La caixa B

Només el 14% de les pel·lícules coproduïdes per TVE estan dirigides per dones

RTVE envia 69 persones a cobrir els Sanfermines, hi ha quasi 50.000 "tribus" amb fills a Catalunya, l'Estat gasta 31 milions en vigilància privada de presons, l'exèrcit aïllarà amb una tanca la base de Sant Climent Sescebes per 220.774 euros... entre altres dades ocultes de la setmana

per Roger Tugas, 8 de juliol de 2017 a les 16:30 |
El president de RTVE, José Antonio Sánchez. | Europa Press
Aquesta informació es va publicar originalment el 8 de juliol de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La divisió per gèneres del treball és una realitat molt -massa- palpable. I malgrat que els poders públics haurien de treballar per limitar aquesta situació, no sempre fan tot el que podrien. O almenys això sembla quan veiem que tan sols el 14% de les pel·lícules coproduïdes per TVE tenien una dona com a directora. Avui també veurem, però, quina cobertura fa dels Sanfermines -i amb quin cost-, el nombre de "tribus" amb fills que viuen a Catalunya, la despesa de l'Estat en vigilància privada de les presons o el que dedicarà a aïllar la base militar que té l'exèrcit a Sant Climent Sescebes.

14% de pel·lícules dirigides per dones
Fa poc lamentàvem que tan sols un 19% de les obres programades pel Teatre Nacional de Catalunya (TNC) per a la propera temporada tenien una dona en la direcció. En el cinema, però, aquest greuge és fins i tot més agut. Així, segons informa el president de RTVE, José Antonio Sánchez, a la diputada del PSC Lídia Guinart, tan sols un 14% de les pel·lícules que ha contribuït a produir entre 2010 i 2016 tenen una directora, és a dir, 38 de les 270 amb coproducció de la televisió pública.

Igualment, aquest percentatge no sembla que avanci de forma continuada any rere any. De fet, l'exercici en què va haver-hi més directores va ser el 2013, quan van representar quasi una quarta part del total. L'any passat, per contra, aquest percentatge va superar tan sols per tres punts i escaig la mitjana del període citat. Sigui com sigui, el president de RTVE també assegura que la cadena ha aprovat coproduir el 46% dels llargmetratges proposats amb dones de directores, entre 2010 i 2016.
 
PERCENTATGE DE PEL·LÍCULES COPRODUÏDES PER TVE AMB DONES DIRECTORES

 
69 desplaçats de RTVE als Sanfermines

Els Sanfermines són, sens dubte, un dels esdeveniments del moment. I en aquest sentit, RTVE s'hi bolca per cobrir-los bé. Prou? Hauria de ser així, almenys per recursos dedicats, i és que, segons una altra resposta a la diputada Lídia Guinart, la radiotelevisió estatal hi va desplaçar 69 professionals el 2016 expressament -dels quals, només 12 dones-. Això va tenir un cost de 135.302,12 euros en dietes i 82.611,94 euros en complements salarials. Quasi 2.000 euros en dietes i 1.200 euros en complements per persona per unes festes que duren una setmana, no està gens malament.

Tot i això, és un desplegament inferior al dels Jocs Olímpics de Río. Allí, RTVE va enviar 158 professionals -dels quals, 24 dones-, va gastar 396.745,69 euros en dietes i 546.524,32 en complements salarials.
49.100 tribus a Catalunya
Un dels capítols sobre polèmiques absurdes del 2016 va ser protagonitzat per les declaracions de la portaveu del grup parlamentari de la CUP, Anna Gabriel, conforme estaria disposada a formar part d'un grup de gent que criés fills en comú, el que algunes veus van qualificar de "tribu". El seu cas, però, no seria únic, de cap de les maneres. Cada casuística és diferent i, malgrat que existeixen nombroses experiències de criança en col·lectivitat, el cert és que segurament la crisi ha forçat que nuclis familiars hagin de compartir pis. Sigui per una cosa o per l'altra, l'any passat hi havia 49.100 llars catalanes on hi convivien dos o més nuclis familiars, alguns d'ells o tots amb fills. En 10.300 d'aquestes llars, de fet, hi havia tres o més fills, segons les dades de l'Idescat.
 
LLARS CATALANES AMB DOS O MÉS NUCLIS FAMILIARS, AMB FILLS

 
31.009.175 euros en vigilància de presons
La setmana passada ens fèiem creus que el servei personal sanitari dels interns dels centres d'internament d'estrangers estigués externalitzat. No és, però, l'única externalització curiosa que fa l'Estat, ni molt menys. Així, la vigilància exterior de les presons també és una funció que no realitzen funcionaris o empleats públics, sinó que està privatitzada. I el govern espanyol va gastar ni més ni menys que 31 milions d'euros en seguretat externa de les presons, el 2016, segons concreta en una resposta al PSOE.


I ara, algunes contractacions destacades que s'han obert a licitació o s'han adjudicat els últims dies:

367.033 €
No és el Servei Català de Trànsit qui calcula les velocitats amb què se circula per les carreteres catalanes. Aquest organisme ha subcontractat aquesta funció al RACC, que cobrarà 367.033,34 euros per subministrar les dades de les velocitats mitjanes de recorregut -històriques i en temps real- dels 12.000 quilòmetres de carreteres del país, així com els temps de viatge i altres estadístiques relacionades, durant dos anys. De fet, inicialment s'havia adjudicat el contracte a la Consultoria Tècnica Nexus Geogràfics, però el RACC va recórrer i va aconseguir anul·lar el contracte i aconseguir-lo.
220.774 €

Un soldat de l'exèrcit espanyol a la base militar Álvarez de Castro de Sant Climent Sescebes Foto: ACN


Els xocs entre els municipis catalans i l'Estat per la presència de l'exèrcit espanyol són continuats, ja sigui per a les fires d'educació o per les maniobres dels soldats. Les forces armades, però, no pensen deixar el país -per ara- i fins i tot han licitat per 220.773,87 euros la instal·lació d'una tanca d'un metre i mig d'alçada al voltant de la base militar de Sant Climent Sescebes. En total, seran uns 10.000 metres de tanca, amb cartells de "Zona militar no pasar" cada 100 metres, els quals es justifiquen pel risc que suposa l'ús que s'hi fa d'armament i exercicis de tir en un espai on hi passen a vegades excursionistes -es troba a prop d'un paratge natural-, ciclistes, caçadors o animals de pastura.
24.200 €

Concert de La Pegatina a la plaça major de Vic


No fa massa parlàvem del cost que va tenir per a l'Ajuntament de Salou portar David Bustamante, 21.780 euros. El consistori de Vic, però, s'ha gastat encara més per dur el grup La Pegatina a la festa major de la capital d'Osona, ja que això li va costar 24.200 euros. En el cas de l'ajuntament del Tarragonès, però, el concert era pagant entrada i, a més, el triunfito es quedava tots els ingressos per aquesta via, mentre que a Vic era en obert.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Participació