03
de juliol
del
2017
Actualitzat
el
04
de juliol
a les
6:59h
El veto de la Universitat Autònoma de Barcelona va evitar que el Consell Interuniversitari de Catalunya, el CIC, s'adherís al Pacte Nacional pel Referèndum. Segons ha pogut saber NacióDigital de fonts properes a la trobada -celebrada el 29 de març-, la negativa de la rectora de la UAB, Margarita Arboix, va bloquejar la possibilitat que el màxim òrgan de representació del sistema universitari català es sumés a la taula de partits, entitats i institucions que treballava per fer possible una consulta vinculant sobre el futur polític de Catalunya. Actualment la comissió executiva del pacte ja s'ha dissolt, malgrat que la mesa continua funcionant com a "espai de debat".
El CIC es va adherir el 2014 al Pacte Nacional pel Dret a Decidir, l'organisme que donava suport al Govern en el seu objectiu de celebrar una consulta sobre la independència. Llavors ho va dur a terme a través de l'Associació Catalana d'Universitats Públiques, l'ACUP. En aquesta ocasió, però, el consell no va poder donar aquest pas per la negativa d'Arboix, que va ser nomenada el 2016. Segons les fonts consultades per aquest diari, tots els altres rectors -amb l'excepció del de la Universitat de Lleida- van expressar la conveniència d'adherir-se al pacte, però la ferma oposició d'Arboix va abocar la trobada a un punt de bloqueig.
Com que el CIC és un organisme que treballa per tancar acords amb un ampli consens, es va pactar desencallar la situació amb una sortida intermitja. El consell va prendre la decisió de no sumar-se a la mesa pel referèndum de manera conjunta i cedir la responsabilitat de fer aquest pas a cadascuna de les universitats. Així doncs, és cada centre el que ha decidit a posteriori si s'adheria o no al pacte a nivell individual. De fet, en la setmana posterior a la reunió del CIC -que algunes veus descriuen com a "tensa"-, la UPF, la UPC i la Rovira i Virgili de Tarragona van sumar-se a l'acord pel referèndum.
Un canvi de posició "sorprenent"
El posicionament contrari als postulats sobiranistes de la rectora de la UAB va sorprendre la majoria dels seus homòlegs perquè, fins llavors, la universitat sempre havia estat al costat de les institucions en aquesta qüestió. El que no va sobtar gens va ser la reacció del màxim responsable de la Universitat de Lleida. Roberto Fernández tampoc es va mostrar conforme a la possibilitat que el CIC es sumés al pacte, però els seus postulats allunyats de l'òrbita sobiranista són àmpliament coneguts al món universitari. El seu no, doncs, es donava per descomptat.
Ara bé, la matrícula ideològica de Fernández no va impedir que el mateix CIC sí que fes el pas el 2014 a l'hora de donar suport al dret a decidir. I això malgrat que llavors ell ja era rector de la UdL i tenia veu al consell. Les veus properes a la trobada insisteixen que l'únic que ha canviat en aquesta ocasió és l'oposició del representant de la UAB. El 2014 el màxim responsable del centre era Ferran Sancho. Des del 2016, però, ha assumit aquesta tasca Arboix.
La UAB parla d'una decisió "col·legiada"
Des de la UAB neguen que la rectora del centre mantingués una posició especialment bel·ligerant a la reunió. Asseguren que tots els assistents a la trobada del CIC van decidir de manera "conjunta i col·legiada" que fos cada universitat la que fes el pas d'adherir-se al Pacte Nacional pel Referèndum "si ho creia convenient". "No per una posició ideològica, sinó perquè van entendre que el consell no era l'organisme adequat per discutir una qüestió política d'aquestes característiques", sostenen les veus consultades per aquest diari.
Les mateixes fonts reconeixen que la UAB "encara no ha discutit" si es suma o no al pacte, malgrat que no descarten fer-ho en alguna sessió de la junta de govern. "Debatre-ho al claustre és complicat perquè amb les vacances pel mig no es reunirà fins a principis del curs vinent i el referèndum està previst per l'1 d'octubre", recorden. També insisteixen que no tindria "cap sentit" pensar que la UAB va "vetar" l'adhesió de les universitats al pacte perquè, "si només defensaven no fer el pas un o dos rectors dels 12 que hi ha al CIC, la resta haurien pogut tirar la proposta endavant igualment".
El CIC es va adherir el 2014 al Pacte Nacional pel Dret a Decidir, l'organisme que donava suport al Govern en el seu objectiu de celebrar una consulta sobre la independència. Llavors ho va dur a terme a través de l'Associació Catalana d'Universitats Públiques, l'ACUP. En aquesta ocasió, però, el consell no va poder donar aquest pas per la negativa d'Arboix, que va ser nomenada el 2016. Segons les fonts consultades per aquest diari, tots els altres rectors -amb l'excepció del de la Universitat de Lleida- van expressar la conveniència d'adherir-se al pacte, però la ferma oposició d'Arboix va abocar la trobada a un punt de bloqueig.
Com que el CIC és un organisme que treballa per tancar acords amb un ampli consens, es va pactar desencallar la situació amb una sortida intermitja. El consell va prendre la decisió de no sumar-se a la mesa pel referèndum de manera conjunta i cedir la responsabilitat de fer aquest pas a cadascuna de les universitats. Així doncs, és cada centre el que ha decidit a posteriori si s'adheria o no al pacte a nivell individual. De fet, en la setmana posterior a la reunió del CIC -que algunes veus descriuen com a "tensa"-, la UPF, la UPC i la Rovira i Virgili de Tarragona van sumar-se a l'acord pel referèndum.
Un canvi de posició "sorprenent"
El posicionament contrari als postulats sobiranistes de la rectora de la UAB va sorprendre la majoria dels seus homòlegs perquè, fins llavors, la universitat sempre havia estat al costat de les institucions en aquesta qüestió. El que no va sobtar gens va ser la reacció del màxim responsable de la Universitat de Lleida. Roberto Fernández tampoc es va mostrar conforme a la possibilitat que el CIC es sumés al pacte, però els seus postulats allunyats de l'òrbita sobiranista són àmpliament coneguts al món universitari. El seu no, doncs, es donava per descomptat.
Ara bé, la matrícula ideològica de Fernández no va impedir que el mateix CIC sí que fes el pas el 2014 a l'hora de donar suport al dret a decidir. I això malgrat que llavors ell ja era rector de la UdL i tenia veu al consell. Les veus properes a la trobada insisteixen que l'únic que ha canviat en aquesta ocasió és l'oposició del representant de la UAB. El 2014 el màxim responsable del centre era Ferran Sancho. Des del 2016, però, ha assumit aquesta tasca Arboix.
La UAB parla d'una decisió "col·legiada"
Des de la UAB neguen que la rectora del centre mantingués una posició especialment bel·ligerant a la reunió. Asseguren que tots els assistents a la trobada del CIC van decidir de manera "conjunta i col·legiada" que fos cada universitat la que fes el pas d'adherir-se al Pacte Nacional pel Referèndum "si ho creia convenient". "No per una posició ideològica, sinó perquè van entendre que el consell no era l'organisme adequat per discutir una qüestió política d'aquestes característiques", sostenen les veus consultades per aquest diari.
Les mateixes fonts reconeixen que la UAB "encara no ha discutit" si es suma o no al pacte, malgrat que no descarten fer-ho en alguna sessió de la junta de govern. "Debatre-ho al claustre és complicat perquè amb les vacances pel mig no es reunirà fins a principis del curs vinent i el referèndum està previst per l'1 d'octubre", recorden. També insisteixen que no tindria "cap sentit" pensar que la UAB va "vetar" l'adhesió de les universitats al pacte perquè, "si només defensaven no fer el pas un o dos rectors dels 12 que hi ha al CIC, la resta haurien pogut tirar la proposta endavant igualment".