Referèndum

Els «comuns» s'acabaran implicant en el referèndum?: cinc claus per no descartar cap escenari

Catalunya en Comú menysté el caràcter vinculant de l'1 d'octubre i decideix no fer per ara una crida a la participació | La reacció de l'Estat als preparatius del Govern i la determinació de l'executiu català poden condicionar la posició de la formació liderada per Xavier Domènech | Els "comuns" busquen un espai de trobada entre totes les sensibilitats, però el seu paper a la tardor pot condicionar futures aliances

per Joan Serra Carné / Sara González , Terrassa, 9 de juliol de 2017 a les 08:00 |
Xavier Domènech i Joan Josep Nuet, en una imatge d'arxiu | Flickr Un país en Comú
Aquesta informació es va publicar originalment el 9 de juliol de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Xavier Domènech, Ada Colau, Marc Grau i Elisenda Alamany, acompanyats d'altres dirigents, improvisen una petita rotllana just després de la reunió que la coordinadora nacional de Catalunya en Comú ha fet a Terrassa. Els "comuns" acaben de fixar posició sobre l'1 d'octubre. És el moment de comunicar la decisió validada, però importen tots els matisos i cal tenir-los clars.

Han decidit no fer una crida, per ara, a la participació al referèndum i han votat que el document que millor els representa és el que ha elaborat la direcció, que detalla que la votació projectada pel Govern "no és el referèndum que Catalunya mereix i necessita". Mostren distància amb la consulta promoguda per l'independentisme. Però per atendre totes les sensibilitats -també les més sobiranistes-, subratllen que serà una mobilització legítima. Domènech és l'encarregat de recollir l'esperit del debat.  

 
I què diu el coordinador de Catalunya en Comú? Primer, que la discussió ha demostrat que l'espai dels "comuns" és "extraordinàriament ric i plural". Segon, que l'1 d'octubre no presenta les garanties suficients. "S'han de resoldre multitud d'elements. El país té tants interrogants com els que tenim ara nosaltres. I això s'expressa al carrer", explica per sintetitzar-ho. Tercer, que, tot i que donen suport a la mobilització contra la paret del PP, el projecte de votació presenta dèficits. "Un referèndum és un espai de resolució de conflictes, no un espai d'afirmació", diu Domènech, que reclama al Govern que no li transfereixi una responsabilitat que no els pertoca. El líder dels "comuns" intenta equilibrar el discurs, però fa evident que l'espai que capitaneja no expressarà una adhesió a la cita de la tardor. Aquestes són les claus de la deliberació. Però les posicions poden mutar, per la influència de múltiples variables.     


1. Els equilibris d'un espai (molt) heterogeni

"Debats com aquests, que ens tensen, ens fan madurar", exposa una veu de la formació durant el debat a Terrassa. "Ha recordat [referint-se a Domènech] que és una mobilització legítima?", pregunta un altre dirigent després que s'hagi comunicat el resultat de la votació. "Serà molt important el paper dels portaveus", detalla una tercera font, pensant en els pròxims mesos. Les tres reflexions, recollides per NacióDigital, ajuden a entendre la pluralitat de l'espai dels "comuns", que aplega partidaris d'opcions federalistes o confederalistes, però també independentistes convençuts, tot i que en menor mesura. En síntesi, partidaris del "sí" i del "no".


"Som la formació que representa millor la pluralitat del país", afirma Domènech a Terrassa quan tothom li demana pel referèndum. Però aquesta riquesa que veuen els "comuns" també és un hàndicap en un moment de plebiscit independentista. El referèndum els incomoda, i es nota.

La demostració és que el debat de la coordinadora nacional d'aquest dissabte es resol validant el document original de la direcció, tot i que se'n discuteixen dos més -un del sector sobiranista i un altre més crític amb el procés, proper a les tesis d'ICV-. Els "comuns" entenen que obrir el meló de polir el document resulta massa complicat. I opten per votar i decidir quin té més suport, pensant que han de ser els portaveus del partit qui afinin el missatge que es transmeti. No són posicions senzilles de casar. Un exemple: en el document aprovat tant es considera "lògic" que una majoria de la societat catalana vulgui participar en l'1 d'octubre -com a resposta a l'"immobilisme" del PP- com s'afirma que el referèndum és una "fugida cap endavant del govern de Junts pel Sí". El sector més sobiranista no ha desistit de continuar influint camí del l'1 d'octubre.
 

Xavier Domènech atenent els mitjans de comunicació. Foto: @catencomu


2. El de les garanties, l'únic debat?

"A hores d'ara no sabem si hi ha urnes", exposa Domènech quan li toca justificar a Terrassa perquè consideren que el referèndum no té garanties. El Govern ha fet esforços en els darrers mesos per incorporar els "comuns" al relat de la consulta -amb reunions a Palau i activant el Pacte Nacional pel Referèndum-, però l'esquerra alternativa no s'ha sentit interpel·lada quan el procés ha accelerat més enllà de la votació pactada. El paper amenaçador de l'Estat tampoc ha servit per situar Catalunya en Comú a la mateixa ribera que les forces independentistes. Els dubtes continuen existint, tot i que no sembla que pivotin només sobre les garanties del referèndum, que l'executiu de Carles Puigdemont no pot explicar completament per l'ull fiscalitzador del govern espanyol.

Els "comuns" desconfien també de la determinació d'alguns dels actors que piloten el procés, dubtes expressats per l'exconseller Jordi Baiget. No veuen amb claredat tampoc qui condueix l'estat major de l'independentisme i observen amb recels la funció que es vol atorgar als ajuntaments que governen. Es pregunten, per exemple, quines conseqüències pot tenir per a l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, la implicació en un full de ruta que no comparteixen. La posició dels municipis no forma part de la discussió plantejada aquest cap de setmana. I no és el mateix la realitat política del Prat de Llobregat que la de Badalona.

3. La reacció de l'Estat i les seves conseqüències

Els de Domènech aposten per anar modulant el discurs en funció de la conjuntura i trobar en cada moment un equilibri que no els assimili al full de ruta del Govern i alhora els situï inequívocament enfront del govern del PP. Ara bé, reconeixen que davant d'una actuació desproporcionada de l'Estat no podran mantenir-se equidistants. En funció del grau d'intervenció de l'executiu de Rajoy s'implicaran amb més o menys intensitat en la mobilització. 

Els "comuns" estan d'acord en què no compartir el full de ruta del Govern no és incompatible amb què, quan sigui necessari, vagin del bracet dels independentistes per defensar les institucions catalanes. Per això es reserven la carta de fer una crida a la participació a la votació de l'1 d'octubre com a resposta de protesta si l'Estat intervé amb desmesura perquè no hi hagi urnes. De fet, tant dirigents de Catalunya Sí que es Pot com de Catalunya en Comú han participat cada vegada que hi ha hagut mobilitzacions en defensa de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i els membres de la mesa processats per haver permès el debat sobre el referèndum unilateral. 
 

Ada Colau i Xavier Domènech, aquest dissabte a Terrassa. Foto: ACN


4. El precedent del 9-N

Durant el debat per fixar el posicionament de cara a l'1 d'octubre era inevitable que els "comuns" tinguessin molt present l'experiència d'ICV durant el procés de participació del 9-N del 2014. Els ecosocialistes, aleshores capitanejats per Joan Herrera, es van aixecar de la taula de consens de les forces sobiranistes, però finalment es van veure abocats a reenganxar-s'hi quan l'Estat va moure fitxa contra la consulta i van veure que era insostenible per a la formació quedar-se de braços plegats. Ara bé, la seva manera de participar va ser amb una recollida de signatures per denunciar l'actitud del govern espanyol a instàncies europees.

Arran d'aquest posicionament, ICV va patir dimissions. El sector més sobiranista dels "comuns" recorden que Herrera va cometre un "error" que va pagar car i que ara s'ha de tenir molt present per no ensopegar amb la mateixa pedra. Però hi ha una part d'ICV que fa una lectura justament contrària i que considera que allò que penalitza és fer el joc al full de ruta del Govern. Per això un dels documents debatuts a Terrassa recollia l'opció de desmarcar-se totalment de l'1 d'octubre. La proposta estava en total minoria, fins a tal punt que els seus propis precursors l'han retirat abans que fos sotmesa a votació. 

5. L'erosió en futures aliances

Els "comuns" no han pres cap decisió sobre si els ajuntaments on governen cediran espais municipals per a la votació de l'1 d'octubre. D'entrada, no es volen desgastar amb aquest debat si ni tan sols tenen la certesa que la votació s'acabi fent. En tot cas, conscients que les aliances territorials són variades i que allò que està en joc és diferent en cada cas, opten d'entrada per deixar-ho en mans dels equips municipals. No posar en risc els pactes de govern és una de les prioritats, però els alcaldes tampoc volen que se'ls visualitzi com a figures totalment hostils al referèndum anunciat.

Les respostes es preveuen diferenciades. No és el mateix Barcelona, on Ada Colau governa amb el PSC; que Badalona, on el govern de Dolors Sabater està compost per Guanyem, Podem, ERC, CUP, ICV i EUiA. Del paper que finalment faci Catalunya en Comú en dependrà les possibles aliances a les pròximes eleccions al Parlament, que previsiblement es celebraran, com a molt tard, la primavera del 2018. Un escenari en el qual els "comuns" s'impliquessin activament a la votació de l'1 d'octubre aplanaria el camí per a l'entesa amb formacions com ERC i la CUP. En canvi, en cas de mantenir un baix perfil, els pactes més factibles els trobarien de la mà del PSC.
 

La coordinadora general de Catalunya en Comú reunida avui a Terrassa. Foto: @catencomu

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació