07
de juliol
del
2017
Actualitzat
el
08
de juliol
a les
12:57h
El congrés fundacional del PDECat, celebrat fa exactament un any, va deixar un missatge inequívoc a la cúpula de la formació hereva de Convergència: les bases ja no estaven disposades a avalar acríticament les ordres que vinguessin de dalt. La nova direcció que van assumir Marta Pascal i David Bonvehí, sota la presidència d'Artur Mas, va intentar assumir ràpidament el canvi de paradigma i es van apressar a construir una formació política més horitzontal que vertical amb el militant -ara anomenat associat- present en totes les decisions a través de les urnes. Al llarg d'aquest any de vida, els afiliats han votat més qüestions internes que en tota la història de CDC. Fins i tot un canvi de nom: el Partit Demòcrata Català va mutar en PDECat -la és és d'Europeu- per les traves d'Interior al registre de partits. L'assumpte, després d'una polèmica forta amb Demòcrates, hereus d'Unió, sembla ara resolt definitivament.
No ha estat una etapa senzilla. La refundació va generar tensions entre les famílies del partit, que han anat rebrotant en moments concrets com la votació del règim d'incompatibilitats -finalment tombat- o l'aposta pel referèndum unilateral d'independència. Una decisió molt personal de Carles Puigdemont, president de la Generalitat, que està distanciat del dia a dia del partit. El PDECat bufa les espelmes aquest dissabte amb un consell nacional extraordinari marcat pel cessament de Jordi Baiget com a conseller d'Empresa i Coneixement pels seus dubtes sobre l'1 d'octubre. Una decisió, per cert, que va ser acollida amb indignació per la direcció executiva. Es va parlar, de fet, de "cop d'estat", de mesura "desproporcionada" i d'actuació "brutal" per part del president, segons diverses fonts consultades per NacióDigital.
Pascal i Bonvehí s'han esforçat des del juliol passat a imprimir un "nou estil", reforçant la vessant ideològica -pactar amb la CUP, sostenen, els havia desdibuixat en l'última etapa de Convergència- i mantenint un discurs bel·ligerant contra la corrupció. Al mateix temps, però, han hagut d'anar superant entrebancs, com ara la negativa de Puigdemont a repetir com a candidat o bé les acusacions de Fèlix Millet i Jordi Montull sobre el presumpte finançament irregular de CDC que poden afectar Mas. El dia de la confessió en seu judicial dels dos exresponsables del Palau, no eren precisament pocs els dirigents de la nova fornada que reclamaven -en privat- un pas al costat de Mas.
Bona part del futur del PDECat es juga l'1 d'octubre, però també després. Les primeres eleccions marcades en el calendari serien les constituents, com a molt tard al març segons el full de ruta. La formació encara no té candidat i espera triar-lo un cop passada la consulta vinculant. Després arribaran les municipals del 2019, que és on les sigles nacionalistes determinaran la seva viabilitat a llarg termini. Aquests són les cinc fortaleses i les cinc incerteses que pesen sobre la formació un any després de néixer.
Fortaleses
Incerteses
No ha estat una etapa senzilla. La refundació va generar tensions entre les famílies del partit, que han anat rebrotant en moments concrets com la votació del règim d'incompatibilitats -finalment tombat- o l'aposta pel referèndum unilateral d'independència. Una decisió molt personal de Carles Puigdemont, president de la Generalitat, que està distanciat del dia a dia del partit. El PDECat bufa les espelmes aquest dissabte amb un consell nacional extraordinari marcat pel cessament de Jordi Baiget com a conseller d'Empresa i Coneixement pels seus dubtes sobre l'1 d'octubre. Una decisió, per cert, que va ser acollida amb indignació per la direcció executiva. Es va parlar, de fet, de "cop d'estat", de mesura "desproporcionada" i d'actuació "brutal" per part del president, segons diverses fonts consultades per NacióDigital.
El PDECat bufa les espelmes aquest dissabte en un consell nacional extraordinari que està marcat pel cessament de Jordi Baiget com a conseller pels seus dubtes amb el referèndum i les crítiques a Puigdemont
Pascal i Bonvehí s'han esforçat des del juliol passat a imprimir un "nou estil", reforçant la vessant ideològica -pactar amb la CUP, sostenen, els havia desdibuixat en l'última etapa de Convergència- i mantenint un discurs bel·ligerant contra la corrupció. Al mateix temps, però, han hagut d'anar superant entrebancs, com ara la negativa de Puigdemont a repetir com a candidat o bé les acusacions de Fèlix Millet i Jordi Montull sobre el presumpte finançament irregular de CDC que poden afectar Mas. El dia de la confessió en seu judicial dels dos exresponsables del Palau, no eren precisament pocs els dirigents de la nova fornada que reclamaven -en privat- un pas al costat de Mas.
Bona part del futur del PDECat es juga l'1 d'octubre, però també després. Les primeres eleccions marcades en el calendari serien les constituents, com a molt tard al març segons el full de ruta. La formació encara no té candidat i espera triar-lo un cop passada la consulta vinculant. Després arribaran les municipals del 2019, que és on les sigles nacionalistes determinaran la seva viabilitat a llarg termini. Aquests són les cinc fortaleses i les cinc incerteses que pesen sobre la formació un any després de néixer.
Fortaleses
Incerteses