La Barcelona d'ahir i d'avui centra el cicle de cinema a la fresca «Doc'sNoctàmbuls»

La Barcelona d'ahir i la d'avui són les protagonistes dels documentals que s’exhibiran en la segona edició del cicle Doc'sNoctàmbuls 2017, que aquest juliol torna a portar el cinema a l'aire lliure als Jardins de Laribal, darrere de la seu del Museu Etnològic de Barcelona.

Durant quatre sessions gratuïtes (divendres 7, 14, 21 i 28 de juliol) presentades pel crític de cinema Carles Mir, els documentals mostraran diferents aspectes i moments de la història de la ciutat, en consonància amb l'exposició Les cares de Barcelona que es pot veure aquests dies al museu.
 
La primera sessió, que tindrà lloc aquest divendres, consta de quatre films curts que mostraran la visió que el franquisme volia projectar de Barcelona. Es podrà veure la Barcelona de la postguerra i de mitjans dels 50, així com l’arribada del Floquet de Neu a la ciutat o la gran nevada del dia de Nadal de 1962.

El divendres 14 es projectaran quatre documentals realitzats clandestinament durant els anys 60 i 70 per cineastes independents, que pretenien posar en evidència el discurs oficial de la dictadura. Les temàtiques aniran des de les condicions de vida dels immigrants d’Andalusia i Extremadura fins a les penúries dels aturats i el treball precari, passant pel retrat de la burgesia barcelonina i els anys de glòria del Paral·lel (en un documental que recupera fotografies dels anys 20 i 30).

La tercera sessió (21 de juliol) constarà d’una sola pel·lícula, Barcelona, abans que el temps ho esborri (Mireia Ros, 2011), que repassarà la història de l’alta burgesia que va fer la revolució industrial a Catalunya, vista a través dels records que en conserva un dels descendents d’aquelles famílies.

L’últim divendres del cicle comptarà amb la projecció del documental Mònica del Raval (Francesc Betriu, 2009), en què es retrata el personatge de la Mònica, un personatge ben conegut al barri barceloní que de jove va arribar a la ciutat des de La Mancha i que va exercir la prostitució durant més de vint anys pels carrers del Raval, de manera lliure i conscient.

Les sessions tindran una durada d’unes dues hores i disposaran d’un servei de càtering.
  

Programa del Doc'sNoctàmbuls 2017

La Barcelona feliç de la dictadura Divendres, 7 de juliol, 20.00 Uns films breus que mostren la visió que el règim franquista volia oferir de la vida de la ciutat. A través de la ciudad (Enrique Gómez, 1943)  és un recorregut per la Barcelona destruïda de la postguerra.  Alegría tradicional de Barcelona (Josep Serra Estruch, 1956), amb guió de Josep Serra i realització de M. Vilanova, va merèixer una menció del jurat dels Premis Ciutat de Barcelona del 1956. Serra va ser el fundador de l'Escola Superior de Mitjans Audiovisuals. Copito de nieve (Joan Olivé Vagué, 1966). Són unes  imatges de Floquet de Neu , capturat i trasladat a Barcelona aquell any.  Invierno en la ciudad (Joan Olivé Vagué,1962) , del mateix cineasta, mostra Barcelona just el mateix hivern en què es produiria una de les grans nevades que van caure sobre la ciutat. La Barcelona amagada Divendres, 14 de juliol, 20.30 Enfront la Barcelona en blanc i negre que volia ensenyar el franquisme, bategava una altra ciutat, que alguns cineastes independents van saber mostrar. Llorenç Soler ho va fer a Largo viaje hacia la ira (1969), on plasma les condicions de vida de molts nouvinguts d'altres terres, Múrcia, Andalusia o Extremadura. A No se admite personal (Antoni Luccheti i Agustí Corominas, 1968) es pot veure la vida -filmada en càmera oculta- d'un aturat a Barcelona en els anys seixanta.  Ovidi Montllor va compondre una cançó especialment per al film. A Aspectos y personajes de Barcelona (1964), Carles Barba mostra amb humor irònic les diferències de classes a Barcelona en ple franquisme. El alegre Paralelo (Enric Ripoll Freixes i Josep M. Ramon, 1964) és un viatge per la història de la popular avinguda i inclou fotografies dels anys vint i trenta. La Barcelona que preocupa 21 de juliol, 20.00 Es mostrarà un documental que és una reflexió sobre les transformacions urbanístiques a la ciutat i com afecten la seva gent, així com tota la problemàtica social que han suposat les grans reformes i alguns retrats de barcelonins ben especials. Barcelona, abans que el temps ho esborri (Mireia Ros, 2011) fa una repassada a la història de l'alta burgesia que va fer la Revolució industrial a Catalunya, vista mitjançant els records d'un dels descendents d'aquelles nissagues, Javier Baladia. El signa l'actriu i directora Mireia Ros. Barcelonins de documental 28 de juliol, 20.00 Veure la ciutat a través de personatges marginals és una altra manera de mirar-la. Ventura Pons ho va fer a finals dels anys setanta en un film que ja és llegendari entorn la figura de l'inclassificable pintor Ocaña. Francesc Betriu, en una obra a mig camíentre el film de creació i el documental, retrata a Mònica del Raval (2009) una jove immigrant de la Manxa que es va dedicar a la prostitució.   Consulta la programació completa del cicle cicle Doc'sNoctàmbuls 2017