05
de juliol
del
2017
Actualitzat
a les
11:37h
La Universitat Progressista d'Estiu de Catalunya (UPEC) 2017 arrenca aquest dimecres a la seu de CCOO. Ho fa amb una conferència inaugural de periodista Albert Om amb el títol "I en l'interval, qui té el poder?". Abans, es realitza la inauguració oficial amb Javier Pacheco i Camil Ros, secretaris generlas de CCOO i UGT, juntament amb Jordi Serrano, rector de la UPEC.
Els "monstres" de Gramsci
Igual que els vells rockers, els grans referents històrics de l'esquerra tampoc no moren mai. És per això que la UPEC ha recorregut a Antonio Gramsci per batejar la seva edició del 2017. "La crisi consisteix justament en què el vell mor i el nou no pot néixer, i en aquest interregne es verifiquen els fenòmens morbosos més diversos", va teoritzar el comunista d'origen sard, una idea que la UPEC ha resumit en el seu lema "En l'interval sorgeixen monstres" per escenificar que, després de l'"annus horribilis per als vells ideals republicans de llibertat, igualtat i fraternitat" que va suposar el 2016, segons el seu manifest, ara s'obre una finestra d'oportunitat.
L'auge de l'extrema dreta i la intolerància religiosa a diversos països, l'entronament de Donald Trump, la crisi dels refugiats o la victòria del Brèxit demostrarien, segons aquest text, que "els monstres que els demòcrates europeus creien haver enterrat l'any 1945 estan sortint de les seves tombes". Per això, reclama que "el primer que necessiten fer les esquerres és entendre, precisament, que el vell món es mor" i, per tant, "cal anar més enllà, cal no només posar en qüestió els fonaments del vell ordre, sinó construir el republicanisme del segle XXI".
Què és el poder? La definició d'Albert Om
Albert Om s’ha servit precisament de Gramsci per referir-se al moment actual i ha alertat del perill de quedar-se en l’interval on apareixen els monstres entre el vell món que mor i el nou món que encara no arriba. Om ha parlat del referèndum i ha posat en dubte la dada del 80% que vol votar: “Sé que els del ‘sí’ volen votar, però això és un 48, 50%. Però i el 30% restant? No veig que aixequin la bandera del referèndum”.
Om ha centrat la seva intervenció en definir el poder a partir d'un seguit de claus. "El poder és discret i endogàmic", ha apuntat, i ha criticat la "promiscuitat excessiva" entre el periodisme i el poder polític. "A vegades sembla que uns voldríem estar en el lloc dels altres", ha lamentat. “A ningú li agrada reconèixer que té el poder”, ha continuat. "Si tens poder has de fer veure que no és cosa teva, que hi ha algú que en té més". En aquest sentit, el poder consisteix en part a mantenir-lo, més que no pas a exercir-lo. "La norma principal és que no passi res, que tot continui igual. Si les coses canvien, pot ser que et deixin d’anar bé les coses. El poder és supervivència", ha apuntat Om. La por és una altra característica del poder. "L’interval, l’interregne és una partida d’escacs que sovint es fa lenta. Els canvis en el poder són lents". Tot i així, ha recordat que "moltes coses que no pensaven que veuríem, les hem vist".
La crisi ha posat sota el focus el poder. Concretament al poder econòmic, que encara que hagi vist "perillar la seva cadira", també ha guanyat força. Om també ha fet referència als moviments socials que han marcat l'agenda del poder. Els desnomanets, els refugiats... Es van convertir en temes importants gràcies a la feina feta des del carrer.
"Portem molts anys fent un discurs contra els polítics i ara hauríem de començar a fer un discurs a favor: la majoria de polítics són aquí per servir els ciutadans i ho hauríem de dir", ha explicat Om. I també pel que fa al periodisme, la majoria dels quals fa bé la seva feina. "És un moment d'inquietud", ha resumit.
Pluralitat d'esquerres i més interrogants que certeses
En aquest marc, la UPEC pretén, durant les jornades que se celebren fins al 7 de juliol, ajudar a "pensar el nou món en clau progressista", "acceptar les discrepàncies en aquest exercici" i "saber forjar consensos i aliances que permetin no només pensar aquest nou món, sinó construir-lo". I és que, en la presentació de l'edició del 2017 feta aquest dijous, el rector de la universitat, l'historiador Jordi Serrano, ha apuntat que "el conjunt de les esquerres tenen més interrogants que certeses", per bé que ha posat en valor que totes aquestes esquerres, malgrat la seva pluralitat, "conviuen de forma pacífica a la UPEC", on hi col·laboren les les fundacions d'ERC, PSC, ICV i EUiA-la CUP hi participa sense formar part del seu consell social-, CCOO, UGT i entitats com el Moviment Laic i Progressista o Coop57.
Així, Serrano s'ha mostrat optimista pel que, malgrat que les esquerres tenen"tendència a la depressió i l'autocrítica salvatge", "hi ha símptomes que alguna cosa està canviant" i creu que s'avança "a un escenari absolutament impensat", després que les tres forces més votades a les eleccions espanyoles del juny passat fossin d'esquerres (En Comú Podem, ERC i PSC). "Assistim a la fi de la por en molts àmbits", ha assegurat, referint-se a l'eclosió de Podem, a les primàries internes del PSOE i la victòria del seu candidat amb menys suports de l'estatus quo, i fins i tot a la revolta de les bases del PDECat per condicionar el naixement del partit.
Albert Om, Vicenç Navarro, Josep Fontana o Xosé Manuel Beiras, entre els ponents de la UPEC
En aquest sentit, opina que la UPEC és ara un "espai més necessari que mai de vinculacions i debat", ja que, en aquest moment del procés català, "caldrà més que mai que les esquerres siguin capaces de col·laborar". Tanmateix, aquest cop també s'ha intentat potenciar "debats de fons, no conjunturals". La conferència inaugural, de fet, anirà a càrrec del periodista Albert Om, amb el títol "I en l'interval, qui té el poder?", per bé que també conversaran el segon dia el catedràtic Vicenç Navarro amb el periodista Any Robinson, així com l'últim dia l'historiador Josep Fontana, el geògraf Raimon Obiols, el filòsof Toni Domènech i les historiadores Soledad Bengoechea i María Cruz Santos rememoraran la revolució bolxevic de fa un segle, o en la conferència final es podrà escoltar el líder d'Anova, Xosé Manuel Beiras.
Malgrat l'estricta actualitat i rellevància del moment polític, el procés no protagonitza teòricament cap de les conferències, però segur que es farà sentir en la taula rodona que unirà Xavier Domènech (En Comú Podem), Marta Rovira (ERC), Núria Parlon (PSC) i Anna Gabriel (CUP), o en els "debats republicans" entre el primer tinent d'alcalde de Barcelona, Gerardo Pisarello, i el president de la Fundació Josep Irla, Joan Manuel Tresserras. Igualment, la UPEC entregarà dos premis, un al col·lectiu On Són les Dones i l'altre al Front d'Alliberament Gai de Catalunya, per commemorar els 40 anys de la primera gran manifestació de l'orgull gai a Barcelona.
Per fi, sosteniment econòmic
Probablement, l'optimisme de Serrano també es deu al fet que, malgrat que, entre el 2011 i el 2016, la UPEC va haver de resistir amb grans dosis de "voluntarisme" després que es tallessin que les fonts de finançament públic de la Generalitat o l'Ajuntament de Barcelona, aquesta edició ja compta amb el suport d'aquest consistori i el de la Diputació de Barcelona, amb els quals s'han firmat dos convenis per a tres anys. Amb els nous recursos, la universitat ha renovat el lloc web i pretén començar a organitzar activitats durant l'any i no només el juliol.
Així mateix, normalment hi havia entre 1.900 i 2.100 assistents a les jornades (sumant l'assistència a cadascuna de les conferències), des que hi ha streaming s'hi connecten entre 10.000 i 12.000 persones, xifra que es vol superar aquest 2017.