Museu Etnològic: torna el cinema a la fresca amb Doc'sNoctàmbuls

El cicle proposa una mirada crítica per la història de la ciutat amb un seguit de documentals que es podran veure els propers quatre divendres de juliol

Cine a la fresca a l'Etnològic
Cine a la fresca a l'Etnològic | Museu Etnològic
04 de juliol del 2017
Actualitzat a les 11:16h
Després de l'èxit que va tenir el cicle de cinema a la fresca Doc'sNoctàmbuls 2016, organitzat pel Museu Etnològic de Barcelona, torna aquest juliol en una segona edició. Durant quatre divendres, a les vuit del vespre, els Jardins de Laribal, que es troben darrera la seu del museu a Montjuïc, acolliran una mostra de films i documentals que tenen com a actor principal la ciutat de Barcelona.  

El crític Carles Mir serà el presentador de les quatre sessions cinematogràfiques. El Doc'sNoctàmbuls d'aquest estiu ve de la ma d'una altra proposta de l'Etnològic, que aquests dies es pot visitar al museu: "Les cares de Barcelona", un viatge per la història de la ciutat amb visió heterodoxa.

La proposta que fa l'Etnològic és una possibilitat única per viatjar per l'imaginari de la ciutat a través de Doc'sNoctàmbuls, que permet conèixer les moltes realitats de Barcelona a través de les diverses etapes de la seva història i dels personatges reals que l'han configurat: l'intent franquista de presentar una ciutat falsejada, la vida d'una jove immigrada de la Castella profunda dedicada a la prostitució, l'hereu d'una de les grans nissagues de l'alta burgesia, les vicissituds d'un aturat a la capital de finals dels seixanta. L'Etnològic torna a seduir amb una mirada crítica de la ciutat real amb un ingredient d'ironia.   
 
Programa
La Barcelona feliç de la dictadura
Divendres, 7 de juliol, 20,30h.

Uns films breus que mostren la visió que el règim franquista volia oferir de la vida de la ciutat. A través de la ciudad (Enrique Gómez, 1943)  és un recorregut per la Barcelona destruïda de la postguerra.  Alegría tradicional de Barcelona (Josep Serra Estruch, 1956), amb guió de Josep Serra i realització de M. Vilanova, va merèixer una menció del jurat dels Premis Ciutat de Barcelona del 1956. Serra va ser el fundador de l'Escola Superior de Mitjans Audiovisuals. Copito de nieve (Joan Olivé Vagué, 1966). Són unes  imatges de Floquet de Neu , capturat i trasladat a Barcelona aquell any.  Invierno en la ciudad (Joan Olivé Vagué,1962) , del mateix cineasta, mostra Barcelona just el mateix hivern en què es produiria una de les grans nevades que van caure sobre la ciutat.

La Barcelona amagada
Divendres, 14 de juliol, 20,30h.

Enfront la Barcelona en blanc i negre que volia ensenyar el franquisme, bategava una altra ciutat, que alguns cineastes independents van saber mostrar. Llorenç Soler ho va fer a Largo viaje hacia la ira (1969), on plasma les condicions de vida de molts nouvinguts d'altres terres, Múrcia, Andalusia o Extremadura. A No se admite personal (Antoni Luccheti i Agustí Corominas, 1968) es pot veure la vida -filmada en càmera oculta- d'un aturat a Barcelona en els anys seixanta.  Ovidi Montllor va compondre una cançó especialment per al film. A Aspectos y personajes de Barcelona (1964), Carles Barba mostra amb humor irònic les diferències de classes a Barcelona en ple franquisme. El alegre Paralelo (Enric Ripoll Freixes i Josep M. Ramon, 1964) és un viatge per la història de la popular avinguda i inclou fotografies dels anys vint i trenta.

La Barcelona que preocupa
21 de juliol, 20h.

Es mostrarà un documental que és una reflexió sobre les transformacions urbanístiques a la ciutat i com afecten la seva gent, així com tota la problemàtica social que han suposat les grans reformes i alguns retrats de barcelonins ben especials. Barcelona, abans que el temps ho esborri (Mireia Ros, 2011) fa una repassada a la història de l'alta burgesia que va fer la Revolució industrial a Catalunya, vista mitjançant els records d'un dels descendents d'aquelles nissagues, Javier Baladia. El signa l'actriu i directora Mireia Ros.

Barcelonins de documental
28 de juliol, 20h.

Veure la ciutat a través de personatges marginals és una altra manera de mirar-la. Ventura Pons ho va fer a finals dels anys setanta en un film que ja és llegendari entorn la figura de l'inclassificable pintor Ocaña. Francesc Betriu, en una obra a mig cam´entre el film de creació i el documental, retrata a Mònica del Raval (2009) una jove immigrant de la Manxa que es va dedicar a la prostitució.