11
de juliol
del
2017
Actualitzat
el
12
de juliol
a les
6:28h
La comoditat, l'organització del servei o la capacitat de resolució dels professionals són els deures pendents de les urgències. Almenys aquesta és la tesi que defensen la majoria de pacients, que estan prou satisfets amb l'atenció rebuda però assenyalen alguns aspectes a millorar. Malgrat que l'índex global de satisfacció dels usuaris es manté en el notable alt, la nota final baixa una dècima respecte el 2015. Són les dades que ha fet públiques aquest dimecres a la tarda Toni de Déu, el director de l'Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya, l'AQuAS. Totes les xifres fan referència al 2016 i formen part de l'informe de la central de resultats que anualment presenta l'agència del Departament de Salut.
La valoració dels pacients que van ser atesos al llarg de l'any passat a urgències baixa en quatre aspectes: la comoditat de les sales d'espera, l'organització del servei, la capacitat de resoldre el motiu pel qual l'usuari s'havia adreçat a l'hospital i, finalment, l'efectivitat dels metges a l'hora de controlar el dolor. Així, la confortabilitat cau set punts respecte el 2015 i és un dels ítems en què els usuaris expressen menys satisfacció (un 40% la desaproven). Vuit de cada deu malalts surten d'urgències sense dolor o amb el problema que els havia conduït fins allà resolt, una xifra alta però dos punts inferior a la de l'any anterior. El dèficit organitzatiu és un altre dels reptes pendents, segons els pacients: el 2015 el 78'3% creien que l'organització era adequada, un percentatge que el 2016 va caure fins al 73%.
Els autors de l'informe de l'AQuAS han relativitzat la lleugera davallada i han recordat que aquest any el Departament de Salut ha posat en marxa un nou pla d'urgències que pretén, precisament, corregir aquesta bateria de "petites disfuncions" que perceben els pacients. "Les dades es corresponen al 2016, però estem segurs que les d'aquest any milloraran amb la implementació del nou programa", ha assenyalat De Déu. El director de l'AQuAS defensa que no es pot avaluar l'impacte que han tingut els canvis impulsats per la conselleria de Toni Comín a partir de la lectura de les dades que aporta aquest informe i confia que les de l'any vinent permetran dur a terme una anàlisi "més acurada". "En qualsevol cas, la satisfacció global en l'atenció hospitalària urgent se situa en el 7 o el 8 a la gran majoria dels centres", ha remarcat De Déu.
En aquest sentit, el director de l'AQuAS ha destacat l'increment de la percepció positiva que els pacients tenen del tracte rebut. "La sensació d'estar en bones mans segueix sent un dels aspectes més ben valorats", ha apuntat De Déu, que també ha assenyalat "l'augment de fins a deu punts de la satisfacció per la informació que els usuaris reben mentre s'estan esperant". "Les dades de valoració continuen sent una bona referència en termes generals", ha insistit el principal responsable de l'elaboració de l'informe. La informació de la central de dades també assenyala un creixement del 6,8% en l'activitat d'hospitalització al llarg del 2016, malgrat que el percentatge d'urgències ateses que van acabar en ingrés es va mantenir baix, al voltant del 10,8%.
Un procés de "desmedicalització"
Les dades de la central de resultats també analitzen la qualitat del servei d'atenció primària. L'activitat als CAP va augmentar un 1,8% l'any passat, amb més de 46 milions de visites. L'increment del número total de serveis "no s'ha notat en pèrdua de qualitat", segons els responsables de l'AQuAS. De Déu considera que bona prova d'això és el procés de "desmedicalització" que ha engegat l'atenció primària des del 2015. Els pacients que prenen més de 10 medicaments han passat de l'1,4% a l'1,2% en un any i ara només un 27% de les persones majors de 64 anys recorren als protectors d'estómac, tres punts menys que el 2013.
"Evitem les proves diagnòstiques i els tractaments innecessaris amb l'objectiu de millorar la seguretat dels malalts perquè, al final, tots els fàrmacs acaben tenint efectes secundaris", assenyala De Déu. Pel director de l'AQuAS, reduir els medicaments que es recepten als pacients "implica un esforç extra per part dels professionals, que han d'explicar bé perquè no és necessari prendre allò que tothom ha considerat bàsic sempre". "A partir d'una determinada edat, s'associa qualsevol tipus de tractament farmacològic a un protector d'estómac però en molts casos no és necessari i ens el podem estalviar", reitera De Déu.
L'historial compartit, el "dropbox" dels metges
Una altra de les dades que posa sobre la taula la central de resultats del 2016 és l'augment de publicacions a l'historial compartit, una eina digital que permet compartir la informació dels pacients entre tots els dispositius del sistema de salut. El 2015 s'hi van incorporar 9 milions de documents, una xifra que l'any següent va créixer fins als 15 milions. "Des del Departament es treballa perquè tots els centres entrin la informació dels usuaris a la història clínica perquè entenem que és la millor manera que arribi al conjunt d'actors que formen part de la xarxa sanitària", ha emfatitzat De Déu.
A l'historial compartit s'hi pengen resultats, radiografies i altres documents mèdics "rellevants". L'objectiu final és que els pacients no hagin de portar les conclusions d'una analítica del metge a l'especialista, per exemple. "Tots els professionals haurien de poder accedir a la informació clínica d'aquella persona a través de l'ordinador del seu despatx", ha assenyalat el director de l'AQuAS. De Déu ha reconegut que en aquests moments l'historial encara no recull tantes dades com voldrien, però ha explicat que el 96% de les altes hospitalàries ja s'incorporen a la base. El repte és arribar ara als hospitals de dia i a les consultes externes, que encara no bolquen tota la informació de la qual disposen a l'historial compartit.
Els professionals del SEM que treballen al centre de coordinació també tenen accés a aquesta base de dades per poder fer arribar la informació rellevant de cada pacient als metges i auxiliars que treballen sobre el terreny. De fet, l'informe de l'AQuAS també avalua la feina del Sistema d'Emergències Mèdiques, que el 2016 va dur a terme més d'1,4 milions de serveis. Segons la central de resultats, el 92% de les incidències es van resoldre "favorablement": és a dir, l'ambulància va transportar l'afectat a l'hospital idoni per ser tractat en menys de 90 minuts. Al llarg del 2016, el SEM va rebre 129 reclamacions, "una xifra que es manté en la línia dels darrers anys", en paraules dels seu director general, Joan Sala. L'embolic pel canvi d'adjudicació de les ambulàncies no es va notar en l'atenció als pacients, segons Sala.
Augmenten les baixes per problemes de salut mental
Els experts de l'AQuAS també han analitzat el funcionament dels dispositius dedicats a la salut mental i les addiccions. L'informe alerta que la incidència d'aquest tipus de patologies en el món laboral és tres vegades superior en el cas de les dones que en el dels homes. Tot i així, el percentatge de professionals que ha d'agafar la baixa perquè pateix una malatia relacionada amb la salut mental encara no arriba a l'1%. El secretari general de Salut Pública, Joan Guix, ha reconegut, però, que aquestes xifres "són més baixes del que passa en realitat" i ha avançat que impulsaran un pla per "aconseguir que emergeixin tots els casos que existeixen".
Un 36'8% dels malalts atesos en centres de salut mental per a adults pateixen trastorns greus, com ara esquizofrènia o psicosi. La depressió afecta un 33'3% dels usuaris, seguida de l'ansietat, que preocupa un 14% dels pacients. Entre els menors d'edat, el TDAH -conegut popularment com a hiperactivitat- és el diagnòstic més freqüent (el pateixen un 28'3% dels joves atesos), seguit del trastorn d'adaptació (19%) i d'altres patologies més greus (14%).
La satisfacció dels pacients amb problemes de salut mental que visiten els centres del Departament és d'un 8,1 sobre 10, dues dècimes més que l'any anterior. La majoria d'usuaris valoren "tenir la sensació d'estar en bones mans" i el temps que els dediquen els professionals. Per contra, critiquen l'estona que han d'esperar abans que els psiquatres els contestin una trucada i la baixa freqüència de les consultes. Entre els pacients adults, el percentatge de persones que segueix el calendari de visites i no es desvincula del sistema es manté alt (per sobre del 70%), mentre que en el cas dels joves baixa fins al 63%.
La valoració dels pacients que van ser atesos al llarg de l'any passat a urgències baixa en quatre aspectes: la comoditat de les sales d'espera, l'organització del servei, la capacitat de resoldre el motiu pel qual l'usuari s'havia adreçat a l'hospital i, finalment, l'efectivitat dels metges a l'hora de controlar el dolor. Així, la confortabilitat cau set punts respecte el 2015 i és un dels ítems en què els usuaris expressen menys satisfacció (un 40% la desaproven). Vuit de cada deu malalts surten d'urgències sense dolor o amb el problema que els havia conduït fins allà resolt, una xifra alta però dos punts inferior a la de l'any anterior. El dèficit organitzatiu és un altre dels reptes pendents, segons els pacients: el 2015 el 78'3% creien que l'organització era adequada, un percentatge que el 2016 va caure fins al 73%.
Els autors de l'informe de l'AQuAS han relativitzat la lleugera davallada i han recordat que aquest any el Departament de Salut ha posat en marxa un nou pla d'urgències que pretén, precisament, corregir aquesta bateria de "petites disfuncions" que perceben els pacients. "Les dades es corresponen al 2016, però estem segurs que les d'aquest any milloraran amb la implementació del nou programa", ha assenyalat De Déu. El director de l'AQuAS defensa que no es pot avaluar l'impacte que han tingut els canvis impulsats per la conselleria de Toni Comín a partir de la lectura de les dades que aporta aquest informe i confia que les de l'any vinent permetran dur a terme una anàlisi "més acurada". "En qualsevol cas, la satisfacció global en l'atenció hospitalària urgent se situa en el 7 o el 8 a la gran majoria dels centres", ha remarcat De Déu.
En aquest sentit, el director de l'AQuAS ha destacat l'increment de la percepció positiva que els pacients tenen del tracte rebut. "La sensació d'estar en bones mans segueix sent un dels aspectes més ben valorats", ha apuntat De Déu, que també ha assenyalat "l'augment de fins a deu punts de la satisfacció per la informació que els usuaris reben mentre s'estan esperant". "Les dades de valoració continuen sent una bona referència en termes generals", ha insistit el principal responsable de l'elaboració de l'informe. La informació de la central de dades també assenyala un creixement del 6,8% en l'activitat d'hospitalització al llarg del 2016, malgrat que el percentatge d'urgències ateses que van acabar en ingrés es va mantenir baix, al voltant del 10,8%.
Un procés de "desmedicalització"
Les dades de la central de resultats també analitzen la qualitat del servei d'atenció primària. L'activitat als CAP va augmentar un 1,8% l'any passat, amb més de 46 milions de visites. L'increment del número total de serveis "no s'ha notat en pèrdua de qualitat", segons els responsables de l'AQuAS. De Déu considera que bona prova d'això és el procés de "desmedicalització" que ha engegat l'atenció primària des del 2015. Els pacients que prenen més de 10 medicaments han passat de l'1,4% a l'1,2% en un any i ara només un 27% de les persones majors de 64 anys recorren als protectors d'estómac, tres punts menys que el 2013.
"Evitem les proves diagnòstiques i els tractaments innecessaris amb l'objectiu de millorar la seguretat dels malalts perquè, al final, tots els fàrmacs acaben tenint efectes secundaris", assenyala De Déu. Pel director de l'AQuAS, reduir els medicaments que es recepten als pacients "implica un esforç extra per part dels professionals, que han d'explicar bé perquè no és necessari prendre allò que tothom ha considerat bàsic sempre". "A partir d'una determinada edat, s'associa qualsevol tipus de tractament farmacològic a un protector d'estómac però en molts casos no és necessari i ens el podem estalviar", reitera De Déu.
El director de l'AQuAS, Toni de Déu, en la presentació de les dades de la central de resultats. Foto: Jordi de Planell
L'historial compartit, el "dropbox" dels metges
Una altra de les dades que posa sobre la taula la central de resultats del 2016 és l'augment de publicacions a l'historial compartit, una eina digital que permet compartir la informació dels pacients entre tots els dispositius del sistema de salut. El 2015 s'hi van incorporar 9 milions de documents, una xifra que l'any següent va créixer fins als 15 milions. "Des del Departament es treballa perquè tots els centres entrin la informació dels usuaris a la història clínica perquè entenem que és la millor manera que arribi al conjunt d'actors que formen part de la xarxa sanitària", ha emfatitzat De Déu.
A l'historial compartit s'hi pengen resultats, radiografies i altres documents mèdics "rellevants". L'objectiu final és que els pacients no hagin de portar les conclusions d'una analítica del metge a l'especialista, per exemple. "Tots els professionals haurien de poder accedir a la informació clínica d'aquella persona a través de l'ordinador del seu despatx", ha assenyalat el director de l'AQuAS. De Déu ha reconegut que en aquests moments l'historial encara no recull tantes dades com voldrien, però ha explicat que el 96% de les altes hospitalàries ja s'incorporen a la base. El repte és arribar ara als hospitals de dia i a les consultes externes, que encara no bolquen tota la informació de la qual disposen a l'historial compartit.
Els professionals del SEM que treballen al centre de coordinació també tenen accés a aquesta base de dades per poder fer arribar la informació rellevant de cada pacient als metges i auxiliars que treballen sobre el terreny. De fet, l'informe de l'AQuAS també avalua la feina del Sistema d'Emergències Mèdiques, que el 2016 va dur a terme més d'1,4 milions de serveis. Segons la central de resultats, el 92% de les incidències es van resoldre "favorablement": és a dir, l'ambulància va transportar l'afectat a l'hospital idoni per ser tractat en menys de 90 minuts. Al llarg del 2016, el SEM va rebre 129 reclamacions, "una xifra que es manté en la línia dels darrers anys", en paraules dels seu director general, Joan Sala. L'embolic pel canvi d'adjudicació de les ambulàncies no es va notar en l'atenció als pacients, segons Sala.
Augmenten les baixes per problemes de salut mental
Els experts de l'AQuAS també han analitzat el funcionament dels dispositius dedicats a la salut mental i les addiccions. L'informe alerta que la incidència d'aquest tipus de patologies en el món laboral és tres vegades superior en el cas de les dones que en el dels homes. Tot i així, el percentatge de professionals que ha d'agafar la baixa perquè pateix una malatia relacionada amb la salut mental encara no arriba a l'1%. El secretari general de Salut Pública, Joan Guix, ha reconegut, però, que aquestes xifres "són més baixes del que passa en realitat" i ha avançat que impulsaran un pla per "aconseguir que emergeixin tots els casos que existeixen".
Un 36'8% dels malalts atesos en centres de salut mental per a adults pateixen trastorns greus, com ara esquizofrènia o psicosi. La depressió afecta un 33'3% dels usuaris, seguida de l'ansietat, que preocupa un 14% dels pacients. Entre els menors d'edat, el TDAH -conegut popularment com a hiperactivitat- és el diagnòstic més freqüent (el pateixen un 28'3% dels joves atesos), seguit del trastorn d'adaptació (19%) i d'altres patologies més greus (14%).
La satisfacció dels pacients amb problemes de salut mental que visiten els centres del Departament és d'un 8,1 sobre 10, dues dècimes més que l'any anterior. La majoria d'usuaris valoren "tenir la sensació d'estar en bones mans" i el temps que els dediquen els professionals. Per contra, critiquen l'estona que han d'esperar abans que els psiquatres els contestin una trucada i la baixa freqüència de les consultes. Entre els pacients adults, el percentatge de persones que segueix el calendari de visites i no es desvincula del sistema es manté alt (per sobre del 70%), mentre que en el cas dels joves baixa fins al 63%.