05
de juliol
del
2017
Actualitzat
el
06
de juliol
a les
14:36h
Qui diu que unionistes i independentistes no es poden reunir entorn un himne nacional? Avui s'ha vist. El consolat dels Estats Units a Barcelona (que té jurisdicció a Catalunya, l'Aragó i Andorra) ha celebrat aquest vespre el seu primer 4 de juliol de l'era Trump. Ho ha fet amb un homenatge als 25 anys dels Jocs del 92, amb exposició inclosa de les bambes de Michael Jordan i Michael Johnson.
La recepció consular sol ser l'últim gran esdeveniment social a Barcelona abans de les vacances d'estiu. Però mai se celebra el mateix 4 de juliol, sinó un dia abans o després ja que la commemoració central es fa a l'ambaixada, que de moment és només a Madrid.
"L'any que ve ja veurem", deia un dels convidats.
L'Onze de Setembre és dels sobiranistes i el 12 d'octubre dels unionistes. Però el 4 de juliol és de tots. Potser sigui aquesta una de les poques celebracions nacionals que aplega patriotes de l'Estat que vol ser i de l'Estat que no deixa ser. Jordi Sánchez, president de l'ANC, s'ha saludat -molt breument- amb Xavier García-Albiol, president del PP català. Es veia igual de relaxats el delegat del govern espanyol, Enric Millo, com la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i el president Carles Puigdemont, que ha arribat a darrera hora. També hi han estat presents diversos membres del Govern, com els consellers d'Exteriors, Raül Romeva -el primer d'arribar-, d'Interior, Jordi Jané, i de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull. Però tots ells han escoltat amb respecte el cant que homenatja "la bandera de les estrelles centellejants! Que per molt temps onegi/sobre la terra dels lliures i la llar dels valents".
Cardús: "Als EUA tenen un sistema seriós, no com aquí"
El professor i sociòleg Salvador Cardús, que coneix la societat nord-americana (ha estat professor a Stanford) es mostrava "força optimista" sobre el procés i el camí cap al referèndum: "L'Estat no té massa marge de maniobra". "Ho tenen pitjor els nord-americans amb Trump?". Per Salvador Cardús, "Trump és una foguerada i no serà un factor durador. La gran diferència entre els EUA i Espanya és que allí tenen un sistema institucional seriós, amb moltes garanties. que pot resistir perfectament un personatge així. A Espanya, si arriba al poder un energumen, és molt més greu".
Un cònsol integrat
Marcos Mandojana és el cònsol general a Barcelona i es troba molt bé a Catalunya. Porta dos anys a la capital catalana. Ha estat conseller a les ambaixades de Lima, Bogotà, Manila, i ha treballat per al National Democratic Institute for International Affairs (NDI), que és proper al Partit Demòcrata. Mandojana és molt popular, tant entre la colònia nord-americana (molt majoritàriament prodemòcrata) com entre les institucions catalanes, amb les quals ha mantingut un tracte molt fluid. En el seu breu parlament d'avui, ha desitjat una bona temporada al Barça.
La fiscal Magaldi també hi era
Qui no s'ha volgut perdre la recepció ha estat Ana Magaldi, la fiscal cap de Barcelona que va saltar al primer pla amb motiu del 9-N. Magaldi es va posicionar al costat de la fiscalia general de l'Estat i enfront dels fiscals de Catalunya quan les dues instàncies van xocar demanant que Madrid intervingués. Aquesta tarda, però, la loquaç Magaldi estava molt discreta, mirava d'evitar periodistes i fugia d'opinar sobre res. Preguntar-li per com veu el procés és inútil. És gat escaldat. "Ni tampoc sobre què li sembla la presidència de Donald Trump?". "No!, i menys al consolat".
La recepció consular sol ser l'últim gran esdeveniment social a Barcelona abans de les vacances d'estiu. Però mai se celebra el mateix 4 de juliol, sinó un dia abans o després ja que la commemoració central es fa a l'ambaixada, que de moment és només a Madrid.
"L'any que ve ja veurem", deia un dels convidats.
L'Onze de Setembre és dels sobiranistes i el 12 d'octubre dels unionistes. Però el 4 de juliol és de tots. Potser sigui aquesta una de les poques celebracions nacionals que aplega patriotes de l'Estat que vol ser i de l'Estat que no deixa ser. Jordi Sánchez, president de l'ANC, s'ha saludat -molt breument- amb Xavier García-Albiol, president del PP català. Es veia igual de relaxats el delegat del govern espanyol, Enric Millo, com la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i el president Carles Puigdemont, que ha arribat a darrera hora. També hi han estat presents diversos membres del Govern, com els consellers d'Exteriors, Raül Romeva -el primer d'arribar-, d'Interior, Jordi Jané, i de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull. Però tots ells han escoltat amb respecte el cant que homenatja "la bandera de les estrelles centellejants! Que per molt temps onegi/sobre la terra dels lliures i la llar dels valents".
Cardús: "Als EUA tenen un sistema seriós, no com aquí"
El professor i sociòleg Salvador Cardús, que coneix la societat nord-americana (ha estat professor a Stanford) es mostrava "força optimista" sobre el procés i el camí cap al referèndum: "L'Estat no té massa marge de maniobra". "Ho tenen pitjor els nord-americans amb Trump?". Per Salvador Cardús, "Trump és una foguerada i no serà un factor durador. La gran diferència entre els EUA i Espanya és que allí tenen un sistema institucional seriós, amb moltes garanties. que pot resistir perfectament un personatge així. A Espanya, si arriba al poder un energumen, és molt més greu".
Un cònsol integrat
Marcos Mandojana és el cònsol general a Barcelona i es troba molt bé a Catalunya. Porta dos anys a la capital catalana. Ha estat conseller a les ambaixades de Lima, Bogotà, Manila, i ha treballat per al National Democratic Institute for International Affairs (NDI), que és proper al Partit Demòcrata. Mandojana és molt popular, tant entre la colònia nord-americana (molt majoritàriament prodemòcrata) com entre les institucions catalanes, amb les quals ha mantingut un tracte molt fluid. En el seu breu parlament d'avui, ha desitjat una bona temporada al Barça.
La fiscal Magaldi també hi era
Qui no s'ha volgut perdre la recepció ha estat Ana Magaldi, la fiscal cap de Barcelona que va saltar al primer pla amb motiu del 9-N. Magaldi es va posicionar al costat de la fiscalia general de l'Estat i enfront dels fiscals de Catalunya quan les dues instàncies van xocar demanant que Madrid intervingués. Aquesta tarda, però, la loquaç Magaldi estava molt discreta, mirava d'evitar periodistes i fugia d'opinar sobre res. Preguntar-li per com veu el procés és inútil. És gat escaldat. "Ni tampoc sobre què li sembla la presidència de Donald Trump?". "No!, i menys al consolat".