11
de juliol
del
2017
Actualitzat
el
13
de juliol
a les
7:38h
L'Agència Tributària de Catalunya (ATC) suma progressivament noves atribucions i serveis. La secretaria d'Hisenda té marcat al calendari el mes de setembre, quan l'embrió de la futura Hisenda catalana acabarà el desplegament territorial i passarà a exercir directament totes les competències que li atorga el marc competencial vigent, però aquestes setmanes encara se n'hi afegiran de noves per acabar de muscular aquesta decisiva estructura d'estat. I és que, segons han explicat fonts del Govern a NacióDigital, l'executiu està assumint la gestió del pagament dels 4.500 milions en IVA, IRPF, impost de societats i cotitzacions socials que paguen anualment les 180 entitats del sector públic de la Generalitat.
En concret, la iniciativa impulsada pel Govern preveu centralitzar la presentació de tots els models d'autoliquidacions, pagaments i altres tràmits tributaris dels impostos estatals i cotitzacions a través de l'ATC. D'aquesta manera, si bé els pressupostos del 2017 preveien que l'ATC gestionés els 2.753,6 milions en els impostos propis i cedits que ingressa l'Agència, des d'ara passaran per les seves mans 4.500 milions anuals més de tot el sector públic, quasi triplicant la xifra actual.
I és que, fins ara, cadascun dels 180 ens públics havia anat gestionant els seus tributs i cotitzacions, sense crear sinèrgies ni unificar criteris ni esforços, cadascun amb el seu software i personal propi. Aquest fet reduïa l'eficiència en aquests tràmits, però actualment, a més, algunes reformes legals del ministeri d'Hisenda fan més complicada la gestió, com en el cas de l'IVA per a subvencions vinculades a preu -s'ha passat a obligar la Generalitat a pagar el tribut per al cost real dels serveis públics, com els viatges de metro, tant la fracció que l'usuari paga com la que l'administració subvenciona- o l'obligatorietat del subministrament immediat d'informació -cal lliurar telemàticament de forma sistemàtica totes les factures, des del juliol, per facilitar la lluita contra el frau-.
Aquestes mesures, segons expliquen fonts del Govern, dificulten la gestió dels tributs, generen incertesa i inseguretat, eleven el risc d'incompliments, inspeccions i sancions, poden portar a pagar majors quotes del que caldria i obliguen a destinar més recursos a tramitar les obligacions tributàries. De la mateixa, aquesta situació de disgregació de recursos i de complexitat creixent recomanaria unificar criteris interpretatius i de tramitació, així com requerir més assessorament i supervisar corporativament tot el procés, per part de l'ATC. Impulsant aquesta mesura, l'executiu afirma que es guanya en eficiència, quant a personal i compra de programari -amb un sol software-, i en força negociadora amb l'Estat -amb un contribuent més fort en cas de discrepàncies-.
Malgrat tot, aquesta tasca d'unificació de la gestió dels impostos de les 180 entitats públiques de la Generalitat és també una excusa per fer més gran l'ATC, dotar-la d'expertesa, múscul i informació tributària -gestionarà una fase del procés de recaptació d'impostos ara estatals-, i de millorar el programari. No en va, triplicar la quantitat de recursos que passin pels seus canals no serà innocu. Per fer-ho, tan sols s'incorporaran sis o set persones el setembre, però després es pot fer créixer aquest número.
Tres departaments implicats
Aquest procés es va iniciar amb un acord de govern aprovat el 25 d'abril per iniciar l'anomenat programa d'homogeneïtzació dels processos i mecanismes interns de tramitació i dels tributs i les cotitzacions socials que ingressa el sector públic de la Generalitat a l'Estat, una iniciativa a executar de forma coordinada pels departaments de Presidència, de Vicepresidència, i de Treball i Afers Socials.
D'aquesta manera, les 180 entitats i empreses públiques amb participació majoritària de la Generalitat passaran a ingressar els seus tributs i cotitzacions a través de l'ATC de forma progressiva fins a l'octubre, tal com estan aprovant els seus consells d'administració durant el juliol. De fet, des d'aquest mes ja està tenint lloc una prova pilot amb quatre organismes representatius de tot el sector públic: l'Incasòl, Infraestructures.cat, l'Agència Catalana de Joventut i l'ATC. Igualment, però, el Govern compta amb què, en els mesos posteriors al setembre, també decideixin sumar-se a aquest servei uns 30 organismes i empreses més on la participació de la Generalitat és substancial, així com s'oferirà als ajuntaments i les universitats catalanes assumir aquestes gestions i la representació legal en matèria tributària davant l'Estat.
Dins les competències autonòmiques
Les fonts consultades assenyalen que cap altra comunitat ha impulsat abans una iniciativa similar i que aquest pas s'ha fet sense negociar amb la Hisenda espanyola, tot i que no creuen que això comporti cap problema, perquè el Govern considera que no s'ha extralimitat de les competències autonòmiques actuals. De fet, assenyalen que això facilitarà la tasca recaptatòria de l'Estat, ja que, en lloc de 180 pagadors -o més-, en tindrà tan sols un. Igualment, apunten que s'han fet sessions conjuntes entre la Generalitat i el sector públic català amb la Hisenda espanyola per explicar com fer la cessió d'informació automatitzada, cosa que intueixen que pot significar que el tràmit es pot fer conjuntament.
Sigui com sigui, aquest és un pas més per reforçar la Hisenda catalana de cara al salt previst per al setembre i, molt especialment, després de l'1 d'octubre, si guanya el "sí" i cal convertir l'ATC en una Hisenda catalana sobirana. Així, segons el full de ruta aplicat pel secretari d'Hisenda, Lluís Salvadó, primer es van esgotar les competències pròpies, com liquidar els impostos cedits al territori -estava externalitzat als registradors de la propietat, fora de les quatre capitals, els treballadors dels quals s'integraran a l'ATC- i exercir la recaptació en executiva -perseguir els impostos no pagats en període voluntari, tasca que feia la Hisenda espanyola-.
El pas següent ja va ser passar a oferir serveis, com fer la recaptació executiva als ens locals i ens públics -com als ajuntaments de Barcelona i Sabadell, els consells comarcals de la Selva o el Servei Català de Trànsit- o executar les subhastes públiques dels béns embargats -l'ATC liderarà aquests processos amb els béns que han de vendre les diputacions arran d'impostos impagats, arran del conveni firmat la setmana passada-, pels quals cobra una fracció dels recursos.
El setembre s'obrirà aquest servei
Ara, a més, gestionarà l'ingrés a l'Estat dels impostos de les entitats del sector públic català i s'oferirà a fer-ho a aquelles amb representació de la Generalitat, als ens locals i a les universitats, així com plantejarà exercir la seva representació legal davant la Hisenda estatal, per resoldre en nom seu els possibles conflictes que puguin sorgir, per bé que, en aquests casos, no substituiran la funció d'assessorament que puguin estar fent gestories, ni es cobrarà res per aquest servei. En tot cas, el setembre es tindrà clar de quina manera i amb quins tràmits sumar nous usuaris a aquest servei, a banda de les 180 entitats públiques inicials.
En concret, la iniciativa impulsada pel Govern preveu centralitzar la presentació de tots els models d'autoliquidacions, pagaments i altres tràmits tributaris dels impostos estatals i cotitzacions a través de l'ATC. D'aquesta manera, si bé els pressupostos del 2017 preveien que l'ATC gestionés els 2.753,6 milions en els impostos propis i cedits que ingressa l'Agència, des d'ara passaran per les seves mans 4.500 milions anuals més de tot el sector públic, quasi triplicant la xifra actual.
I és que, fins ara, cadascun dels 180 ens públics havia anat gestionant els seus tributs i cotitzacions, sense crear sinèrgies ni unificar criteris ni esforços, cadascun amb el seu software i personal propi. Aquest fet reduïa l'eficiència en aquests tràmits, però actualment, a més, algunes reformes legals del ministeri d'Hisenda fan més complicada la gestió, com en el cas de l'IVA per a subvencions vinculades a preu -s'ha passat a obligar la Generalitat a pagar el tribut per al cost real dels serveis públics, com els viatges de metro, tant la fracció que l'usuari paga com la que l'administració subvenciona- o l'obligatorietat del subministrament immediat d'informació -cal lliurar telemàticament de forma sistemàtica totes les factures, des del juliol, per facilitar la lluita contra el frau-.
El secretari d'Hisenda, Lluís Salvadó; el vicepresident català, Oriol Junqueras; i el director de l'ATC, Eduard Vilà, en la presentació dels resultats de la lluita contra el fra, el febrer. Foto: ACN
Aquestes mesures, segons expliquen fonts del Govern, dificulten la gestió dels tributs, generen incertesa i inseguretat, eleven el risc d'incompliments, inspeccions i sancions, poden portar a pagar majors quotes del que caldria i obliguen a destinar més recursos a tramitar les obligacions tributàries. De la mateixa, aquesta situació de disgregació de recursos i de complexitat creixent recomanaria unificar criteris interpretatius i de tramitació, així com requerir més assessorament i supervisar corporativament tot el procés, per part de l'ATC. Impulsant aquesta mesura, l'executiu afirma que es guanya en eficiència, quant a personal i compra de programari -amb un sol software-, i en força negociadora amb l'Estat -amb un contribuent més fort en cas de discrepàncies-.
Malgrat tot, aquesta tasca d'unificació de la gestió dels impostos de les 180 entitats públiques de la Generalitat és també una excusa per fer més gran l'ATC, dotar-la d'expertesa, múscul i informació tributària -gestionarà una fase del procés de recaptació d'impostos ara estatals-, i de millorar el programari. No en va, triplicar la quantitat de recursos que passin pels seus canals no serà innocu. Per fer-ho, tan sols s'incorporaran sis o set persones el setembre, però després es pot fer créixer aquest número.
Tres departaments implicats
Aquest procés es va iniciar amb un acord de govern aprovat el 25 d'abril per iniciar l'anomenat programa d'homogeneïtzació dels processos i mecanismes interns de tramitació i dels tributs i les cotitzacions socials que ingressa el sector públic de la Generalitat a l'Estat, una iniciativa a executar de forma coordinada pels departaments de Presidència, de Vicepresidència, i de Treball i Afers Socials.
D'aquesta manera, les 180 entitats i empreses públiques amb participació majoritària de la Generalitat passaran a ingressar els seus tributs i cotitzacions a través de l'ATC de forma progressiva fins a l'octubre, tal com estan aprovant els seus consells d'administració durant el juliol. De fet, des d'aquest mes ja està tenint lloc una prova pilot amb quatre organismes representatius de tot el sector públic: l'Incasòl, Infraestructures.cat, l'Agència Catalana de Joventut i l'ATC. Igualment, però, el Govern compta amb què, en els mesos posteriors al setembre, també decideixin sumar-se a aquest servei uns 30 organismes i empreses més on la participació de la Generalitat és substancial, així com s'oferirà als ajuntaments i les universitats catalanes assumir aquestes gestions i la representació legal en matèria tributària davant l'Estat.
Dins les competències autonòmiques
Les fonts consultades assenyalen que cap altra comunitat ha impulsat abans una iniciativa similar i que aquest pas s'ha fet sense negociar amb la Hisenda espanyola, tot i que no creuen que això comporti cap problema, perquè el Govern considera que no s'ha extralimitat de les competències autonòmiques actuals. De fet, assenyalen que això facilitarà la tasca recaptatòria de l'Estat, ja que, en lloc de 180 pagadors -o més-, en tindrà tan sols un. Igualment, apunten que s'han fet sessions conjuntes entre la Generalitat i el sector públic català amb la Hisenda espanyola per explicar com fer la cessió d'informació automatitzada, cosa que intueixen que pot significar que el tràmit es pot fer conjuntament.
Eduard Vilà, Lluís Salvadó, Oriol Junqueras, Carles Puigdemont i els presidents de les quatre diputacions, en la firma d'un conveni per desplegar la Hisenda catalana, divendres passat. Foto: Govern
Sigui com sigui, aquest és un pas més per reforçar la Hisenda catalana de cara al salt previst per al setembre i, molt especialment, després de l'1 d'octubre, si guanya el "sí" i cal convertir l'ATC en una Hisenda catalana sobirana. Així, segons el full de ruta aplicat pel secretari d'Hisenda, Lluís Salvadó, primer es van esgotar les competències pròpies, com liquidar els impostos cedits al territori -estava externalitzat als registradors de la propietat, fora de les quatre capitals, els treballadors dels quals s'integraran a l'ATC- i exercir la recaptació en executiva -perseguir els impostos no pagats en període voluntari, tasca que feia la Hisenda espanyola-.
El pas següent ja va ser passar a oferir serveis, com fer la recaptació executiva als ens locals i ens públics -com als ajuntaments de Barcelona i Sabadell, els consells comarcals de la Selva o el Servei Català de Trànsit- o executar les subhastes públiques dels béns embargats -l'ATC liderarà aquests processos amb els béns que han de vendre les diputacions arran d'impostos impagats, arran del conveni firmat la setmana passada-, pels quals cobra una fracció dels recursos.
El setembre s'obrirà aquest servei
Ara, a més, gestionarà l'ingrés a l'Estat dels impostos de les entitats del sector públic català i s'oferirà a fer-ho a aquelles amb representació de la Generalitat, als ens locals i a les universitats, així com plantejarà exercir la seva representació legal davant la Hisenda estatal, per resoldre en nom seu els possibles conflictes que puguin sorgir, per bé que, en aquests casos, no substituiran la funció d'assessorament que puguin estar fent gestories, ni es cobrarà res per aquest servei. En tot cas, el setembre es tindrà clar de quina manera i amb quins tràmits sumar nous usuaris a aquest servei, a banda de les 180 entitats públiques inicials.