Renda garantida

El Parlament aprova la renda garantida de ciutadania per unanimitat

Els portaveus de la comissió promotora de la ILP qualifiquen l'aprovació de "pas històric"

L'oposició demana al Govern més "concreció" en el procés d'implementació de la nova ajuda i exigeix tenir accés a l'informe econòmic

El impulsors de la renda garantida la reivindiquen com un «salvavides» per la gent més vulnerable

| 12/07/2017 a les 19:05h
Arxivat a: Societat, renda garantida de ciutadania, renda garantida, Departament de Treball Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa, Parlament de Catalunya
Representants de les entitats socials, del Govern i dels partits després de l'aprovació de la renda garantida al Parlament | Jordi de Planell
Per unanimitat. El Parlament ha donat llum verda a la renda garantida de ciutadania amb el vot favorable de tots els grups de la cambra. Els diputats han aprovat el dictamen sobre la llei que donarà cobertura jurídica a la nova prestació en una sessió que els portaveus de la majoria de formacions han coincidit a qualificar d'"històrica". Junts pel Sí s’ha abstingut en la votació separada d’un article i d’una disposició addicional, però ha donat suport al gruix del text. Els 133 diputats que hi havia a l'hemicicle han aplaudit dempeus durant gairebé cinc minuts els representants de la comissió impulsora de la ILP de la renda, que han seguit el debat des de la tribuna de convidats, al costat dels líders d'altres entitats i agents socials.

Els impulsors de la iniciativa legislativa popular de la renda han estat els encarregats de defensar la llei i han apel·lat a la "responsabilitat" dels diputats per tirar-la endavant. Diosdado Toledano i Sixte Cambra, portaveus de la comissió impulsora de la renda, han obert el debat parlamentari des del faristol i han reivindicat la prestació com "el millor salvavides" per ajudar les persones més necessitades. "És l'avenç social més important dels últims anys en la lluita contra la pobresa", ha assegurat Toledano. Tots dos han tornat al Parlament tres anys després d'haver presentat el projecte de llei de la renda a l'hemicicle. Llavors era només un esborrany avalat per 121.000 firmes. Aquest dimecres s'ha convertit en un nou dret subjectiu.

"És un dret social que protegeix i empara tota la ciutadania del nostre país", ha emfatitzat Toledano, que també ha recordat que la pobresa severa encara afecta el 6,7% dels ciutadans de Catalunya. El portaveu de la comissió promotora de la ILP ha alertat que "la millora econòmica no s'ha traslladat encara a la majoria social" i ha demanat als diputats "noves polítiques per enfortir el sistema de protecció social". Toledano també ha reconegut que el procés de negociació de l'avantprojecte de llei de la renda va estar "plegat de dificultats" i ha avisat el Govern que la comissió continuarà "viva" per tal d'assegurar la "correcta implementació de la llei".

"Motius per somriure"

Al seu torn, el diputat de Junts pel Sí i relator de la comissió parlamentària que ha enllestit l’avantprojecte de llei, Chakir El Homrani, ha celebrat "el consens" que ha estat capaç d’aplegar la norma. "Arribem al ple amb un dictamen sense esmenes vives i amb la voluntat d'aprovar la renda per unanimitat", ha assenyalat El Homrani, que ha repassat els alts i baixos pels quals ha passat el procés de negociació. El diputat de Junts pel Sí creu que "avui hi ha motius per somriure" i ha agraït "la feina i la generositat de tots els actors que ens han permès arribar fins aquí".

"La llei compleix l’objectiu fonamental que perseguia: assegurar uns mínims vitals per evitar l’exclusió social", ha assegurat El Homrani, que ha remarcat el "considerable augment" de les quantitats que cobraran els beneficiaris de la renda. El diputat de Junts pel Sí ha defensat que la nova prestació és "una aposta valenta" i ha demanat a tots els grups que "siguin conscients de les limitacions" que la Generalitat té en matèria laboral. "Podem i hem d’estar contents perquè aprovem un dret importantíssim i situem la igualtat d’oportunitats al centre de la societat", ha reblat El Homrani, que entén la renda com una "estructura d’estat".

L'oposició avisa el Govern que "fiscalitzarà" l’aplicació de l'ajuda

Els grups de l’oposició també han aplaudit la posada en marxa de la renda garantida de ciutadania, però han avisat el Govern que "vigilaran" que la llei s’implementi "adequadament". La norma preveu que la nova prestació es posi en marxa de manera progressiva: els beneficiaris començaran a cobrar el 85% de l’ajuda a partir del 15 de setembre, però no serà fins a l’abril del 2020 que estarà plenament implementada. La representant de Ciutadans, Noemí de la Calle, ha assegurat que el seu partit "treballarà perquè cap mal govern acabi desvirtuant aquesta llei".

"Ens sentim molt orgullosos d’una renda que millora i amplia alguns dels drets ja existents que estaven recollits a l’Estatut", ha afirmat la portaveu taronja. De la Calle ha criticat que hagi hagut de ser la societat civil la que "s’arremangués" per tirar endavant la llei, enlloc de Govern, però s’ha felicitat per un èxit que "convertirà el 12 de juliol de 2017 en un dia històric". La representant de Ciutadans també ha reclamat a la Generalitat que estengui les ajudes a totes les unitats familiars amb contractes parcials precaris i no només a les monoparentals, que són les que començaran a cobrar la renda a partir del 15 de setembre.

Els punts de fricció: finançament i la cobertura

En la mateixa línia ha apuntat el portaveu del PSC, Raul Moreno, que ha celebrat l’aprovació d’una llei "fonamental per a les persones amb menys recursos", però sense deixar d'avisar el Govern que el grup socialista "estarà molt atent a la seva aplicació". "Una bona fórmula legislativa sense una bona implementació pot tenir conseqüències nefastes", ha alertat el diputat, que ha reclamat al Departament d’Economia i Hisenda que faciliti a l'oposició l’informe econòmic de la norma. "Ens preocupa què passarà demà, d’on sortiran els diners perquè el Govern està fent un exercici d’obscurantisme econòmic", ha denunciat.

Moreno també ha subratllat que la pobresa "no es redueix només amb diners" i ha aplaudit que la nova prestació "contempli eines que facilitin la inserció laboral de les persones beneficiàries". "Una renda per si sola no resoldrà el problema que tenim en aquest país", ha reiterat el diputat. El representant socialista ha demanat al Govern que "no s’aturi a l’hora d’ajudar aquelles persones que miren el Parlament esperant que es resolguin els seus problemes". "Encara queda molta feina per fer i nosaltres seguirem atents per assegurar-nos que ningú que tingui dret a rebre la renda garantida en quedi al marge", ha reblat.

Al seu torn, la representant de Catalunya Sí Que Es Pot, Marta Ribas, ha traslladat l’enhorabona als impulsors de la ILP, als quals els ha agraït la seva "mobilització per garantir drets i canviar polítiques". "Avui és un dia feliç", ha exclamat Ribas, que està convençuda que la nova ajuda "suposa posar en marxa un nou dret de ciutadania, un dret universal, un dret de justícia que garantirà una mínima dignitat a les famílies en situació de dificultat". Ara bé, la diputada també ha lamentat que la llei arribi "tan tard" i ha recordat que la renda mínima d’inserció -la prestació vigent fins ara- "no ha donat resposta a les necessitats de molts ciutadans".

Ribas creu que el procés de negociació ha implicat "passar el rasclet" a la norma, però també defensa que "hi ha motius per estar-ne molt satisfets". "Es pot estar a favor o en contra d’una ILP, però no es pot desvirtuar, i crec que les essències de la renda garantida que ens van fer arribar al Parlament l'any 2014 avui es mantenen", ha assegurat. Ribas comparteix que "la nova prestació és un gran pas", però ha demanat al Govern que treballi perquè la llei "es converteixi en una realitat que funcioni bé". "Ha costat arribar fins aquí i ara cal que seguim treballant des del consens", ha reiterat la representant de CSQEP.
 

La consellera de Treball, Dolors Bassa, aquesta tarda al Parlament. Foto: Jordi de Planell
 

Per la seva banda, la portaveu del PP, Marisa Xandri, confia que la llei "asseguri uns ingressos mínims per a les persones que no tenen prou recursos per viure". "El diàleg i el consens permeten que votem a favor de la renda des del nostre grup fins a la CUP", s’ha felicitat la diputada popular. Ara bé, Xandri també ha estat crítica amb la cobertura de la llei, que no arribarà a les famílies nombroses. "Les llars amb dos fills cobraran el mateix que les que en tinguin tres o quatre", ha denunciat la diputada, que lamenta que "el Parlament es faci el distret a l’hora de garantir els drets de les famílies nombroses". Xandri també ha demanat al Govern que "sigui responsable" i "calculi bé" els costos de la renda per evitar que siguin "altres administracions", com els ajuntaments, els que hagin d’assumir el cost de l’ajuda.

Finalment, la portaveu de la CUP, Mireia Vehí, ha lamentat que no sigui "més habitual" la posada en marxa de "nous drets provinents de la societat civil", com la renda garantida. "Per desgràcia, els mecanismes de la democràcia representativa no ens ho permeten", ha denunciat Vehí. La diputada cupaire també ha carregat contra el fons de la norma perquè entén que no trenca amb "la lògica heteropatriarcal". "La renda té una matriu familiar i reforça la desigualtat de gènere, perquè segurament cobraran l’ajuda molts més homes que dones", ha alertat Vehí. Un pronòstic que no ha impedit que la CUP hagi votat a favor de la renda, tot i considerar que és una proposta "de mínims".

L'objectiu? Assegurar uns ingressos mínims

La renda garantida pretén assegurar uns ingressos mínims a les persones que es trobin en situació de pobresa. La podran percebre tots aquells que no arribin al 100% de l'Índex de Renda de Suficiència de Catalunya (IRSC), situat en 664 euros al mes. Segons el Govern, no es tracta només d'una prestació, sinó d'un dret subjectiu. L'ajuda inclou un pla de coresponsabilitat personal, amb una aportació complementària de 150 euros al mes condicionada a un pla d'inserció social o d'ocupació. Si els beneficiaris no segueixen aquest programa, se'ls retirarà el plus de 150 euros, i si rebutgen una oferta feina, perdran el dret de cobrar l'ajuda.

Com que es tracta d'un dret subjectiu i no d'una prestació clàssica atorgada pels serveis socials, la renda no estarà condicionat als pressupostos. Per això també contempla ajudes per a altres membres de la família i inclou ajudes complementàries per a cada fill. Per accedir-hi, caldrà ser major de 23 anys, no tenir propietats, exceptuant la primera residència, i haver esgotat totes les altres prestacions possibles, l'últim recurs després de sis mesos sense ingressos. A més, caldrà haver estat residint a Catalunya almenys durant els últims dos anys.

El punt de partida: 550 euros al mes

El Govern preveu començar a pagar la renda garantida de ciutadania el setembre d'aquest mateix any. D'entrada, hi accediran totes les persones que ara cobren la Renda Mínima d'Inserció, conegut popularment com a PIRMI, que ara està dotat amb 426 euros mensuals. En aquest punt de partida, els beneficiaris percebran el 85% de l'IRSC. És a dir: el primer membre de la família rebrà 550 euros; el segon, la meitat, i 75 euros per cada fill, amb un màxim de tres.

De forma progressiva, el 2018, està previst que rebin el 88% de l'IRSC i el 2019, el 94%. L'abril del 2020 és quan s'ha de complementar la implementació de la renda amb el 100% de l'IRSC, 664 euros al mes el primer membre de la família; 955 euros quan siguin dos (el 50% el segon membre) i 100 euros per fill. Així doncs, el màxim que cobrarà una llar amb dues persones i tres fills serà 1.200 euros al mes.
 
Bassa: "La renda és un nou pas cap a la República Catalana"
La consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa, està convençuda que la renda garantida de ciutadania és un "nou pas" cap a la República Catalana. "Aquells que ens acusen d’estar obsessionats només en el procés ara poden veure que el Govern treballa tant la banda social com la nacional", ha assegurat Bassa, que un any enrere va assumir el repte de liderar les negociacions entre l’executiu i les entitats socials per donar llum verda a la nova prestació. La consellera creu que la unanimitat en l’aprovació de la llei que empara l’ajuda és "la demostració que som un país cohesionat" i ha felicitat tots els grups per haver assolit "un repte que canvia el paradigma de les polítiques assistencialistes".

A preguntes dels periodistes als passadissos del Parlament, la titular de Treball ha intentat resoldre alguns dels dubtes que havien expressat els representants dels grups de l’oposició dins de l’hemicicle. "Fins ara, la renda encara no estava aprovada i, per tant, hi havia detalls que encara no podíem concretar", s’ha justificat Bassa. Ara bé, sí que ha volgut deixar clar que el Departament d’Economia i Hisenda ha elaborat un informe econòmic per assegurar la viabilitat i el finançament de la nova ajuda, que tindrà un cost d’uns 500 milions d’euros anuals, segons els càlculs de la mateixa Generalitat.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Ja era hora!!!
Antoni Ferret, 12/07/2017 a les 20:07
+2
-10
Avui, companyes i companys, Catalunya comença a tornar a ser Catalunya, molt relativament. és clar.
Al de les 20:07
Anònim, 12/07/2017 a les 20:48
+9
-1
A Catalunya mai s'havia cobrat una renda garantida ciutadana, per tant Catalunya, segons tu, mai ho havia estat !
ens prenen per babaus
Anònim, 12/07/2017 a les 22:38
+14
-4
Ja sabem per a qui serà aquesta renda,no pas per a catalans,com sempre
De 664 a 1,200€ al mes.
Anònim, 12/07/2017 a les 22:44
+16
-1
Si no me la paguen també, jo ja deixo de treballar (i cotitzar).

Treballar serà de rucs.
A cobrar els de sempre a pagar també
pagés encara, 13/07/2017 a les 16:25
+2
-2
Sóc pagés de la terra de Lleida. Treballo 10 hectàrees de terra de fruiters. Porto els darrers 4 anys cobrant una mitja de 6000€ anuals després d'haver pagat tot el que se'm requereix que és moltíssim.
Si veieu es una mitja de 500€ mensuals doncs tot i ser empresari amb propietats i gent assalariada no arribo a la mitja de renda garantida. A més treballo cada dia més de 14 hores per minimitzar costos de ma d'obra.
No puc fer res jo. Quina vergonya de llei. Sempre paguen els mateixos i a cobrar també.

Tinc un fill i no se com pagar-li els bolquers. Això dona una ansietat que no us ho podeu arribar a imaginar.
Ja era hora!
Anònim, 14/07/2017 a les 22:45
+5
-0
Tinc 57 anys, he treballat collint fruita i sense assegurar, he treballat en feines de 20 hores setmanals, tot plegat porto 7 o 8 anys cotitzats, mai no he cobrat l'atur i ja fa 10 anys que no trobo feina, perqué ningú me la vol donar, ah i per cert no cobro res de res. Això també en dona d'ansietat, i més si tenim en compte que aquesta renda ja la cobren desde fa temps en altres llocs de l'Estat espanyol, ah i sense fer tants escarafalls , si fas de pages i el negoci no funciona, doncs tanques, com la resta de negocis que hi han que quan no funcionen pleguen!
Renda Solidaria
Anònim, 14/07/2017 a les 23:12
+5
-1
Les 10 hectàrees son de propietat? Per quant les pots vendre? A quant i a qui pages per collir la fruita?Cobres o has cobrat subvencions per fer de pagés? Jo mai he cobrat res, no tinc feina ni en tindré mai més, ja era hora que la solidaritat també fos per nosaltres, ah i per els catalans també, es clar!
...
Anònimusa, 16/07/2017 a les 22:45
+3
-0
"La llei compleix l’objectiu fonamental que perseguia: assegurar uns mínims vitals per evitar l’exclusió social" Això és el mateix que l'RMI mès conegut com a PIRMI, per això no calia treballar tant.
pirmi
Anònim, 28/09/2017 a les 10:41
+0
-0
Hola , me gustaria saber porque a dia de hoy 28/09/2017 no he percivido aun el ingreso en cuenta de mi pirmi. Gracias

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Concentració independentista | Adrià Costa
Sara González | 1 comentari
01/01/1970
Junts per Catalunya i ERC exigeixen que, si guanyen el 21-D, Rajoy respecti el resultat i obri una via de negociació | La via acordada ha estat sempre la prioritat de l'independentisme, fins i tot mentre transitava per la unilateralitat
01/01/1970
Afirmen que les actuacions de la jutge de l'Audiència Nacional i del fiscal general de l'Estat han causat "repulsa" i "preocupació"
Encesa dels llums de Nadal de Barcelona. | ACN
01/01/1970
"Barcelona segueix bategant", ha expressat Colau a l'encessa dels llums de Nadal a La Rambla amb una escenografia de coloms de la pau i cors
Oriol Junqueras i Carles Puigdemont a la manifestació per reclamar l'alliberament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart | Adrià Costa
01/01/1970
Les candidatures de Puigdemont i Junqueras acorden uns compromisos compartits en els programes del 21-D que ara han de negociar amb la CUP | Les llistes també reclamarien la llibertat dels presos, la fi del 155, la retirada dels "piolins" i un compromís de Rajoy davant la comunitat internacional de respectar els resultats
L'ICAB ha acollit avui un acte per la llibertat dels presos polítics. | @omnium
Pep Martí | 2 comentaris
01/01/1970
Òmnium i l'ANC omplen el Col·legi d'Advocats al crit de «llibertat presos polítics!»
Deixem rastre a totes les xarxes socials | Adrià Costa
Josep Lluís Micó
01/01/1970
«Umberto Eco va avisar de la invasió dels imbècils que es pensen que tenen el dret a opinar del que sigui sense mesura. Doncs bé, ja els tenim aquí»
La comissaria de la policia espanyola de la Línea | Google Maps/NacióDigital
Isaac Meler | 21 comentaris
01/01/1970
Un jove de Sabadell assegura que un agent de la Policia Nacional li va fer preguntes sobre la seva ideologia i li va impedir denunciar un robatori amb arma de foc