27
de juny
del
2017
Actualitzat
el
28
de juny
a les
20:29h
Un cop declarat desert el concurs públic per comprar les urnes del referèndum, el Govern explora ara totes les vies necessàries per tenir-les a punt abans de l'1 d'octubre. Segons diverses fonts consultades per NacióDigital, una de les opcions que hi ha damunt la taula és adquirir aquestes urnes sense fer servir un concurs públic previ.
La compra dels receptacles, en tot cas, "transcendirà" la conselleria de Governació, segons apunten fonts governamentals i parlamentàries. Això vol dir que pren cos l'escenari d'adquisició d'urnes de manera col·legiada per acord del consell executiu, ja sigui abans o després de l'acte de dimarts que ve, dia 4, en què el Govern té previst explicar les garanties que tindrà el referèndum.
Una de les opcions que s'obren ara és la contractació directa de les urnes. Es tracta del que s'anomena procediment negociat i està regulat en els articles 169 a 177 del text refós de la llei estatal de contractes del sector públic, la qual estableix que aquesta via permet que l'executiu adjudiqui un contracte directament "després d'efectuar consultes amb diversos candidats i negociar les condicions del contracte amb un o diversos d'ells".
Un dels casos en què s'hi pot recórrer és "quan, després d'haver-se seguit un procediment obert o restringit, no s'hagi presentat cap oferta o candidatura, o les ofertes no siguin adequades, sempre que les condicions inicials del contracte no es modifiquin substancialment". Seria el cas exacte que s'ha donat, atès que les ofertes presentades no han complert els requisits necessaris per ser homologades.
En aquestes circumstàncies, a més a més, el Govern no hauria de fer pública la licitació del nou procediment, cosa que evitaria ingerències externes de l'Estat per pressionar les empreses interessades, però la llei també fixa que l'executiu ha de "sol·licitar ofertes, almenys, a tres empreses capacitades per a la realització de l'objecte del contracte", però amb l'anotació que "sempre que això sigui possible".
L'adjudicació, per tant, no seria a dit, sinó que caldria buscar la participació de diverses empreses, les quals haurien de rebre "igual tracte" durant tot el procés i amb qui la Generalitat negociaria "les ofertes que aquests hagin presentat per adaptar-les als requisits indicats en el plec de clàusules administratives particulars amb la finalitat d'identificar l'oferta econòmicament més avantatjosa".
Més enllà de la possibilitat que ofereix la normativa, fonts consultades per NacióDigital confirmen que "una de les fórmules" que estudia l'executiu per disposar d'empreses que s'encarreguin de fabricar les urnes és l'adjudicació sense concurs. D'aquesta manera també es resoldria la dificultat sobrevinguda dels motius de calendari. Així, s'obriria la porta a altres empreses que no havien fet el pas de presentar-se al procés d'homologació obert per la Generalitat, però que podrien oferir solvència. I el següent pas per adjudicar la compra del material no recauria necessàriament en la conselleria de Governació.
Les empreses no complien els requisits
Què ha provocat que el concurs de les urnes quedés desert? A la licitació, pilotada per la conselleria de Governació, hi optaven dues empreses -Plastic Express i la unió temporal d'empreses (UTE) formada per Espai World i Suministros Integrales Futbida-, que s'havien presentat com a candidates per fabricar les 8.000 urnes de metacrilat. Amb anterioritat, la Generalitat no havia trobat cap firma disposada a fer-se càrrec de les 2.000 urnes de cartró que també demanava.
Resulta, però, que cap de les dues societats que optaven a assumir l'encàrrec més important complien els requisits exigits per Governació. Una empresa (Plastic Expres) no havia presentat la documentació requerida i l'altra (la UTE formada per Espai World i Suministros Integrales Futbida) no podia acreditar el que sol·licitaven les bases del concurs.
Comprovat l'escenari, Governació no tenia aquesta setmana la possibilitat de decidir un adjudicatari. La consellera de la Presidència, Neus Munté, ha detallat aquest dimarts que les empreses no podien acreditar la seva solvència. "Era impossible homologar-les", apunta una altra font governamental. "No complien el que demanàvem", afegeix aquesta mateixa font, que subratlla la possibilitat d'haver incorregut en un delicte de prevaricació si se certificava el procediment d'homologació sense la informació imprescindible. Les dues empreses havien presentat amb anterioritat la seva oferta econòmica, per sota del cost màxim per urna fixat per la Generalitat: 27,80 euros (IVA inclòs).
Contractació col·legiada
Un dels escenaris que pren més cos, segons fonts governamentals, és que la compra de les urnes derivi directament d'un acord col·legiat de tots els membres de l'executiu. Un punt de la llei d'acompanyament dels pressupostos per al 2017, inclòs via esmena de Junts pel Sí, és el que permet aquesta opció, pensada precisament per fer passos conjunts cap al referèndum.
Un dels problemes que hi ha és que, abans que la qüestió s'elevi a la taula del Govern, cal que sigui avalada pel consell tècnic, del qual en formen part tots els secretaris generals i el secretari del Govern, Joan Vidal de Ciurana. Segons fonts consultades, hi ha números dos de diverses conselleries que han expressat "inquietud" per haver de signar acords com aquest, tenint en compte la bel·ligerància de l'Estat contra la consulta vinculant.
"El més lògic seria que tot portés la signatura de Puigdemont, Junqueras i, si cal, Raül Romeva, que són els tres dirigents encarregats del referèndum", sosté un alt càrrec consultat. En el sottogoverno existeix també un cert malestar amb el fet que les grans decisions són cada vegada "més restringides". De fet, el president i el vicepresident lideren tots els preparatius dins d'un grup reduït que inclou persones que no formen part de l'executiu, com ara Artur Mas. Els consellers ja no van tenir un paper protagonista en la redacció de la pregunta del referèndum, i alguns van conèixer el contingut exacte quan Puigdemont els el va anunciar poc abans de fer-lo públic.
El futur de la querella contra Borràs
El fet que el concurs per a la compra d'urnes hagi quedat desert pot tenir incidència en la querella contra la consellera de Governació, Meritxell Borràs, investigada per prevaricació, desobediència i malversació de fons públics. Tot i que el seu departament no ha especificat mai -de forma oficial ni per escrit- que les urnes fossin per al referèndum, la defensa de la consellera valora la possibilitat de fer constar en el recurs de súplica al TSJC el fet que no es pot investigar algú d'un fet que no s'ha produït. Amb aquest argument, la defensa de Borràs pretén sol·licitar que s'arxivi la causa.
Tot i que el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha volgut tranquil·litzar aquesta tarda partits i entitats sobiranistes implicats en el celebració del referèndum -hi hagut una reunió a Palau i Puigdemont ha dit que la compra d'urnes se "solucionarà"-, algunes veus de l'independentisme han mostrat la seva preocupació per les dificultats detectades. La CUP ha expressat, en una roda de premsa al Parlament, la seva "perplexitat" pel fet que el concurs hagi quedat desert després dels problemes detectats amb el vot exterior. Quan falten menys de 100 dies per al referèndum, les incògnites segueixen presents a l'espera de trobar totes les solucions.
La compra dels receptacles, en tot cas, "transcendirà" la conselleria de Governació, segons apunten fonts governamentals i parlamentàries. Això vol dir que pren cos l'escenari d'adquisició d'urnes de manera col·legiada per acord del consell executiu, ja sigui abans o després de l'acte de dimarts que ve, dia 4, en què el Govern té previst explicar les garanties que tindrà el referèndum.
Una de les opcions que s'obren ara és la contractació directa de les urnes. Es tracta del que s'anomena procediment negociat i està regulat en els articles 169 a 177 del text refós de la llei estatal de contractes del sector públic, la qual estableix que aquesta via permet que l'executiu adjudiqui un contracte directament "després d'efectuar consultes amb diversos candidats i negociar les condicions del contracte amb un o diversos d'ells".
Un dels casos en què s'hi pot recórrer és "quan, després d'haver-se seguit un procediment obert o restringit, no s'hagi presentat cap oferta o candidatura, o les ofertes no siguin adequades, sempre que les condicions inicials del contracte no es modifiquin substancialment". Seria el cas exacte que s'ha donat, atès que les ofertes presentades no han complert els requisits necessaris per ser homologades.
La contractació directa de les urnes apareix com una de les opcions possibles, i permetria evitar fins a cert punt les ingerències externes de l'Estat per pressionar les empreses interessades
En aquestes circumstàncies, a més a més, el Govern no hauria de fer pública la licitació del nou procediment, cosa que evitaria ingerències externes de l'Estat per pressionar les empreses interessades, però la llei també fixa que l'executiu ha de "sol·licitar ofertes, almenys, a tres empreses capacitades per a la realització de l'objecte del contracte", però amb l'anotació que "sempre que això sigui possible".
L'adjudicació, per tant, no seria a dit, sinó que caldria buscar la participació de diverses empreses, les quals haurien de rebre "igual tracte" durant tot el procés i amb qui la Generalitat negociaria "les ofertes que aquests hagin presentat per adaptar-les als requisits indicats en el plec de clàusules administratives particulars amb la finalitat d'identificar l'oferta econòmicament més avantatjosa".
Més enllà de la possibilitat que ofereix la normativa, fonts consultades per NacióDigital confirmen que "una de les fórmules" que estudia l'executiu per disposar d'empreses que s'encarreguin de fabricar les urnes és l'adjudicació sense concurs. D'aquesta manera també es resoldria la dificultat sobrevinguda dels motius de calendari. Així, s'obriria la porta a altres empreses que no havien fet el pas de presentar-se al procés d'homologació obert per la Generalitat, però que podrien oferir solvència. I el següent pas per adjudicar la compra del material no recauria necessàriament en la conselleria de Governació.
Les empreses no complien els requisits
Què ha provocat que el concurs de les urnes quedés desert? A la licitació, pilotada per la conselleria de Governació, hi optaven dues empreses -Plastic Express i la unió temporal d'empreses (UTE) formada per Espai World i Suministros Integrales Futbida-, que s'havien presentat com a candidates per fabricar les 8.000 urnes de metacrilat. Amb anterioritat, la Generalitat no havia trobat cap firma disposada a fer-se càrrec de les 2.000 urnes de cartró que també demanava.
Resulta, però, que cap de les dues societats que optaven a assumir l'encàrrec més important complien els requisits exigits per Governació. Una empresa (Plastic Expres) no havia presentat la documentació requerida i l'altra (la UTE formada per Espai World i Suministros Integrales Futbida) no podia acreditar el que sol·licitaven les bases del concurs.
Comprovat l'escenari, Governació no tenia aquesta setmana la possibilitat de decidir un adjudicatari. La consellera de la Presidència, Neus Munté, ha detallat aquest dimarts que les empreses no podien acreditar la seva solvència. "Era impossible homologar-les", apunta una altra font governamental. "No complien el que demanàvem", afegeix aquesta mateixa font, que subratlla la possibilitat d'haver incorregut en un delicte de prevaricació si se certificava el procediment d'homologació sense la informació imprescindible. Les dues empreses havien presentat amb anterioritat la seva oferta econòmica, per sota del cost màxim per urna fixat per la Generalitat: 27,80 euros (IVA inclòs).
Contractació col·legiada
Un dels escenaris que pren més cos, segons fonts governamentals, és que la compra de les urnes derivi directament d'un acord col·legiat de tots els membres de l'executiu. Un punt de la llei d'acompanyament dels pressupostos per al 2017, inclòs via esmena de Junts pel Sí, és el que permet aquesta opció, pensada precisament per fer passos conjunts cap al referèndum.
Un dels problemes que hi ha és que, abans que la qüestió s'elevi a la taula del Govern, cal que sigui avalada pel consell tècnic, del qual en formen part tots els secretaris generals i el secretari del Govern, Joan Vidal de Ciurana. Segons fonts consultades, hi ha números dos de diverses conselleries que han expressat "inquietud" per haver de signar acords com aquest, tenint en compte la bel·ligerància de l'Estat contra la consulta vinculant.
Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, durant la reunió del Govern del 27 de juny del 2017. Foto: ACN
"El més lògic seria que tot portés la signatura de Puigdemont, Junqueras i, si cal, Raül Romeva, que són els tres dirigents encarregats del referèndum", sosté un alt càrrec consultat. En el sottogoverno existeix també un cert malestar amb el fet que les grans decisions són cada vegada "més restringides". De fet, el president i el vicepresident lideren tots els preparatius dins d'un grup reduït que inclou persones que no formen part de l'executiu, com ara Artur Mas. Els consellers ja no van tenir un paper protagonista en la redacció de la pregunta del referèndum, i alguns van conèixer el contingut exacte quan Puigdemont els el va anunciar poc abans de fer-lo públic.
El futur de la querella contra Borràs
El fet que el concurs per a la compra d'urnes hagi quedat desert pot tenir incidència en la querella contra la consellera de Governació, Meritxell Borràs, investigada per prevaricació, desobediència i malversació de fons públics. Tot i que el seu departament no ha especificat mai -de forma oficial ni per escrit- que les urnes fossin per al referèndum, la defensa de la consellera valora la possibilitat de fer constar en el recurs de súplica al TSJC el fet que no es pot investigar algú d'un fet que no s'ha produït. Amb aquest argument, la defensa de Borràs pretén sol·licitar que s'arxivi la causa.
La CUP expressa la seva "perplexitat" pel fet que el concurs hagi quedat desert i mostra descontent per la gestió del vot exterior
Tot i que el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha volgut tranquil·litzar aquesta tarda partits i entitats sobiranistes implicats en el celebració del referèndum -hi hagut una reunió a Palau i Puigdemont ha dit que la compra d'urnes se "solucionarà"-, algunes veus de l'independentisme han mostrat la seva preocupació per les dificultats detectades. La CUP ha expressat, en una roda de premsa al Parlament, la seva "perplexitat" pel fet que el concurs hagi quedat desert després dels problemes detectats amb el vot exterior. Quan falten menys de 100 dies per al referèndum, les incògnites segueixen presents a l'espera de trobar totes les solucions.