08
de juliol
del
2017
Actualitzat
a les
20:55h
Els carrers de Barcelona han tornat a brillar amb els colors de l'arc de Sant Martí. La desena edició del Pride ha omplert l'avinguda Paral·lel de la capital catalana amb la popular desfilada de carrosses. A més de les banderes irisades, la música, el ball i les pancartes en defensa dels drets de les persones LGTBI (lesbianes, gais, transsexuals, bisexuals i intersexuals) han protagonitzat la multitudinària marxa de la Barcelona Pride que aquest dissabte a la tarda ha transcorregut pels carrers de la ciutat.
Més de 50.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, han sortit al carrer per reivindicar el respecte per la diversitat sexual i senyalar especialment la manca de tolerància que es viu en el món de l'esport.
"Xiula falta a l'LGTBIfòbia" ha estat l'eslògan d'aquesta edició, amb l'objectiu de reclamar a les administracions, clubs i aficions un "compromís ferm" per eradicar el rebuig vers les persones que no són heterosexuals.
Les ganes de festa i l'esperit reivindicatiu han estat el denominador comú entre la multitud que s'ha bolcat a la Barcelona Pride, que finalment s'ha pogut celebrar sota un sol lluent, un cop esvaïda la pluja que s'havia mantingut intermitent durant tot el dia. Enmig del ball i la música, diversos col·lectius han exhibit les seves pancartes per exigir respecte pels drets de totes les persones, sigui quina sigui l'orientació sexual. Famílies homosexuals amb la canalla, persones transsexuals vestides amb les millors gales i diversos col•lectius professionals no s'han volgut perdre la cita.
Per a aquesta edició, l'organització ha focalitzat la reivindicació en el món de l'esport, lamentant que sigui un àmbit on el col·lectiu LGTBI es mantingui ocult. "És paradoxal com la pràctica esportiva esdevé un mecanisme valuosíssim per fomentar en la societat valors com l’estil de vida saludable, el treball en equip i l’autosuperació, però alhora és un dels àmbits en que el respecte envers la diversitat es troba més endarrerit", reblava el manifest que s'ha llegit al final de la manifestació.
Durant la marxa, un dels assistents, Àlex Marlet, denunciava a l'ACN que els nois gais que practiquen esport siguin "discriminats" en el seu entorn i demanava "visibilitat" de l'LGTBI en tots els oficis. Més alegre s'expressava Irene Ballesteros, que destacava que la Barcelona Pride és "una festa que serveix per expressar els sentiments".
"El més important és el respecte mutu", afegia Caterine Mariano, que és una transsexual, mentre Agustin Avilardone aplaudia que l'estat espanyol garanteixi els drets de les persones LGTBI i lamentava que altres ciutats europees encara tinguin camí per recórrer en aquest àmbit.
La manifestació d'aquest dissabte i la posterior festa que s'allargarà fins la matinada al Moll de la Fusta són el punt àlgid de tot un cap de setmana reivindicatiu, en la que està sent la desena edició de la Barcelona Pride. Segons l'organització, les activitats organitzades des d'ahir divendres atrauen a la ciutat unes 260.000 persones, un 20% de les quals són turistes. Calculen que l'impacte econòmic que deixen aquests visitants és de 20 milions d'euros.
Colau i Comín, a l'acte final
El manifest de l'acte, que s'ha llegit en acabar la manifestació, assegura que les persones LGTBI segueixen sent objecte de discriminació, assetjament o rebuig malgrat que la legislació els empara: "La LGTBIfòbia està present en la societat i, especialment, al món de l'esport".
A l'escenari del Moll de la Fusta s'hi han sumat també el conseller de Salut, Toni Comín, que ha demanat als assistents que posin deures al Govern, i l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que ha insistit que cal erradicar la violència i la discriminació homòfoba: "S'ha d'acabar d'una vegada per sempre si volem dir-nos una societat democràtica".
L'organització també ha fet un esment especial a la situació dels homosexuals a la regió del Caucas rus de Txetxènia, on organitzacions humanitàries han alertat de la presència de camps de concentració per a aquest col·lectiu, una situació davant la qual Pride Barcelona ha demanat "dir prou".
L'esport, "poc acollidor" per a les persones LGTBI
Un estudi realitzat el 2014 a partir de 9.500 enquestes a esportistes anglosaxons tant homosexuals com heterosexuals va constatar la dificultat d'expressar la seva orientació sexual. Així per exemple, un 73% pensaven que l'esport base no és prou "segur" ni "acollidor" per a les persones LGTBI i un 84% creien que les bromes homòfobes eren habituals. A més, també recollia que la meitat dels esportistes homosexuals havien estat víctimes de l'homofòbia.
Una ciutat gayfriendly
Barcelona està considerada una de les cinc ciutats més acollidores per aquest col·lectiu a l'hora de viatjar i rep fins a un milió de persones lesbianes, gais, bisexuals, transexuals i intersexuals cada any. En aquesta ocasió, s'esperava que, dels participants, aproximadament el 20% fossin turistes procedents de països com el Canadà, Austràlia, Brasil i també de Rússia, on "cada cop tenen més problemes per viure amb normalitat la seva sexualitat", en paraules d'Igual. Es calcula que l'impacte econòmic de la marxa per a la capital catalana és d'uns 20 milions d'euros. 
Un any d'aniversaris
El Dia de l'Orgull Gai se celebra a partir del 28 de juny per commemorar els aldarulls de Stonewall de l'any 1969. Aquesta és, en realitat, una data funesta per al moviment homosexual: un grup de policies van entrar en un bar gai de Nova York del barri de Stonewall i va agredir i detenir desenes de persones. La brutal actuació policial, però, va suposar un punt d'inflexió i va donar pas a una setmana sencera de protestes de la comunitat homosexual, fustigada pels abusos. L'esperit reivindicatiu d'aquella revolta és el que pretén recollir la festa, que aquest any a Catalunya coincideix amb més d'un aniversari.
Aquest any fa just quatre dècades de la primera marxa LGTBI a l'estat espanyol. Va tenir lloc a Barcelona i hi van participar més de 4.000 persones. De fet, un mes enrere la comunitat també va celebrar el trentè aniversari de la primera petició de matrimoni homosexual, que es va registrar a un jutjat d'instrucció de Vic i que, tot i no reeixir, va situar el moviment gai a la punta de llança de les reivindicacions de caràcter social. I si aquestes dues dades no fossin prou significatives per si mateixes, aquest any en fa 30 de la fundació de la Federació de Lesbianes, Gais, Transsexuals i Bisexuals a l'Estat.
Una bateria de fites que engresquen els organitzadors, però que també reiteren la vigència de les reivindicacions del col·lectiu homosexual. Gairebé mig segle després de les primeres mobilitzacions, les agressions del passat cap de setmana a Madrid a persones gais per la seva orientació sexual o les pors que encara afronten algunes persones a l'hora de viure amb naturalitat la seva condició recorden la necessitat de continuar visibilitzant un col·lectiu no sempre respectat.
Més de 50.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, han sortit al carrer per reivindicar el respecte per la diversitat sexual i senyalar especialment la manca de tolerància que es viu en el món de l'esport.
"Xiula falta a l'LGTBIfòbia" ha estat l'eslògan d'aquesta edició, amb l'objectiu de reclamar a les administracions, clubs i aficions un "compromís ferm" per eradicar el rebuig vers les persones que no són heterosexuals.
La desfilada del Pride Barcelona. Foto: ACN
Les ganes de festa i l'esperit reivindicatiu han estat el denominador comú entre la multitud que s'ha bolcat a la Barcelona Pride, que finalment s'ha pogut celebrar sota un sol lluent, un cop esvaïda la pluja que s'havia mantingut intermitent durant tot el dia. Enmig del ball i la música, diversos col·lectius han exhibit les seves pancartes per exigir respecte pels drets de totes les persones, sigui quina sigui l'orientació sexual. Famílies homosexuals amb la canalla, persones transsexuals vestides amb les millors gales i diversos col•lectius professionals no s'han volgut perdre la cita.
Per a aquesta edició, l'organització ha focalitzat la reivindicació en el món de l'esport, lamentant que sigui un àmbit on el col·lectiu LGTBI es mantingui ocult. "És paradoxal com la pràctica esportiva esdevé un mecanisme valuosíssim per fomentar en la societat valors com l’estil de vida saludable, el treball en equip i l’autosuperació, però alhora és un dels àmbits en que el respecte envers la diversitat es troba més endarrerit", reblava el manifest que s'ha llegit al final de la manifestació.
Durant la marxa, un dels assistents, Àlex Marlet, denunciava a l'ACN que els nois gais que practiquen esport siguin "discriminats" en el seu entorn i demanava "visibilitat" de l'LGTBI en tots els oficis. Més alegre s'expressava Irene Ballesteros, que destacava que la Barcelona Pride és "una festa que serveix per expressar els sentiments".
"El més important és el respecte mutu", afegia Caterine Mariano, que és una transsexual, mentre Agustin Avilardone aplaudia que l'estat espanyol garanteixi els drets de les persones LGTBI i lamentava que altres ciutats europees encara tinguin camí per recórrer en aquest àmbit.
La manifestació d'aquest dissabte i la posterior festa que s'allargarà fins la matinada al Moll de la Fusta són el punt àlgid de tot un cap de setmana reivindicatiu, en la que està sent la desena edició de la Barcelona Pride. Segons l'organització, les activitats organitzades des d'ahir divendres atrauen a la ciutat unes 260.000 persones, un 20% de les quals són turistes. Calculen que l'impacte econòmic que deixen aquests visitants és de 20 milions d'euros.
Colau i Comín, a l'acte final
El manifest de l'acte, que s'ha llegit en acabar la manifestació, assegura que les persones LGTBI segueixen sent objecte de discriminació, assetjament o rebuig malgrat que la legislació els empara: "La LGTBIfòbia està present en la societat i, especialment, al món de l'esport".
A l'escenari del Moll de la Fusta s'hi han sumat també el conseller de Salut, Toni Comín, que ha demanat als assistents que posin deures al Govern, i l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que ha insistit que cal erradicar la violència i la discriminació homòfoba: "S'ha d'acabar d'una vegada per sempre si volem dir-nos una societat democràtica".
L'organització també ha fet un esment especial a la situació dels homosexuals a la regió del Caucas rus de Txetxènia, on organitzacions humanitàries han alertat de la presència de camps de concentració per a aquest col·lectiu, una situació davant la qual Pride Barcelona ha demanat "dir prou".
L'esport, "poc acollidor" per a les persones LGTBI
Un estudi realitzat el 2014 a partir de 9.500 enquestes a esportistes anglosaxons tant homosexuals com heterosexuals va constatar la dificultat d'expressar la seva orientació sexual. Així per exemple, un 73% pensaven que l'esport base no és prou "segur" ni "acollidor" per a les persones LGTBI i un 84% creien que les bromes homòfobes eren habituals. A més, també recollia que la meitat dels esportistes homosexuals havien estat víctimes de l'homofòbia.
Una ciutat gayfriendly
Barcelona està considerada una de les cinc ciutats més acollidores per aquest col·lectiu a l'hora de viatjar i rep fins a un milió de persones lesbianes, gais, bisexuals, transexuals i intersexuals cada any. En aquesta ocasió, s'esperava que, dels participants, aproximadament el 20% fossin turistes procedents de països com el Canadà, Austràlia, Brasil i també de Rússia, on "cada cop tenen més problemes per viure amb normalitat la seva sexualitat", en paraules d'Igual. Es calcula que l'impacte econòmic de la marxa per a la capital catalana és d'uns 20 milions d'euros.
Una estelada amb la bandera irisada, al Pride Barcelona. Foto: ACN
Un any d'aniversaris
El Dia de l'Orgull Gai se celebra a partir del 28 de juny per commemorar els aldarulls de Stonewall de l'any 1969. Aquesta és, en realitat, una data funesta per al moviment homosexual: un grup de policies van entrar en un bar gai de Nova York del barri de Stonewall i va agredir i detenir desenes de persones. La brutal actuació policial, però, va suposar un punt d'inflexió i va donar pas a una setmana sencera de protestes de la comunitat homosexual, fustigada pels abusos. L'esperit reivindicatiu d'aquella revolta és el que pretén recollir la festa, que aquest any a Catalunya coincideix amb més d'un aniversari.
Aquest any fa just quatre dècades de la primera marxa LGTBI a l'estat espanyol. Va tenir lloc a Barcelona i hi van participar més de 4.000 persones. De fet, un mes enrere la comunitat també va celebrar el trentè aniversari de la primera petició de matrimoni homosexual, que es va registrar a un jutjat d'instrucció de Vic i que, tot i no reeixir, va situar el moviment gai a la punta de llança de les reivindicacions de caràcter social. I si aquestes dues dades no fossin prou significatives per si mateixes, aquest any en fa 30 de la fundació de la Federació de Lesbianes, Gais, Transsexuals i Bisexuals a l'Estat.
Una bateria de fites que engresquen els organitzadors, però que també reiteren la vigència de les reivindicacions del col·lectiu homosexual. Gairebé mig segle després de les primeres mobilitzacions, les agressions del passat cap de setmana a Madrid a persones gais per la seva orientació sexual o les pors que encara afronten algunes persones a l'hora de viure amb naturalitat la seva condició recorden la necessitat de continuar visibilitzant un col·lectiu no sempre respectat.
Una de les carrosses del Pride Barcelona. Foto: ACN