Història

La Colònia Sedó, un patrimoni a preservar

Una associació d'amics de l'antiga fàbrica de riu treballa en un projecte de recuperació de la que va ser la més gran de les colònies catalanes

per Pep Martí, 2 de juliol de 2017 a les 16:27 |
Una panoràmica de la Colònia Sedó entorn el 1920. | Colònia Sedó
Aquesta informació es va publicar originalment el 2 de juliol de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La Colònia Sedó, una de els més emblemàtiques fàbriques de riu de Catalunya, espera encara la seva museïtzació definitiva. Un grup d'activistes, defensors del patrimoni, persone de la societat civil i membres de la família Sedó, un dels grans cognoms de la burgesia industrial catalana, han unit esforços per recuperar el seu patrimoni cultural.  

Catalunya va fer la industrialització abans que a la resta d'Espanya, però amb les pitjors condicions. Amb pocs recursos miners, minerals i energètics, el país va aixecar una potent indústria entre dificultats enormes. Les mateixes fàbriques de riu depenien que no hi hagués inundacions i del cabal del riu. Va ser un visionari, Josep Puig i Llagostera, qui pren la iniciativa de dur les aigües del Llobregat fins a la fàbrica paterna, a peu de Montserrat, al municipi d'Esparreguera. Havia viatjat molt per Europa i a Anglaterra va conèixer el model de poble obrer, amb unes condicions de treball millors que a altres fàbriques. Amb ell va començar el projecte de la colònia, que faria realitat el seu successor, Antoni Sedó.


Gràcia Dorel Ferré és la persona que en sap més de la història de la colònia. La seva tesi doctoral, defensada a l’École des Hautes Études de París, publicada en francès primer i després en català per l’Abadia de Montserrat, és la millor guia per conèixer el tema. Ara, Gràcia Dorel està del tot abocada a preservar el patrimoni cultural que representa la Colònia Sedó.

"La Colònia Sedó és molt més que una fàbrica de riu -explica Gràcia Dorel a Nació Digital-, és tot un sistema hidràulic, amb una colònia industrial al seu costat, de les que Catalunya té gairebé un centenar, amb excepció de la Colònia Güell. La Sedó és, a més, la més gran". En efecte, era una gran fàbrica integrada que a finals del segle XIX  tenia prop de 1.400 habitants.

Al Museu de la Turbina que hi ha a les restes de la colònia es pot admirar el sistema hidràulic complex que es va instal·lar des de la resclosa del congost Cairat, a la que es va afegir una central que va ser de les primeres de l'Estat espanyol i fou bàsica per aprofitar al màxim l'aigua del Llobregat. Des d'inicis del segle XX i fins als anys setanta, quan esdevé la crisi de la indústria tèxtil, Sedó serà un referent de tot un model econòmic i social de poble obrer.

"L'indret està massa descuidat", assegura la historiadora, que explica que s'està engegant una associació d'amics de la Colònia Sedó, amb l'objectiu de preservar el seu patrimoni. Els ajuntaments d'Esparreguera i Olesa de Montserrat, així com el Museu de la Ciència i de la Tècnica, i el Centre d'Estudis del Baix Llobregat, ja han mostrat la seva disposició per col·laborar en el projecte. Com explica Gràcia Dorel, "Si seguim els criteris assenyalats per la Unesco, la Colònia Sedó és un bon exemple de paisatge cultural que representa una etapa històrica fonamental per entendre Catalunya".


L'associació vol promoure l'indret, donar-lo a conèixer i organitzar visites i excursions per les vies verdes a tocar del Llobregat. Gràcia Dorel assegura que "a llarg termini volem proposar a la Unesco que la colònia estigui en el llistat del patrimoni cultural, en un paisatge que és el pulmó verd  de Barcelona, i al peu de la muntanya de Montserrat".   
 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació