Memòria històrica

El PP també votarà a favor d'anul·lar els judicis del franquisme

El Parlament aprovarà aquesta tarda per unanimitat la llei d'anul·lació dels judicis del franquisme | Es tracta d'una llei històrica i pionera en polítiques de reparació que anul·larà 63.961 consells de guerra celebrats entre 1938 i 1978

per Oriol March / Bernat Surroca , 29 de juny de 2017 a les 10:28 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 29 de juny de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Els impulsors de la llei, en roda de premsa. Foto: ACN


El PP també votarà a favor d'anul·lar els judicis del franquisme i autoritzar l'Arxiu Nacional de Catalunya a elaborar un llistat sobre les persones condemnades. Així, el Parlament aprovarà de manera unànime aquesta llei històrica i pionera en polítiques de reparació, que anul·larà 63.961 consells de guerra del franquisme celebrats entre 1938 i 1978.


La proposició de llei, impulsada per Junts pel Sí, CSQEP i la CUP, declara il·legals "els tribunals de l’Auditoria de Guerra de l’Exèrcit d’Ocupació, anomenada posteriorment Auditoria de la IV Regió Militar, que van actuar a Catalunya a partir de l’abril de 1938 fins al desembre de 1978, per ésser contraris a la llei i vulnerar les més elementals exigències del dret a un judici just. I, en conseqüència, es dedueix la nul·litat de ple dret, originària o sobrevinguda, de totes les sentències i resolucions de les causes instruïdes i dels consells de guerra dictades per causes polítiques a Catalunya pel règim franquista".

El text estableix que la llista de persones condemnades s'ha de publicar el mateix dia de l'entrada en vigor de la llei, que serà l'endemà que sigui publicada al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC). Preveu també que l'Arxiu Nacional de Catalunya actualitzi aquesta llista si té coneixement de casos que no constin a l'arxiu dels tribunals militars a Catalunya. 


"No es pot ser demòcrata sense ser antifranquista"

Josep Cruanyes, màxim responsable de la Comissió de la Dignitat, va comparèixer ahir al Parlament acompanyat d'algunes de les formacions polítiques que a partir de les tres de la tarda aprovaran aquesta llei. "La cambra catalana no podia estar callada davant d'aquesta situació", va apunar Cruanyes en referència a la vigència dels actes que es van cometre durant la dictadura. I va destacar que els tribunals franquistes es van crear 1936 amb una estructura i unes competències i procediments que anaven contra la legalitat vigent. 


"No es pot ser demòcrata sense ser antifranquista", va resumir Montserrat Palau, diputada de Junts pel Sí i relatora de la llei. Segons Mireia Boya, diputada de la CUP, quan s'aprovi la llei s'haurà escenificat que Catalunya ja actua de forma "sobirana". "El que passarà demà és un acte de ruptura, tornem a la legalitat republicana. Aquest país esdevindrà sobirà. Direm que no volem mai més, enlloc, contra ningú, les pràctiques feixistes. Demà és la primera pedra de la república", va assenyalar la representant anticapitalista. 

Joan Josep Nuet, membre de la mesa del Parlament per CSQEP, va contrastar la llei que declara nuls els judicis franquistes amb la medalla que va atorgar el Congrés dels Diputats a Rodolfo Martín Villa, ministre de governació franquista, implicat en els fets de Vitòria i convertit en demòcrata de la mà d'UCD. Per part dels socialistes, Ferran Pedret va indicar que la situació va més enllà de qualsevol "debat jurídic", i va considerar "molt important" l'aprovació d'aquesta norma.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació