16
de juliol
del
2017
Actualitzat
el
17
de juliol
a les
17:54h
Dos dels tres impostos creats en els pressupostos de la Generalitat del 2017 podrien acabar al Tribunal Constitucional (TC). I com que qui està estudiant impugnar-los és el govern espanyol, aquests quedarien automàticament suspesos fins que l'alt tribunal dictés sentència. Segons ha pogut saber NacióDigital, es tracta del renovat impost a les nuclears i del recentment creat impost als vehicles contaminants. En total, aquests tributs haurien de permetre sumar uns 172,8 milions d'euros a les arques de la Generalitat, quan estiguessin plenament operatius.
De fet, aquest impost a les nuclears ja naixia per substituir un altre tribut similar que el TC ja havia declarat inconstitucional el 2016. Llavors, l'alt tribunal va considerar que el fet imposable en la primera versió de l'impost, la producció d'energia elèctrica d'origen nuclear, constituïa una doble tributació, ja que les nuclears ja abonaven des del 2012 un impost a l'Estat en concepte de la producció de combustible nuclear gastat i residus actius resultants.
Per això, els pressupostos del 2017 van incloure una nova versió del tribut que gravava no tant la producció d'energia en si mateixa, sinó el risc mediambiental produït per aquesta producció, manipulació i transport, custòdia i emissió d'elements radiotòxics. De fet, el 20% de la recaptació hauria d'anar destinada a inversions a l'àrea d'influència d'Ascó i Vandellòs, els territoris que pateixen aquest risc. El Govern calculava que aquest tribut -que va entrar en vigor a principis de mes- permetés ingressar 28,3 milions aquest any i 62,8 milions a partir del següent, quan les nuclears meritessin tot l'exercici complet.
L'impost al CO2 dels vehicles, un acord de darrera hora
Per altra banda, l'impost als vehicles contaminants és un impost de nova creació que es va introduir a última hora als comptes, arran de la negociació amb la CUP. Ha de gravar l'emissió de diòxid de carboni dels vehicles -excepte els camions- i no es començaria a pagar fins al 2018, per bé que no estaria del tot implantat fins al 2020, quan s'elevarien les tarifes -per donar un marge a renovar els vehicles- i també passarien a abonar-lo les motos. Els dos primers anys, per tant, hauria de permetre recaptar uns 75 milions anuals, mentre que, a partir del tercer, aquesta xifra s'elevaria fins als 110 milions. En tot cas, aquests recursos serien finalistes, per nodrir a parts iguals un fons de lluita contra el canvi climàtic i un fons del patrimoni natural.
D'aquesta manera, l'únic impost que l'Estat deixaria viu dels nous creats en la llei d'acompanyament dels pressupostos seria el de les begudes ensucrades, que ja s'ha començat a meritar aquest mes de juliol, a banda de l'impost als béns no productius, que es va tramitar en paral·lel als comptes, però es va aprovar més tard, amb els vots de Junts pel Sí, Catalunya Sí que es Pot i la CUP.
El govern espanyol va notificar a la Generalitat els dubtes sobre la constitucionalitat d'aquests impostos, els quals tenia fins al 30 de juny per recórrer. El Govern, però, va acordar el 6 de juny iniciar negociacions bilaterals per intentar negociar amb l'executiu central i resoldre aquestes discrepàncies, un tràmit que allarga el període per impugnar la llei fins al 2 de gener del 2018, fet que dona uns mesos de coll. De fet, fonts de la Generalitat apunten que l'inici de les converses podria no arribar fins a l'octubre, ja passat el referèndum.
Igualment, aquests dos impostos no són els únics apartats de la llei d'acompanyament que l'Estat estudia portar al TC. El govern espanyol veu també indicis d'inconstitucionalitat en alguns detalls relatius a reformes efectuades a la taxa turística i a l'impost de successions, així com l'ordre per a la qual els Mossos d'Esquadra havien de subministrar periòdicament a l'Agència Tributària de Catalunya les dades contingudes en el registre de persones allotjades als hotels a Catalunya per a la comprovació que, per cada pernoctació, s'efectua correctament el pagament de la taxa turística.
La Generalitat ja negocia amb l'Estat la llei antidesnonaments
Així mateix, la Generalitat ja està negociant amb el govern espanyol que no enviï al TC altres lleis significatives d'aquesta legislatura, com és la llei antidesnonaments que va aprovar el Parlament per unanimitat el desembre i que ja pretenia esquivar una altra suspensió de l'alt tribunal a una llei prèvia pel dret a l'habitatge. L'executiu català intenta des del març que l'Estat respecti aquest cop la norma.
De fet, aquest impost a les nuclears ja naixia per substituir un altre tribut similar que el TC ja havia declarat inconstitucional el 2016. Llavors, l'alt tribunal va considerar que el fet imposable en la primera versió de l'impost, la producció d'energia elèctrica d'origen nuclear, constituïa una doble tributació, ja que les nuclears ja abonaven des del 2012 un impost a l'Estat en concepte de la producció de combustible nuclear gastat i residus actius resultants.
Per això, els pressupostos del 2017 van incloure una nova versió del tribut que gravava no tant la producció d'energia en si mateixa, sinó el risc mediambiental produït per aquesta producció, manipulació i transport, custòdia i emissió d'elements radiotòxics. De fet, el 20% de la recaptació hauria d'anar destinada a inversions a l'àrea d'influència d'Ascó i Vandellòs, els territoris que pateixen aquest risc. El Govern calculava que aquest tribut -que va entrar en vigor a principis de mes- permetés ingressar 28,3 milions aquest any i 62,8 milions a partir del següent, quan les nuclears meritessin tot l'exercici complet.
L'impost al CO2 dels vehicles, un acord de darrera hora
Per altra banda, l'impost als vehicles contaminants és un impost de nova creació que es va introduir a última hora als comptes, arran de la negociació amb la CUP. Ha de gravar l'emissió de diòxid de carboni dels vehicles -excepte els camions- i no es començaria a pagar fins al 2018, per bé que no estaria del tot implantat fins al 2020, quan s'elevarien les tarifes -per donar un marge a renovar els vehicles- i també passarien a abonar-lo les motos. Els dos primers anys, per tant, hauria de permetre recaptar uns 75 milions anuals, mentre que, a partir del tercer, aquesta xifra s'elevaria fins als 110 milions. En tot cas, aquests recursos serien finalistes, per nodrir a parts iguals un fons de lluita contra el canvi climàtic i un fons del patrimoni natural.
D'aquesta manera, l'únic impost que l'Estat deixaria viu dels nous creats en la llei d'acompanyament dels pressupostos seria el de les begudes ensucrades, que ja s'ha començat a meritar aquest mes de juliol, a banda de l'impost als béns no productius, que es va tramitar en paral·lel als comptes, però es va aprovar més tard, amb els vots de Junts pel Sí, Catalunya Sí que es Pot i la CUP.
El govern espanyol també qüestiona que l'Agència Tributària catalana rebi informació de les pernoctacions per controlar que es pagui la taxa turística com pertoca
El govern espanyol va notificar a la Generalitat els dubtes sobre la constitucionalitat d'aquests impostos, els quals tenia fins al 30 de juny per recórrer. El Govern, però, va acordar el 6 de juny iniciar negociacions bilaterals per intentar negociar amb l'executiu central i resoldre aquestes discrepàncies, un tràmit que allarga el període per impugnar la llei fins al 2 de gener del 2018, fet que dona uns mesos de coll. De fet, fonts de la Generalitat apunten que l'inici de les converses podria no arribar fins a l'octubre, ja passat el referèndum.
Igualment, aquests dos impostos no són els únics apartats de la llei d'acompanyament que l'Estat estudia portar al TC. El govern espanyol veu també indicis d'inconstitucionalitat en alguns detalls relatius a reformes efectuades a la taxa turística i a l'impost de successions, així com l'ordre per a la qual els Mossos d'Esquadra havien de subministrar periòdicament a l'Agència Tributària de Catalunya les dades contingudes en el registre de persones allotjades als hotels a Catalunya per a la comprovació que, per cada pernoctació, s'efectua correctament el pagament de la taxa turística.
La Generalitat ja negocia amb l'Estat la llei antidesnonaments
Així mateix, la Generalitat ja està negociant amb el govern espanyol que no enviï al TC altres lleis significatives d'aquesta legislatura, com és la llei antidesnonaments que va aprovar el Parlament per unanimitat el desembre i que ja pretenia esquivar una altra suspensió de l'alt tribunal a una llei prèvia pel dret a l'habitatge. L'executiu català intenta des del març que l'Estat respecti aquest cop la norma.