11
de juliol
del
2017
Actualitzat
a les
19:05h
SOS Racisme ha reclamat aquest dimarts al govern municipal liderat per Ada Colau que implementi canvis a la Guàrdia Urbana de Barcelona després de comptabilitzar 44 casos d'actuacions racistes contra manters entre el 2010 i 2016 en el Servei d'atenció i denúncia de l'entitat (SIAD), que ofereix atenció a persones víctimes de racisme.
La directora de SOS Racisme, Alba Cuevas, ha explicat que en les actuacions contra el "top manta" es donen "situacions de vulneració dels Drets Humans que responen a un racisme institucionalitzat que se serveix d'un sistema que fan que siguin possible".
Ha lamentat el "còctel perillós per als Drets Humans" que suposa la combinació de les actuacions de la policia, el Codi Penal i la llei d'estrangeria, ja que les persones que es dediquen a la venda ambulant tenen una alta vulnerabilitat.
Ha indicat que la gestió policial de la Urbana depèn de l'Ajuntament, per la qual cosa els demanen que identifiquin el problema del racisme i facin tot el possible perquè cessi, detectant les pràctiques abusives, investigant-les i expulsant els responsables.
A mig i llarg termini demanen també que s'inclogui la sensibilització i la formació en el cos policial, a més de modificar el sistema sancionador per ser més estrictes amb aquestes pràctiques.
Per traslladar-li aquestes peticions, des de SOS Racisme ja s'han reunit amb el comissionat de Seguretat, Amadeu Recasens –el primer govern municipal amb el qual s'asseuen, han destacat-, que els ha explicat que la prioritat no és el venedor individual sinó les xarxes de venda ambulant.
"Trobem a faltar una mirada global i la priorització del tema", ha reclamat Cuevas, que ha demanat analitzar el problema tenint en compte que l'existència d'actuacions policials abusives, en les seves paraules.
Segons SOS Racisme, als venedors se'ls sol acusar de delictes contra la propietat industrial, atemptat contra els agents de l'autoritat i lesions a tercers, molts cops sol·licitant penes de presó.
Han detectat que els agents de la Urbana actuen duent a terme intervencions de perfil ètnic, situacions de detenció il·legal, atestats policials per justificar una actuació policial i que la denúncia penal preval sobre la sanció administrativa.
El venedor Manel
Per il·lustrar les situacions de vulneració de drets, la coordinadora del SIAD, Alicia Rodríguez, ha exposat el cas de Manel –un nom fictici- un venedor ambulant senegalès que fa 12 anys que viu a Catalunya, amb permís de residència, a qui l'assessoren en quatre processos judicials.
Des d'aquest servei li porten la defensa legal en quatre casos per acusacions de venda ambulant i lesions en els quals segons ella s'han produït irregularitats: no se'l va detenir en el moment i se'l va acusar només sobre la base d'una identificació per fotografies, a més que se li van atribuir delictes falsament, segons Rodríguez.
D'aquests casos, un cop s'ha aconseguit la seva absolució d'una petició de quatre anys de presó, en un altre ha estat condemnat a una multa de 180 euros i en dos més s'ha sol·licitat en arxiu i la decisió està pendent.
L'advocada del SIAD Lorena Antón ha explicat, respecte als casos que porten, que constaten que els jutges es creuen molt més la versió policial que la del venedor, que no es qüestionen els atestats policials i que l'actuació de la Fiscalia se centra a defensar els interessos de les grans marques.
La directora de SOS Racisme, Alba Cuevas, ha explicat que en les actuacions contra el "top manta" es donen "situacions de vulneració dels Drets Humans que responen a un racisme institucionalitzat que se serveix d'un sistema que fan que siguin possible".
Ha lamentat el "còctel perillós per als Drets Humans" que suposa la combinació de les actuacions de la policia, el Codi Penal i la llei d'estrangeria, ja que les persones que es dediquen a la venda ambulant tenen una alta vulnerabilitat.
Ha indicat que la gestió policial de la Urbana depèn de l'Ajuntament, per la qual cosa els demanen que identifiquin el problema del racisme i facin tot el possible perquè cessi, detectant les pràctiques abusives, investigant-les i expulsant els responsables.
A mig i llarg termini demanen també que s'inclogui la sensibilització i la formació en el cos policial, a més de modificar el sistema sancionador per ser més estrictes amb aquestes pràctiques.
Per traslladar-li aquestes peticions, des de SOS Racisme ja s'han reunit amb el comissionat de Seguretat, Amadeu Recasens –el primer govern municipal amb el qual s'asseuen, han destacat-, que els ha explicat que la prioritat no és el venedor individual sinó les xarxes de venda ambulant.
"Trobem a faltar una mirada global i la priorització del tema", ha reclamat Cuevas, que ha demanat analitzar el problema tenint en compte que l'existència d'actuacions policials abusives, en les seves paraules.
Segons SOS Racisme, als venedors se'ls sol acusar de delictes contra la propietat industrial, atemptat contra els agents de l'autoritat i lesions a tercers, molts cops sol·licitant penes de presó.
Han detectat que els agents de la Urbana actuen duent a terme intervencions de perfil ètnic, situacions de detenció il·legal, atestats policials per justificar una actuació policial i que la denúncia penal preval sobre la sanció administrativa.
El venedor Manel
Per il·lustrar les situacions de vulneració de drets, la coordinadora del SIAD, Alicia Rodríguez, ha exposat el cas de Manel –un nom fictici- un venedor ambulant senegalès que fa 12 anys que viu a Catalunya, amb permís de residència, a qui l'assessoren en quatre processos judicials.
Des d'aquest servei li porten la defensa legal en quatre casos per acusacions de venda ambulant i lesions en els quals segons ella s'han produït irregularitats: no se'l va detenir en el moment i se'l va acusar només sobre la base d'una identificació per fotografies, a més que se li van atribuir delictes falsament, segons Rodríguez.
D'aquests casos, un cop s'ha aconseguit la seva absolució d'una petició de quatre anys de presó, en un altre ha estat condemnat a una multa de 180 euros i en dos més s'ha sol·licitat en arxiu i la decisió està pendent.
L'advocada del SIAD Lorena Antón ha explicat, respecte als casos que porten, que constaten que els jutges es creuen molt més la versió policial que la del venedor, que no es qüestionen els atestats policials i que l'actuació de la Fiscalia se centra a defensar els interessos de les grans marques.