1 de 10
Tercer Sector

La Taula del Tercer Sector resol avui el cisma intern en una assemblea polaritzada

Les 35 federacions amb presència a la plataforma decidiran aquesta tarda si convoquen unes eleccions anticipades o si promouen una moció de censura contra l'actual president | Oriol Illa no es presentarà a la reelecció en cap dels dos escenaris, segons han confirmat fonts del seu equip a NacióDigital

per Jordi de Planell, 13 de juliol de 2017 a les 11:51 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 13 de juliol de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

El president de la Taula del Tercer Sector, Oriol Illa, en una imatge d'arxiu Foto: ACN

 

El futur de la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya es decidirà aquesta tarda en una assemblea extraordinària. Els dos blocs enfrontats mesuraran les seves forces en una reunió que marca el full de ruta de l'entitat per als propers mesos. Les 35 federacions amb representació al màxim òrgan de presa de decisions de la Taula han d'escollir entre dues opcions: convocar unes eleccions anticipades abans del mes de setembre per designar una nova junta directiva o donar suport a una moció de censura que promogui un relleu immediat en la presidència de l'entitat, que ostenta Oriol Illa des del juliol del 2015.


El resultat de l'assemblea és una incògnita. Veus properes a l'actual màxim responsable de la Taula reconeixen que els números estan "molt ajustats", però confien que la majoria de federacions s'adonin que "la moció no té cap sentit després que el president adquirís el compromís de convocar eleccions anticipades". És més: aquestes mateixes fonts han avançat a NacióDigital que les eleccions no es convocaran l'1 de setembre, tal com s'havia assenyalat inicialment, sinó de manera "gairebé imminent" per tal que els comicis es puguin celebrar aquest novembre com a molt tard.

Resoldre la crisi no és un repte senzill. La Taula és un mosaic de més de 2.500 entitats socials amb interessos molt diversos. Hi ha petites empreses que ofereixen serveis assistencials, però també institucions consolidades -Càritas o l'ONCE en són dos bons exemples- que comparteixen espai amb associacions de dimensions més reduïdes dedicades a activitats molt diferents, com ara l'escoltisme. Gestionar aquesta pluralitat no ha estat mai senzill per a cap president, però en les darrers mesos la situació ha arribat a un punt "insostenible" i la Taula ha quedat "completament bloquejada", en paraules de persones properes a la direcció.


Unes causes difuses

Els motius de la pugna no són clars. Des del Moviment Laic i Progressista, l'entitat de base associativa d'on prové Illa, asseguren a aquest diari que hi ha una discrepància de fons "en el model". Defensen una Taula "assistencialista, pensada per prestar serveis socials però sense oblidar el pes específic de l'associacionisme i el voluntarisme". Des del seu punt de vista, aquest projecte grinyola amb els objectius del bloc de federacions crítiques, com Cocarmi o ECAS, que estan més enfocades a l'economia social. De fet, les mateixes veus assenyalen que la majoria d'entitats contràries a l'actual direcció formen part de la Confederació, la patronal del tercer sector.


En canvi, des de les federacions crítiques neguen aquest extrem. Asseguren que al seu bloc hi ha organitzacions de "sensibilitats molt diverses" i no accepten que se'ls acusi de moure's per "interessos econòmics". Algunes de les veus d'aquest sector recorden que entre els partidaris de la dimissió d'Illa hi ha la Federació de Voluntariat. "Segons els arguments dels propers a la direcció, hauria d'estar amb ells i no amb nosaltres", exposen fonts consultades del sector crític. "L'únic motiu que ens impulsa a demanar un canvi a la cúpula és la pèrdua de confiança en el president", insisteixen.

Els crítics acusen Illa de no "executar" els acords de la junta

Les veus de les federacions crítiques al·leguen que Illa no "executa" els acords segellats a les reunions de la junta i l'acusen de "no respectar" la funció representativa que, segons els estatuts, ha de tenir el president de la Taula. "Senzillament, no defensa públicament les posicions acordades internament", sostenen. Des del Moviment Laic i Progressista, en canvi, creuen que la motivació de fons és l'afiliació política d'Illa, que és militant d'Esquerra. "Se'l qüestiona per la seva vinculació amb un partit tot i que la seva trajectòria és immaculada: quan ha calgut ha criticat el Govern i ha mantingut una gestió apartidista", defensen des de l'entorn de l'actual president.

Fonts de la Federació de Voluntariat, una de les entitats que s'ha alineat amb els detractors d'Illa, qüestionen el discurs dels partidaris de la direcció. Creuen que volen "esbiaixar el debat" i convertir-lo en una lluita entre "organitzacions d'economia social i entitats associatives" o en una crítica de caràcter "polític". "Però no té res a veure amb això: quan vam escollir l'Oriol el 2015 ja sabíem quina trajectòria tenia perquè venia d'una fundació vinculada a Esquerra", reiteren les mateixes veus. De fet, des de la Federació de Voluntariat asseguren que fa un any que treballen per reconduir la situació, però denuncien "la manca de diàleg i voluntat d'entesa" que, al seu parer, ha demostrat Illa. "S'ha enrocat en la idea d'avançar eleccions", expliquen.
 

Oriol Illa atenent els mitjans de comunicació després d'una reunió al Palau de la Generalitat. Foto: Jordi de Planell


Una crisi gestada en les darreres setmanes

La fractura interna es va obrir fa un mes, malgrat que el malestar va començar a fer-se explícit dins la direcció ja al setembre de 2016. Set federacions de les 13 que composen la junta directiva van demanar per carta la dimissió d'Illa esgrimint "pèrdua de confiança". La falta de suports a l'òrgan de govern de la Taula va abocar el president a replantejar-se la seva continuïtat. Una setmana més tard, Illa va contestar-los amb un altre escrit: els emplaçava a una assemblea extraordinària el 13 de juliol i els convidava a iniciar un procés electoral anticipat al setembre per escollir una nova direcció. Segons ha pogut saber NacióDigital de fonts properes al seu equip, l'actual president té clar que no es presentarà a la reelecció si, finalment, s'acaben convocant els comicis avançats.

Els defensors de l'actual direcció creuen que es qüestiona el president per la seva "coneguda afiliació política" a Esquerra Republicana

Però les federacions crítiques volen forçar un relleu immediat a la cúpula de la Taula i una setmana després van respondre el gest d'Illa amb una decisió inèdita: la convocatòria d'una assemblea extraordinària pel 10 de juliol per votar una moció de censura contra el president. "No volem anar a unes eleccions anticipades per una qüestió de terminis", esgrimeixen les veus de les federacions crítiques consultades per aquest diari. Recorden que la convocatòria no permetria tenir definida una nova junta fins al mes de desembre i lamenten que, fins llavors, "no es podria superar l'actual situació de bloqueig i d'ingovernabilitat". Des del seu punt de vista, la moció de censura permetria desencallar la governança de la Taula "avui mateix".

El dilema: moció o eleccions

Illa va esquivar l'estocada dels crítics reformulant l'ordre del dia de la trobada. En lloc de convocar una reunió 72 hores abans de l'assemblea per discutir la moció, va prendre la decisió d'incorporar la proposta a la del dia 13. D'aquesta manera, les 35 federacions votaran aquesta tarda totes dues iniciatives: primer, la possibilitat de convocar eleccions anticipades aquest mateix estiu (avançant el procés electoral el president vol contrarestar els arguments dels crítics) i, després, la de tirar endavant una moció de censura contra Illa. Pels defensors de l'actual president, "les entitats vinculades a la Confederació tenen interès a fer moviments estranys per assumir una posició de poder ja".

Si la moció prosperés, la presidència de l'entitat recauria en un dels tres vicepresidents de la Taula, dos dels quals estan vinculats als sectors crítics. "El que nosaltres volem és obrir un procés transparent per escollir una nova junta; no promoure un relleu amb nocturnitat i traïdoria", sentencien les veus més properes al cercle al president, que descarten liderar una nova candidatura malgrat defensar la conveniència de forjar-ne una de "consens". Pels crítics, però, la moció de censura només és una "via més ràpida" per desbloquejar la situació actual i evitar "tenir un president de palla durant sis mesos amb carta blanca per fer i desfer".

El que ara queda per veure és la fortalesa i els suports que aconsegueixen aglutinar els partidaris d'una i altra opció de cara l'assemblea d'avui. Des del Moviment Laic i Progressista confien que almenys 11 de les 35 federacions -"i algunes més que també s'hi sumaran"- els donin suport. Els crítics, per la seva banda, tenen a la seva casella les mateixes set entitats que ja van forçar la convocatòria de l'assemblea des de l'òrgan de govern de la Taula. La balança la decantaran la resta de federacions, que han optat per mirar-se el duel des de la barrera. Les calculadores d'una i altra banda treuen fum perquè el resultat no està gens clar. Sigui com sigui, però, uns i altres confien que d'aquest procés de catarsi la Taula en surti "enfortida". "Això no és una guerra; només diferim en alguns aspectes puntuals que es podran reconduir", subratllen les veus consultades.

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor

 

Participació