La caixa B

Només el 14% de les pel·lícules coproduïdes per TVE estan dirigides per dones

RTVE envia 69 persones a cobrir els Sanfermines, hi ha quasi 50.000 "tribus" amb fills a Catalunya, l'Estat gasta 31 milions en vigilància privada de presons, l'exèrcit aïllarà amb una tanca la base de Sant Climent Sescebes per 220.774 euros... entre altres dades ocultes de la setmana

| 08/07/2017 a les 16:30h
Especial: Les anàlisis de NacióDigital
Arxivat a: Política, TVE, dones, cinema, paritat, Sanfermines, presons, Sant Climent Sescebes, exèrcit, la caixa B, RTVE
El president de RTVE, José Antonio Sánchez. | Europa Press
Aquesta notícia es va publicar originalment el 08/07/2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La divisió per gèneres del treball és una realitat molt -massa- palpable. I malgrat que els poders públics haurien de treballar per limitar aquesta situació, no sempre fan tot el que podrien. O almenys això sembla quan veiem que tan sols el 14% de les pel·lícules coproduïdes per TVE tenien una dona com a directora. Avui també veurem, però, quina cobertura fa dels Sanfermines -i amb quin cost-, el nombre de "tribus" amb fills que viuen a Catalunya, la despesa de l'Estat en vigilància privada de les presons o el que dedicarà a aïllar la base militar que té l'exèrcit a Sant Climent Sescebes.

14% de pel·lícules dirigides per dones
Fa poc lamentàvem que tan sols un 19% de les obres programades pel Teatre Nacional de Catalunya (TNC) per a la propera temporada tenien una dona en la direcció. En el cinema, però, aquest greuge és fins i tot més agut. Així, segons informa el president de RTVE, José Antonio Sánchez, a la diputada del PSC Lídia Guinart, tan sols un 14% de les pel·lícules que ha contribuït a produir entre 2010 i 2016 tenen una directora, és a dir, 38 de les 270 amb coproducció de la televisió pública.


Igualment, aquest percentatge no sembla que avanci de forma continuada any rere any. De fet, l'exercici en què va haver-hi més directores va ser el 2013, quan van representar quasi una quarta part del total. L'any passat, per contra, aquest percentatge va superar tan sols per tres punts i escaig la mitjana del període citat. Sigui com sigui, el president de RTVE també assegura que la cadena ha aprovat coproduir el 46% dels llargmetratges proposats amb dones de directores, entre 2010 i 2016.
 
PERCENTATGE DE PEL·LÍCULES COPRODUÏDES PER TVE AMB DONES DIRECTORES

 
69 desplaçats de RTVE als Sanfermines

Els Sanfermines són, sens dubte, un dels esdeveniments del moment. I en aquest sentit, RTVE s'hi bolca per cobrir-los bé. Prou? Hauria de ser així, almenys per recursos dedicats, i és que, segons una altra resposta a la diputada Lídia Guinart, la radiotelevisió estatal hi va desplaçar 69 professionals el 2016 expressament -dels quals, només 12 dones-. Això va tenir un cost de 135.302,12 euros en dietes i 82.611,94 euros en complements salarials. Quasi 2.000 euros en dietes i 1.200 euros en complements per persona per unes festes que duren una setmana, no està gens malament.


Tot i això, és un desplegament inferior al dels Jocs Olímpics de Río. Allí, RTVE va enviar 158 professionals -dels quals, 24 dones-, va gastar 396.745,69 euros en dietes i 546.524,32 en complements salarials.
49.100 tribus a Catalunya
Un dels capítols sobre polèmiques absurdes del 2016 va ser protagonitzat per les declaracions de la portaveu del grup parlamentari de la CUP, Anna Gabriel, conforme estaria disposada a formar part d'un grup de gent que criés fills en comú, el que algunes veus van qualificar de "tribu". El seu cas, però, no seria únic, de cap de les maneres. Cada casuística és diferent i, malgrat que existeixen nombroses experiències de criança en col·lectivitat, el cert és que segurament la crisi ha forçat que nuclis familiars hagin de compartir pis. Sigui per una cosa o per l'altra, l'any passat hi havia 49.100 llars catalanes on hi convivien dos o més nuclis familiars, alguns d'ells o tots amb fills. En 10.300 d'aquestes llars, de fet, hi havia tres o més fills, segons les dades de l'Idescat.
 
LLARS CATALANES AMB DOS O MÉS NUCLIS FAMILIARS, AMB FILLS

 
31.009.175 euros en vigilància de presons
La setmana passada ens fèiem creus que el servei personal sanitari dels interns dels centres d'internament d'estrangers estigués externalitzat. No és, però, l'única externalització curiosa que fa l'Estat, ni molt menys. Així, la vigilància exterior de les presons també és una funció que no realitzen funcionaris o empleats públics, sinó que està privatitzada. I el govern espanyol va gastar ni més ni menys que 31 milions d'euros en seguretat externa de les presons, el 2016, segons concreta en una resposta al PSOE.


I ara, algunes contractacions destacades que s'han obert a licitació o s'han adjudicat els últims dies:

367.033 €
No és el Servei Català de Trànsit qui calcula les velocitats amb què se circula per les carreteres catalanes. Aquest organisme ha subcontractat aquesta funció al RACC, que cobrarà 367.033,34 euros per subministrar les dades de les velocitats mitjanes de recorregut -històriques i en temps real- dels 12.000 quilòmetres de carreteres del país, així com els temps de viatge i altres estadístiques relacionades, durant dos anys. De fet, inicialment s'havia adjudicat el contracte a la Consultoria Tècnica Nexus Geogràfics, però el RACC va recórrer i va aconseguir anul·lar el contracte i aconseguir-lo.
220.774 €

Un soldat de l'exèrcit espanyol a la base militar Álvarez de Castro de Sant Climent Sescebes Foto: ACN


Els xocs entre els municipis catalans i l'Estat per la presència de l'exèrcit espanyol són continuats, ja sigui per a les fires d'educació o per les maniobres dels soldats. Les forces armades, però, no pensen deixar el país -per ara- i fins i tot han licitat per 220.773,87 euros la instal·lació d'una tanca d'un metre i mig d'alçada al voltant de la base militar de Sant Climent Sescebes. En total, seran uns 10.000 metres de tanca, amb cartells de "Zona militar no pasar" cada 100 metres, els quals es justifiquen pel risc que suposa l'ús que s'hi fa d'armament i exercicis de tir en un espai on hi passen a vegades excursionistes -es troba a prop d'un paratge natural-, ciclistes, caçadors o animals de pastura.
24.200 €

Concert de La Pegatina a la plaça major de Vic


No fa massa parlàvem del cost que va tenir per a l'Ajuntament de Salou portar David Bustamante, 21.780 euros. El consistori de Vic, però, s'ha gastat encara més per dur el grup La Pegatina a la festa major de la capital d'Osona, ja que això li va costar 24.200 euros. En el cas de l'ajuntament del Tarragonès, però, el concert era pagant entrada i, a més, el triunfito es quedava tots els ingressos per aquesta via, mentre que a Vic era en obert.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Tant se val
Anònim, 08/07/2017 a les 17:45
+16
-1
Sóc una dona i crec en la igualtat entre homes i dones , però ja fa molt de temps que penso que TVE és el NO-DO i no miro res del que fan. Que es queixi l' Arrimadas , com a bona espanyola que defensi la pluralitat d' una tele que "la pagamos entre todos".
A Sant Climent una tanca ?
Anònim, 08/07/2017 a les 21:28
+6
-0
Que vagin sortint per la porta i el darrer que apagui els llums.
Ni rioja ni oli andalus
Anònim, 08/07/2017 a les 22:27
+3
-1
Potser es per aixo que son totes una merda.
podem canviar el titular
Anònim, 09/07/2017 a les 18:07
+25
-0
Aquesta dada del 14% no em serveix de res. Fem un titular similar?:
"Només el 12% dels mestres son homes"
A partir d'aquí ens inventem una discriminació contra els homes: "La Generalitat no els contracta només perquè son homes".
Però si no som manipuladors hauríem d'informar-nos d'un parell de coses:
A) es presenten un 50% d'homes candidats per mestres, o potser també al voltant d'un 12%?
B) si entren per oposicions, se'ls hi dóna més mala nota només per ser homes?
Però resulta que per motius antropològics (res a veure amb masclisme) els homes tenen menys interès en fer de mestres que les dones, per tant si hi ha menys candidats hi haurà menys mestres. I no passa res. També podem fer el titular "les dones acaparen més del 80% de les direccions de les escoles públiques". És lògic i no significa cap discriminació dels homes.

Per tant aquest estudi de les directores de cinema, no demostra res. Cap injustícia. Hauries d'aportar dades estadístiques que demostrin que no les agafen només perquè son dones.
Ens inventem un altre titular discriminatori?
"Només el 1% dels que treballen al fons de les mines son dones"
Xorrades
Ot, 10/07/2017 a les 07:48
+11
-0
Però quina TONTERIA d'article. Això és feminisme ABSURD.
Titular de públicoo o el diario.es
Anònim, 10/07/2017 a les 08:23
+12
-0
Fins que no vegi feministes d'aquestes (les subvencionades) demanant paritat en oficis de obreres,llauradores,asfaltadores de carreteres,treballadores d'alta tensió...........................no em creuré mai res que vingui d'aquesta colla de vividors/es.
Preguntes
Anònim, 29/07/2017 a les 07:12
+12
-0
Perquè es destaquen esbiaixadament unes dades i se n'amaguen interessadament d'altres? No és cert que també és baixíssim el nombre de dones a la presó comparat amb el d'homes? Algú hi veu alguna discriminació en això? Com aquesta dada n'hi ha moltes: accidents de treball, treballs perillosos o desagradables, esperança mitjana de vida i moltes més, també hi hem de veure discriminació en això? Perquè no posar totes les dades juntes per tenir un panorama més real, objectiu i imparcial?
El 100%
Anònim, 29/07/2017 a les 19:47
+8
-0
de les novel·les de Harry Potter han estat escrites per dones
Hi ha cassos...
Anònim, 09/08/2017 a les 21:08
+6
-0
A Catalunya s'ha donat el cas que una dona ha dirigit una pel·lícula i a l'equip tècnic no s'hi han acceptat homes. Ningú va protestar i mai ha passat al revés.
És un món de gent, normalment de mentalitat molt oberta, i mai s'ha discriminat per sexe, edat, raça o condició social a ningú.
fanatics
Anònim, 04/09/2017 a les 14:58
+0
-0
cada dia amb fa mes por aquesta societat fanatica que es respira a catalunya .

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Oriol March | 4 comentaris
01/01/1970
L'estat major del procés es va reunir per avaluar l'impacte de les càrregues policials i, després d'un debat intern, es va decidir mantenir la votació fins al final
Ferran Casas
01/01/1970
L'anterior cap de files de la CUP aclareix avui si va al Suprem, per on avui passen Mas i Lloveras. Rovira va intentar ahir, després de la seva declaració, que ERC mantingués la bandera de l'1-O. També són notícia el nou ministre espanyol d'Economia, Esther Capella i la policia, Jaume Roures, "Egunkaria" i el mestre Fabra
Els joves pallaresos al Gran Canaria Arena, entre ells el Pau, el tercer per la dreta | Pau Vila
Jordi Ubach
01/01/1970
Parlem en exclusiva amb el jove de Tremp que va ser detingut el passat divendres per entrar una estelada a la Copa del Rei de bàsquet | Vila relata la seva violenta detenció i assegura que els fets pels que se l’acusa són falsos | El pallarès torna de Gran Canària amb antecedents i una multa de 720 euros
Albert Rivera i Inés Arrimadas en un acte de Ciutadans | ACN
Pep Martí | 9 comentaris
01/01/1970
El partit taronja s'aboca a preparar les eleccions municipals evitant els "paracaigudistes" i les "llistes fantasma" | La formació de Rivera i Arrimadas té ara voluntat de governar després d'una etapa en què va optar per restar al marge dels executius
A la Rambla queden missatges als arbres mig any després de l'atemptat | Adrià Costa
Jordi Bes
01/01/1970
Els barcelonins vinculats a la via més emblemàtica de la ciutat intenten passar pàgina, però no amaguen que la por no ha desaparegut | "La gent que ho va viure sempre ho tindrà present", afirma el gerent de l'associació d'Amics de la Rambla, Xavier Massip
La Rambla, mig any després de l'atemptat. | Adrià Costa
01/01/1970
Més enllà d'iniciatives municipals com les de Barcelona i Ripoll, l'estratègia de prevenció d'abast català continua sent una assignatura pendent | Els experts coincideixen que encara no s'ha fet una anàlisi clara dels motius pels quals joves aparentment integrats van cometre els atacs
Oriol Junqueras, Carles Puigdemont i Ada Colau van comparèixer la mateixa nit de l'atemptat | ACN
Oriol March | 3 comentaris
01/01/1970
El Saló Verge de Montserrat es va convertir en el centre d'operacions a l'edifici governamental, mentre que a Interior s'hi va situar immediatament el gabinet de crisi | Junqueras va quedar retingut 25 minuts a Sant Vicenç dels Horts arran de l'Operació Gàbia que es va posar en marxa per capturar els autors materials