Entrevista

Jordi Borja: «Mentre l'actitud de Rajoy sigui no voler cap pacte, la sortida digna és marxar»

El dirigent històric del PSUC i fundador dels "comuns" assegura que "a l'1 d'octubre s'hi ha d'anar sense reticència, de totes totes"

Critica l'equidistància de les formacions de Colau i Iglesias: "els dirigents de Podem i dels 'comuns' volen aparèixer més com a portaveus que com a líders"

Geògraf i urbanista, afirma que amb els Jocs del 92, "Barcelona va guanyar la Guerra Civil"

| 15/07/2017 a les 16:19h
Especial: Les entrevistes de NacióDigital
Arxivat a: Política, Ada Colau, Podem, Jordi Borja, entrevista, procés català, referèndum, comuns
Jordi Borja, al seu estudi | Josep M. Montaner
Jordi Borja (Barcelona, 1941) és sociòleg i urbanista. Membre destacat del PSUC durant el franquisme i la Transició, va ser diputat al Parlament (1980-84), regidor de Barcelona (1983-95) i tinent d'alcalde de Descentralització i Participació, durant l'etapa Maragall. És professor emèrit i presideix el comitè acadèmic del programa de Ciutat i Urbanisme de la UOC. Des de la presidència de l'Observatori dels Drets Econòmics, Socials i Culturals (DESC), Borja va ser un dels "padrins" polítics d'Ada Colau. El seu posicionament favorable al referèndum l'ha distanciat de la línia oficial dels "comuns".

L'11 de juny, va participar en l'acte "Referèndum és democràcia" convocat per l'ANC, Òmnium i l'AMI. Parla des d'una trajectòria que acumula combat contra la dictadura, exili a França i govern municipal en els anys de la transformació olímpica de Barcelona. Testimoni d'experiències polítiques que van del Maig del 68 al Xile d'Allende, Borja apel·la a aprofitar l'1 d'octubre com una gran oportunitat. Ens rep al pis que té a la Vila Olímpica, just quan se celebren els 25 anys dels Jocs, un barri que nega que es fes pensant en la gent rica.   

- Què el va empènyer a participar en l'acte de l'ANC, Òmnium i l'AMI sobre el referèndum?

- La causa concreta és que en Jordi Sànchez em va trucar. És una persona confiable que crec que fa un bon treball al capdavant de l'ANC. Després, hi ha la realitat d'un moviment social que es va començar a expressar el 2010, després de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut, i sobretot després del 2012. Quan hi ha una mobilització com la que hi ha a Catalunya, que segurament és la més gran de tota la història del país, quan hi ha hagut una consulta que ha mogut dos milions de persones, que no ha estat contra ningú, que uneix coses diverses com una aspiració nacional, una crítica enfront la crisi econòmica i una reacció contra el caràcter autocràtic i corrupte del poder espanyol, s'hi ha d'estar.   

- Què l'ha decebut dels "comuns"?

- Crec que quan hi ha un moviment com el que hi ha, hi has de ser. Si no prens tu la iniciativa, hi has d'anar al darrere, però no pots quedar-te fora. A l'1 d'octubre s'hi ha d'anar de totes totes, sense cap reticència. Miri, jo vaig participar en la vaga nacional del 1960 organitzada pel Partit Comunista Espanyol (PCE) per fer caure Franco. Sabíem que no cauria, però calia fer-ho. Les batalles perdudes són aquelles que no s'han fet. Si es fan, sempre té un valor. Potser el dia 2 d'octubre no es declararà la independència, no ho sé, però l'1 d'octubre és un pas endavant, o dos, o tres. I si l'Estat intervé, tindrà un cost enorme per ells. No tenim res a perdre.
 

Jordi Borja, a l'exterior de casa seva, a la Vila Olímpica. Foto: Josep M. Montaner
 

- Té clar que els "comuns" hi haurien de ser.

- Els "comuns" i el PSC hi havien d'haver estat. I si ho haguessin fet, potser haguessin pogut incidir-hi o aconseguir elaborar un programa econòmic i social aprofundit, com va fer el Consell Nacional de la Resistència a França, o el Consell Nacional de l'Alliberament a Itàlia, després de la Segona Guerra Mundial, uns programes econòmics i socials per després. Que van ser uns programes dissenyats bàsicament per socialistes i comunistes. Per què els laboristes van guanyar les eleccions del 1945 al Regne Unit tot i que el conservador Churchill va guanyar la guerra? Doncs perquè van saber tenir un programa detallat de reformes socials.   

"Comuns i Podem no suporten que hi hagi grans mobilitzacions que no són reaccionàries, i que es facin sense ells"

- Li han estranyat les declaracions contradictòries tant dels "comuns" com de Pablo Iglesias sobre l'1 d'octubre? El líder de Podem va passar de dir que ell, de ser català, no votaria a afirmar que s'havia de fer els possibles pel referèndum.

- És que no saben què fer. Aquí passen dues coses: els "comuns" i Podem no suporten que hi hagi grans mobilitzacions, que a més no són reaccionàries, i que es facin sense ells. I després, que tenen unes bases dividides i els dirigents de Podem i dels "comuns" volen aparèixer més com a portaveus que com a líders. Jo crec que els dirigents han de fer pedagogia i convèncer la majoria.

- Però vostè no és independentista.

- Jo no sóc res. I no em moc per emocions. Jo veig la independència com una utopia, però en el sentit que diu Eduardo Galeano, una utopia que ensenya a caminar. Quan es va fer la consulta del 9-N, persones que no ens consideràvem independentistes, vam votar "sí-sí". Mentre l'actitud del govern espanyol i de Rajoy sigui no entrar en cap via de pacte o de diàleg, la sortida digna és marxar. Ara, a mi el que m'agradaria és que tot aquest moviment català contribuís a posar fi al govern de Mariano Rajoy, i que a l'Estat hi hagués un govern que permetés la consulta i respectés els drets dels catalans, i afrontés els problemes del finançament. I no passa res. La gent d'aquí entén que si es genera més riquesa se sigui solidari, però a Andalusia hi ha els mateixos nivells de desocupació que fa trenta anys. Si hi ha una societat amb esperit solidari, és Catalunya. Aquí han sorgit un gran nombre d'ONG per fer cooperació internacional. En cap altre lloc del sud d'Europa hi ha la solidaritat que hi ha aquí pel poble palestí o pel Sahara.   

- Ha deixat la coordinadora dels "comuns". Ho ha comunicat oficialment?

- Sí, els ho vaig dir. Però no té res a veure amb aquest tema del referèndum. De fet, no vaig arribar a estar-hi. Vaig accedir a ser a la coordinadora però vaig demanar ja fa un temps que no m'hi posessin, perquè no veia clara la meva funció. No estic dins de cada estructura concreta partidària, i tampoc vull. Ja he estat en molts llocs de direcció. Anar-hi una vegada cada dos mesos només per aixecar el dit i dir que no, o per aplaudir, no ho veia.    
 

Jordi Borja en un moment de l'entrevista. Foto: Josep M. Montaner


- Però continua dins dels "comuns"?

- Sí... Podem dir que formo part del cos místic dels "comuns".

"Jo la nova política la vaig descobrir el 1960 amb el PCE i el PSUC, no estàvem allí esperant que ens donessin càrrecs públics"

- Vostè va estar en l'equip de govern de l'etapa de Pasqual Maragall i després va ser un dels qui va donar suport a la carrera política d'Ada Colau. Ha estat "casta" i rebel·lia? Vella i nova política?

- Jo la nova política la vaig descobrir el 1960, amb el PCE i el PSUC, quan van impulsar la construcció d'espais de llibertat, a les universitats, a les fàbriques... Sabíem que tenia costos. Per això sempre m'ha fet gràcia quan Ada Colau i Gerardo Pisarello invoquen la nova política. M'agradaria que s'hi assemblés. Cal dir que nosaltres no estàvem allí esperant que ens donessin càrrecs públics. L'únic que podíem rebre eren cops. Jo he passat per prefectura, per la presó, per l'exili. El PSUC era hegemònic perquè treballava als barris i connectava amb la gent. Quan ells diuen vella política volen dir la classe política que s'ha instal·lat a les institucions, però no crec que la gent d'Iniciativa o d'EUiA siguin uns instal·lats.   

- Quin balanç fa dels primers dos anys d'Ada Colau al govern de Barcelona?

- M'hagués agradat que haguessin fet més coses. Per una raó molt senzilla: els canvis que vols fer s'han d'engegar el primer any. Per exemple, el tramvia, no el pots deixar per debatre'l el darrer any. Perquè només s'expressaran els qui estiguin en contra. Ara, des del meu parer hi ha hagut dues coses bones. Una, no fer rucades, han estat prudents. L'altra és la capacitat de comunicació de l'alcaldessa. Jo la critico poc, a l'Ada Colau. Veig dinamisme en urbanisme. No es veu tant, però hi ha política social, i s'estan movent bé pel que fa a la projecció internacional.     

- En el tema de l'habitatge, el parc públic de lloguer continua sent molt esquifit.

- En aquesta qüestió... Al Regne Unit, quan van governar els laboristes, el líder de l'ala esquerra, Aneurin Bevan, va demanar el ministeri d'Habitatge. I una cosa que va fer va ser passar als ajuntaments les competències d'habitatge. Es va construir molt -és cert que hi havia molta casa destruïda per la guerra- i es va fer una política molt activa. Aquí, l'Ajuntament pot fer coses, però no és competència seva. No disposa d'instruments legals per fer-ho.
 

Jordi Borja, entrevistat pel periodista Pep Martí. Foto: Josep M. Montaner


- Manté bona relació amb l'alcaldessa?

- Sí, quan ens veiem. Va molt atrafegada. Però vull dir que en tinc bona opinió, tant d'ella com dels principals membres del seu equip, com Pisarello i Asens. En el tema de Catalunya, menys mal que va sortir ella a pronunciar-se. Globalment, jo els posaria un vuit sobre deu.

"Padrí polític de Colau? Això s'ha exagerat. Sí que vaig influir perquè es presentés a l'alcaldia perquè podia guanyar"

- Vostè va ser considerat com un dels padrins polítics de Colau.  

- Padrí polític de Colau? Això s'ha exagerat molt. En una cosa sí que vaig influir, però no vaig ser l'únic: vaig defensar que era més interessant anar a les eleccions municipals que no al Parlament o al Congrés. Que es presentés a l'alcaldia, perquè teníem possibilitats de guanyar. Però cal tenir en compte una cosa: Colau pot escoltar, però les decisions les pren ella.  

- Barcelona celebra aquest juliol els 25 anys dels Jocs 92. La ciutat es va redefinir. Quina valoració en fa?

 -Amb els Jocs del 92, Barcelona va guanyar la Guerra Civil. Part de les idees de Cerdà, desenvolupades després pel moviment de renovació arquitectònica del GATCPAC, es van dur a terme: fer grans zones d'equipaments i zones verdes, regenerar el centre històric... És cert que han vingut els turistes. Però el Raval, la Barceloneta i part de Ciutat Vella continuen sent barris populars, i s'han regenerat. Sense els Jocs, no s'hagués fet la renovació de Nou Barris, que en bona part és fruit dels Jocs. I els grans equipaments com el MACBA o el CCCB.

- I què és el que ha fallat?

- Crec que en mobilitat es va fer més per al transport privat que per al públic. Resta també pendent el tema metropolità. Sobretot, el que sovint passa és que no es pensa en els efectes perversos de les bones obres, com en aquella obra de Zweig, La pietat perillosa. Pensem que estem en una economia de mercat, per no dir una societat de mercat. Tu fas una actuació de millora en una zona i et trobes que es multipliquen els preus.
 

Jordi Borja, responent les preguntes de l'entrevista. Foto: Josep M. Montaner


- Amb els canvis que tenen lloc a la ciutat, pot estar en crisi el concepte de veí?

- No ho crec. És cert que hi ha dinàmiques dispersives, negatives, però també de molt positives que s'estan produint. A Barcelona hi ha un gran teixit d'entitats cíviques, de col·lectius d'acollida d'immigrants. I és una ciutat on hi ha moltes facilitats perquè la gent pugui fer esport al seu barri, amb molts equipaments a l'abast.
 
- Barcelona s'ha de definir a través de grans esdeveniments?   

- Els grans esdeveniments són fruit de molts anys. L'Exposició del 1888 no va ser una cosa pensada en un moment donat per Rius i Taulet. Abans dels Jocs, a Barcelona s'havia acumulat molta cultura urbana. Se sabia el que tocava fer. Aquí mateix on som ara, a la Vila Olímpica. A qui se li podia ocórrer fer-la aquí? A la platja no s'hi podia banyar ningú des dels anys seixanta. Hi havia fàbriques abandonades. Bogatell era un canal d'aigua bruta a cel obert. Però es van utilitzar els Jocs per fer una regeneració de l'espai. Algú va dir: això és un barri per a gent rica. No és veritat. Era més barat aquest pis on estem que un altre de més petit a Fort Pienc, set o vuit carrers més amunt. La gent no s'atrevia a venir aquí. Amb una entrada dels pocs estalvis que tenia, em va tocar pagar una hipoteca que era menor al que estava pagant de lloguer. És una zona de professors, tècnics i obrers qualificats.

- Ha estat un dels impulsors del fòrum Hàbitat 3 Alternatiu, que es va celebrar a Quito l'any passat, com a resposta a la cimera convocada per l'ONU sobre l'agenda urbana global. Ha advertit del risc d'un urbanisme sense ciutat. És un perill proper?

- Hi ha zones a Catalunya on hi ha urbanisme sense ciutat. Si anem al Vallès veiem zones enmig del no-res, amb habitatges separats del nucli central. És una tendència global. L'any 2009, en plena crisi, els senyors del Banc Mundial tenien com a primer indicador de desenvolupament econòmic la urbanització, que pot implicar injustícia espacial, marginació social, insalubritat ambiental i pèrdua de la ciutadania. A Barcelona no veig tant aquest risc. Sí que es dona en moltes ciutats dels Estats Units. Recentment, en una ciutat del Mitjà Oest dels EUA van voler celebrar un gran triomf de la lliga de beisbol, un dels pocs elements de cohesió local, i no trobaven un lloc tancat per congregar milers de persones. Al final, van haver de buidar un gran pàrquing.

"El Maig del 68 va ser un 15-M més potent que va tenir efectes profunds, però els seus líders ho van considerar un fracàs perquè creien que podien prendre el poder"

- Permeti'm una mirada a la seva trajectòria. Ha estat testimoni de grans fets de l'esquerra internacional. El Maig del 68 vivia a París, exiliat.

-Sí, hi era des del 1962. Allí vaig estudiar sociologia i geografia urbana. Vaig conèixer militants de la Joventut Comunista Revolucionària, trotskistes, també a Cohn-Bendit, però molt poc. Vam coincidir penjant cartells. Ho vaig viure, però no estava al rovell de l'ou. A més, vaig evitar ser detingut perquè a Espanya tenia dues ordres de busca i captura, una per comunista i l'altra per evitar anar al servei militar. Em semblava interessant com una revolució cultural, però no ho veia com una revolució política. El Maig del 68 va ser un 15-M més potent, que va tenir efectes profunds amb l'aparició de nous temes, com el feminisme, l'ecologia o la lluita contra l'autoritarisme. Però els seus líders ho van viure com un fracàs perquè creien que prendrien el poder, i això ja era una altra cosa.  
 

El dirigent històric del PSUC i fundador dels "comuns" Jordi Borja Foto: Josep M. Montaner


- També va viure de prop el cop militar a Xile el 1973.

- Sí, hi vaig ser tres mesos per impartir un curs a un centre d'estudis urbans i organitzar un seminari internacional. Un seminari que no es va fer mai perquè s'havia de celebrar el 18 de setembre del 1973, i el dia 11 va haver el cop d'estat.

- Vostè veia venir el cop?

- Sí, i més la meva companya, perquè anava a comprar i veia l'efervescència de la classe mitjana, molt inquieta contra el govern de Salvador Allende. A banda de la pressió dels Estats Units, que no volien una experiència socialista democràtica a Amèrica Llatina, el cop militar va tenir un suport social important.

"A Xile vaig viure amb Joaquín Leguina, que aleshores [1973] tenia una posició politica més radical que la meva"

- Quina lliçó se n'hauria d'extreure?  

- Hi va haver un sector de l'esquerra que estava convençuda que faria la revolució sense tenir els instruments per fer-la. El mateix Fidel Castro els va advertir que si no controlaven l'exèrcit ni poders com la judicatura, no entressin en una estratègia revolucionària. Recordo que uns dies abans del cop vaig tenir una reunió amb membres del Partit Socialista xilè, que estava molt radicalitzat. Els vaig suggerir que s'acostessin a la Internacional Socialista (IS), que s'aproximessin a Willy Brandt, aleshores cap del govern alemany, per mirar de buscar aliats a l'exterior. I em van respondre que la IS era socialdemòcrata i que ja tenien amics internacionals. I em van mostrar les obres completes de Kim Il Sung... A Xile vaig viure amb Joaquín Leguina, amb qui he mantingut l'amistat, i que aleshores tenia una posició política molt més radical que la meva... 

- Caram! La seva posició davant del procés els deu enfrontar.

-Sí, diu unes barbaritats... Jo li dic que ja intercedirà per mi quan l'exèrcit ocupi Catalunya, com ell proposa. Que em posin en una cel·la còmoda...
 

Jordi Borja, al pati de casa seva. Foto: Josep M. Montaner

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Pacte????????????
Anònim, 15/07/2017 a les 17:16
+48
-6
Valgam Déu que m'estendreix tanta innocència!!!

L'experiència ens demostra que l'altra part (la que té el poder gran de veritat, és a dir madrid), no arriba a pactes, només signa treves.

Quan el muntatge que tenen ha estat en perill de caure sempre han accceptat moltes coses hi ens ha semblat que "tot" era possible.

Quan el muntatge s'ha estabilitzat tot ha deixat de ser possible i fins i tots ens treuen les coses que de moment ens havien anat donant per tenir-nos tranquils.

Pacte???? encara no hem après res??????????
No Melo puedo creer
Anònim, 15/07/2017 a les 17:51
+16
-43
Marchemos (pero donde) estoy perdido madre mía cuando acabará esto deseando el 1_0
Encara que l'esperança és l'últim que es perd.
Anònim, 15/07/2017 a les 18:00
+38
-9
No es pot pactar amb qui en el fons no ho vol fer ni amb qui tantes i tantes vegades no ha compler els tractes escrits
RAJOY YA HA DEJADO LA HUCHA DE LAS PENSIONES A ¡CERO!
Anònim, 15/07/2017 a les 18:55
+59
-12
EN 2012 HABÍAN NADA MENOS QUE 68.000 MILLONES!
Las autopistas en fallida que rodean Madrid las vamos a pagar con 2.300 millones de dinero público.
Rajoy siempre tan generoso con el dinero público. Ése que necesitan tantos miles de famílias y nunca les llega!

Rajoy dice que se gastará 5.000 millones en cosntruir más carreteras, dice que eso aumentará el estado de bienestar de los españoles. Es un mentiroso sin escrúpulos. Blanquea el dinero público dando proyectos a constructoras como ACS (Florentino Pérez)

El 33% de los españoles vive en la miseria o justo en el umbral de la pobreza!
14 de millones de personas, con nombre y apellidos, ya están en la cuneta.
Sin embargo para Rajoy sólo son números que deben esconderse para poder seguir mintiendo!

YA NO HAY TIEMPO PARA PACTOS!
CATALUÑA TIENE UNA OPORTUNIDAD DE DAR UN FUTURO A 7,5 MILLONES DE PERSONAS!
LOS RECURSOS DE CATALUÑA REPARTIDOS ENTRE LOS CATALANES HARÁN POSIBLE CONSTRUIR UN ESTADO PRÓSPERO.

INDEPENDIZARNOS DEL ESTADO CORRUPTO QUE EXPOLIA Y MENOSPRECIAA CATALUÑA, ES LA ÚNICA SALIDA QUE PUEDE DAR UN FUTURO A NUESTROS HIJOS!
"Les batalles perdudes són aquelles que no s'han fet"
Anònim, 15/07/2017 a les 19:23
+46
-8
Estic totalment d'acord amb el senyor Jordi Borja.
Jo recordo que en 1977 vaig tenir un accident quan anava a treballar UN DISSABTE!

En 1977, les hores setmanals no eren 40!
Els dissabtes s'avia d'anar a treballar fins a mig dia!
Però vam tenir que lluitar i fer moltes vagues per aconseguir aquest DRET que als més joves li sembla irrenunciable. En aquells temps això també semblava MOLT DIFÍCIL D'ACONSEGUIR!

Per això estic totalment d'acord, amb vostè.

Catalunya necessita ser lliure per poder administrar tots els seus recursos, per poder millorar la vida de milions de catalans!

L'1 d'Octubre ELS CATALANS, -TOTS ELS QUE VIVIM A CATALUNYA- lluitem VOTANT per a millorar el nostre futur i el futur dels nostres fills!
Comunistas de salón. chiripón pompón pompón.
Anònim, 16/07/2017 a les 06:57
+19
-27
Los ricos han de pagar más para repartir entre las clases menos favorecidas o entre la población en general, vía servicios, etc., según los comunistas. Todo se ha de repartir entre el pueblo.

Ellos consideran que Cataluña es más rica y que contribuye demasiado con España (lo llaman expolio y es mentira) y optan por querer separarse de España por esa razón. ¿Dónde está el comunismo de este individuo? Que me lo expliquen. Ah, claro, soy comunista con tu dinero, pero no con el mío.

Cataluña, como Madrid, son más ricos por tener más empresas , multinacionales, etc. Pero, ¿quién paga los impuestos que ambas comunidades recaudan? Una Cataluña independiente recaudaría "0" euros en impuestos de España y, además, tendría que pagar aranceles por su comercio con ella. Pues no iban a ser tan tontos los españoles como para seguir comprándonos y enriqueciéndonos. Os ibais a enterar de lo que vale un peine. Así como esos catalanes de origen andaluz, etc., cuando tuvieran que cruzar una frontera para ir a visitar su tierra. Y eso contando con que el proceso fuera rápido. Pues mientras estamos construyendo la independencia no podríamos salir al extranjero, ni siquiera a España, por no tener pasaporte catalán. Y es que hay un periodo en el que nadie nos reconocería.

Lo preocupante no sería ya la independencia, que lo es, sino el "mientras tanto, que?".

Por cierto, la hucha de las pensiones está vaciándose gracia a que comunidades como la nuestra son deficitarias . Solo Madrid y Baleares tienen superávit.
Visca La Republica Catalana
Anònim, 16/07/2017 a les 09:12
+25
-8
Aquestas alçades ja no hi han pactes que valguin ,l,estat caspanyol ja ha demostrat durant tants anys que no es de fiar, son uns trileros, i de sempre ens han tractat com una colonia.
Prou ja n,estem tips .
Volem la Republica Catalana
Pactistes
JA, 16/07/2017 a les 10:55
+26
-9
O sigui, que si a Madrit el Govern de torn decideix millorar una mica el finançament i acabar quatre infraestructures, ens quedem a Espanya perque ens robin i ens humuliïn 300 anys més?
Aquest és el sobiranisme dels comuns.
a cagar a la via
Adavods, 16/07/2017 a les 11:36
+15
-5
els comuneros diuen que són els defensors dels treballadors ,tinguem clar que són aquest els que més pateixen l'expoli fiscal apañol.es a dir que els burgesos i empresaris que viuríem molt millor sota les normes del caduc regim apañol,estem en aquesta lluita a canvi de res(poden anar a presó,perdre patrimoni,etc...).us calén més dades per reconèixer el que són els comuneros???efectivament són un giny defensiu borbònic,un engranatge més de la maquianaria,junt amb la premsa,les tv,els tertulians,etc......
Otro traidor.
Inadaptado, 16/07/2017 a les 12:31
+6
-19
Y por qué Rajoy en nombre de todos los españoles, se debe de rebajar ante los separatistas, ante sus exigencias? Porqué nos tenemos que bajar los pantalones? De ningún modo, desgraciado! Al separatismo se le combate, a sangre y fuego, y nada de pactar con la pandilla de traidores que no quiere saber nada de España.
No os saldréis con la vuestra, separatistas, estáis destinados a acabar pisoteados por la bota de España!
a cagar a la via
Adavods, 16/07/2017 a les 12:31
+6
-3
els comuneros diuen que són els defensors dels treballadors ,tinguem clar que són aquest els que més pateixen l'expoli fiscal apañol.es a dir que els burgesos i empresaris que viuríem molt millor sota les normes del caduc regim apañol,estem en aquesta lluita a canvi de res(poden anar a presó,perdre patrimoni,etc...).us calén més dades per reconèixer el que són els comuneros???efectivament són un giny defensiu borbònic,un engranatge més de la maquianaria,junt amb la premsa,les tv,els tertulians,etc......
@ 06:57 SI USTED NO ES UN IGNORANTE, ENTONCES MIENTE!
Anònim, 16/07/2017 a les 12:56
+15
-6
Que expolian cada año 16.000 millones a Cataluña es tan cierto como la Operación Cataluña. Que ahora también están intentando encubrir.

"PP extremeño avisa de que un "cupo" para Cataluña haría perder 16.000 millones al resto de CCAA de régimen común"

Notícia completa en este enlace:




POR FAVOR, VEA EL DOCUMENTAL PROHIBIDO POR EL ESTADO ESPAÑOL.
EL TÍTULO ES LAS CLOACAS DE INTERIOR.
SI USTED ES DEMÓCRATA COMO YO, SENTIRÁ REPUGNANCIA Y ASCO.
Putin...
Anònim, 16/07/2017 a les 16:47
+1
-1
Digali al Putin que vingui, i veuereu com us aclariran l´història, mireu el que ha passa, a Crimea i Ukraïna...
Rajoy no es España
Anònim, 16/07/2017 a les 17:31
+5
-2
Rajoy es en este momento presidente del Gobierno español. Puigdemón lo es de rebote de la Generalitat. Los españoles, catalunya inclossa, vamos a las urnas cuado corresponde. En cada circunstancia, las mayorías y minorías dan unos determinados gobiernos, unas cámaras legislativas, etc.
Como bien dice el entrevistado ya luchamos unos contra otros y otros contra la dictadura. La opinión de los que tenemos derecho a expresarnos en las urnas, es tan loable como la del que opina el contrario.
Si en una casa no se trabaja el día a día y todo se fía a que toque la lotería, malo.
Si sólo se cree en cuentos (cosas inverosímiles ) y no se quieren ver las novelas(cosas verosímiles) no se avanza.
Cuando se abusa del chuleo es difícil acordar. La maldición gitana dice que juicios tengas y los ganes.
Si los tontos volaran
Anònim, 16/07/2017 a les 21:22
+5
-1
¿De donde recauda Cataluña los impuestos ingresados en la AEAT?

Lo que diga un político del PP que no tiene, por lo que deduzco, ni puñetera idea de economía, como usted, me es indiferente. Además hay que tener en cuenta el contexto en el cual hizo estas insensata afirmacion. Pues pretendía arremeter contra el representante del PSOE. Tampoco comulgo porque si con lo que escriba un articulista en su diario. Yo siempre procuro reflexionar y razonar, no entrego mi cerebro a una secta política ni religiosa.

L'espanyolisme de Borja és palmari. Com a bon comunista és jacobí.
Anònim, 17/07/2017 a les 02:17
+5
-0
Posa condicions ideològiques a la independència de Catalunya. Si a Espanya hi mana la dreta ell serà separatista; si hi mana l'esquerra serà espanyolista. En el fons s'estima més que hi mani l'esquerra perquè així s'estalvia de ser secessionista. És obvi que defensa l'statu quo. De manera que és contrari a la llibertat nacional de Catalunya.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Oriol Junqueras i Marta Rovira, en una imatge d'arxiu al Parlament | Adrià Costa
01/01/1970
Diàleg Republicà, el nom del segon partit, integra gent d’Esquerra i propera que no estan a primera línia política i que portarien al Parlament el programa republicà
Imatge del plat guanyador | Cuina
01/01/1970
El Cèntric Gastrobar del Prat de Llobregat, ha estat el guanyador del concurs
L'hotel Iberostar que obrirà el gener a la plaça Catalunya | Adrià Costa
Jordi Bes
01/01/1970
En els pròxims mesos es multiplicaran les inauguracions d'establiments turístics que es van salvar de la moratòria del govern d'Ada Colau
Pep Palau | Adrià Costa
Esteve Plantada
01/01/1970
Del 19 al 21 de novembre, Girona torna a convertir-se en un gran referent de la cuina amb la celebració del Fòrum Gastronòmic | "El restaurant del futur serà sostenible o no serà", afirma el director del certamen
Una sessió del cicle de cinema per a infants El Meu Primer Festival | El Meu Primer Festival
Esteve Plantada
01/01/1970
NacióDigital recomana la Fira del Pa i de la Xocolata, el Meu Primer Festival de Cinema, el Temporada Alta, el Dau 2017, i el festival Som Cultura a Girona
Una recreació artística del planeta Ross 128 b amb l'estrella nana roja al fons | ESO/M. Kornmesser
Cristina Junyent | 4 comentaris
01/01/1970
El recent descobriment d'un astre de la mesura de la Terra i amb condicions favorables per suportar vida obre la porta a una nova investigació
Jofre Font i Júlia Bertran, a | TV3
Toni Vall | 5 comentaris
01/01/1970
«No pot ser que un programa de cultura sigui cancel·lat una, dues, tres i les vegades que calgui per posar al seu lloc una tertúlia política. Què hi ha més important que la cultura? Res. Ni presons, ni manifestacions, ni Bèlgica, ni res»