Barcelona: turisme

Polèmica per la comercialització per Turisme de Barcelona de rutes guiades amb sensesostre

El consorci turístic defensa que la iniciativa és d'una empresa i que segueix les recomanacions del Tercer Sector per redistribuir la riquesa | Albert Sales, responsable municipal del pla contra el fenomen dels sensellar, adverteix que "no són una atracció turística" i critica que "amb els pobres tot s'hi val"

per Jordi Bes, 5 de juliol de 2017 a les 12:18 |
Web de Turisme de Barcelona on s'ofereixen les rutes dels sensesostre | Turisme de Barcelona
Aquesta informació es va publicar originalment el 5 de juliol de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El debat sobre el mal repartiment dels beneficis del turisme es trasllada ara als sensesostre. Turisme de Barcelona comercialitza a través del seu web rutes al Raval i el Gòtic guiades per persones que han aconseguit deixar el carrer, cosa que ha aixecat polèmica després que el responsable del govern d'Ada Colau del pla contra el fenomen dels sensesostre, Albert Sales, hagi carregat contra la iniciativa.

"Amb 'els pobres' tot s'hi val. I ara que 'sortim de la crisi' tornem a l'ètica del treball i a la reinserció sense entendre res de res", s'ha queixat Sales. Les rutes les organitza l'empresa Hidden City Tours, tenen un preu de 19,36 euros per persona, són d'entre una hora i mitja i dues, i s'ofereixen en tres idiomes: castellà, anglès i alemany. En la del Raval, es mostra la vida diària d'un sensesostre, i s'ofereixen durant tot l'any dues vegades al dia.


Sales ha fet més d'una quinzena de piulades crítiques amb la proposta. Les seves paraules tenen com a rerefons que els sensesostre que fan de guia tenen un contracte fix-discontinu de només sis hores setmanals, cosa que no evita que hagin de seguir vivint en albergs o acudint als menjadors socials. "El premi és un salari precari pels guies amb un contracte fix-discontinu, mentre segueixen vivint a un alberg i anant a menjadors socials", remarca.
   
Defensa que "sense ingressos estables i habitatge assequible no hi ha 'aposta per la reinserció", i adverteix que "oferir feina inestable i precària" a unes quantes persones "no 'redistribueix riquesa ni millora la cohesió social' com diu la nota". Sales es refereix a l'article que es va incloure en el butlletí de Turisme de Barcelona del juny amb el qual s'explicava la iniciativa, i on destaca que comercialitza les rutes "per incidir en el retorn dels beneficis del turisme a la societat". Fonts del consorci turístic afegeixen que només comercialitzen la iniciativa, però que la realitza Hidden City Tours. La companyia ha declinat fer comentaris.

L'Ajuntament demanarà "explicacions"


Preguntada en roda de premsa, la tinent d'alcalde de Drets Socials, Laia Ortiz, ha anunciat que demanaran "explicacions" a Turisme de Barcelona sobre la iniciativa, i ha afirmat que es comercialitza sense haver consultat l'Ajuntament. El regidor de Turisme, Agustí Colom, també la desconeixia, malgrat que el consistori forma part del consorci turístic. "No ens sembla que ajudi a combatre l'estigma de persones sense llar", ha afirmat Ortiz, la qual considera que "no dona solucions estables ni treu ningú del carrer, i sembla que acabi folkloritzant un fenomen que és massa dramàtic per fer-se un rentat d'imatge amb això".

Segons relata Turisme de Barcelona en el seu article, Barcelona Homeless Walking Tours ofereix dos tipus de ruta. La primera combina la visita pels espais més emblemàtics del barri Gòtic i el Raval amb la descoberta d'aquells indrets que no figuren en els recorreguts turístics habituals. La segona se centra en el Raval, "un barri petit i compacte, on hi ha diferents institucions d'acció social i mostra la vida diària d'una persona sensesostre que viu a Barcelona", concreta.

Recomanacions del Tercer Sector

Turisme de Barcelona remarca que la capital catalana "ha estat la primera a oferir aquest tipus de rutes des del seu Consorci de promoció turística" com una via per "internalitzar i normalitzar l'acció social en l'activitat turística". Afegeix que, amb l'acció, "s'acull a les recomanacions de compromís del Tercer Sector" que pretén incidir en la millora del benestar de les persones, especialment aquelles que es troben en situació d'exclusió social, "fomentant la cohesió social i una distribució de la riquesa més equitativa", conclou.

Per a Sales, aquest darrer punt és "el més preocupant" del relat. "Els negocis turístics fan seves les recomanacions del tercer sector... Aquí falla alguna cosa...", considera el responsable del pla contra el fenomen dels sensesostre, i afegeix: "M'agradaria pensar que algú no ha entès les 'recomanacions". També reflexiona sobre si es fes el mateix amb víctimes de la violència masclista: "Ens semblaria bona idea fer rutes de la violència masclista pagant misèries a les víctimes perquè ens mostressin com sobrevivien?".

A parer del responsable municipal, "posar víctimes de la incapacitat social per fer efectiu un dret humà és, com a mínim, cínic", i agrega que "sobretot quan hi ha una finalitat lucrativa". Es pregunta si s'explicarà als turistes que hi ha gent dormint al carrer "a causa dels preus dels lloguers" o si "només jugarem a buscar experiències". Sales continua: "Les persones #sensellar no són una atracció turística ni una espècie diferent".

Persona amb "bona presència i rehabilitada"

L'empresa ha contactat amb les entitats, i els ha fet arribar ofertes de feina. En una d'un guia que parli anglès i que ha pogut consultar NacióDigital, no es concreta el sou, més enllà d'especificar que es farà un contracte fix-discontinu d'unes sis hores setmanals i que es pagarà segons el conveni d'agències de viatges. Entre els requisits figura haver estat sensellar, ser "una persona rehabilitada que estigui llesta per tornar al mercat laboral", tenir nivell alt d'autonomia i "bona presència", i nivell alt d'anglès i castellà (i seria "ideal" de francès).

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació