21
+15
-2
El Monestir de Sixena va ser incendiat el 1936 per membres dels comitès antifeixistes de la mateixa zona, i que va ser justament Durruti, vingut de Barcelona, qui va procurar protegir les malmeses pintures rn veure el que havien fet els seus camarades locals.

Així ho explica Julio P. Arribas en la guia de l’Institut d’Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida, publicada el 1975. Curiosament, a la guia del Instituto de Estudios Sijenenses del mateix autor, i que es va publicar posteriorment, malgrat que és el mateix text, fil per randa, s’omet tota referència a aquest fet. Sembla que qui paga mana.
El senyor terolenc que no sap ben bé de què parla
Anònim, 18/07/2017 a les 22:47
+9
-3
La Sagrada Família és una de les atraccions més reservades del món

Ocupa el novè lloc en el top ten mundial i lidera el rànquing espanyol
Tristesa
Fiodormihailovitx, 19/07/2017 a les 07:36
+2
-9
Fa temps que semblava clar que el P. H. Raguer s'interessa més per la història i la política que per la vida monàstica. Molt trist.
imperialisme pancastalanista
Anònim, 19/07/2017 a les 08:20
+4
-8
Balears, valencians, i aragonesos, sempre agermanats contra l'imperialisme pancatalanista.
Catalunya és una sola nació, de les Corberes al Segura i del Cinca a Menorca.
Sursum corda., 20/07/2017 a les 11:22
+4
-1
Visca Catalunya catalana, independent, completa, unitària i republicana.
Lincoln va IMPOSAR l'emancipació dels esclaus, sense consultar-los si la volien.
Blai, nacionalista català., 20/07/2017 a les 13:21
+3
-0
Si Lincoln no hagués imposat l’emancipació als esclaus, no fent cabals dels esclaus que n’eren contraris i partidaris de només assuaujar-ne els efectes, avui encara seria legal l’esclavatge, malgrat haver guanyat la guerra de Secessió els ianquis. De manera que sortosa “imposició”, la de Lincoln.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Ramon Espadaler | Adrià Costa
Pep Martí | 7 comentaris
01/01/1970
El dirigent democristià afirma que "una campanya electoral amb consellers a la presó seria una situació dramàtica" | "Vaig nomenar Trapero perquè sabia que si m'havia de venir a detenir ho faria amb cura i elegància", assegura l'exconseller d'Interior
01/01/1970
El Ministeri de l'Interior ofereix la possibilitat al seu web de presentar denúncies per aquest delicte
01/01/1970
El periodista de l'"Ara" es farà càrrec del programa a partir de l'any vinent
Imatge del Concurs de gossos d'atura de Torroella | Torroella de Montgrí
Esteve Plantada
01/01/1970
NacióDigital recomana el concert Folk per la llibertat, l'Orígens d'Olor, la Fira del Bosc i la Pagesia, el Festival Panoramic, la Fira de Santa Llúcia, i el Concurs de Gossos d'Atura de Torroella
Turull, Junqueras i Puigdemont, l'endemà de l'1-O | Martí Albesa
01/01/1970
La proposta de nou punts programàtics compartits deixa de nou en suspens el desplegament de la República però manté aquest horitzó | Les dues candidatures pretenen centrar-se en el procés constituent per ampliar les adhesions socials a la independència i en sumar suports internacionals per forçar l'Estat a negociar
Oriol Junqueras i Carles Puigdemont a la manifestació per reclamar l'alliberament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart | Adrià Costa
01/01/1970
Les candidatures de Puigdemont i Junqueras acorden uns compromisos compartits en els programes del 21-D que ara han de negociar amb la CUP | Les llistes també reclamarien la llibertat dels presos, la fi del 155, la retirada dels "piolins" i un compromís de Rajoy davant la comunitat internacional de respectar els resultats
L'ICAB ha acollit avui un acte per la llibertat dels presos polítics. | @omnium
Pep Martí | 2 comentaris
01/01/1970
Òmnium i l'ANC omplen el Col·legi d'Advocats al crit de «llibertat presos polítics!»