02
de juliol
del
2017
Actualitzat
el
03
de juliol
a les
15:06h
"Sí, hi ha malbaratament de diners de la Seguretat Social en actuacions que no s'haurien de fer". Ho assegura Florián Rangel, exdirector de la delegació d'Activa Mútua de Càceres (Extremadura), on va treballar durant deu anys. El van acomiadar de forma improcedent l'any 2015 al·legant que "no donava el perfil" ni complia amb les funcions atribuïdes a càrrec seu. El seu és un dels testimonis d'un dels presumptes delictes inclosos a la denúncia avançada el 13 de juny per NacióDigital i per la qual la Fiscalia investiga Activa Mútua, que compta amb 74 delegacions arreu de l'estat espanyol.
L'escrit presentat al ministeri públic recull que la mútua podria haver-se "enriquit il·lícitament" amb "més de 20 milions d'euros" obligant els treballadors a fer "pràctiques de captació" no permeses per la llei 35/2014, a més d'una suposada malversació i apropiació de "fins a 1,2 milions" de fons públics. La norma esmentada estableix que no pot haver-hi competència entre mútues per prendre's treballadors entre elles. En concret, l'article 68.6 estableix: "La col·laboració de les mútues amb la gestió de la Seguretat Social no podrà servir de fonament a operacions de lucre mercantil ni comprendrà activitats de captació d'empreses associades i de treballadors adherits".
La prohibició de fer captació comercial l'ha recordat també en les últimes setmanes la subdirectora general de les entitats col·laboradores de la Seguretat Social, Lourdes Meléndez. "La captació comercial ja ha estat denunciada amb anterioritat. Hi havia mútues que oferien serveis a les empreses d'altres mútues o mobilitzaven els seus treballadors perquè anessin a convèncer a empreses de la competència que canviessin de mútua. Això es tradueix en desplaçaments, dietes o serveis no regulats", va explicar Meléndez.
Les mútues d'accidents de treball operen amb diners públics a partir de les cotitzacions que reben de la Tresoreria General de la Seguretat Social. Com més afiliats tenen, més pressupost gestionen. Segons la denúncia, Activa Mútua vulnera la norma i "obliga" els treballadors de l'entitat amb "coaccions, amenaces i acomiadaments" a fer pràctiques de captació per augmentar el volum d'afiliats i, per tant, els seus recursos. És per això que l'escrit admès per la Fiscalia també recull una denúncia per un presumpte delicte contra els treballadors.
Les estratègies per burlar la llei
"Tenen un pla estratègic a tres anys en el qual s'estableix que cal créixer un 10% en quotes per sobre de la mitjana de mercat", precisa Rangel. Detalla, a més que, si bé només es pot realitzar un canvi de mútua a iniciativa dels empresaris, Activa Mútua burla la norma i redacta cartes com si fossin les empreses les que les sol·liciten un canvi d'afiliació. "Es fa una visita directament a les empreses i se'ls dona un document estàndard creat per Activa Mútua perquè el signin. L'escrit, però, diu que són les empreses les que han sol·licitat la visita", assegura un altre extreballador. Fins a cinc exempleats corroboren que aquest és un dels modus operandi.
"Sí, ens fixen objectius. A mi em van exigir captar 500 treballadors en un any", explica una altra extreballadora d'Activa Mútua de Castella i Lleó que demana romandre en l'anonimat. "A més, quedava clar que si feies captació i t'enxampaven, et podien denunciar i les penes eren per a tu", afegeix. Ella es va negar a fer captació i la van acomiadar al·legant "baix rendiment". De fet, segons els testimonis consultats, la mútua envia mensualment els resultats de l'activitat comercial perquè siguin conscients de si assoleixen o no els objectius i se sentin, d'aquesta manera, pressionats.
Una altra via de captació de clients de forma presumptament il·lícita és, segons expliquen els extreballadors, a través de la col·laboració conjunta entre els equips comercials d'Activa Mútua i Fiatc Seguros. Creuen les seves carteres de clients i així una obté treballadors d'empreses abans afiliades a altres mútues i l'altre, assegurances privades. Es dona la circumstància que el president de Fiatc Seguros és Joan Castell, que va ser president d'Activa Mutua fins al 2011. Altres tàctiques per aconseguir noves empreses afiliades, apunten, és seduir-les atorgant-los d'entrada contractes de serveis no licitables.
Recorden, a més, el cas de l'alcalde de Móra d'Ebre, Joan Piñol– també diputat amb diferents càrrecs a la Diputació de Tarragona- que ha estat fins fa poc en plantilla d'Activa Mútua amb un sou de 22.000 euros bruts per mitja jornada "sense que hagi tingut registre d'activitat durant els últims cinc anys". L'objectiu, asseguren, era "aprofitar els seus contactes polítics" per poder captar treballadors d'ajuntaments.
Unes pràctiques amb aparença de legalitat per superar auditories
"Es dedica una quantitat de recursos humans, tècnics i econòmics a buscar fórmules de captació amb aparença de legalitat per superar els controls dels auditors del ministeri i saltar-se la llei 35/2014", detalla un extreballador. De fet, l'any 2016 es va fer una auditoria interna en la qual s'apuntava el risc que s'assumia fent aquestes pràctiques suposadament il·legals. "Aquesta auditoria està fora de control dels auditors del ministeri d'Ocupació i de la Seguretat Social", afegeix. Ha estat, en definitiva, guardada en un calaix.
"No es feien ressonàncies a treballadors que ho necessitaven i, en canvi, es malgastaven diners en dinars i jornades. Jo no aguantava més. Els meus valors no es corresponien amb allò que feia l'empresa", sentencia un altre extreballador de Castella i Lleó que també demana mantenir l'anonimat. En el seu cas, es va negar des del primer moment a fer captació tot recordant que estava prohibit per llei. El van acomiadar a principis d'aquest any -després de deu treballant-hi- per "disminució continuada i voluntària en el seu rendiment normal de treball", segons el document que li va remetre l'empresa i al qual ha tingut accés NacióDigital. "I no només ho fa Activa Mútua, també altres mútues vulneren la llei fent captació", afegeix un excompany seu encara treballador de l'entitat.
Una xarxa d'interessos entre la cúpula de la mútua i els empresaris
Però, qui són ells? Qui dona les ordres per actuar d'aquesta manera? Segons els extreballadors consultats, les directrius per fer captació les dona el director de l'àrea de gestió integral, Eduard Llopis. El responsable d'executar les polítiques comercials seria el subdirector de gestió territorial, José Ángel Zabalza. I tot plegat, estaria avalat pel director gerent d'Activa Mútua, Miquel Àngel Puig Tàrrec; i el subdirector general, Ferran Plana. A partir d'aquí, alguns dels delegats territorials s'encarreguen de fer de corretja de transmissió.
Florián Rangel recorda que de poc han servit reunions de directors de mútues convocades per l'Associació de Mútues d'Accident de Treball en la qual s'establia que no es fessin aquest tipus de pràctiques comercials perquè no s'ajusten a la llei. Ara, però, aquestes pràctiques estan denunciades tant a la Fiscalia com a la Intervenció General de la Seguretat Social.
L'extreballador de Càceres recorda, a més, que les mútues provenen d'un passat fosc en el qual, per exemple, per aconseguir que empreses s'afiliessin es prometien "viatges o ordinadors" als directius, així com el retorn en metàl·lic d'un percentatge del qual pagaven per les quotes dels seus treballadors. "Era diner en negre que es cobria fent factures falses de, per exemple, contractació de seguretat per a la mútua", sentencia.
La segona part de l'article 68.6 de la llei 35/2014 és taxativa: "Tampoc -les mútues- podran concedir beneficis de cap tipus a favor dels empresaris associats, ni a la substitució d'aquests en les obligacions que els corresponguin per la seva condició d'empresaris".
L'escrit presentat al ministeri públic recull que la mútua podria haver-se "enriquit il·lícitament" amb "més de 20 milions d'euros" obligant els treballadors a fer "pràctiques de captació" no permeses per la llei 35/2014, a més d'una suposada malversació i apropiació de "fins a 1,2 milions" de fons públics. La norma esmentada estableix que no pot haver-hi competència entre mútues per prendre's treballadors entre elles. En concret, l'article 68.6 estableix: "La col·laboració de les mútues amb la gestió de la Seguretat Social no podrà servir de fonament a operacions de lucre mercantil ni comprendrà activitats de captació d'empreses associades i de treballadors adherits".
La prohibició de fer captació comercial l'ha recordat també en les últimes setmanes la subdirectora general de les entitats col·laboradores de la Seguretat Social, Lourdes Meléndez. "La captació comercial ja ha estat denunciada amb anterioritat. Hi havia mútues que oferien serveis a les empreses d'altres mútues o mobilitzaven els seus treballadors perquè anessin a convèncer a empreses de la competència que canviessin de mútua. Això es tradueix en desplaçaments, dietes o serveis no regulats", va explicar Meléndez.
Les mútues d'accidents de treball operen amb diners públics a partir de les cotitzacions que reben de la Tresoreria General de la Seguretat Social. Com més afiliats tenen, més pressupost gestionen. Segons la denúncia, Activa Mútua vulnera la norma i "obliga" els treballadors de l'entitat amb "coaccions, amenaces i acomiadaments" a fer pràctiques de captació per augmentar el volum d'afiliats i, per tant, els seus recursos. És per això que l'escrit admès per la Fiscalia també recull una denúncia per un presumpte delicte contra els treballadors.
Les estratègies per burlar la llei
"Tenen un pla estratègic a tres anys en el qual s'estableix que cal créixer un 10% en quotes per sobre de la mitjana de mercat", precisa Rangel. Detalla, a més que, si bé només es pot realitzar un canvi de mútua a iniciativa dels empresaris, Activa Mútua burla la norma i redacta cartes com si fossin les empreses les que les sol·liciten un canvi d'afiliació. "Es fa una visita directament a les empreses i se'ls dona un document estàndard creat per Activa Mútua perquè el signin. L'escrit, però, diu que són les empreses les que han sol·licitat la visita", assegura un altre extreballador. Fins a cinc exempleats corroboren que aquest és un dels modus operandi.
"Sí, ens fixen objectius. A mi em van exigir captar 500 treballadors en un any", explica una altra extreballadora d'Activa Mútua de Castella i Lleó que demana romandre en l'anonimat. "A més, quedava clar que si feies captació i t'enxampaven, et podien denunciar i les penes eren per a tu", afegeix. Ella es va negar a fer captació i la van acomiadar al·legant "baix rendiment". De fet, segons els testimonis consultats, la mútua envia mensualment els resultats de l'activitat comercial perquè siguin conscients de si assoleixen o no els objectius i se sentin, d'aquesta manera, pressionats.
Una altra via de captació de clients de forma presumptament il·lícita és, segons expliquen els extreballadors, a través de la col·laboració conjunta entre els equips comercials d'Activa Mútua i Fiatc Seguros. Creuen les seves carteres de clients i així una obté treballadors d'empreses abans afiliades a altres mútues i l'altre, assegurances privades. Es dona la circumstància que el president de Fiatc Seguros és Joan Castell, que va ser president d'Activa Mutua fins al 2011. Altres tàctiques per aconseguir noves empreses afiliades, apunten, és seduir-les atorgant-los d'entrada contractes de serveis no licitables.
Recorden, a més, el cas de l'alcalde de Móra d'Ebre, Joan Piñol– també diputat amb diferents càrrecs a la Diputació de Tarragona- que ha estat fins fa poc en plantilla d'Activa Mútua amb un sou de 22.000 euros bruts per mitja jornada "sense que hagi tingut registre d'activitat durant els últims cinc anys". L'objectiu, asseguren, era "aprofitar els seus contactes polítics" per poder captar treballadors d'ajuntaments.
Seu d'Activa Mútua, al carrer Bailén de Barcelona. Foto: Adrià Costa
Unes pràctiques amb aparença de legalitat per superar auditories
"Es dedica una quantitat de recursos humans, tècnics i econòmics a buscar fórmules de captació amb aparença de legalitat per superar els controls dels auditors del ministeri i saltar-se la llei 35/2014", detalla un extreballador. De fet, l'any 2016 es va fer una auditoria interna en la qual s'apuntava el risc que s'assumia fent aquestes pràctiques suposadament il·legals. "Aquesta auditoria està fora de control dels auditors del ministeri d'Ocupació i de la Seguretat Social", afegeix. Ha estat, en definitiva, guardada en un calaix.
"No es feien ressonàncies a treballadors que ho necessitaven i, en canvi, es malgastaven diners en dinars i jornades. Jo no aguantava més. Els meus valors no es corresponien amb allò que feia l'empresa", sentencia un altre extreballador de Castella i Lleó que també demana mantenir l'anonimat. En el seu cas, es va negar des del primer moment a fer captació tot recordant que estava prohibit per llei. El van acomiadar a principis d'aquest any -després de deu treballant-hi- per "disminució continuada i voluntària en el seu rendiment normal de treball", segons el document que li va remetre l'empresa i al qual ha tingut accés NacióDigital. "I no només ho fa Activa Mútua, també altres mútues vulneren la llei fent captació", afegeix un excompany seu encara treballador de l'entitat.
Una xarxa d'interessos entre la cúpula de la mútua i els empresaris
Però, qui són ells? Qui dona les ordres per actuar d'aquesta manera? Segons els extreballadors consultats, les directrius per fer captació les dona el director de l'àrea de gestió integral, Eduard Llopis. El responsable d'executar les polítiques comercials seria el subdirector de gestió territorial, José Ángel Zabalza. I tot plegat, estaria avalat pel director gerent d'Activa Mútua, Miquel Àngel Puig Tàrrec; i el subdirector general, Ferran Plana. A partir d'aquí, alguns dels delegats territorials s'encarreguen de fer de corretja de transmissió.
Florián Rangel recorda que de poc han servit reunions de directors de mútues convocades per l'Associació de Mútues d'Accident de Treball en la qual s'establia que no es fessin aquest tipus de pràctiques comercials perquè no s'ajusten a la llei. Ara, però, aquestes pràctiques estan denunciades tant a la Fiscalia com a la Intervenció General de la Seguretat Social.
L'extreballador de Càceres recorda, a més, que les mútues provenen d'un passat fosc en el qual, per exemple, per aconseguir que empreses s'afiliessin es prometien "viatges o ordinadors" als directius, així com el retorn en metàl·lic d'un percentatge del qual pagaven per les quotes dels seus treballadors. "Era diner en negre que es cobria fent factures falses de, per exemple, contractació de seguretat per a la mútua", sentencia.
La segona part de l'article 68.6 de la llei 35/2014 és taxativa: "Tampoc -les mútues- podran concedir beneficis de cap tipus a favor dels empresaris associats, ni a la substitució d'aquests en les obligacions que els corresponguin per la seva condició d'empresaris".